Cossetània publica un llibre sobre un bloc filosòfic

Cossetània Edicions presenta el llibre sobre el blog de Ramon Alcoberro. L’acte tindrà lloc el dimarts, 13 de març, a 2/4 de 8 del vespre, a la llibreria la Central del Raval (C/ Elisabets, 6 - Barcelona).
La presentació anirà a càrrec de Manuel Cruz, catedràtic de la Universitat de Barcelona.

Resum
Des de la seva aparició l’any 2004 dins del web de filosofia www.alcoberro.info, el bloc L’home que mira de Ramon Alcoberro és un dels més seguits en català i provoca autèntiques fílies i fòbies al món internàutic. Un professor de filosofia que escriu un bloc? L’home que mira recull les opinions sovint incorrectes d’un home gras, lleig, tímid i escèptic, a prop del retour d’age, que mira el món sense acabar de creure-hi i més posat en els llibres que en la vida. Una forma diferent de fer memoralisme, culte i prou escèptic per no acabar de prendre’s seriosament ell mateix —i encara menys l’espectacle de la vida.
El primer any de L’home que mira es recull ara revisat i endreçat en una edició que testimonia els usos d’Internet en la literatura d’idees a Catalunya i que, a més, fa pensar. Els filòsofs també s’enganxen a les noves tecnologies.

L'autor
Ramon Alcoberro va néixer a Pals, Baix Empordà, el 1957. És professor d’Ètica a la Universitat de Girona, consultor a la Universitat Oberta i administrador d’una de les planes web de referència en l’àmbit de la filosofia: www.alcoberro.info. Col·labora a l’espai «Grans preguntes, grans respostes» d’El matí de Catalunya Ràdio i manté el bloc filosòfic L’home que mira, el primer any del qual (2004-2005) surt ara publicat en paper.
Paucis notus, paucioribus ignotus, Ramon Alcoberro ha publicat quasi una desena de llibres, des del primer text sobre postmodernitat en català, El desordre cívic (1983), fins a un manual d’ètica aplicada: Ètiques per a un món complex (2004) i ha traduït o editat textos de Voltaire, D’Alembert, Mazzarino, La Rochefoucault, Frederic II de Prússia i Thoreau. Ha editat el volum col·lectiu Ética, economía y empresa (2007) i treballa sobre l’he-rència de les Llums i sobre problemes d’ètica aplicada, especialment en tecnologia, economia i medi ambient. És membre de l’Institut de Tecnoètica i coordina la secció de filosofia de l’Ateneu Barcelonès.

Escrits en femení

La presentació del llibre Flor a l'ombra de Teresa Costa-Gramunt tindrà lloc el divendres 2 de març, a les 8 del vespre, a Llorens Llibres de Vilanova i la Geltrú (C/ Sant Sebastià, 12).
Presentarà l'acte Mercè Foradada, escriptora i regidora de Cultura de l'Ajuntament de Vilanova.

Resum
En la naturalesa es donen dues tendències: expansió/concentració, inspiració/expiració, positiu/negatiu. En les persones, també. Tot i que segons el sexe que ens determina (al capdavall, una convenció de la naturalesa), una tendència sol pesar més que l’altra. Veig aquesta circumstància com a un avantatge per a la dona, que, amb aquesta marcada tendència cap a l’harmonia, tan sovint se sent cridada a procurar el diàleg, l’entesa, la confraternització. Llavors s’escarrassa per nodrir allò que està neulit, o s’afanya a tapar esquerdes, o a reclamar justícia i equitat. No hi ha actitud més valenta que la de la dona que se sent estimulada per una causa justa. Així és com les dones han sostingut el món, encara que històricament ho hagin hagut de fer a l’ombra.
Flor a l’ombra és el títol d’aquest recull d’alguns dels textos que he escrit durant anys amb aquest afany per l’equilibri, per la bellesa i pel coneixement. Les protagonistes d’aquests escrits som les dones. Tant les filles d’Eva, l’estigmatitzada, com de Lilith, la rebel. Flor a l’ombra és un reflex de les meves preocupacions, ocupacions i motivacions. Perquè, tant si es vol com si no es vol, la flor eclosiona, creix a contravent i en els intersticis d’una paret.

