"Els dies a les presons de Franco d'un nascut a Les Useres..."

Al bloc de Serret Llibres, va sortir durant el mes d'octubre un article de Susanna Anglès sobre el nou llibre de Tàrio Rubio, publicat per Cossetània Edicions Per les presons de Franco. A continuació podeu llegir la reproducció de l'article:

"Tàrio Rubio escriu en un nou número de la col·lecció Memòria del segle XX (Cossetània), la història de les presons de Franco personificada en ell mateix i en primera persona. En Tàrio va néixer l’any 1920 a la vila de les Useres de Castelló de la Plana. Una vila petita, però enclavada en un racó simbòlic, tranquil i imprescindible per passejar al País Valencià. Quan estava a Vila-real en Tàrio va poder viure i contemplar la proclamació de la Segona República i després l’esclat de la Guerra Civil.
La tardor de 1937, Tàrio amb 17 anys, va marxar com a voluntari al front de Terol per defensar a la II República., però al juny de 1938 va ser fet presoner. Començà en aquell moment un llarg i pecaminós periple pel món penitenciari del règim franquista. En Tàrio Rubio va visitar tant camps de concentració, com presons i batallons de treballadors. Va passar per Reial Acadèmia Militar de San Gregorio de Saragossa, per Miranda de Ebro (Burgos), Orduña (Àlaba) i Aranda de Duero (Burgos); per les presons d’Aranda de Duero, Valdenoceda (Burgos), la Provincial de Burgos i la de Sòria, la de Torrero (Saragossa), la Model de València i la de Castelló. Finalment va ser enquadrat al batalló disciplinari de soldats treballadors, per realitzar treballs forçats a Arcos de Jalón (Sòria), Cuelgamuros-Valle de los Caídos, Somaén (Sòria) i Armiñón (Àlaba). L'alliberen l'any 1945 i marxa a Barcelona, però sempre va ésser víctima i testimoni del seu passat roig i republicà. Sempre ha reivindicat la recuperació de la memòria històrica, ha format part de diferents associacions d’expresos políticsi ha participat en xerrades, conferències, entrevistes… Tot això d´una manera o altra queda reflectit en el llibre que presenta Cossetània.
Molts joves com ell es van veure abocats a una guerra sense precedents (ni a l'Estat ni a Europa). La diferència està en què alguns d'ells senten la necessitat de contar-ho quan la història ho permet. Tàrio Rubio ha trobat l'oportunitat i ho ha aprofitat amb Cossetània i l'ajut, a l'hora de guardar cura del relat de Gemma Caballer i Oriol Dueñas. Hi ha moltes històries darrere de cadascun dels presos de Franco. Aquesta n'és una d'important, en la qual queda clar que la fita del règim franquista amb la política de les presons i la persecució de resultats d'aquestes, era escarmentar els que havien defensat la República.
Llegir aquest llibre és un exercici que ens ensenya a apropar-nos a la nostra història i al l'episodi més dramàtic de la mateixa com és la Guerra Civil. La narració, a més, és fàcil. No es dona massa voltes a les coses i és ràpid en l'expressió, clar i concís.
Els llibres que conten històries verídiques i pròpies tenen una força especial. Són llibres molt contundents que capten l'atenció del lector.
Quan es llegeix aquest llibre sempre podem pensar en algú que s'ha vist amb, si fa o no fa, sotmès a les mateixes situacions. Els camps de concentració, les presons, els batallons de treballadors….tenen efectes a curt i llarg termini molt similars en tots els que les pateixen.
Tàrio pot estar orgullós, en definitiva, de moltes coses…. però sobretot d'oferir un testimoni que fa memòria i que construeix un exemple cap a la convivència."

Article de Susanna Anglès extret del bloc de Serret Llibres, publicat durant el mes d'octubre.

Cossetània publica la 3a edició de "La ciutat dels somriures" de Martí Gironell

Cossetània Edicions ha tret aquest mes d'octubre la tercera edició del llibre de Martí Gironell (autor d'El Pont dels jueus) La ciutat dels somriures. Històries de supervivència Bombai. Els lectors diuen de l'obra que "el relat commou i sorprèn. Llegir totes aquestes històries t'omple de compassió i amor humans" i que "és un llibre ple de sentiment, d'experiències viscudes, d'històries de gent que lluita sense parar i que només demana una oportunitat, un somriure, una carícia, que els ajudin a tenir un instant de felicitat".
Aquesta tercera edició de La ciutat dels somriures, renovada i millorada, s'adapta al canvi d'imatge de la col·lecció Prisma i ens ofereix un llibre de tapa dura i amb un quadernet interior de fotografies a tot color.

