Quan encara es parlava de ciclisme

Lluís Simon, al Diari El 9 de dimecres 27 de febrer, fa referència al llibre Melcior Mauri, o una altra manera de lluitar contra el temps (Cossetània Edicions), de Josep Maria Cuenca. A l'article Simon parla del ciclisme a Catalunya a través d'un dels seus protagonistes, Melcior Mauri:

"Catalunya no ha pas tingut tants grans ciclistes en la seva història perquè ens oblidem de les poques vaques sagrades que encara hauríem d'estar adorant. Pessarrodona, Cañardo, Pérez Francés, Poblet i Mauri, entre d'altres, formen part de la cultura esportiva del nostre país i és d'agrair que algun escriptor i alguna editorial, en aquest cas Josep Maria Cuenca i Cossetània Edicions, s'hagin atrevit a editar la biografia de Melcior Mauri. El noi de Sant Miquel de Balenyà, conegut amb el sobrenom de Mencho -com s'encarrega de recordar-nos Cuenca en el llibre-, n'ha viscut de tots colors en el ciclisme professional, i va tenir, sobretot, la immensa fortuna de competir en un moment en què aquest esport encara tenia prestigi i glamur."
"Mauri va córrer en uns anys en què Pedro Delgado -l'autor del pròleg, impagable-, Miguel Indurain, Claudio Chiapucci, Laurent Jalabert i Gianni Bugno, entre molts d'altres, aixecaven passions entre els aficionats, que se sentien orgullosos de conèixer fins a l'últim detall qualsevol mania, defecte i virtut dels grans professionals de l'època."
"Mauri va conquerir la vuelta del 1991 contra tots els pronòstics possibles i va impedir que Indurain -que aquell mateix any guanyaria el seu primer Tour- guanyés la volta per etapes que li faltava per completar el seu extraordinari palmarès. El seu triomf en la Vuelta està explicat fins a l'últim detall."

Febrer 2008

AMBRÓS i BESA, Vicenç: Des de la mort amb amor. Cossetània, 2007. XV Premi de Narrativa Vila de l’Ametlla de Mar

La novel·la de gènere mor, es revifa, torna a decaure... Contínuament llegim frases lapidàries d’aquest estil al voltant d’un gènere sovint maltractat i considerat menor sense cap tipus de prejudici. I per això sobta trobar un escriptor jove, com és el cas del Vicenç Ambrós, que en les dues primeres novel·les que publica ja marca un traç ben clar sobre les seves preferències: la novel·la policíaca d’intriga. Perquè dins les opcions de què disposa si ens atenim al bagatge literari que ens ha arribat, tria la novel·la-enigma d’arrels britàniques. Una elecció que encara té més coincidències amb el seu referent britànic: la protagonista de Des de la mort amb amor, té certes similituds amb l’entranyable Miss Marple. Amb tot, la investigadora afeccionada amb qui els lectors compartim aquest cas de múltiples assassinats manté la distància justa amb la seva predecessora per tal de no esdevenir un duplicat.

La història comença quan la Patrícia Tadeus, una baronessa de l’aristocràcia catalana i vídua recent, sospita que està en perill i contracta els serveis d’una detectiu. Aquesta, però, deixa el cas en mans de la seva mare, la Irina Lausac, una catedràtica d’Història de l’Art que gaudeix d’un any sabàtic i que en investigacions anteriors ja l’ha ajudada. La Irina s’introdueix en l’entramat de les relacions familiars de la Patrícia tot fent-se passar per una bona amiga, i ben aviat tindrà més feina de la que s’esperava.

És una obra on el lector pot jugar a fer de detectiu i cercar les mateixes pistes que troba la investigadora; que passa per davant els nostres ulls amb una velocitat aclaparadora, incapaços d’abandonar la lectura; amb un final sorprenent i ben construït, que no deixa indiferent. Una obra, en resum, que et fa desitjar més novel·les d’aquest jove autor llicenciat en Dret i d’aquesta investigadora afeccionada, per tal de veure com creix el personatge i com aprofundeix l’autor en la seva caracterologia a mesura que ens presenta altres casos de misteri. Un tret que encara pot treballar literàriament.

