El llibre "Ribera d'Ebre" contribueix a la descoberta d'una terra envejable damunt la bicicleta

El llibre Ribera d'Ebre. 17 excursions en BTT, de Josep Ulldemolins, es presentarà avui divendres 12 de març, a Ca Cosme, a Alcover.

La presentació anirà a càrrec de Jordi Baseda.

Aquesta guia pretén ser una ajuda per poder descobrir una comarca gairebé sempre en l’oblit. Un recorregut per paratges plens d’oliveres i arbres fruiters, que regats pel riu Ebre formen el relleu i la vegetació de la Ribera. Recorreguts que no ens deixaran indiferents i que ens faran gaudir d’una naturalesa a què molts no estem acostumats, a descobrir racons que van viure infinites històries de la gent d’aquesta contrada, però sobretot ens ajudarà a descobrir una terra envejable i ferma damunt la nostra bicicleta.

Josep Ulldemolins:
Josep Ulldemolins, nascut a Valls el 1972, és fill d’una saga de muntanyencs, el seu pare va ascendir l’Aneto l’any 1950 amb 12 anys. S’inicia de ben petit en l’excursió i el senderisme. Prova l’escalada i el barranquisme quan té 19 anys, però gràcies a la fotografia comença a descobrir l’alpinisme amb sortides assídues als Pirineus i als seus tresmils, que l’han portat a realitzar diverses ascencions fora del nostre país: Marroc, Alps, països escandinaus, Andes, Rocoses del Canadà i Himàlaia. Comença a practicar BTT als 28 anys. Al cap d’un any realitza la travessa dels Pirineus en BTT i comença així un afany per descobrir racons de la nostra geografia que no s’aturarà fins avui. És dels que creu que per gaudir de la muntanya i la natura no cal res més que tenir els sentits ben oberts i el cor ben a punt.

El llibre Lo carrilet de la Cava i les cançons de Josep Bo també es presentarà avui divendres 12 de març, a les 8 del vespre, a la Biblioteca Municipal de Roquetes.
La presentació anirà a càrrec de Toni Vives, director de teatre, i hi assistiran els autors del llibre, Josep Bo i l’alcalde de Roquetes, Francesc Gas.

"Noguera. 17 excursions en BTT" proposa itineraris pels racons més interessants d'aquesta comarca

El llibre Noguera. 17 excursions en BTT, de David Sancho i David Guiu, es presentarà divendres 12 de març, a 2/4 de 8 del vespre, a la Sala d’Actes de la Biblioteca Pública de Lleida.

La presentació anirà a càrrec de Marta Llovera Álvarez, vocal de la junta de la FEEC i secretària del CPAM (Centre de Promoció d’Activitats de la Muntanya) de Balaguer.

Aquests itineraris han estat pensats per recórrer els racons més interessants de la Noguera. Paisatges, patrimoni monumental, història… no us deixaran indiferents. Així, al Montsec gaudireu dels colors de la tardor; la vall d’Àger us farà retrocedir al temps dels castells; a la coma de Meià hi viureu episodis recents de la nostra història, quan els maquis s’hi amagaven; Alòs de Balaguer us obrirà les portes de Sant Mamet i la serra Carbonera; a Sant Llorenç de Montgai, descobrireu un bonic accés al Mont-roig; al sud, les rutes s’endinsen en la part més humanitzada de la comarca; i al Segre Mitjà, descobrireu rutes solitàries a tocar del Pallars Jussà.

David Sancho:
David Sancho Cepero (Barcelona, 1973) és llicenciat en Història per la Universitat de Lleida i actualment exerceix de professor de secundària. És membre de la Secció Excursionista del Casal Ocell Negre de Lleida, i la passió per les muntanyes l’ha portat a recórrer-les, ja sigui en bicicleta, a peu o amb esquís. Ha col·laborat amb la revista de divulgació històrica Sàpiens, la revista de muntanya Vèrtex, i és coautor del llibre Racons, les rutes del Temps d’Aventura, editat per Cossetània Edicions l’any 2007.

David Guiu:
David Guiu Oliver (Lleida, 1973) és llicenciat en Filologia Catalana i exerceix de professor a l’ensenyament secundari en aquesta especialitat. Actualment està enllestint la tesi doctoral en l’àmbit de la sociolingüística. És tècnic en activitats físicoesportives i, en aquest mateix àmbit, té estudis universitaris en Alt Rendiment Esportiu per la UAM. Practicant tardà dels esports de muntanya, ha fet d’aquesta pràctica el seu principal hobby en les estones de lleure. També és membre de la secció excursionista de l’Ocell Negre.