Resum
LA CIUTAT DELS SOMRIURES recull un cúmul de sensacions i un catàleg d’històries plenes de dignitat i d’esperança de vida, fruit de dos viatges a Bombai. Martí Gironell retrata amb ulls d’un cooperant occidental i un estil directe la realitat d’una ciutat plena de contrastos. D’una banda, a través de l’experiència de l’autor, el lector és testimoni de la lluita dels treballadors d’una ONG que s’esforcen per donar un futur més digne als dos col·lectius més desvalguts, però, alhora, pilars bàsics de qualsevol societat, la de l’Índia inclosa: els nens i les dones. I de l’altra, dels esforços que han de fer tant aquestes criatures com aquestes dones per gestionar un present que els pugui garantir un futur. Gràcies a la força de les històries d’uns personatges reals, la majoria carregats de malalties i maldecaps, Gironell aconsegueix traslladar el lector fins a les portes de l’infern perquè comparteixi els anhels, les frustracions, els desitjos, els neguits, les emocions, les alegries i les desgràcies d’una sèrie de persones que no perden mai el somriure ni la dignitat en la seva batalla personal per sobreviure a la malaltia i a la misèria. L’escenari és el d’una ciutat, Bombai, capital econòmica de l’Índia, on la vida i la mort prenen el te juntes. L’autor destinarà els diners que obtingui de la venda d’aquest llibre al Committed Communities Development Trust (ccdt) de Bombai.

L'autor

Martí Gironell (Besalú 1971), llicenciat en periodisme per la Universitat Pompeu Fabra i en filologia anglesa per la Universitat de Barcelona, va començar la seva carrera periodística quan tenia 14 anys a Ràdio Besalú. La va continuar a Ràdio Olot, a RAC 105 i a Catalunya Ràdio, on ha fet diversos programes, com el Catacrack, D’Interès General o El Pont de les Formigues. Paral·lelament, va col·laborar en el Diari de Girona i va publicar reportatges a El Periódico de Catalunya i a la revista Marie Claire. En televisió va presentar el programa En Directe i els informatius del canal 3/24. Actualment treballa als Serveis Informatius de Televisió de Catalunya. És autor de La ciutat dels somriures (2005) i d'una de les novel·les més venudes durant el 2007 El pont dels jueus (2007). La ciutat dels somriures va ser el seu primer llibre, fruit de les experiències viscudes i de les persones conegudes en dos viatges consecutius a Bombai.

"Aventura per la Barcelona Modernista" de la mà de Roger Roig i Lluís Albert Arrufat

A l'edició digital d'El Punt, el dilluns 22 d'octubre de 2007, hi va sortir publicat un article de la Fina Anglès sobre el llibre de Roger Roig i Lluís Albert Arrufat La Barcelona modernista publicat per Cossetània Edicions. A continuació podeu llegir l'article reproduït:

