31/3/10

El camí reprès (Maria Teresa Vernet)

L’autora fa unes descripcions concises dels personatges protagonistes de la novel·la i de les diverses situacions o vivències que se’ls planteja. Utilitza un llenguatge planer i entenidor on no manquen alguns tecnicismes o maneres d’escriure amb un estil propi.

A través dels dos personatges principals, mare i filla, descriu l’esperit de llibertat i d’independència de les dones en general. Trobem diversos tipus de dones, de diferents generacions, cadascuna d’elles amb el seu tarannà particular. Però en totes elles ressalta com a característica principal la seva ànsia de ser independents combinada amb la necessitat de tenir sempre algú al costat, algú en qui poder confiar i de qui rebre suport sense haver de perdre la pròpia llibertat. Un algú que tant pot ser un familiar, com una amiga o la parella.

A més a més, al llarg de la lectura d’aquesta novel·la, podem conèixer i descobrir quina era la manera de ser i de viure de l’època que li va tocar viure a l’autora.

En un sentit més personal he de dir que la lectura d’aquesta novel·la m’ha servit per descobrir una escriptora que, fins ara, m’havia passat força desapercebuda.

Ressenya de Jordi Pinyol, participant en la promoció del llibre El camí reprès, de Maria Teresa Vernet.

Conèixer els núvols

Dimarts, 23 de març, a les 20,15h, a la Sala de Convencions del Museu Cerdà de Puigcerdà va tenir lloc un acte organitzat pel Grup de Recerca de Cerdanya en ocasió de la celebració del Dia Mundial de la Meteorologia.

La vetllada va incloure una conferència sobre els núvols: formació, tipus i dinàmica; en la presentació del llibre Conèixer els núvols, de l'editorial Cossetània; i en un experiment consistent a formar un petit núvol dins d'una ampolla de plàstic. L'acte va anar a càrrec de Marcel Costa i de Jordi Mazón, autors del llibre que es va presentar. El públic assistent estava format per unes vint-i-cinc persones que van intervenir nombrosament en finalitzar la conferència. Com a qüestions destacables es va parlar d'alguns efectes del canvi climàtic global, sobre el fet que Cerdanya és un país generador de tempestes (niu de tempestes), sobre els efectes de la caiguda d'un llamp en una persona o sobre l'efectivitat de disparar coets carregats de determinades substàncies químiques als núvols de calamarsada per evitar que caigui pedra.

Jordi Mazón Bueso (Barcelona, 1973) és llicenciat en física i màster en climatologia aplicada per la Universitat de Barcelona. Professor associat al Departament de Física Aplicada de la Universitat Politècnica de Catalunya, i de física a l’ensenyament secundari. Secretari general de l’Associació Catalana d’Observadors Meteorològics (ACOM), i membre de l’Associació Catalana de Comunicació Científica. És autor de nombrosos articles i llibres de divulgació científica, sobretot en l’àmbit de les ciències de l’atmosfera. Marcel Costa Vila (Barcelona, 1960) és llicenciat en biologia i afeccionat a la meteorologia. Es dedica a la docència de les ciències a secundària. És autor de llibres i articles de divulgació i recerca científica sobre temes diversos, especialment meteorologia i alguns llibres de text. És membre vocal de l’ACOM. Ha impartit diversos cursos i xerrades de divulgació de la meteorologia i la climatologia, adreçades a professionals de l’ensenyament i al públic en general.

Article al diari Regió7.cat del 25 de març sobre la presentació del llibre Conèixer els núvols a Puigcerdà.

30/3/10

Cossetània publica "Com fet a casa", d’Ada Parellada, un llibre per alimentar-se bé quasi sense cuinar

El llibre defensa els ingredients procedents de la indústria alimentària i ensenya a escollir-los