-Article "Febrer 2008" del blog Caducitat Immediata sobre el llibre Des de la mort amb amor, publicat per Cossetània Edicions.

Cossetània publica una biografia del ciclista Melcior Mauri

Melcior Mauri, un dels millors ciclistes catalans de la història, va presentar la biografia de la seva carrera esportiva Melcior Mauri o una altra forma de lluitar contra el temps (Cossetània Edicions), escrita pel periodista Josep Maria Cuenca, el dimarts 26 de febrer al restaurant La Farga Gran Via de Barcelona.
L'autor del llibre i periodista Josep Maria Cuenca va indica en la presentació que "en Melcior ha estat i és el que és gràcies també a la seva família" i es lamentava del "dèficit de biografies que hi ha" i que "aquest dèficit és encara més gran pel que fa a biografies de ciclistes".
Cuenca afirmà que Melcior Mauri "va demostrar la seva qualitat però va viure en un moment en què va quedar eclipsat per alguns grans ciclistes de l'època com Delgado i Induráin". Referent al llibre digué "he fet una biografia en què també hi ha crítica i el Melcior en cap moment ha coartat la meva llibertat a l'hora d'escriure".
El protagonista del llibre per la seva part, va agraïr el fet de publicar el llibre ja que "per mi ha significat recordar una bona part de la meva vida. He recordat tantes coses de la meva vida com a ciclista: moments de la meva infància, anècdotes, vivències, la competició en categories inferiors, que en ocasions se m'ha arribat a posar la pell de gallina".
Mauri confessà que s'enorgullia "de la fotografia de la portada i del títol del llibre que té molt a veure amb la meva carrera esportiva". I també volgué aclarir que "no és un llibre que vagi a buscar la morbositat de la qüestió sinó que és clarament transparent" i té molt clar que "aquest llibre passarà, a partir d'ara, a formar part del meu patrimoni esportiu".



Si voleu més nformació us podeu connectar a:
3cat24.cat
elsesports.net
sport.es

lavozdigital.es

arueda.com

Guerres de plàstic

Un palestí, un sirià, un libanès i un israelià són en una cantonada. Un periodista se’ls apropa i els diu: disculpin... em podrien donar la seva opinió sobre l’acord de pau? El palestí diu: què es pau? El libanès diu: què és un acord? El sirià diu: què és una opinió? I l’israelià diu: què és disculpin?

El subtítol de Guerres de plàstic, de Jordi Raich, és El conflicte quotidià entre palestins i israelians, un llibre que recull les cròniques emeses al programa de ràdio "Els viatgers de la Gran Anaconda", a partir de la seva experiència com a mediador a Israel i Palestina. Al pròleg, ens recorda que hi ha un excés informatiu sobre el pròxim orient, si el comparem amb les notícies que generen altres conflictes tan o més cruels. També que la diversitat política i religiosa és única al món: palestins, israelians, drusos, jueus etíops o Falasha, armenis, ultraortodoxos de Mea Sharim, maronites, asquenasites, bahaistes, ortodoxos grecs, xiïtes, periodistes... I una geografia amb noms que ressonen poderosament en la memòria: Jerusalem, Acre, Gaza, Tel-Aviv, Galilea, Haifa, el alts del Golan, Hebron, el riu Jordà, la Mar Morta...
La mirada de Jordi Raich es fixa amb atenció allí on sovint acaba la notícia, o es considera que no hi ha notícia. Conversa amb persones. Entra a les llars perquè sovint troba qui el convidi a un sopar genuí de les moltes menes de genuïnitat que esquitxen aquelles terres, o assisteix al funeral d’Arafat i és sacsejat per les multituds, o passeja pels mercats i fa una breu sociologia del souvenir, o fa de mediador perquè es pugui celebrar una boda de quaranta-cinc minuts en terra de ningú, sota l’estricta vigilància de l’exèrcit israelià, perquè tothom torni després a enyorar-se des del lloc que li pertoca, amb mesos i anys de separació per endavant.
Jordi Raich no pren partit, que en aquest cas no significa fugir d’estudi sinó adoptar una forma de compromís realment valuosa. Escriu i diu, doncs, la seva experiència i elabora unes cròniques que defugen les grans paraules o les grans solucions: parteix del convenciment que, d’aquí a seixanta anys, israelians i palestins continuaran matant-se, i ho destaca a la contraportada del llibre. O alguns israelians i alguns palestins, perquè n’hi ha que a banda i banda s’entesten a batre’s per la convivència. Perquè el conflicte s’ha convertit, malauradament, en la forma natural de conviure, o de malviure en aquell recó de la Terra. Guerres de plàstic és la mirada de l’estranger que vol entendre alguna cosa, amb unes cròniques on sovint una anècdota o una frase resumeixen amb exactitud el punt de vista de l’autor. Com un dia que s’espera en un dels centenars de punts de control que fracturen Cisjordània, que converteixen activitats quotidianes com anar a l’hospital, jugar una lliga de futbol o visitar la família en complicats i lents rituals on impera l’arbitrarietat dels soldats israelians, i llavors escolta i més tard transcriu un acudit. O dos:
Un palestí arriba a un checkpoint i un soldat israelià li ordena que descalci i porti un te. Després de queixar-se, el palestí, resignat, deixa les sabates amb el soldat i se’n va a buscar el te. Quan torna, troba el soldat pixant sobre les seves sabates. Mentre el soldat es beu el te, el palestí protesta: com se suposa que hem de negociar la pau si tu pixes a les meves sabates i jo pixo al teu te!