"Després d'haver descobert La Tarragona romana i d'haver-se passejat per les terres del Quixot, aquest nou volum de la col·lecció Els Amics del Zum-Zum, trasllada els protagonistes, la Carla i el Pol, que van conèixer en Zum-Zum un dia a la fira i ja no se n'han separat mai més, a la Barcelona modernista.
En aquest tercer lliurament, en Zum-Zum, un globus tan especial comparteix guiatge i companyonia no solament amb els seus dos amics de sempre sinó també amb un altre personatge molt i molt singular: el drac de trencadís del parc Güell.
Tots quatre, doncs, hauran de resoldre un enigma que afecta la construcció de la Sagrada Família. Per descomptat, per cercar solucions a un problema cal definir-lo i disposar de tanta informació com sigui possible sobre el tema. Per tant, els serà necessari saber coses del modernisme, d'Antoni Gaudí, dels edificis modernistes de Barcelona, com ara la Casa Lleó Morera de Domènech i Montaner, la Casa Ametller de Puig i Cadafalch i la Casa Batlló del mateix Gaudí; hauran de passejar-se detingudament per la Pedrera o el parc Güell i, no podia ser d'una altra manera, pel temple de la Sagrada Família.
En fi, aquest nou text de Roger Roig, que amb la complicitat dels seus personatges viatgers i una trama d'aventura mitjançant la qual cerca l'interès del lector i que sempre interessa molt els infants, es proposa fer arribar als més joves les característiques de l'arquitectura del modernisme i donar-los a conèixer els principals monuments barcelonins que pertanyen a aquest corrent artístic. El text narratiu el completen «Quatre notes sobre Gaudí i la Sagrada Família», de contingut divulgatiu.
Quant a les il·lustracions, Lluís Albert Arrufat, seguint la línia de la col·lecció, situa els personatges –també seus– en entorns acolorits no només pel trencadís que és omnipresent en l'arquitectura modernista i, és clar, en el text visual, sinó també per les seves propostes plàstiques.
I encara ens agrada remarcar el gest de complicitat que sembla que la il·lustració que enceta el llibre dirigeix al lector, ja que Arrufat la presenta des de l'anomenat pla picat, o sigui, una visió vertical superior, que correspon a la visió des d'un globus, encara que sigui captiu d'un fil. I és que no podem oblidar que és en Zum-Zum qui, com es diu en la contraportada, «condueix el Pol i la Carla a situacions inesperades i, alhora, és el responsable que visquin cada dia noves i emocionants experiències».
Finalment l'enigma es resol primer parlant i després seguint els camins per aconseguir de bones maneres allò que és millor per a tots. Queda del tot clar per a tothom, sigui de naturalesa humana, o tingui el cor de pedra o el cos d'aire, com en Zum-Zum, que l'objectiu de tots és veure acabat el temple de la Sagrada Família.
I, com que «feina feta, no té destorb», el drac de trencadís del Parc Güell es pot reincorporar a la seva tranquil·la dedicació de donar la benvinguda als visitants just a l'entrada del parc, i el Pol, la Carla i en Zum-Zum continuen a la recerca de conèixer nous llocs i de trobar noves coses per aprendre.
El llibre es presenta en tapa dura, amb les il·lustracions sense cap emmarcament i amb el text amb un tipus de lletra molt clara. Són aspectes del tot adequats, al nostre entendre, per a l'ús autònom que és desitjable per part dels lectors més joves als quals va adreçat."

Article de Fina Anglès Soronellas, extret de l'edició digital d'El Punt, el dilluns 22 d'octubre de 2007.

"L'Àvia Remei. Una cuinera molt estimada a Mataró"

Durant l'octubre de 2007, va sortir al suplement Tot i més de la revista Lecturas un petit reportatge sobre l'autora més venuda de Cossetània Edicions Remei Ribas, també coneguda per les seves receptes com l'Àvia Remei. A continuació podeu llegir aquest article.

"Després de la publicació del seu primer llibre La cuina de l'Àvia Remei (17 edicions i 46.000 exemplars venuts) el seu èxit ha estat aclaparador, però malgrat els reconeixements i premis concedits per la seva bona cuina, l'Àvia Remei, que se sent molt orgullosa de ser d'on és, Mataró, no se'n considera una professional. "Jo sempre dic que sóc mestressa de casa. D'aquesta manera puc dir allò que em sembla, fins i tot, els meus secrets culinaris. No em fa res que se sàpiga perquè a mi també m'agrada conèixer altres trucs", reconeix la cuinera mentre ens mostra la seva estimada cuina i la bonica terrassa plena de plantes que té a casa seva, a Mataró.
I és que la Remei és molt de casa i aposta, és clar també, per la cuina casolana "No m'agrada anar a un restaurant on el cuiner hagi de sortir a explicar-me allò que estic menjant. Si fos jove posaria un restaurant de caps de setmana i ho faria tot casolà. A més, molts dels ingredients que faig servir els cultiva el meu home a l'hortet, són ecològics", diu la remei que té clar que la cuina és la seva vida. "Quan estic a la cuina no em ve mai d'una hora. A més, m'agrada cuinar per a tothom. Quan ha de venir algú a casa sempre li dic que s'ha de dur la gana", diu la Remei riallera."

Article extret del Tot i més de la revista Lecturas, l'octubre de 2007.