Cossetània publica "El Falsari", la primera obra de Toni Orensanz amb elements de ficció

Després de l’èxit de L’òmnibus de la mort, per al nou llibre Orensanz parteix de la vida local a Falset i El Priorat

Cossetània Edicions acaba de publicar El Falsari, la primera obra Toni Orensanz amb elements de ficció. Després de l’èxit de L'òmnibus de la mort, per a la redacció de El Falsari, el periodista parteix de la seva recerca i el vincle amb la vida local a Falset i la comarca del Priorat, per parlar d’una realitat que, tal i com explica, es podria situar a qualsevol altre lloc del món.
El Falsari, al que l’autor ha dedicat un blog (elfalsari.wordpress.com), recull un grapat de relats curts, històries dels quals costa discernir què hi ha de cert i què hi ha de fals en el seu origen. No obstant això, i com succeeix arreu, s’han explicat en el seu entorn, ben amanides, fins a consagrar-se com a veritats majúscules que, a poc a poc, acaben formant part de la realitat personal i col·lectiva més sòlida.
Per Orensanz allò que narra El Falsari forma part de la història local, i, alhora, podria tenir lloc a qualsevol indret de la Mediterrània: “És veritat que la majoria de fets que explico succeeixen en un lloc molt concret, però que en el fons passen a tot arreu, a Itàlia o a pobles de Grècia.” Falset i el Priorat són els escenaris en què es desenvolupa l’acció dels protagonistes, que, en algunes ocasions, hi apareixen amb els seus noms reals. El Falsari es basa en la rumorologia que a la comarca es manté, segons l’autor, gràcies a un cert estancament i fins i tot davallada de la població durant el segle XX, en un àmbit rural.
Segons l’autor, a El Falsari narra allò que extreu d’escoltar els veïns i observar el seu entorn, però, al contrari del que havia fet fins ara, no busca ser rigorós amb la realitat que descriu: “El punt de partida és el d’un periodista que escolta els seus veïns, però el títol del llibre ja és una declaració d’intencions. Jugo a fer la bola més grossa a partir del que m’han explicat. A mi el que m’agrada és anar pel mon i trobar bones històries, després els dono la forma que em ve de gust, potser un document per a la televisió, una obra de teatre, una novel·la...”
Toni Orensanz és periodista i guionista freelance. Articulista habitual del diari La Vanguardia, col·labora amb nombrosos mitjans de premsa, ràdio i televisió locals i nacionals. Té diversos llibres publicats, el més conegut dels quals és l’èxit editorial L’òmnibus de la mort: parada Falset, editat l’any 2008.

Ressenya: "El camí reprès", de Maria Teresa Vernet

El camí reprès, de Maria Teresa Vernet (Barcelona, 1907 – 1974), és una novel·la encisadora. Des de la primera pàgina fins a la darrera, les paraules, travades amb un llenguatge punyent, desprenen la il·lusió, el silenci, l’orgull, l’EMOCIÓ d’uns personatges que es comuniquen amb diàlegs farcits de realisme i que tremolen, que senten sempre amb una humanitat versemblant que ens els aproxima i ens els fa palpables. En tercera persona, un narrador ens explica les històries d’uns joves que riuen per l’amor i que ploren pel desengany. Són uns nois i unes noies amb qui la Cecília, la protagonista del llibre, intenta, malgrat tot un seguit de dubtes i prejudicis que la torturen i li enterboleixen l’horitzó, fer realitat un desig que mai l’abandona: reprendre el seu camí, o sigui retrobar una felicitat perduda, retrobar l’amor, retrobar «la joia de viure».
La Cecília i els joves que la rodegen són barcelonins que avancen cap a la modernitat inevitable d’una època en què les mirades començaven a obrir-se cap a Europa. El llibre es divideix en tres parts i divideix, a la vegada, tres instants de vida, tres estats d’ànim de la Cecília. A la primera part, ens fem còmplices de la Cecília feliç: la Cecília adolescent i despreocupada, que estudia música i viu la dolçor del primer amor, somrient i escoltant els nocturns de Chopin. A la segona, procurem comprendre la Cecília trista: la Cecília que reprimeix els sentiments egoísticament, a causa d’una lluita constant i encegadora entre «l’amor espiritual» i «l’amor carnal». I, finalment, a la tercera part, tinguem l’edat que tinguem, ens fem grans, creixem i ens alegrem amb la Cecília decidida i segura, la Cecília que viatja a l’estranger, a París: potser a creure de nou en l’art i en els somnis.
Amb el rostre pàl·lid i els cabells rinxolats, la Cecília té por i avança, fracassa i triomfa, es resigna i lluita per vèncer les contradiccions. De fons, no deixen mai d’acompanyar-la un respecte cap al pare i l’oncle, un record cap a la mare, un amor fraternal cap al germà petit, un odi–amistat cap a l’Helena, un amor superficial cap al Màrius, un amor profund cap al Manuel, i un paisatge amb unes descripcions que són poesia pura, que són un plaer sensorial, una clara mostra de la poeta que també va ser Vernet. Amics i amigues: descobriu El camí reprès, una unió perfecta de paraula i sentiment, i feu-ho a través de l’edició acurada que ha fet Cossetània. Llegiu primer el pròleg impecable de Neus Real i endinseu-vos després en la literatura catalana de la República de la mà de Maria Teresa Vernet perquè us asseguro que us colpirà, que no us deixarà indiferents. Us asseguro que jo feia temps que no gaudia tant amb una novel·la.