Cossetània publica Com fet a casa. Un llibre per menjar bé cada dia...quasi sense cuinar, d’Ada Parellada, una obra amb receptes saludables i fàcils de preparar. Al llibre, Parellada, que és propietària de tres restaurants i ha escrit diversos llibres de cuina, defensa els ingredients procedents de la indústria alimentària i ensenya a escollir-los.
Com fet a casa conté menús equilibrats, variats i saborosos per a cada dia, elaborats de manera creativa però amb el mínim de temps davant dels fogons. Al llibre Parellada també parla sobre els diversos mètodes de conservació dels aliments i sobre els ingredients i altres components que es troben a l’etiqueta de qualsevol producte del supermercat, per conèixer-los i aprendre a cuinar-los.
Ada Parellada proposa confiar en allò que trobem a la botiga o al supermercat per preparar bons plats, ara que generalment no es disposa de tant de temps per estar a la cuina: “hi ha hagut un canvi de prioritats i hem perdut habilitats culinàries, per això l’alimentació ha esdevingut caòtica. Per sol·lucionar-ho proposo començar des de 0 i pensar en qui ens pot facilitar les coses, si ens volem alimentar bé: la indústria alimentària.”
L’autora assenyala un canvi necessari en la manera de treballar davant dels fogons, ara que és difícil que algú reprodueixi el model de mestressa de casa en cada llar. Per Ada Parellada un restaurador ha de saber regalar coneixements a la societat, donar-li eines per aprendre a escollir el que troba en els diversos establiments: “El coneixement a l’hora d’escollir els aliments és l’eina fonamental, perquè de conserves, congelats, i altre menjar preparat, n’hi ha de millors que altres. Crec que si una cosa ens hauria de fer por és el fresc, perquè la conserva està etiquetada, no hi ha trampes: només ens hem de fixar en la seva composició, en les seves propietats.”
Parellada, que també imparteix cursos i tallers de cuina, destaca el caràcter de llibre d’autoajuda d’aquest manual, ja que es proposa disminuir la frustració a l’hora de posar-se a la cuina.
Ada Parellada va néixer a Granollers un dia de febrer de 1967 a la Fonda Europa, un establiment que pertany a la seva família des del 1714. La banda sonora de la seva infància van ser els plats i les culleres; les aromes, el caldo i els rostits; el color, el del moviment; el gust, el torrat del cafè i el gratinat dels macarrons, i la seva escola, les orelles ben obertes a totes les històries, mig veritat i mig hipèrbole... Va créixer entre olles fins que, als vint-i-cinc anys, es va comprar les seves pròpies caçoles i va obrir Semproniana, el seu restaurant, al centre de Barcelona. Aquí és on divideix el seu temps entre els seus tres establiments —Semproniana, Petra i Pla dels Àngels—, imparteix cursos i tallers de cuina, fa xerrades sobre educació alimentària a la canalla, col·labora amb els mitjans de comunicació en la difusió de la cuina i la gastronomia i escriu llibres de cuina.

"Els nostres polítics no tenen clar quins límits volen per les seleccions catalanes"

El periodista Lluís Simon porta anys seguint el periple de les federacions esportives catalanes per ser reconegudes internacionalment. No és casualitat, doncs, que el seu darrer llibre parli d’aquesta lluita com ‘El partit interminable’ (Ed. Cossetània Edicions). Un encontre que es juga en terreny polític, amb Espanya com a equip poderós i Catalunya com a conjunt sense discurs clar.

Lluís Simon

D’entrada, el títol del llibre és tan explícit com preocupant…

Volia fer una metàfora d’un partit de futbol en el qual juguen dos rivals disposats a utilitzar totes les seves armes per guanyar. Malgrat tot, portem més de 100 anys jugant i, si no és que Catalunya esdevé independent, aquest partit encara s’allargarà molts anys.

Ara per ara l’única possibilitat és que Catalunya esdevingui un Estat?
No. Hi ha una altra gran alternativa aprovada pel Tribunal d’Arbitratge de l’Esport (TAS) i que passa perquè les federacions catalanes, com a entitats privades, entrin a formar part de les federacions internacionals.

I amb aquest pas les federacions catalanes estarien legitimades per competir oficialment?
Sí.

A simple vista no sembla tan complicat...
Però llavors s’obre el capítol de pressions de l’estat espanyol. Aquest ha aconseguint canviar els estatuts d’algunes federacions internacionals, com la FIFA, per tal que només s’acceptin com a membres oficials els estats reconeguts. Espanya és l’equip gran d’aquest partit i fins i tot està disposat a canviar les normes per guanyar-lo.

I quin paper tenen les federacions?
Les seleccions no haurien d’anar a negociar a Madrid, sinó directament a les federacions internacionals. Caldria saltar-se el pas de Madrid, però la maquinaria de l’Estat té molt poder. Espanya controla les grans federacions i és només en esports més minoritaris on Catalunya ha pogut trobat escletxes.

Què hi ha d’esport i què de política en aquest partit?
Quan vaig començar a escriure aquest llibre hagués dit que hi havia un 50% de cada ingredient. Ara puc assegurar que aquest conflicte és un 99% polític i un 1% esport.

És un duel entre Generalitat i Moncloa?
Quan el govern socialista es va instaurar a Madrid vam creure que amb un govern menys agressiu es podria negociar. Però llavors es va certificar que el govern català i l'estatal només estan d’acord en què mai s’arribarà a un acord. Espanya no permetrà que una federació catalana i una espanyola estiguin en la mateixa internacional.

I els polítics catalans, actuen amb prou contundència?
Mentre a Espanya hi ha un sentiment cohesionat en contra de les seleccions catalanes a Catalunya els nostres polítics no tenen clar quins límits volen. Els mateixos socis de govern poden arrufar el nas si un dels partits fa un gest important per les seleccions. A més, la clàssica actitud socialista passa per dir ‘sí’ a les seleccions catalanes, però quan entres una mica més a fons, no ho tenen gens clar.

És viable assolir seleccions catalanes amb el PSC al Govern?
Si el PSC pogués portaria el tema de les seleccions catalanes a baix de tot del llistat de les seves preferències. Però hi ha altres forces al govern que han lluitat per les seleccions.