L'autora
Teresa Costa-Gramunt va néixer a Barcelona el 1951 però actualment viu a Vilanova i la Geltrú. De formació humanista (psicologia i grafologia, animació sociocultural, italià i cultures orientals), és graduada en Disseny Gràfic. A partir de 1977 es va especialitzar en el disseny d’exlibris que ha mostrat en més d’un centenar d’exposicions i alguns es troben a diferents museus i biblioteques d’arreu del món. Fundadora de l’Associació Catalana d’Exlibristes (1989), també és la presidenta de l’Associació Dones Artistes Som 7. A partir del 1990 s’ha dedicat bàsicament a la creació literària. Des de llavors ha publicat cap a trenta llibres entre assaigs, narracions, poemes i prosa poètica, entre els quals destaquen: Llibre d’Unai, La Porta Índia, Treball de camp, El cantor sense llengua, Addicte a la bellesa, Noviluni a Washington, Estampes de Cuba, Temps, espai, Llibre de l’Amic, La crisàlide, Sol ponent, sol ixent, L’ull de Polifem, La memòria dels jardins, Santuari grec, Anno Domini, Cinc visions i Com un despertar de la memòria.
Col·labora al Diari de Vilanova, L’Eco de Sitges, El 3 de Vuit i a la revista Bonart. Té, entre d’altres premis, el DON-NA de literatura (1990) i l’Eugeni Molero de Periodisme (1998). És Mestra en Gai Saber (Jocs Florals del Rosselló). Al llarg de dues temporades (1996-1997) va presentar i dirigir al Canal Blau TV el programa “L’amic escriptor”. Amb Oriol Pi de Cabanyes ha publicat la traducció al català de La veritable història de la Lídia de Cadaqués d’Eugeni d’Ors; també ha fet una versió al català de les Històries i llegendes de Víctor Balaguer i ha traduït al castellà Roca-Sastre: una vindicació del realisme d’Oriol Pi de Cabanyes. En l’àmbit artístic, ha elaborat el Retrat del pintor i gravador Enric-Cristòfol Ricart i ha escrit una monografia del pintor vilanoví Jordi Santacana.
Poemes seus han estat inclosos en diverses antologies, així com alguns han estat traduïts al castellà, basc, gallec, francès, alemany, anglès i italià.
Amb Yara Monturiol ha publicat Lluernes al celobert. Antologia de poesia espiritual femenina.

Fitxa tècnica
Títol: Flor a l’ombra. Reflexions sobre el femení
Autora: Teresa Costa-Gramunt
Col·lecció: El Tinter, 71
Nombre de pàgines: 272
Enquadernació: en rústica
Mida: 17 x 24 cm
Preu: 18 euros
ISBN: 84-9791-240-3

Cent anys de la coronació de la Mare de Déu de la Serra

La presentació del llibre es durà a terme el diumenge dia 11 de març, a les 17.30 h de la tarda al Santuari de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc. Presentaran el llibre Mn. Albert Palacín i Artiga, plebà de Montblanc; Mn. Armand Puig i Tàrrech degà de la Facultat de Teologia de Catalunya i el Dr. Eugeni Perea Simon, professor tutor de la UNED de Tortosa.

Resum
Teniu a les mans el llibre sobre la història de la devoció a la Mare de Déu de la Serra, patrona de la vila ducal de Montblanc, des dels segles passats fins als més recents, que ressenya les festes que s’han celebrat en el seu honor des de la seva Coronació canònica, l’any 1906, fins avui. Vull agrair als diversos autors que amb la seva col·laboració han ajudat a fer possible aquesta miscel·lània rigorosa i exhaustiva en els temes tractats.
Aquest llibre palesa la rellevància i la importància que ha tingut i té la devoció a la Mare de Déu de la Serra per a Montblanc. Serà un bon recordatori dels esdeveniments més importants relacionats amb aquesta devoció. Vull recordar aquí el fet extraordinari de l’any jubilar concedit pel papa Joan Pau II poc abans de morir. És un fet espiritual important que ha de restar en les efemèrides de la Serra.
No hi ha dubte que aquest llibre serà una bona aportació a la història del santuari de la Serra i de Montblanc. Serà un complement a les obres ja conegudes. I és per això que felicitem els autors. Hem d’agrair-los els seus treballs, perquè us ajudaran a conèixer i estimar més la vostra vila.

Els autors
Josep M. Grau Pujol, Núria Medrano Torres, Miquel Mirambell Abancó, Lluís Munné Casas, Albert Palacín Artiga, Lluís París Bou (†), Eugeni Perea Simón, Josep M. Porta Balanyà, Armand Puig Tàrrech, Roser Puig Tàrrech, Josep Recasens Llort, Joan Roig Montserrat i Gabriel Serra Cendrós.