Jordi Pujol: "Si hi ha fracàs en l'educació, la societat també n'és la responsable"

El dimarts 23 a les 12 del migdia, Cossetània Edicions, el Centre d'Estudis Jordi Pujol i Edu21 van presentar al Centre Internacional de Premsa de Barcelona el llibre Reflexions sobre l'educació en una societat coresponsable, coordinat per Jordi Riera i Enric Roca.
La presentació anirà a càrrec del pedagog Enric Roca, coordinador del seminari i consultor principal del projecte educatiu Edu21; Jordi Pujol, president de la Fundació Centre d’Estudis Jordi Pujol i Jordi Ferré, gerent de Cossetània Edicions.
A continuació podeu llegir un petit extracte de les coses més importants que es van dir durant la presentació:

Enric Roca:
"A Edu 21 vam emprendre el recorregut fa 2 anys i ara hem aconseguit fer un seminari amb 230 inscrits"
"Aquest seminari va més enllà, les temàtiques que s'hi tractaran pretenen buscar més, analitzar"
"Tots els capítols del llibre contenen al seu final una sèrie de propostes per desenvolupar els temes"
"Tots els agents socials (la família, els mitjans de comunicació, l'escola...) tenen un paper clau en l'eduació dels nens"
"Apostem pels binomis inclusió-excel·lència i diversitat-identitat"
"El llibre tracta: la coresponsabilitat de les famílies, els recursos humans a l'escola, l'escola considerada com una organització, tecnologies de la informació aplicades a l'aula i fa una comparació entre l'escola analògica i l'escola digital"
"Aquest llibre és fruit de moltes persones que s'hi han implicat"
"Els mestres i els professors s'han cregut tot el tema del català i això és molt importat perquè un projecte d'inclusió és diari i perquè funcioni hi ha d'aver una base autòctona molt important"
"Si fem un esforç important perquè la gent de fora aprengui el català aconseguirem una forta cohesió social"

Jordi Pujol:
"Si hi ha fracàs en l'educació, la societat també n'és la responsable"
"L'assignatura d'"Educació per la ciutadania" es pot donar des de diferents vessants, la versió que es donarà als nens serà la que vulgui el mestre o l'escola. El mestre pot posar l'accent en les coses que ell cregui més importants i per tant els pares han de tenir la possibilitat d'escollir"
"Sense immersió lingüística, la capacitat d'integrar la gent que ve de fora minva considerablement"
"Hi ha molts sectors de la nostra població en els quals el català no es parla"
"La política lingüística és inclusiva i no viceversa. Amb la immersió s'evita crear àmbits tancats. Fer que se sàpiguen les dues llengües és toalment inclusiu"
"Per fer una política d'integració es necessiten quatre pilars bàsics: la immersió lingüística, l'ajuda dels mitjans de comunicació, que el català sigui llengua oficial i vehicular a l'administració i a l'escola i, finalment, que l'ambient sigui favorable per estimular tot això"

Jordi Ferré:
"L'educació és un tema vital per la societat"
"S'ha de debatre, discutir i reflexionar sobre els temes que tracta el llibre per arribar a unes conclusions que ens ajudin a millorar en aquest àmbit"

Miquel Jassans autor de "Diari d'un artista", un personatge polifacètic

El dia 15 d'octubre a l'edició digital d'El Punt hi va aparèixer un escrit de Joan Cavallé sobre Miquel Jassans i la seva obra escrita. A continuació podeu llegir l'article reproduït.

