L'Ajuntament de Vilabella publica les bases del VIII Premi Literari Mn. Romà Comamala

L'Ajuntament de Vilabella ha convocat el VIII Premi de narrativa curta Mn. Romà Comamala, que edita Cossetània. Aquestes en són les bases:

1. El premi s’atorgarà a una obra de narrativa curta en llengua catalana, de tema lliure. Es valorarà especialment els treballs de narrativa de creació. No seran mereixedors de premi, els autors que ja n’hagin obtingut en edicions anteriors.

2. Les obres que es presentin han de ser originals i inèdites, i reunir les condicions següents:
a. Extensió: de 25 a 50 fulls DIN-A4.
b. Mecanografiats a doble espai i per una sola cara.
c. Cal presentar 5 còpies.
d. Les còpies hauran d’anar encapçalades amb el títol i un lema o pseudònim i no portaran signatura.
e. Les cinc còpies aniran acompanyades d’un sobre tancat, en l’exterior del qual constarà, també, el títol i el lema o pseudònim que identifiquen el treball. A l’interior del sobre es farà constar el nom, cognoms i l’adreça completa de l’autor, així com un telèfon de contacte.

3. El termini de presentació de les obres finalitza el dia 26 de juny de 2009.

4. Els treballs s’hauran de presentar o trametre a l’Ajuntament de Vilabella, carrer d’Avall, número 3, 43886 Vilabella, fent-hi constar que són per al premi “Mn. Romà Comamala”

5. L’obra guanyadora es dotarà amb un premi de 1.000 euros.

6. El Jurat estarà format per les persones següents: Jaume Aguadé i Sordé, Miquel M. Gibert i Pujol, David Rabadà i Vives, Francesc Roig i Queralt i Jaume Saltó i Coscolín.

7. El premi podrà ésser declarat desert si el jurat considera que els originals no assoleixen la qualitat suficient.

8. La lectura del veredicte i el lliurament del premi tindrà lloc en el decurs d’un acte públic, el dia 1 d’agost de 2009.

9. L’Ajuntament de Vilabella es reserva el dret de publicar, en un termini d’un any, l’obra guanyadora i qualsevol de les obres presentades que el jurat recomani.

10. Els originals no premiats es podran passar a recollir durant els dos mesos immediatament posteriors a la proclamació del veredicte, transcorreguts els quals no es respondrà de llur conservació.

11. La participació en aquest premi implica l’acceptació de les seves bases i de la resolució del jurat, que serà inapel·lable.

Cossetània Edicions publica els seu catàleg de novetats per al maig

Cossetània ja ha enllestit el seu catàleg de novetats per al mes de maig, que inclou els següents llibres:

A la col·lecció De 100 en 100, 100 trucs per arribar a final de mes (en temps de crisi), de David Escamilla i Humberto Salerno.
A la col·lecció Azimut, 80 recorreguts. Parcs Nacionals dels Pirineus, de Didier Castagnet i Gérard Névery; Cerdanya. 17 itineraris a peu (sèrie Senderisme), de Manel Figuera i Abadal, i El massís de Sant Llorenç del Munt, de Manel Cajide i Plaza.
A Notes de Color, Moros a la costa (1r Premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils), de David Gomariz, i Notes d’un viatge a l’infern (XVII Premi de Narrativa Vila de l’Ametlla de Mar) de Damià del Clot.
A Narrativa, Atracament i altres contes (Premi de narrativa curta per internet Tinet) i El calabrès d’Erill (VII Premi de narrativa curta Mn. Romà Comamala), de Jordi Boladeras, Míriam Tirado i Sílvia Baraldés.
A Sinalefa, Evito el verb, de Rosa Comes.
A Memòria del segle XX, Quan la mort venia del cel, de Lluís de Salvador i Andrés.

Podeu consultar el catàleg en aquest enllaç.

Dels clàssics a la literatura moderna

Adrià Targa i Lurdes Malgrat al Teatre El Magatzem (J.F. El Punt)