Com valora, doncs, la feina d’ERC...
El fet que el debat de les seleccions estigui sobre la taula és gràcies a ERC, que ha fet d’aquest tema el seu cavall de batalla en certs moments. Esquerra s’hi ha esforçat, ha comés errors i moltes vegades no ha tingut èxit. Però la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes, per exemple, no existiria si no fos per ERC.

L’esport ha esdevingut un element clau de cohesió i reivindicació nacional. Aquest fet juga en contra els interessos de Catalunya?
La transcendència simbòlica que ha pres l’esport ha provocat el xoc de trens entre Catalunya i l’Estat. Tenir seleccions significa un salt importantíssim respecte el reconeixement internacional. Avui, el País de Gal·les, que no té cap tipus de moviment sobiranista, té més presència al món que no pas Catalunya gràcies a les seves seleccions. En el nostre cas, malauradament, des de l’Estat es considera que Catalunya no ha de ser més que Murcia.

Al llibre afirma que la lluita de les seleccions costa molts diners...
Des d’ambdós bàndols. El Consejo Superior de Deportes, per exemple, envia persones arreu del món per fer campanya contra les pretensions d’algunes federacions catalanes. S’imposen recursos judicials per combatre decisions que han afavorit les nostres seleccions i es creen noves federacions espanyoles per tapar les catalanes reconegudes.

I des de Catalunya...
El govern català també se’ls gasta. Com que no hi ha acord polític, l’únic camí del govern català és exercir pressió en les federacions internacionals per diferents vies, i aquesta pressió genera una despesa important, que fins ara no ha sortit a la llum.

Per quin moment passa la lluita per les seleccions catalanes?
És un tema que té alts i baixos. Ara potser passem per un petit sotrac, però això no vol dir que d’aquí cert temps tornem a estar amunt. Malauradament aquesta lluita provoca fatiga, ja que el futbol és l’esport que desperta més interès i ara per ara només tenim un partit de costellada.

La Copa de les Nacions hagués estat un estímul...
Sí, però la Federació Espanyola de Futbol també ho va frenar. Cal recordar, per cert, que dins d’aquesta federació també hi ha Joan Laporta, el mateix que ara va de salvador nacional.

Però hi ha més situacions, si més no, curioses...
Sí. La lluita per les seleccions genera tota classe de situacions absurdes i grotesques. La Federació Europea d’hanbol, per exemple, va aprovar l’ingrés d’Escòcia amb el vot favorable del representant espanyol.

Té solució aquest conflicte?
La solució lògica hagués estat que en aquells esports on Catalunya hi té una gran tradició s’hagués arribat a un pacte i poguéssim tenir representació internacional. El cas més evident és el del patinatge. Malauradament, tampoc aquí els polítics es van posar d’acord.

I, amb aquest panorama, qui està més a prop de guanyar el partit, Catalunya o Espanya?
Posem-nos al minut zero d’un Alcorcón-Reial Madrid. El 99% de la gent dirà que el Madrid s’emportarà el partit. Té més pressupost, recursos i poder. Però tots sabem com va acabar aquell partit. Fa uns anys ens deien que aquesta lluita era antinatural. Molts dels seus arguments s’han anat enfonsant i avui només els queda el joc brut i la utilització de la política pels seus interessos.

Entrevista de Xavier March a Lluís Simon, autor de Catalunya contra Espanya. El partit interminable, al diari El Singular digital del 19 de març.

29/3/10

"100 motius per ser del Barça" és un dels més venuts de no ficció a la Cooperativa Abacus

El llibre 100 motius per ser del Barça (i no ser del Madrid), d'Andreu González Castro i Armando Luigi Castañeda, apareix entre els llibres més venuts de no ficció a la Cooperativa Abacus. L'obra es troba entre les quatre més ben situades al rànquing.

28/3/10

"El camí reprès", de Maria Teresa Vernet

El que més m'ha impactat del llibre El camí reprès és el fet de conèixer els perfils d'unes dones que no van poder continuar en la seva evolució com a dones i com a persones aquell camí inciat en la República, i que per això aquella dona no ha tingut continuïtat, sinó que va desaparèixer amb la finalització de la República i amb la guerra civil i posterior dictadura. Unes dones que, si aquest trencament no s'hagués produit, avui en haguessin portat a una generació de dones que ja mai sabrem com seria.
Aquella dona moderna de llavors, a qui s'esperonava en l'interès per la cultura al mateix nivell que els homes, que podia estudiar en escoles mixtes, que viatjava, entenia de música, es relacionava amb igualtat va desaparèixer del tot. L'evolució d'aquelles dones fins a la dona del nostre país d'avui ha estat desigual, vull dir que la dona que va marxar a l'exili va seguir evolucionant segons les oportunitats que es va trobar en el país d'acollida, però la que va restar aquí va haver de reprimir, per imposició del model polític de la dictadura, la seva educació i la seva manera de ser i de viure i, el més greu, educar als seus fills segons els models de l'època.
Per tant la cadena evolutiva en la condició de les dones es va trencar, i llegint el llibre m'he adonat que les nostres generacions actuals han hagut de tornar a reprendre el camí en un punt de partida inicial, quan les dones de la República ja havien arribat bastant més lluny.