Ressenya de Bruna Generoso, participant en la promoció del llibre El camí reprès, de Maria Teresa Vernet.

Barcelona blanca

La nevada a Barcelona ha coincidit amb la novel·la de Toni Real (Pere Virgili / diari Avui)

Unes nevades intenses arreu de Catalunya fins al nivell del mar, la candidatura de Barcelona per als Jocs Olímpics d'Hivern del 2022... I, com una casualitat oportuna, apareix una novel·la en què una nevada intensa a Barcelona (com la del 1887 o la del 1962) omple la ciutat d'esquiadors i sobretot de neu, molta neu.
Després de 100 anys d'esquí a Catalunya: passions de neu, Antoni Real (Barcelona, 1959) publica la seva primera novel·la, Sota la neu (Cossetània), una història que va molt més enllà de l'esport i que barreja tecnologia, periodisme i meteorologia amb les emocions intenses dels personatges en una Barcelona blanca.
Set dies de neu sense treva. Set dies de col·lapse a la ciutat de Barcelona, d'experiències noves i inusuals, i també de patiment, nervis i situacions límit. Una nevada hipotètica situada en un "futur immediat" que intensifica les relacions personals: l'amistat, l'amor, la solidaritat... Els ciutadans es converteixen en periodistes i una televisió interactiva per internet és l'eina bàsica de comunicació de la societat. Sense anar més lluny, aquests dies el canal 3/24 ha superat el rècord d'imatges i vídeos rebuts dels espectadors.
Amb alguns tocs d'humor originals que destensen la història, el periodista esportiu reïx en la seva primera novel·la. Director i presentador del programa Temps de neu, de TV3, des de fa gairebé vint-i-cinc anys, Real confessa que la nevada del Nadal del 1962 és el seu primer record d'infantesa: "Recordo com queien els flocs de neu il·luminats amb els llums de la Rambla i com esquiàvem pel carrer Balmes". Un record que l'ha "perseguit tota la vida" i que l'ha portat a escriure aquesta història d'una Barcelona blanca.
El meteoròleg Francesc Mauri, assessor i prologuista de Sota la neu, assegura rotundament que "és segur que una nevada important com la del 62 es repetirà a Barcelona". Un motiu més per a Real per pensar que "Barcelona organitzaria uns Jocs Olímpics d'Hivern brutals". Per ara, la seva novel·la dóna unes quantes idees.

Article de Francina Massana al diari Avui sobre la novel·la Sota la neu, de Toni Real.

"El camí reprès", de Maria Teresa Vernet

Maria Teresa Vernet escriu El camí reprès l’any 1930, a les portes de la 2a República i quan s’albiraven uns vents de llibertat que resultaren permaturament ferits, en un moment del segle on la dona no jugava el paper a la nostra societat que juga ara, i on els seus àmbits d’acció eren força reduïts.
Cecília, la protagonista de la història, d’una família acomodada de Barcelona, pateix el desengany del primer amor i viu de forma convulsa aquesta situació fins al punt que la vida mateixa perd el seu sentit, potser per la manca d’altres tipus d’aspiracions que llavors oferia la societat a la majoria de les dones, llevat de ser filles, esposes i mares.
Un nou amor la reconciliarà amb la vida, i un nou desengany la farà més forta ara. La novel·la retrata la joventut burgesa de l’època i l’estil, sovint poètic, ens remet seductorament també a altres temps.
“Els vespres, Tarragona al lluny s’il·luminava; o bé la lluna fendia la mar com una mangrana gelada; o, si fresquejava, hi havia el consol de tancar-se a la vil·la, tirar les cortines i pensar en l’amat dins un nocturn de Chopin.”

Ressenya de Jesús M. Tibau, participant en la promoció de la novel·la El camí reprès, de Maria Teresa Vernet.

