L'Hora del Lector del canal 33, tracta l'obra completa d'Artur Bladé i Desumvila

El passat dijous 4 d'octubre al programa l'Hora del Lector del Canal 33, que dirigeix i presenta Emili Manzano, es va parlar àmpliament de l'escriptor ebrenc Artur Bladé i Desumvila, en motiu del seu centenari i del projecte d'edició de l'obra completa que Cossetània Edicions està duent a terme.

Per més informació cliqueu aquí i si voleu veure la part del programa que parla de Bladé (comença al minut 38) cliqueu el vincle següent L'Hora del lector - 4/10/2007"

Cossetània novament a la Fira del Llibre de Muntanya

Els dies 6 i 7 d'octubre, Cossetània Edicions va prendre part en la 6a Fira del Llibre de Muntanya, que va tenir lloc a l'Esquirol.

En aquesta 6a edició, la Fira comptava amb un extens programa d'activitats per a tots els visitants s'hi van voler acostar durant aquest cap de setmana. Entre d'altres coses, el públic va poder visitar l'estand de l'editorial per veure i comprar llibres.

Cossetània molt ben posicionada en la utilització d'aplicacions Web 2.0

El dijous 4 d'octubre al Liber, es va presentar l'estudi "Tendencias Web 2.0 en el sector editorial" realitzat pel portal cultural Dosdoce, en el qual Cossetània Edicions està molt ben posicionada en els índex d'utilització d'aplicacions Web 2.0.
Dosdoce va analitzar 50 editorials puntuant en una escala de l'1 al 10 la utilització de les aplicacions Web 2.0. La mitja, que va resultar ser de 3.1, només és superada per 12 editorials. Cossetània Edicions ocupa l'11è lloc amb una puntuació de 3.3. Aquestes són les 12 editorials amb una puntuació que supera la mitja: Alfaguara (6.1 punts), Punto de Lectura (5.1), Tusquets (5.1), Bromera (4.9), Candaya (4.9), Almuzara (4.5.), El Tercer Nombre (4.5), Melusina (4.5), Anagrama (3.9), 451 Editores (3.9), Cossetània (3.3) i Ediciones Urano (3.3).
A continuació reproduïm altres dades de l'informe que es va presentar:
"La irrupció de la Web 2.0 està generant una transformació històrica en els hàbits de lectura i escriptura. Mentre que l'any 2005 només un 12% dels llocs web de les editorials establien una comunicació directa amb els seus lectors, l'estudi assenyala que el 44% de les 50 editorials analitzades ha creat, en els últims dos anys, algun tipus de canal de comunicació participativa.
Fa dos anys un 39% de les editorials analitzades comptava amb una Sala de Premsa virtual, ara el 76% dels locs web de les editorials té aquesta secció per facilitar la labor informativa dels mitjans."
"La xarxa social que compta amb un major nombre de mencions d'editorials espanyoles és Del.ici.ous amb un 76%, seguida del Culturizame.net (48% de mencions), Flickr (42%) i Menéame (26%). Tan sols un 10% de les editorials té presència corporativa a Wikipedia."
"El 30% de les editorials analitzades publica a les seves planes web algun capítol amb la finalitat de fomentar-ne la seva lectura; que el 26% de les editorials enllaça els llocs web dels seus autors; que el 22% de les editorials analitzades enllaça blocs literaris o mijtans digitals especialitzats en cultura; que només un 32% de les editorials enllaça llibreries i que un 20% promocionen els seus llibres publicant vídeos al You Tube, Dalealplay.com, Jumpcut, etc."
Les editorials que es van analitzar són: Alberdania, Acantilado, Alfaguara, Almuzara, Alphadecay, Anagrama, Barataria, Bassarai, Belacqva, Bromera, Caballo de Troya, Cahoba, Candaya, Cossetània, destino, Edaf, Ediciones del Viento, Ediciones Martínez Roca, Ediciones Urano, editorial Crítica, El Tercer Nombre, Espasa, Funambulista, Gedisa, Grup 62, KRK ediciones, Legua editorial, Lengua de trapo, Libros del Asteroide, Melusina, Menoscuarto, Mondadori, Multiversa, Nerea, Océano, Odisea editorial, Páginas de Espuma, Periférica, Pre-textos, Punto de Lectura, RBA Libros, Rinoceronte, Salamandra, Seix-Barral, Septem Ediciones, Siruela, Temas de hoy, Tropismos, Tusquets i 451 Editores.