Ressenya de Maite Canela, participant en la promoció del llibre El camí reprès, de Maria Teresa Vernet.

27/3/10

«Visc en un poble que no existeix»

Toni Orensanz debuta en la narrativa amb un recull de contes sobre un Falset pràcticament extingit

Toni Orensanz (Judit Fernàndez / El Punt)

Després de la publicació, l'any 2008, de L'òmnibus de la mort, la investigació d'una de les brigades anarquistes que l'estiu del 1936 van sembrar el terror a la rereguarda de la Guerra Civil espanyola, i que es va convertir en un èxit de vendes, el seu autor, el periodista Toni Orensanz, s'atreveix ara amb la ficció. El falsari (Cossetània Edicions) és el resultat d'aquesta primera incursió, un conjunt de narracions que són deutores de la tradició oral i amb les quals el periodista basteix un imaginari del món rural, el de Falset, que està en vies d'extinció. I ho fa, a més a més, en prioratí, dialecte poc explotat en la literatura.

Toni Orensanz (Falset, 1970) ha anat escrivint les narracions d'El falsari en els últims anys. Per fer-ho, s'ha inspirat en les històries que li han anat explicant els veïns de Falset, el Priorat i les comarques veïnes, algunes de les quals estaven relacionades amb l'àrdua investigació que va dur a terme per a L'òmnibus de la mort: «El punt de partida d'El falsari és el mateix que el de L'òmnibus de la mort, és a dir, algú que t'explica una història a la cantonada de casa mentre t'enlluerna el sol. Però si a L'òmnibus de la mort decideixo empatxar-me de veritat i fer periodisme, a El falsari aquestes històries m'han servit de punt de partida per a la fabulació.»

En el llibre, Orensanz presenta uns personatges que de tan reals semblen inventats i que li permeten bastir un lloc mític, com la Mequinensa de Montcada o el Macondo de García Márquez: «En els últims deu anys m'he adonat que visc en un poble que no existeix. El cafè de Falset s'ha convertit en un pub. Falset ha anat perdent els vincles de comunitat rural i s'ha transformat en una societat urbana. Hi ha gent que viu al carrer de Baix i és com si visquessin a la Diagonal de Barcelona i van a buscar amb cotxe els xiquets al col·legi.» Per aquesta raó, les històries que explica al llibre tenen un aire excèntric o de paradís perdut: «El món rural, tal com l'hem entès fins ara, es comença a acabar. Jo que sóc de poble, però que també sóc urbà, encara he vist coses que els meus fills, o gent que té dinou anys, ja no ha vist. Quan era petit venien a col·legi dos nens de Porrera que, amb dotze anys, es van escapar de casa amb un escopetí i una canya de pescar. Van estar tres dies desapareguts perquè pretenien viure pescant i caçant pardals. I n'hi havia altres que menjaven per berenar entrepans de sang fregida. Si ho fessin ara, segur que els assistents socials hi intervindrien.»

Com a deutores de la tradició oral que són, Toni Orensanz ha escrit les històries d'El falsari en prioratí: «Al Priorat no parlem com a Tortosa, ni tan sols com ho fan a Móra ni a Reus. En aquesta definició del dialecte prioratí, potser sóc dels primers escriptors que el reivindico. Hi ha gent que té molts complexos en aquest tema de la llengua. Però a mi em venia de gust fer-ho, és una llicència literària. Andrea Camilleri escriu en sicilià les aventures del comissari Montalbano i ho fa amb tota naturalitat.» De fet, la llengua emprada per Orensanz a El falsari s'adapta com un guant en històries com la del mestre d'obres que va rifar un xalet a Falset l'any 1933, la dels dos germans fadrins que van esquarterar la mula morta o les últimes execucions públiques al Priorat, les de dos homes i una dona, el 1893, morts al garrot pel famós botxí Nicomedes Méndez. Aquest últim conte és una recreació literària del mateix cas que Orensanz va investigar i escriure a Passió, crim i oblit (2003).

Les reaccions que s'han començat a produir a Falset amb El falsari són curioses i algunes podrien protagonitzar altres contes. «Hi ha gent que diu que ells també coneixen històries que no havien sentit mai. N'hi ha d'altres que surten al llibre però dels quals he hagut de canviar el nom. I altres que estaven encantats de protagonitzar un dels contes, com Enric Soldevila, Brillando, que ha mort fa poc.» Brillando era el pregoner que el 20 de desembre del 1973 va haver d'anunciar pels carrers de Falset l'atemptat d'ETA contra Carrero Blanco. La manera com ho va fer li va ocasionar problemes amb la Guàrdia Civil i l'alcalde. També hi ha qui ho explica com si li hagués passat una història sorgida directament de la inventiva d'Orensanz. I és que, com diu l'escriptor, «la realitat està sobrevalorada i la història està plena de falsedats i mitges veritats».

Article de Natàlia Borbonès al diari El Punt sobre el llibre El falsari, de Toni Orensanz.