"No conec personalment Miquel S. Jassans. Sí que conec part de la seva activitat. Es tracta d'un personatge complex, que ens ofereix diferents cares, i unes cares no sempre fàcils de conjugar. Jassans és pintor, llicenciat en belles arts; per tant, un home del món de l'art. Però també s'ha dedicat a la investigació. En aquesta faceta, els seus esforços s'han decantat cap a la història i, més específicament, cap a la toponímia, és a dir, els estudis dels noms de lloc. Que jo sàpiga, ha publicat les de Rasquera, Alforja i Cortiella, Poboleda, Colldejou..., i tinc entès que treballa en la de Valls. Qualsevol es pot plantejar quina relació té una cosa amb l'altra. Però qui conegui una mica el que ha escrit Jassans pot trobar amb facilitat la resposta. Es tracta d'una passió pel territori i pel paisatge que troba en els noms de lloc la seva expressió mítica i simbòlica. Precisament ara, l'artista alforgenc acaba de publicar una novel·la que posa en relació aquests conceptes. Es diu Diari d'un artista (Cossetània Edicions, 2007) i és un relat que conté, realment, tres històries.
Hi ha, primerament, la història personal de l'Ambròs Fortuny, un home de bona posició a qui un tren endimoniat de vida ha conduït a una situació límit. En el camí de la desesperació trobarà una possible solució a través de la venda de la seva col·lecció d'art, el valor de la qual ell desconeixia. Aquesta possible solució no estarà exempta de problemes però el conduirà, alhora, a una situació més alta a través de l'amor. És, com si diguéssim, la història que fa de fil conductor del relat. Durant les operacions de recerca al voltant d'aquest patrimoni artístic, en el qual hi ha obres de Barceló, Mir, Togores, Clavé, Miró, Anglada Camarassa, però sobretot d'un per a nosaltres desconegut Bernat Bru, apareix el dietari d'aquest darrer artista. I aquest dietari constitueix la part central del relat i la que en justifica el títol.
Per últim, un cop ja centrats en el negoci de la venda de les obres d'art, en sobrevé el robatori i això, de sobte, fa que la novel·la faci un gir cap al relat detectivesc.
Fa la impressió que tota la novel·la, tant els amors de l'Ambròs i la Carla, com les investigacions de la comissària Marcel·la Magrinyà, tenen la missió de constituir una mena d'embolcall del dietari central, en el qual, sens dubte, Jassans ha volgut fer constar les seves opinions sobre art. Convé dir que la novel·la passa el 2050 i que el dietari de Bernat Bru transcorre entre el 1983 i el 1986. Per tant, l'autor parla des d'un hipotèticament distanciat futur per referir-se a un immediat passat nostre, en el qual ell ha estat molt involucrat. Bernat Bru, a més, és d'Alcover i això li permet parlar del nostre paisatge. És recomanable, pel que fa a aquest aspecte, la seva descripció d'una excursió a la vall del Glorieta. Pel que fa a les seves idees artístiques, fan venir ganes de visitar Arezzo per poder veure els frescos de Piero della Francesca. De la relació de pintura i paisatge diu: «La riquesa de matisos que dóna la natura és una font inesgotable d'inspiració.» Es mostra decebut amb Dalí i critica sense pietat el món de l'art contemporani, fins al punt que quan li comuniquen que ha guanyat una biennal, diu «L'he guanyat. Quina merda», fent referència al fet que el premi estava comprat tot i ell no saber-ho."

Article de Joan Cavallé, extret de l'edició digital d'El Punt el dilluns 15 d'ctubre de 2007.

Cossetània Edicions presenta "Reflexions sobre l'educació emn una societat coresponsable" al col·legi de Periodistes de Barcelona

El dimarts 23 d’octubre, a les 12 del matí, al Centre Internacional de Premsa de Barcelona (Rambla Catalunya, 10 - 1r), Cossetània Edicions, el Centre d'Estudis Jordi Pujol i Edu21 presenten el llibre Reflexions per a l'educació en una societat coresponsable.

La presentació anirà a càrrec del pedagog Enric Roca, coordinador del seminari i consultor principal del projecte educatiu Edu21 i de Jordi Pujol, president de la Fundació Centre d’Estudis Jordi Pujol. Durant aquest acte, també es presentarà el seminari “Reflexions i propostes per una educació renovada”.

Resum

A principis del segle XXI s’imposa repensar l’educació en un sentit ampli. Els reptes que planteja un món global a països com Catalunya són diversos i de gran complexitat. Aquesta obra, fruit d’un treball de reflexió i participació de prop d’un parell d’anys, a partir de les accions endegades dins el Projecte Edu21, vol contribuir al diàleg educatiu dins una societat que la voldríem coresponsable del projec-te de formació de tots els seus ciutadans. Les xarxes de coresponsabilitats socioeducatives; les relacions entre els termes d’inclusió, excel·lència, identitat i diversitat; les noves formes d’ensenyar en una escola digital, la importància de l’aprenentatge de l’anglès; l’escola com una organització que aprèn i que gestiona eficaçment els seus recursos humans, són els temes tractats pels diferents autors d’aquesta obra.
El Projecte Edu21 (www.edu21.cat) és una iniciativa del Centre d’Estudis Jordi Pujol i té com a principal objectiu esperonar la reflexió profunda i el debat serè sobre els temes educatius a Catalunya i al món, en una època de canvis i transformacions i, alhora, de grans reptes i oportunitats.

Els autors
Jordi Riera i Romaní, mestre i pedagog; Enric Roca i Casas, pedagog; Miquel Àngel Prats i Fernández, mestre i psicopedagog; Maria González i Davies, mestra i filòloga anglesa; Jordi Garriga i Andreu, mestre, pedagog i consultor de recursos humans; Jordi Longàs i Mayayo, mestre i pedagog.