-Article sobre el llibre Guerres de plàstic (Cossetània Edicions), del blog El Llibreter.

L'"Àvia Remei" parla sobre el bacallà al programa "Al vostre gust" de TV3

Remei Ribas, l'"Àvia Remei", autora de diversos llibres de cuina publicats per Cossetània Edicions, va participar al programa "Al vostre gust", de TV3, el dissabte 23 de febrer. Remei Ribas hi va explicar la relació que ha tingut amb el bacallà durant la seva vida, a més de cuinar diversos plats que contenen aquest aliment.

L'Àvia Remei ha publicat a Cossetània Edicions els llibres L'Àvia Remei talla el bacallà, La cuina de l'Àvia Remei (dissetena edició-46.000 exemplars venuts), Plats i secrets de l'Àvia Remei (novena edició-31.000 exemplars venuts), Àvia Remei, vull cuinar!. Amb Lectio Ediciones, ha publicat La cocina de Àvia Remei i Platos y secretos de Àvia Remei. Remei Ribas, que també apareix a la televisió local cuinant els seus plats, va assenyalar durant el programa que l'èxit dels seus llibres es deu a la senzillesa de les receptes.

Video del programa "Al vostre gust" del 23 de febrer, de TV3, en el que l'Àvia Remei hi va intervenir a partir dels 9 minuts 50 segons.

La "cara humana" de la Part Alta

Cossetània Edicions ha editat el catàleg de l'exposició col·lectiva Part Alta 20-21, que es va veure la primavera de 2006 a l'Antic Ajuntament de Tarragona i que proposa un viatge per «la cara més humana» de las Part Alta de Tarragona. Els fotògrafs que van prendre part en la mostra, i que ara són recollits en el catàleg que ahir es va presentar a la Casa Canals, van captar l'essència d'un barri que «tot i els canvis ha mantingut els darrers divuit anys el seu caràcter obert i la seva diversitat».