26/3/10

Cossetània publica el llibre de les Primeres Jornades Narcís Oller, a l’entorn de Vilaniu

Narcís Oller i Vilaniu aprofundeix en l’obra que l’escriptor vallenc ubicà en la seva vila natal

Cossetània publica el llibre de les Primeres Jornades Narcís Oller, a l’entorn de la novel·la Vilaniu. Narcís Oller i Vilaniu sorgeix de la voluntat d’aprofundir en l’obra i la personalitat de l’escriptor vallenc, en aquest cas, pel que fa a l’obra que Oller ubicà en la seva vila natal. La Societat Narcís Oller organitzà aquestes primeres jornades, que comptaren amb una sèrie de sessions dedicades a estudiar l’escriptor vallenc, alhora que tingueren un cert aspecte de reparació històrica, els dies 21, 22 i 23 de novembre de 2008. En el llibre s’hi pot trovar el contingut de les conferències amb la voluntat de perdurar i d’incrementar la bibliografia sobre Narcís Oller.
Narcís Oller i Vilaniu
dóna mostra de la participació de diversos experts en literatura i especialment en l’obra d’Oller en aquestes jornades, amb els textos de les intervencions de Jordi Ginebra, de la Universitat Rovira i Virgili, sobre la llengua d’Oller; de l’escriptora Margarida Aritzeta sobre la novel·la Vilaniu i la ciutat de Valls; de Ricard Torrents, Càtedra Verdaguer sobre Estudis literaris, sobre Narcís Oller i Jacint Verdaguer; de Jordi Tiñena sobre els models narratius de Vilaniu; d’una taula rodona sobre la llengua del narrador, i de la presentació dels dossiers per a batxillerat del Centre de Recursos Pedagògics de l’Alt Camp. Molts vallencs varen col·laborar en les jornades, també en el Club de lectura, la ruta literària i la presentació de la novel·la.

Avui Cossetània publica l’obra de l’escriptor vallenc a la col·lecció Biblioteca Narcís Oller, un fet que el seu director, Magí Sunyer, veu com a punt de partida, també, per a poder dur a terme un estudi global de tota la seva producció literària. Sunyer assenyala que les properes Jornades, que s’han de celebrar cada dos anys, tractaran sobre la novel·la La papallona, la darrera que s’ha publicat.
Magí Sunyer assenyala la manca d’estudi, en general, sobre la literatura del segle XIX. Tot i que, segons Sunyer, ja s’ha avançat en el coneixement de l’obra d’Oller, encara hi ha molts aspectes per tracar i aprofundir: “caldrien estudis més variats sobre cadascun dels seus llibres, i també sobre el punt de vista amb què estan escrits.”
Narcís Oller (Valls, 1846 – Barcelona, 1930) és considerat el patriarca de la novel·la catalana contemporània, ja que és amb ell que la narrativa de la Renaixença aconsegueix els requisits intel·lectuals i formals necessaris per fer-se un lloc en el context europeu de l’època. Advocat d’ofici, va iniciar-se en les lletres catalanes de la mà del seu cosí, el crític Josep Yxart, el qual, juntament amb Joan Sardà, l’acompanyaren i esperonaren en les successives publicacions. És autor de novel·les tan destacades com La papallona (1882), L’escanyapobres (1884), Vilaniu (1886), La febre d’or (1890-92), La bogeria (1899) i Pilar Prim (1906), i de reculls de contes com Croquis del natural (1879), Notes de color (1883), De tots colors (1888), Figura i paisatge (1897), Rurals i urbanes (1916) i Al llapis i a la ploma (1918). També cal fer esment de dues facetes força desconegudes: la de dramaturg i la de traductor, que va desenvolupar sobretot en la darrera etapa de la seva vida. Per últim, entre els anys 1913 i 1918 va escriure les seves Memòries literàries, en què evoca la seva trajectòria com a escriptor. Oller va obtenir un gran prestigi literari dins i fora de Catalunya, i les seves obres foren traduïdes de seguida a altres llengües, com el castellà, el francès, l’italià o el rus. El novel·lista va defensar aferrissadament al llarg de la carrera literària la seva opció lingüística a favor del català, en un moment en què aquesta decisió no s’escapava del debat i la polèmica.


Cossetània Edicions participa en la Fira del llibre Infantil i Juvenil de Bolonya 2010

Prestatgeria de Cossetània Edicions a la Fira del Llibre de Bolonya 2010

Cossetània Edicions ha estat present a la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya 2010, la més important en la seva categoria, que se celebra del 23 al 26 de març.
Cossetània ha disposat d'una prestatgeria a l'estand de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana, on s'hi podien trobar les novetats més importants de les editorials catalanes.
Després de les visites amb editors de diverses nacionalitats amb projectes per a la coedició de llibres, l'editorial espera ampliar algunes de les seves col·leccions així com publicar nous llibres infantils i juvenils.

25/3/10

Toni Orensanz: "Aquí hi ha poca tradició de periodisme rural: d'històries com les que tenim, els americans en fan una novel·la"

Núria Solé i Toni Orensanz a la presentació d'El falsariPúblic assistent a la presentació

El llibre El falsari, de Toni Orensanz, es presentà dimecres 24 de març a la llibreria de la Rambla de Tarragona.
La presentació va anar a càrrec de Núria Solé, periodista i presentadora del Telenotícies de TV3.