"El massís de la Maladeta" en els mitjans de comunicació

La setmana passada, el programa informatiu del Canal Blau TV (la televisió comarcal del Garraf) va emetre la notícia de la presentació del llibre El massís de la Maladeta (Cossetània Edicions, 2007). Aquí hi podeu veure el reportatge emès: http://video.google.es/videoplay?docid=-7417895044640493402
Pel que fa a la plana web El massís de la Maladeta, dedicada als llibre i que han creat els propis autors, no para de créixer i té un apartat d'actualitat http://www.lamuntanya.com/llibre/actualitat.htm on també es pot veure el vídeo de la notícia, entre moltes altres coses.

"L'exiliada" d'Artur Bladé, per Jaume Ciurana

Emigdi Subirats Sebastià publicava el 22 de setembre al bloc Lletres Ebrenques, un article sobre el comentari de Jaume Ciurana, que parlava de L'exiliada, llibre corresponent al Cicle de l'exili I de l'Obra Completa d'Artur Bladé i Desumvila.
A continuació hi teniu reproduït l'article d'Emigdi Subirats i el comentari de Jaume Ciurana:

"Jaume Ciurana, regidor de l'Ajuntament de Barcelona pel grup municipal de CiU, va publicar el passat mes de juliol un post d'elogi a l'obra L'exiliada d'Artur Bladé i Desumvila. Un dels reptes de la celebració del centenari d'Artur Bladé era la recuperació del seu nom i de la seua obra, ja que és un dels grans escriptors que ha donat la literatura ebrenca i catalana del segle XX. No hi ha dubte que aquest repte s'ha complert i que l'hem donat a conèixer arreu de la nació catalana. L'admiració que demostra el regidor barceloní n'és un exemple. De ben segur que ell ha descobert un gran autor de casa nostra, que des de l'Ebre estant, i des de Mèxic (durant el seu forços exili), va ser un gran retratista de la nostra terra. Ens felicitem igualment de l'aposta agosarada que realitzaren des de la Comissió organitzadora del centenari d'Artur Bladé, sota el motor d'acceleració que són els estimats companys Núria Grau i Albert Pujol, i de l'editorial Cossetània de Valls, amb l'edició de la seua Obra Completa, una vertadera joia de les nostres lletres."

"Fascinat per un llibre
Ahir de matinada vaig acabar de llegir L'exiliada, d'Artur Bladé i Desumvila. L'obra és un dietari dels anys 1939 i 1940 centrat, sobretot, en les vivències de l'autor a Montpeller en els mesos que seguiren a l'enfonsament institucional, anímic i material de tota una generació de catalans com a conseqüència de la desfeta en la Guerra d'Espanya. Bladé, com tants d'altres, hagué de marxar a l'exili, separar-se de la família i sobreposar-se a les penúries de tot ordre que s'anaren trobant en aquells anys de mort i destrucció. Potser per la proximitat familiar del que s'hi explica - el meu avi hi surt citat tres vegades - , potser per la simpatia política que em desperta la generació nacionalista de la República, potser per la força emocional del relat i, ben segur, per la qualitat literària del llibre, he de dir que m'ha captivat i fascinat.Coneixia la personalitat de Bladé per les referències familiars, per haver llegit un llibre seu sobre Francesc Pujols - també exiliat a Montpeller - i també, evidentment, per la difusió que n'ha fet un company blogaire segueix sense funcionar-me l'editora- però la lectura del llibre me l'ha fet redescobrir amb tota la seva qualitat literària.
Us el recomano.
Jaume Ciurana."

Publicat el 22 de setembre al bloc Lletres Ebrenques.