Nova col·lecció d'assaig esportiu "Fora de Joc"

Cossetània Edicions inicia aquest més de març la nova col·leccció d'assaig esportiu Fora de Joc, el director de la qual és en Josep Riera.
El primer títol d'aquesta nova col·lecció serà Van Barça, que tracta sobre els holandesos que han passat pel club blaugrana al llarg de tota la seva història i què ha quedat d'ells en el seu pas per la casa.

Nova temporada de la sèrie Bèsties de TV3

TV3 ha iniciat una nova temporada de la sèrie Bèsties. El primer capítol de la nova entrega de programes es va emetre el passat dimarts dia 27 de febrer. D'aquesta sèrie Cossetània Edicions n'ha editat el llibre en el qual es descriuen les bèsties progragonistes de la primera entrega de la sèrie. La sèrie és dirigida per Jaume Sañé, autor també del llibre editat per Cossetània, i presentada per Pol Izquierdo.

Resum
El llibre Bèsties és la projecció en paper del programa de TV3 Bèsties. Hi trobareu fotografies inèdites realitzades durant els rodatges i tota la informació sobre la vida privada de les espècies protagonistes de la sèrie: com viuen i es reprodueixen, els llocs on podem observar-les, els perills que les amenacen, les actuacions que es porten a terme per a la seva conservació… I també anècdotes, històries i llegendes relatives a totes aquestes bestioles i informació de primera mà sobre com es va fer Bèsties, la primera sèrie documental dedicada a la fauna de Catalunya en tota la història de la televisió.

L'autor
Jaume Sañé va néixer a Taradell (Osona) l’11 de setembre de 1961. Va estudiar Biologia a la Universitat de Barcelona, però va deixar la carrera per dedicar-se de ple a la seva passió: les bèsties. A través de la fotografia i de la filmació de la natura ha recorregut prop de 50 països dels cinc continents. Ha treballat a Austràlia, a Indonèsia, a Tanzània, al Canadà, a Islàndia i al Brasil, però la seva especialitat és la fauna autòctona de Catalunya, a la qual ha dedicat la major part de la seva vida. És autor de diversos llibres, entre ells El meu primer llibre d’ocells i Guia dels espais naturals de Catalunya i ha estat director, guionista i operador de càmera d’uns quants centenars de reportatges emesos a televisions de tot el món. El seu darrer treball ha estat la direcció i la gravació de les imatges de fauna de la sèrie Bèsties, emesa en el prime time de TV3, rècord d’audiència pel que fa a programes de natura a Catalunya i premi Zapping al millor programa documental.

"Diari d'un artista" la nova novel·la de Miquel S. Jassans

El nou llibre de Narrativa de Cossetània Edicions Diari d'un artista, té diverses presentacions programades pels mesos de març i abril. Es detallen les dades a continuació:
- dimarts 6 de març, a 2/4 de 8 del vespre a la llibreria Catalònia de Barcelona (Ronda de Sant Pere, 3); a càrrec de Margarida Aritzeta, escriptora i professora de la URV.
- dimecres 21 de març, a les 8 del vespre, al Centre de Lectura de Reus (Carrer Major, 15); a càrrec de Pere Anguera, catedràtic d'Història Contemporània de la URV i president del Centre de Lectura.
- divendres 13 d'abril, al Centre d'Estudis Alcoverencs; a càrrec de Meritxell Granados, llicenciada en Filologia Catalana.
- dissabte 21 d'abril, a les 8 del vespre a l'Ateneu Josep Taverna d'Alforja (Plaça de Dalt, 10); a càrrec d'Isabel Llopis, llicenciada en Filologia Catalana.

Resum
Uns fets que passen a l’any 2050, a Alcover, Barcelona i Sardenya, en els quals la intriga, la passió, l’amor i el crim hi són presents, ens introdueixen en un món on l’art encara no és mort i el vell mite del paradís perdut encara és vigent.
La Núria descobreix el diari del pintor Bernat Brau i la seva lectura permetrà als protagonistes, la Carla i l’Ambròs, conèixer què pensava Bernat d’alguns artistes i quin era el seu concepte sobre l’art. Aquests coneixements els apassionaran i alhora, la filosofia de Bernat canviarà les seves vides.