Núria Solé parlà sobre l'experiència del periodista, que ha aplicat a l'hora de recollir la saviesa popular de Falset i El Priorat:
Toni Orensanz és un dels periodistes tarragonins amb més experiència. Hi ha pocs nassos com el seu, a l'hora de detectar una bona història.
Les 17 històries que apareixen al llibre denoten una curiositat sense límits i una necessitat d'explicar històries.

El falsari és també un recull de la saviesa de la gent de Falset, fet sense complexos.
Toni Orensanz vinculà la seva faceta de periodista amb la d'escriptor i reivindicà la importància periodística del que succeeix en el nostre entorn:
Per mi ser periodista i ser escriptor és pràcticament el mateix, tots dos han de saber escoltar.

Aquí hi ha poca tradició de periodisme rural, en sabem més de coses llunyanes, però d'històries com les que tenim, els americans en fan novel·les.

Francesc Aguilar: "S'han de conèixer i recuperar els pocs camins i paratges que queden en una comarca com el Barcelonès"

Presentació del llibre Barcelonès a la llibreria Catalònia

El llibre Barcelonès. 17 excursions a peu, de Rafa López Martín, es presentà dimecres 24 de març a la llibreria Catalònia.
La presentació va anar a càrrec de Francesc Aguilar Jiménez, físic, professor de secundària i locutor de ràdio.

Francesc Aguilar destacà la importància d'obres com Barcelonès per recuperar les rutes que queden:
No fa pas tants anys, molt a prop de les ciutats hi havia amplis espais naturals. Ara en una comarca com el Barcelonès del que es tracta és de conèixer i recuperar els pocs camins i paratges que queden.
Aquestes guies són molt interessants i aquesta en concret, la del Barcelonès, té un valor afegit: totes les excursions es poden fer desplaçant-nos amb transport públic.
Rafa López Martín volgué remarcar que al Barcelonès encara hi ha espais per fer excursions:
El Barcelonès és una comarca amb poca superfície i només el 14% correspon a espais no urbanitzats. Tot i així, es poden fer excursions per llocs poc concorreguts.
Per "deformació professional", he dedicat, dins la guia, una atenció especial als temes naturalistes.

24/3/10

Xavi Torres: "100 motius per ser del Barça" és un llibre d’història, amb els grans episodis de l'equip, i també és un llibre d'autoajuda"

Presentació del llibre 100 motius per ser del Barça a la llibreria Catalònia

El llibre 100 motius per ser del Barça, d'Andreu González i Armando Luigi Castañeda, es presentà dimarts 23 de març, a les 7 del vespre, a la llibreria Catalònia.
La presentació va anar a càrrec de Xavi Torres, periodista esportiu de TV3.

Xavi Torres destacà el valor de l'obra com a llibre d'història, fet des del punt de vista de dos barcelonistes:
Aquest és un llibre d’història, perquè hi trobem els grans episodis de tota la història del Barça; i a la vegada és un llibre d’autoajuda.
Es presenten molts llibres sobre el Barça, però cap com aquest: altres publicacions sobre el FC Barcelona i els seus protagonistes, els autors se suposa que coneixen des de dins el que s’hi cou, en canvi l’Andreu González i l’Armando Luigi Castañeda ja ens adverteixen des de bon començament que són barcelonistes de base a qui no encega la mitomania.
Estic d’acord amb 99 dels capítols, però estic en desacord amb l’afirmació que són més guapos els jugadors del Madrid. A mi em «posa» més el Puyol que el Cristiano Ronaldo.
Andreu González assenyalà que el llibre, tot i que sorgeix en un bon moment del Barça, no és un llibre oportunista:
Com que vinc del món de la poesia, no estic gaire acostumat a veure una presentació amb tant de públic!
Aquest llibre el vam concebre fa quatre anys. Per tant, ningú pot dir que és un llibre "oportunista", sinó que en tot cas és "oportú".

Òscar i Albert Masó Garcia guanyen el 10è Premi Vèrtex, que convoca la FEEC

Cossetània publicarà l’obra, sobre escalada clàssica en massissos propers a Barcelona

Guanyadors del Xè Premi Vèrtex (Fotografia: Jordi Canyameres)