"Antifranquisme d'abans"

L'Avui publicava el mes de setembre, un article d'Enric Frigola sobre el llibre de Teresa Pàmies (editat per Cossetània Edicions) Ràdio Pirenaica, emissions en llengua catalana de Radio España Independiente (1941-1977). A continuació podeu llegir aquest article:

"Quan s'ha escrit sobre la importància que els mitjans de comunicació van tenir en els últims anys del franquisme i en la consolidació de la democràcia, se situa en lloc preferent la premsa escrita: tant la televisió com la ràdio mantenien un missatge únic amb la censura com a eina de control. La resta era pur entreteniment -també controlat.
No és gens sorprenent, doncs, que la ràdio no hagi estat objecte de gaires anàlisis, malgrat que a Catalunya foren moltes les iniciatives contra les línies oficials establertes, sobretot en emissores locals i comarcals, de petit abast.
Així, no és estrany que Ràdio Pirenaica hagi estat poc estudiada fins ara: on era aquella misteriosa emissora? Per què es deia Pirenaica? Qui era, i com era, la gent que la feia?
Aquestes preguntes re-ben resposta a Ràdio Pirenaica, emissions en llengua catalana de Radio España Independiente (1941-1977), de Teresa Pàmies, ella mateixa col·laboradora de l'emissora durant molts anys amb el pseudònim de Núria Pla.
Pàmies explica els avatars històrics de l'emissora però, especialment, rememora els casos de totes les persones que contribuïren a fer que l'idioma català hi fos pràcticament sempre present, que és un episodi menys conegut encara que la història de l'emissora mateixa.
Emili Vilaseca (de nom de guerra Jordi Català), mort a l'exili i a qui Teresa Pàmies dedica el llibre, fou el creador i primer redactor i locutor del programa en llengua catalana. Se'n parla, d'ell , i també de Josefina Vives (Marina), Marcel Plans (Pere Sabater), Victòria Pujolar (Montserrat Canigó), Josep M. Sendrós (Joan Camí), Ester Berenguer, Leonor Bordau, Lourdes Giménez i, naturalment, de Jordi Solé Tura, que hi va romandre dos anys a començament de la dècada dels 60.
El llibre recull també una mostra dels comunicats que s'emetien i de qui els signava, amb el risc evident que això comportava. Algunes de les signatures corresponen a persones encara vives i ben conegudes."

Article d'Enric Frigola extret del diari Avui el mes de setembre de 2007.

"L'origen dels castells": "analitza i compara tècnicament muixerangues, moixigangues, balls de valencians i acròbates magrebins"

Al bloc La Teiera de cultura i lliurepensament, el 21 de setembre, hi va aparèixer un article sobre l'origen dels castells (Cossetània Edicions, 2007), a arrel de la publicació del llibre de Joan Bofarull, guanyador del Premi l'Esperidió. A continuació hi trobareu l'article reproduït:

"En el debat sobre els orígens dels castells s’hi han abocat, en tot temps, molts components emocionals. Més enllà d’interpretacions fantasioses i llegendes domèstiques, la genèsi de les manifestacions folklòriques, tal com les coneixem avui, sol ser complexa, en la confluència d’evolucions i prohibicions, costums semblants, modes, difusió i intercanvis. En l’àmbit de les pràctiques folklòriques que inclouen el que unes persones s’enfilin, segons unes pautes definides, les unes sobre les altres, cal incloure, a la tradició catalana, diverses danses, les moixigangues i muixerangues, els balls de valencians i els castells. O en cultures properes alguns dances aragonesos o els acròbates del Magreb, per donar un parell d’exemples.
De tot això s’ocupa el llibre de Joan Bofarull Solé, L’origen dels castells, guanyador del III premi d’assaig l’Esperidió. L’obra, editada per Cossetània, aporta una quantitat important de notícies sobre aquestes manifestacions festives i ressegueix la història del ball de valencians des del segle XVII fins que ja es pot parlar de castells. A més, analitza i compara tècnicament muixerangues, moixigangues, balls de valencians i, fins i tot, els acròbates magrebins, amb voluntat de donar una resposta convincent a la qüestió que dóna títol al llibre. Per Bofarull és evident que l’origen dels actuals castells cal cercar-lo en el ball de Valencians, nom que designa una dansa documentada al Camp de Tarragona des de fa més de tres-cents anys i que pot vincular-se, en el seu component de torres humanes, a les moixigangues del País Valencià.
Personalment –he treballat sobre alguns balls de valencians i sobre la moixiganga des d’una òptica de teatre popular– les aportacions del Joan Bofarull em semblen interessants i cal felicitar l’autor per un treball darrere el qual s’endevinen moltes hores de pacient recerca. No sé si aconseguirà tancar el debat o servirà per encetar-ne de nous, però en tot cas de ben segur que estimularà una mica més l’interès per la història castellera."

Article de Salvador Palomar, publicat el 21 de setembre de 2007, al bloc de cultura i lliurepensament La Teiera.