Adrià Targa és l'autor de l'excel·lent poemari L'exili de Constança (Cossetània, 2008). Estudiant de filologia clàssica a la Universitat de Barcelona, l'any 2007 va guanyar el Premi Joves.lit de Poesia i el 2008 va publicar el seu primer recull de contes, Els noms del complement (Zenit, 2008). L'exili de Constança és el seu primer llibre de poesia. Adrià Targa desterra l'experiència i el sentiment en uns poemes que es mouen entre allò viscut i allò impossible, la il·lusió i la realitat, la passió i el desengany, la veritat i la mentida. I és aquest joc entre la realitat i la ficció el que ens proposa el poeta ja des del títol mateix del poemari; aquest suposat exili de Constança. La clau, una referència clàssica. L'exili a Tomis, actual Constança, d'Ovidi, les seves Tristes, una veu desconsolada dels seus últims anys de vida, i la possibilitat que en realitat mai no hagués estat desterrat són els pedals que fan bascular la poesia d'Adrià Targa.
En un univers poètic en què el falsejament de la realitat esdevé ficció i en què la ficció esdevé realitat per al jo poètic, assistim a un recorregut vital de reflexió i apassionament que transcorre per un itinerari interior de recerca i d'aprofundiment en les ànsies més íntimes, mentre es desenvolupa en un viatge real per diferents ciutats, anotades perfectament al peu de cadascun dels poemes, ciutats reals, alhora que imaginàries, pel fet de ser matèria poètica i de recreació de l'experiència viscuda. L'ambigüitat del llibre és la pedra de toc a partir de la qual hem de llegir els poemes; una subtilesa que es manté fins a l'última composició. El poeta, doncs, es trasllada a l'exili imaginari del seu antecessor clàssic i, com ell, l'utilitza per bastir un món ple de clarobscurs, de paisatges d'interior oposats als paisatges d'exterior, de finestres que uneixen i que separen, de misteris sobtadament intuïts, de veritats profundes emparades en la construcció de l'imaginari i, sobretot, per expressar el seu lament; un lament contingut en la descoberta de l'experiència artística. Com passa en el poema «Incubadora», que en realitat és un autoretrat, en què l'art i la solitud de l'artista que busca la veritat es barregen en un vers amb tocs surrealistes.
L'art i la reflexió sobre l'art seran motius recurrents al llarg de tot el llibre, i junt amb les referències clàssiques li donen continuïtat. Tanmateix, L'exili de Constança presenta dues parts ben diferenciades per la temàtica, per les imatges i pels recursos poètics; i els tres poemes finals –«Tres poemes irlandesos»– sintetitzen els temes que es desenvolupen al llarg del recull. A la primera part visitem Sitges, Venècia, Bolonya, Girona i Patres. Les descripcions dels paisatges que aquestes ciutats ofereixen a Adrià Targa són utilitzades com un espai que exemplifica l'experiència vital del jo poètic. Barcelona, en canvi, és la ciutat «adulta», la ciutat que és un punt d'anada i de tornada, la ciutat que predomina en el llibre i que li serveix, tant amb els seus paisatges d'interior com d'exterior, per descabdellar un altre dels temes recurrents, que és «el pas de l'adolescència a l'edat adulta». Tarragona és la ciutat del record, de la infantesa, dels orígens. Aquests són poemes de desig, d'expressió dels anhels més profunds, del lament de la nostàlgia per allò que encara no s'ha abastat, i de la fúria per la pèrdua de tot allò que no s'ha pogut tenir, fins al punt d'assolir, poèticament, un to tràgic.
A la segona part del llibre el paisatge exterior és més concret; el recorregut del jo poètic es redueix a l'Empordà i a la ciutat de Girona. És l'espai d'una experiència vital amorosa de la qual s'expliquen les seves fases: la plenitud de l'amor, amb referències a Ovidi, el record de l'amor viscut amb un jo poètic que es nega a la pèrdua, que a pesar de l'abandó cerca en l'art un espai comú on l'amor romangui en el transcurs del temps, amb reminiscències de Lamartaine; la desfeta amorosa, temàtica que predomina per sobre de les altres i que és, en realitat, el nucli poètic d'aquesta segona part, que inclou la ràbia i el plany; i finalment els poemes de comiat.
La poesia d'Adrià Targa combina poemes escrits en decasíl·labs, alexandrins i la polimetria, amb quatre sonets a la segona part: tres amb l'esquema mètric italià i un amb l'esquema anglès. La facilitat i l'agilitat versificadora van unides a un gust per les referències clàssiques, repetides al llarg del llibre. Així, a la primera part trobem «La caiguda dels ídols», en què Sitges passa a pertànyer al món d'Ulisses i Penèlope, per expressar l'absència de l'estimat. En «El cant de les sirenes», les sirenes són un símbol del mal averany del temps futur. A «Logos i Sophia» es posen en dubte els pressupòsits de la moral convencional, i «Pentesilea» recrea el mite clàssic.
A la segona part, el poema «Militat omnis amans» (títol que reprodueix un vers d'Ovidi), beu de les imatges i els símils de l'autor clàssic; a «Plany per algú que se'n va», la imatge d'Eurídice serveix per posar en dubte l'estimat. També a «Palinòdia», i a «Vista de l'Onyar», en què el riu esdevé el riu d'Heràclit, i «L'exili de Constança», títol i motiu literari del llibre.
Amb un estil intimista, de reflexió, de descoberta, Adrià Targa ens fa a mans el seu exili, bona part del qual és escrit des de Barcelona, tot i que alguns poemes s'han anat confegint al llarg dels seus viatges i a partir dels paisatges que han estat el motiu, o l'excusa, per descobrir-nos tot un món poètic i, sobretot, un vers àgil, fresc i emotiu.