El sol entre els sembrats

Autors del llibre El sol entre sembrats (Judit Fernàndez / El Punt)

La col·lecció Zenit de La Gent del Llamp té l'objectiu de donar a conèixer noves veus. En aquest número 2, acompanyades de la de Joan Cavallé, són quatre les que es presenten en un recull forçosament divers de narracions breus i poemes, i tenen en comú la seva vinculació a l'Escola de Lletres de Tarragona. Són Jordi Vinyals, Laia Serret, Maite Crespo i Dolors Torrent.

Jordi Vinyals obre el recull amb Eco, constituït per set narracions. Es tracta d'un conjunt de proses líriques que arrenquen d'un mite i s'articulen a partir d'un motiu i d'un personatge, amb una prosa molt treballada i un cert aire de desencís. El recull s'obre amb «El record», que recrea amb alè èpic l'eix narratiu de l'Odissea: l'encontre de Nausica i Ulisses, i transita amb força per la guerra («L'enterramorts»), la bogeria («Color sobre blanc»), la mort («En el gel»), l'inabastable i el somni il·lús d'assolir les ambicions («L'home que vestia»), la literatura («Mà, ploma i llibre») i la passió per l'escriptura, al capdavall una forma de viure («Intel·ligència»).

Laia Serret és l'autora de Les pors pregones, un conjunt de cinc narracions, sis poemes i una brevíssima peça teatral. Dos són els eixos fonamentals, menats amb pols ferm i idees clares, que hi circulen: el primer, l'amor, cantat en un ampli ventall de sentiments que va des de la convicció de la seva necessitat i la seva durabilitat («Credo») fins a la tristesa («Les sabates»), passant pel dolor de l'amor no correspost («Tan lluny») i l'explosió vitalista i sensual de l'amor aconseguit («L'edat del tast») i el goig de viure («Estavella't»). El segon és la literatura, en un doble vessant: la por, el dubte, d'escriure i el desig de fer-ho, i la reivindicació rotunda de l'autoria, del paper de l'autor.

Maite Crespo presenta setze poemes i uns haikus a Esparsos. Són poemes on apareix un jo líric potent, una veu segura que res no defuig, complexa, capaç del lirisme esperançat de «Llit d'estels», de mirar l'amor des del desig al goig acomplert i fins al dolor del desamor. O el cant d'enyor i l'afirmació rotunda de la vida. I també, com els anteriors, l'escriptura, la literatura: «Trobaré la paraula / que obrirà l'accés / del laberint escrit / en somnis pels déus.» Però, tal com jo l'he llegida, la Maite, on la seva veu ressona amb més vigor és en els poemes tenyits de desolació, el 9, el 12, el 13 i, sobretot, en la contundència i sobrietat quasi desesperada del 14.

Maria Dolors Torrent aplega onze narracions a Quimeres breus. Aquest és un recull que més que pels temes assoleix una certa unitat en el to i l'aire de bona part dels relats, abocats a una realitat desamable, de vegades trista, altres terrible, malgrat que s'obri amb «El teu cos horitzontal», una narració d'amor i de desig acomplert. Al llarg d'aquestes pàgines transiten la realitat amarga, la por de viure, la crueltat de la indiferència, la brutalitat i la violència. Entre tanta desolació, però, hi treu també el nas la dolça recança de l'enyor en els records d'infantesa («Secrets») i la joia de viure, en una història d'amor («Nocturns»). Són totes narracions ben construïdes i ben menades, sovint amb una calculada ambigüitat que condueix el lector a l'equívoc per oferir-li un final sorprenent.

Finalment, Joan Cavallé presenta La intrusa, una narració clàssica, que, sobre la història d'un personatge que veu alterada la seva vida quotidiana, còmoda i plàcida, per un fet inesperat al qual no sap fer front, giravolta a l'entorn d'alguns altres dels grans temes de la literatura: la por de viure, al capdavall, la impossibilitat d'una vida tranquil·la i segura, i el paper de l'atzar. Crec que és la història d'una covardia. Ben comuna. Aquella que ens fa defugir les situacions difícils, desagradables, encara que aquesta fugida ens condemni a la renúncia d'allò que anhelàvem.

A El sol entre els sembrats, malgrat la diversitat lògica, i donat el caràcter miscel·lani, amb l'excepció de Cavallé, resulta també impossible que no hi hagi algunes coincidències. Sobretot en l'aparició d'aquells temes més constants de la literatura i l'art: l'amor, en les seves variants, la mort, la literatura, la bogeria o l'enyor. Però no només temes. Tot i que també hi ha pinzellades de traç segur d'esperança, d'afirmació per la vida, m'ha semblat que hi domina un alè de pessimisme vital, també expressat amb tons diversos.

Article de Jordi Tiñena al diari El Punt de dilluns 1 de març sobre el llibre El sol entre sembrats. Zenit 2009.