Òscar i Albert Masó Garcia són els guanyadors del 10è Premi Vèrtex, que convoca la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya amb col·laboració amb Cossetània Edicions, dotat en 3.000 euros. Cossetània publicarà l’obra, Escalades clàssiques a Montserrat, el Cairat i Sant Llorenç del Munt i l’Obac, amb 86 vies d’escalada en tres massissos propers a l’àrea metropolitana de Barcelona.
Òscar Masó Garcia (1974) i Albert Masó Garcia (1976) són dos germans de Sabadell escaladors i aperturistes de vies clàssiques, sobretot als massissos de Montserrat i Sant Llorenç del Munt. Tenen més de 250 vies obertes i han ascendit totes les roques i agulles de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i en porten més de 400 ascendides a Montserrat. Òscar Masó té dues obres més: Descobrint la Castellassa de Can Torras i els seus voltants i La Castellassa de Can Torras. Història, tradició i llegenda. Han publicat diversos articles en revistes especialitzades de muntanya, com Vèrtex i Desnivel, i en butlletins de centres excursionistes. Tots dos escalen des de petits, quan els seus pares els portaven d’excursió, sobretot a les agulles de Sant Llorenç.
Escalades clàssiques a Montserrat, el Cairat i Sant Llorenç del Munt i l’Obac presenta gairebé noranta vies en roca conglomerada de caire clàssic, obertes des de baix. En totes les obertures hi ha participat, com a mínim, per un dels dos germans.
Durant la XVI Festa de la FEEC, divendres 19 de març a la Sala d’Actes de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya, també hi va haver un record per al recentment desaparegut Sebastià Figuerola Ferré, de la Secció de Muntanya de l’AAEET de Valls, qui fou un dels pioners de l’escalada en terres tarragonines, i, segurament, el més gran protagonista del llibre Escalada clàssica a les Muntanyes de Prades, que publicà Cossetània. El president de l’AAEET, Andreu García, va entregar l’ensenya d’or de la FEEC a mans del seu fill, Sebastià Figuerola.

23/3/10

A "El Falsari", Toni Orensanz parteix de la història local de Falset i El Priorat

El llibre El Falsari, de Toni Orensanz, es presentarà dimecres 24 de març, a les 8 del vespre, a la llibreria de la Rambla, de Tarragona. La presentació anirà a càrrec de Núria Solé, periodista i presentadora del Telenotícies de TV3.

Tots els pobles són plens d’històries on, gairebé sempre, resulta impossible discernir què hi ha de cert o què hi ha de rematadament fals en el seu origen. No obstant això, s’expliquen i es tornen a explicar, ben amanides, fins a consagrar-se com a veritats majúscules que, a poc a poc, acaben formant part de la nostra realitat personal i col·lectiva més sòlida. El Falsari eleva al paper una pila d’històries excel·lents que podrien haver passat en qualsevol lloc de la Mediterrània.

Toni Orensanz:
Toni Orensanz és periodista i guionista freelance. Articulista habitual del diari La Vanguardia, col·labora amb nombrosos mitjans de premsa, ràdio i televisió locals i nacionals. Té diversos llibres publicats, el més conegut dels quals és l’èxit editorial L’òmnibus de la mort: parada Falset, editat l’any 2008.

"Barcelonès" mostra una comarca per recórrer a peu amb el Mediterrani de fons

El llibre Barcelonès. 17 excursions a peu, de Rafa López Martín, es presentarà dimecres 24 de març, a les 7 del vespre, a la llibreria Catalònia. La presentació anirà a càrrec de Francesc Aguilar Jiménez, físic, professor de secundària i locutor de ràdio.

En aquest recull d’itineraris, descobrireu la comarca més petita de Catalunya. Encara que gran part de la seva superfície està ocupada per territori urbà, el Barcelonès amaga força terreny per recórrer a peu. Caminant amb el Mediterrani com a teló de fons, visitareu les serres litorals amb els seus contrastos paisatgístics, el seu patrimoni històric i humà en forma de monuments, masies, fonts, i la seva gran diversitat de fl ora i fauna. Tots aquests racons els podreu visitar aprofitant la gran infraestructura de transport públic que ens ofereix aquesta comarca.

Rafa López:
Rafa López va néixer a Barcelona al 1973, però sempre ha residit a l’Hospitalet de Llobregat. Biòleg de formació, els seus inicis en el món excursionista van ser a la serra de Collserola, recopilant informació del medi natural i de la fauna. Ampliant després els seus horitzons a les serres litorals i prelitorals a prop de Barcelona, utilitzant el transport públic per fer travessies. Ha col·laborat en els llibres Racons d’aventura. 22 excursions a peu i amb BTT proposades pels teleespectadors (2007) i Racons 08. Temps d’aventura. Excursions a peu i en BTT proposades pels telespectadors (2008) publicats en aquesta mateixa editorial. Ha realitzat un estudi sobre el medi natural i rutes a peu a Santa Maria de Martorelles i és col·laborador de la revista Descobrir Catalunya. Compagina la docència a una escola de Barcelona amb l’elaboració de llibres de muntanya i les observacions de fauna.

22/3/10

"100 motius per ser del Barça" proposa tan sols cent motius que fan del FC Barcelona un club únic

El llibre 100 motius per ser del Barça (i no ser del Madrid), d'Andreu González Castro i Armando Luigi Castañeda, es presentarà dimarts 23 de març, a les 7 del vespre, a la llibreria Catalònia.
La presentació anirà a càrrec de Xavi Torres, periodista esportiu de TV3.