Article de Lurdes Malgrat al diari El Punt sobre el llibre L'exili de Constança, d'Adrià Targa.

Romaní (2009): Diccionari del vi i del beure

És un diccionari d'uns 2.500 termes en català, amb els equivalents, no sistemàtics, en castellà, anglès i francès. A més de les definicions, inclou un apartat de refranys ordenats temàticament, un vocabulari temàtic, els índexs de termes en castellà, francès i anglès, i adreces d’entitats relacionades amb el món del vi.

L’arbre de camp d’aquest diccionari abasta el cicle de les begudes des del seu origen fins al seu consum.

És una segona edició revisada i ampliada del diccionari que va publicar el 1998 a Edicions de la Magrana. Ampliat quant a contingut i quant a materials i annexos oferts: l'obra de 1998 constava només del cos del diccionari i una succinta bibliografia, sense índexs, apartat de refranys ni adreces d'entitats vitivinícoles.

El to de l'obra és divulgatiu, sense que això vagi en detriment del rigor del diccionari.

Pel que fa a l'apartat de refranys, és un recull temàtic de poc més de 600 refranys, classificats en 19 apartats prou dispersos, com per constituir un arbre temàtic una mica desigual. Els sis primers temes són els més directament relacionats amb el cicle de l'elaboració del vi (el medi, les tasques al camp, el curs de l'any, elaboració i conservació, comercialització i característiques del vi) i té un gruix i una importància cabdal l'apartat sobre el curs de l'any.
L'autor també acompanya l'inici de cada lletra del diccionari amb un refrany que comença per aquella lletra: 24 refranys coincidents amb els que ja incorporava l'edició de 1998.
Recordo que cap a l'any 1997 vam anar il·lusionats al Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, dependent de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb un projecte de refranyer sobre el vi, amb un vocabulari sobre tots els procediments artesanals i el vocabulari històric relacionat amb la viticultura sota el braç... i ens el vam haver de tornar a endur, com qui diu, perquè el funcionari que ens va atendre en aquells moments ens va dir que no hi havia diners per res que no fos música i dansa en aquells moments.
Desànim i desil·lusió envers les institucions que ens governen va ser el que en Joan Vilaseca i jo mateix ens vam endur en aquell moment. I el projecte resta tancat en un calaix esperant temps millors... o disposar d'un poquet de temps per desenvolupar-ho i donar-li forma. Sembla que Joan Maria Romaní va tenir una mica més de sort i el llibre va disposar d'uns fons de subvenció que sempre ajuden a desenvolupar una obra de recerca.

Mira també
Fitxa de Cossetània Edicions i tast en pdf de 17 pàgines.
2009-02-20 - Sala de premsa de Cossetània
2009-02-20 - Article a Tot Tarragona.cat
2009-02-25 - Recensió a l'Illa dels llibres
2009-02-26 - Apunt al blog Vols llegir?
2009-02-27 - Article a El Punt.cat
2009-02-27 - Reportatge a Vadevi.cat
2009-02-28 - Sala de premsa de Cossetània
2009-03-18 - Ressenya al Gazophylacium.

Article al blog Biblioteca paremiològica sobre el Diccionari del vi i del beure, de Joan Maria Romaní.

"Mamífers peluts [del llop a la musaranya]", de Celdoni Fonoll, es presenta a Girona

El llibre Mamífers peluts [del llop a la musaranya], de Celdoni Fonoll, es presentarà dimarts 28 d’abril, a les 8 del vespre, al local de l’Òmnium Gironès.

La presentació anirà a càrrec de Gemma Clarissó (Òmnium Gironès) i Albert Ruhí (Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona). L’acte inclourà un recital de Lloll Bertran i Celdoni Fonoll.

Judit Juncosa: "Notes d'un viatge a l'infern mostra una actitud crítica entorn de la societat glamurosa, una trama d'actualitat, i un ritme ràpid"

Presentació del XVII Premi de Narrativa Vila de l'Ametlla de Mar

El XVII Premi de Narrativa Vila de l’Ametlla de Mar, que s'atorgà a Damià del Clot per l’obra Notes d’un viatge a l’infern, es presentà dissabte 25 d’abril a la Sala d’Actes de l’ajuntament de l’Ametlla.
Durant l’acte, Judit Juncosa, membre del jurat del premi convocat per l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar i cap del departament de premsa i comunicació de Cossetània Edicions, parlà d'allò que es va valorar per a la deliberació:

Després de la lectura i una llarga deliberació vam decidir que la guanyadora havia de ser Notes d’un viatge a l’infern per l’actitud crítica que fa servir entorn de la societat glamurosa que presenta, per la trama de la novel·la, d’actualitat i a l’ordre del dia i pel ritme ràpid de lectura que permet.