L'autor
Miquel S. Jassans (Alforja, 1937) és diplomat en Arqueologia Hispànica i llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, i membre de la Societat d’Onomàstica. Participà activament en el moviment cultural del redreçament de la llengua i la nova cançó catalana dels anys seixanta. Cofundador del grup de teatre estudi Els Passerells, de l’Ateneu Cultural Josep Taverna d’Alforja i de la revista d’opinió Vent de Serè.
Artista pintor i professor d’art, ha exposat a diverses ciutats de Catalunya, França i Alemanya. Conjumina el seu temps pintant, fent arqueologia, fotografia i cercant noms de lloc i de persona per les comarques del Camp de Tarragona.
Ha publicat: Ordenacions del 1573 de la vila de Rasquera (1984), Toponímia de Rasquera (1988), Noms de lloc i de persona d’Alforja i Cortiella (1991), Onomàstica de Poboleda (1988), El secret dels pergamins càtars (2003) i Onomàstica de Colldejou (2003).

Els safareigs, origen d'un fenomen social a la Conca

Els safareigs públics de la Conca de Barberà de R. M. Canela, M. Martínez i I. Vivancos editat per Cossetània Edicions, es presentarà el divendres 23 de febrer, a 2/4 de 9 del vespre, a la Sala d’Actes del Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca (C/ Josa, 6 - Montblanc).
La presentació anirà a càrrec de Valentí Gual, conseller comarcal de Cultura i Núria Anglès, presidenta d’ADOMONT (Associació de Dones de Montblanc).

Resum

A Els safareigs públics a la Conca de Barberà es fa un recorregut pels diferents safareigs dels pobles de la Conca, amb imatges del present i del passat, alhora que es recullen les vivències de les dones que els han utilitzat, en el seu anar i venir amb cossis de roba, el rentar amb les pales, el sabó, el blauet..., així com l’activitat de fer sabó de casa, la bugada i molt més.
Aquesta publicació vol fer present el record d’un espai exclusiu de dones que tenia un paper molt important en les relacions socials i veïnals, amb tot el que hi tenia lloc: els comentaris, les rialles, les baralles, el fer safareig, parlar i rentar... una socialització a l’entorn del treball. I també pretén reivindicar el gran valor del treball fe-me-ní, massa sovint oblidat i poc valorat.
Mitjançant un inventari d’aquest patrimoni arquitectònic local que són els safareigs públics, es pretén revaloritzar-los i que quedin incorporats en la vida del dia a dia, reconvertits en espais lúdics i de lleure en els quals transmetre a les noves generacions aquell fer d’anys enrere.

Els autors
Rosa Maria Canela i Balsebre (Cabra del Camp, 1973). Llicenciada en antropologia social i cultural (URV, 1997) i diplomada en treball social (URV, 1995). Té experiència en recerca etnològica, amb estudis sobre jocs tradicionals, llegendes, construccions rurals, genealogia i toponímia. Ha participat en l’equip de recerca de l’IPEC els anys 2003 i 2005, sobre l’estudi de les construccions de pedra seca al terme de Montblanc. Actualment treballa d’educadora en un centre d’acollida d’infants tutelats, i de tècnica de turisme a l’Ajuntament del Pla de Santa Maria. Pròximament publicarà el llibre Llegendes de la Conca de Barberà.
Manel Martínez i Garcia (Vimbodí, 1962). Empleat públic del Servei de Costes del Ministeri de Medi Ambient i col·laborador del Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca. Ha participat en l’equip de recerca de l’IPEC els anys 2003 i 2005, sobre l’estudi de les construccions de pedra seca al terme de Montblanc. Té publicats diferents treballs relacionats amb la història del Bosc de Poblet i amb l’arquitectura rural de la Conca de Barberà.
Iolanda Vivancos i Boleda (Valls, 1969). Llicenciada en filosofia (UB, 1992) i en antropologia social i cultural (URV, 1998) i màster en gestió cultural (UB, 2003). Ha participat en l’equip de recerca de l’IPEC els anys 2003 i 2005, sobre l’estudi de les construccions de pedra seca al terme de Montblanc. Actualment treballa al Departament de Cultura i Comunicació del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, demarcació de Tarragona.

Fitxa tècnica
Títol: Els safareigs públics de la Conca de Barberà. Un testimoni de la feina de les dones en el passat
Autors: Rosa M. Canela, Manel Martínez i Iolanda Vivancos
Col∙lecció: El Tinter, 72
Nombre de pàgines: 136
Nombre d’il·lustracions: 124
Enquadernació: en rústica
Mida: 17 x 24 cm
Preu: 11,80 euros
ISBN: 84-9791-241-1