![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiNxut-qsAE80zTgIVwIFJTa8gQ7BQzZQP2933fvTrHFmC7StYVcPMi2mZFfP27NmokGGh8COtXF3Q4KLS3XwzAljhYysAWcgx2fSrB4-m9FHWyiYC0EGKxZofQ4OgkQQ03-Re0rwOcF6A/s400/Quaderns+deltaics+El+Mundo.jpg)
Llavina parla de les influències de Josep Igual, i de la manera en què es manifesta el pas del temps a Quaderns deltaics:
Només prenent les citacions que serveixen per encapçalar les cinc seccions del llibre, el lector pot tenir una idea de l’univers intel·lectual de l’autor: Amiel, Fuster, Montaigne o Ferreira són escriptors que han fet de l’assaig el gènere de la profunditat. El d’Igual és un llibre a través del qual passa el temps, els dies i les estacions, perquè el període narrat ocupa diversos anys. Un llibre que anul·la qualsevol mena de distinció entre la literatura i la vida.Per Jordi Llavina l’obra d’Igual presenta unes qualitats que la diferencien de la d’altres intel·lectuals:
És una obra contra l’atonia intel·lectual (la de tants escriptors; vull dir, la de tants escriptors catalans que no es mullen), i contra els discursos maniqueus i arnats d’intel·lectuals a la reserva comunista com Saramago. Aquest llibre és una pedra molt rica. Per mi, un descobriment amb majúscules.
1 comentari:
Segur que és un llibre que val molt la pena.
Esper que algun dia vingui a mi.
Records.
Publica un comentari a l'entrada