Juncosa féu també un repàs de la trajectòria del Premi de Narrativa Vila de l’Ametlla de Mar i a la seva vinculació amb Cossetània:

Quan l’any 2006 Manel Alarcón va proposar a Jordi Ferré, gerent de Cossetània Edicions, de ser els editors d’aquest premi, l’editorial no va dubtar ni un moment a col·laborar amb la Regidoria de Cultura de l’Ametlla de Mar i publicar l’obra guanyadora. Des de llavors Cossetània ha editat Des de la mort amb amor, de Vicenç Ambrós i Besa, el 2006; Un rostre que no és meu d’Oscar Palazón, el 2007; i Notes d’un viatge a l’infern, de Damià del Clot, guanyador d’aquesta darrera edició.

Judit Juncosa també féu una anàlisi en clau literària de l’obra:

Durant tot el relat, l’advocat narra en tercera persona el cas del seu client, ell intenta entendre els motius que van dur Morgan Estilo a matar la seva dona però quan sent per primer cop el relat dels fets ocorreguts aquella nit no pot evitar pensar en el cas de Jean-Claude Romand, ciutadà francès que es va fer cèlebre per haver matat a la seva dona amb un corró i a la resta de la seva família després. L’advocat recorda la lectura de la novel·la L’Adversari, d’Emmanuel Carrère, que es va inspirar en aquests fets i les imatges de la pel·lícula del mateix títol basada en la novel·la i comença a copsar coincidències entre la literatura i la filmografia francesa i el cas seu client, que al igual que en el de Romand, la mort esdevé un acte alliberador.

"Testimoniatges i memòries (1936-1945)", de Marcial Mayans, aporta el testimoni d'un dels darrers supervivents del Camp de Mauthausen

El llibre Testimoniatges i memòries (1936-1945). Una nit tan llarga, de Marcial Mayans, es presentarà dilluns 27 d’abril, a les 6 de la tarda, a la Facultat de Ciències de la Comunicació de Blanquerna. La presentació anirà a càrrec de David Serrano, curador de l’obra i professor de comunicació de la URL.

L’obra també es presentarà dimarts 28 d’abril, a les 7 del vespre, al Museu d’Història de Catalunya. La presentació anirà a càrrec d’Agustí Alcoberro, director del Museu d’Història de Catalunya, David Serrano, curador del llibre, i Josep Maria Figueres, director de la col·lecció. Hi assistirà l’autor.

«Avui, doncs, estic delitós de saber que l’edició del llibre de les meves memòries està enllestida. Ara sí que estic segur que els meus records passaran a la Història de la Humanitat, per portar el testimoniatge vivent d’un íntegre defensor de la llibertat que ha patit aquell seguit de situacions impensables des del 1936 fins al 1945 i un xic més enllà. La deportació, amb tot el que significa d’horror i d’inhumanitat, m’ha marcat per sempre, per a tota la vida; la meva joventut fou esmicolada des del moment en què vaig conèixer la presó a l’edat de 21 anys i quan poc temps després vaig estar internat al camp de Mauthausen. D’aleshores ençà, l’horror no s’està de rondar les meves nits, amb el son pertorbat per uns fets viscuts, ancorats atroçment als meus records d’aquesta, una llarga nit…».

Marcial Mayans:
Marcial Mayans va néixer a Barcelona, al barri del Raval, al carrer de l’Aurora, el 14 d’agost de 1920. Els seus pares, Francesc Mayans i Nogués i Júlia Costa i Batlle, eren catalans i barcelonins de soca-rel. Estudià amb els maristes. Treballà a la Llibreria Sobirana, fent-hi l’aprenentatge de venedor. En una acadèmia estudià anglès comercial. Des de jove tingué passió per la lectura. Li agradava el bàsquet i el futbol. S’allistà al sindicat de la CNT i s’adherí a les Joventuts Llibertàries. Voluntari al front abans dels 17 anys… La malaurada odissea objecte d’aquest llibre durarà des del 1937 fi ns al 1947. Estigué obligat a acomiadar-se de la guerrilla per seguir els seus ideals. Fou condemnat a 20 anys de presó pels franquistes. Impedit de tornar a viure al seu país, es casà amb la seva promesa Olga i s’instal·là a França, on tingueren un fill, Llibert Aleix. Exercí testimoni. És militant de la Fédération Nationale des Déportés et Internés Résistants et Patriotes (FNDIRP) i de l’Amical de Mauthausen.