Entre el 1989 i el 1991, diversos fotògrafs coordinats per la Galeria Forvm van dirigir l'objectiu sobre la Part Alta de la ciutat. Hi van retratar «les persones i els personatges» d'aquest espai de la ciutat «molt singular humanament parlant», segons va dir ahir un dels fotògrafs que van prendre part en la iniciativa, Quim Vendrell. Gairebé vint anys després, un altre col·lectiu de fotògrafs, formats a l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació de Tarragona) van prendre el relleu i també van impulsar un projecte similar, que servís per fer una revisió de l'estat del barri i també de la fotografia. Totes dues col·leccions de fotografies van conformar l'exposició col·lectiva Part Alta 20-21, que es va poder veure durant la primavera de 2006 a l'Antic Ajuntament de Tarragona. I ahir, a la Casa Canals, es va presentar el catàleg d'aquella exposició, editat per Cossetània Edicions, que esdevé «un viatge per l'art, pel temps, per la geografia social d'un dels emblemes de la ciutat de Tarragona».
Els autors dels textos són David Balsells, Magí Sunyer, Lluís Vives i Olga Xirinacs. I els fotògrafs són el Col·lectiu Forvm (David Balsells, Emili Ferández, Martín García, Luz Gorbeña, Quim Vendrell i Lluís Vilarroya) i Sílvia Iturria, Lluc Queralt, David Sanz i Ioli Valsells. El seu objectiu ha estat captar «la cara més humana» i l'essència de la Part Alta de Tarragona, un barri «viu, que canvia, s'hi fan descobriments, es renova i té el sostre majestuós de la catedral que domina la ciutat i el mar amb el so greu de la Capona», segons va dir l'escriptora Olga Xirinacs.

Història "llastimosa"
Però durant la presentació del llibre, la regidora de Patrimoni, Rosa Rossell, va haver de lamentar «la història llastimosa» de les fotografies de la galeria Forvm que conformen el catàleg ja que, segons va recordar, tot i que van passar a les mans de l'Ajuntament, finalment «no se sap com, van anar a parar a un contenidor de brossa», des d'on, sortosament, van ser rescatades. Rossell va mostrar-se satisfeta per haver pogut muntar una exposició i editar un llibre amb aquelles fotografies recuperades. I també va aprofitar l'acte per anunciar que una de les plantes de la Casa Canals, on ahir es feia la presentació, es convertirà en la seu permanent de la Fundació Forvm, dedicada a la promoció del món de la fotografia.

-Article de Carina Filella del diari El Punt digital de dijous 21 de febrer

Fotografia: presentació de Part Alta 20-21 a la Casa Canals de Tarragona, signada per C.F. a El Punt digital

"El perfil d'una flama", una autobiografia de Romà Comamala

El llibre El perfil d'una flama. Una autobiografia (Cossetània Edicions), de Romà Comamala, es presentarà el diumenge 24 de febrer a les 12 del migdia a Vilabella, a la sala Gran de la Pinacoteca. El text del llibre ha estat editat per Miquel M. Gibert i Miquel Saumell.

La presentació anirà a càrrec de Miquel M. Gibert, professor de llengua i literatura catalanes de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Resum
El perfil d’una flama és el primer volum d’una sèrie d’un o dos més que, en conjunt, havia de constituir l’autobiografia de Romà Comamala. Però la realitat no és aquesta, perquè l’autor no va deixar cap més llibre de memòries. Ara bé, això no lleva interès al volum de què disposem: la personalitat i el món de l’autor ja hi apareixen sencers, presentats amb una llibertat no gaire freqüent en un sacerdot. D’altra banda, al costat del valor literari, indubtable, el text de mossèn Comamala té també un valor històric més que remarcable. El lector hi trobarà, molt ben reflectida, la vida d’un sector de l’alta burgesia catalana dels anys vint i trenta del segle passat a través de l’experiència de la família Valls, a la qual pertanyia la mare de l’autor. Romà Comamala arriba a la màxima intensitat dramàtica en els capítols en què reflecteix, d’una manera impressionant, les experiències de la Guerra Civil i de la postguerra.

Romà Comamala
Romà Comamala i Valls va néixer a Barcelona el 1921. Era el fill segon d’Arseni Comamala, un dentista prestigiós, i de Montserrat Valls, filla de Josep M. Valls i Vicens, copropietari de la Banca Fills de Magí Valls. Comamala, titulat en Belles Arts per l’Escola de Llotja, va realitzar uns quants treballs com a escenògraf. Però el 1945 ingressa com a novici al monestir de Poblet, que abandonarà el 1948 per entrar al Seminari Arxidiocesà de Tarragona. Ordenat sacerdot el 1952, serà rector de Santes Creus, Castellbell i, des del 1965, de Vilabella, on va morir el 9 d’agost del 2000, víctima d’un càncer.