Sí, ho sabem: hi ha veritats tan evidents que no necessiten demostració. Però, qui no se les ha hagut alguna vegada amb un hooligan del Madrid incapaç de reconèixer la superioritat i la grandesa dels blaugranes? Per això us proposem aquest breu resum de només cent dels infinits motius que fan del FC Barcelona un club de futbol molt superior a qualsevol altre, i encara més al Real Madrid. Gràcies al nostre llibre i a les seves explicacions vostè podrà humiliar sense ofendre, fer callar sense exigir silenci, il·luminar sense encendre el llum i, sobretot, dormir amb la consciència tranquilla, bressolat per arguments intel·ligents, fonamentats, irrefutables, capaços d’enllestir en pocs minuts el que, molts cops, degenera en una agra disputa. Així sí: un cop acabada la discussió sobre futbol, no s’hi val a parlar de política.

Andreu González i Armando Luigi
:
Andreu González Castro (L’Hospitalet de Llobregat, 1974) ha publicat cinc reculls de versos: Currículum vítae (2002), Obra Nueva (2004), Retablo de Nueva York (2005), Epigrames del Mas d’en Gall (2007) i Maniobras diversivas (2008). Ha coordinat juntament amb Iván Sánchez Moreno La palabra justa. Homenaje a José Carol (Barcelona, 2009) i ha publicat el recull de contes Safata d’entrada (Lleida, 2009). Ha guanyat diversos concursos literaris per a menors de 35 anys, com ara els de poesia de la Universidad de Sevilla (2004) i el Miguel Hernández (2005), així com el premi Les Talúries de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (2009). És col·laborador de la revista mensual de pensament i cultura El Ciervo. Armando Luigi Castañeda és autor de llibres de contingut filosòfic i moral com ara Mujer desnuda mirando a un enano negro arrodillado (1995), Historia de la burra y la motocicleta (1997), La crisis de la modernidad (1997) i Guía de Barcelona para sociópatas (2007). Advocat intern d’una multinacional a Llatinoamèrica, venedor de telefonia mòbil, traductor, vigilant de museu, propietari d’un bar a Gràcia amb espectacles en viu, redactor publicitari i recepcionista d’hotel. Des dels vint anys, quan va estar a punt de guanyar un concurs literari, ha exercit de jove promesa de la literatura llatinoamericana. Vint anys més tard, n’hi ha que dubten que sigui encara jove, però ningú no discuteix que sigui una promesa. Ara viu a París i d’aquí a un parell d’anys vés a saber on.

El llibre Conèixer els núvols, de Jordi Mazón i Marcel Costa, també es presentarà dimarts 23 de març a la Sala de convencions del Museu Cerdà, a Puigcerdà. La presentació anirà a càrrec d'Enric Quílez i Castro, president del Grup de Recerca de la Cerdanya, i dels autors.

Carme Agustench: "Àngels de pedra és una novel·la històrica amb molt bon ritme, feta amb una tasca impressionant de documentació"

Presentació d'Àngels de pedra a l'ajuntament d'Ascó

El llibre Àngels de pedra (Premi Vila d'Ascó 2009), de Rosa Pagès, es presentà divendres 19 de març a l’ajuntament d’Ascó. La presentació va anar a càrrec de l’escriptora Carme Agustench.

Carme Agustench destacà la tasca de documentació que es percep llegint la novel·la i que homenatja als que la protagonitzen:
Rosa Pagès coneix els secrets de l'ofici d'escriure. Sap posar les eines a treballar per fer una obra curosa.
La novel·la és una història amb molt bon ritme. És una novel·la històrica feta amb una tasca impressionant de documentació, cosa que queda reflectida en l'ambient en què s'hi descriu.
L'obra parla d'un període molt intens, del final del modernisme i l'inici del noucentisme. Són anys d'un capitalisme ferotge, són els anys de la Setmana Tràgica.
Aquesta novel·la vol ser un homenatge a la gent que ha fet possible la història de la història com els treballadors de les fàbriques, els pensadors.
Rosa Pagès parlà sobre el que la motivà per a l'elaboració de la novel·la:
Aquest llibre per mi és important per dues raons: una primera perque volia fer una novel·la en què hi hagués molta acció i una segona perquè hi ha un contingut molt emocionant per a mi, els meus pares que formen part d'una generació que va marxar del seu poble per anar a un altre lloc on poder-se guanyar la vida.

19/3/10

"Volta al Parc d'Aigüestortes en BTT" i "Parcs Nacionals dels Pirineus"

El butlletí del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, en el seu número d'Hivern-Primavera de 2010, publicà una ressenya dels llibres Parc Nacionals dels Pirineus: 80 recorreguts, de Didier Castagnet i Gérard Névery, i Volta al Parc d'Aigüestortes en BTT: un recorregut pels Pedals de Foc, de Rafael Vallbona.

La ressenya de Parcs Nacionals dels Pirineus parla sobre la diversitat d'itineraris que proposa per descobrir els territori:
Aquesta guia ens ofereix itineraris per aquests tres reis dels espais naturals protegits del Pirineu, des d'itineraris de poc més de dues hores a recorreguts circulars de diversos dies.
Cada itinerari inclou la referència als mapes pertinents, durades, desnivells, grau de dificultat i els accessos i aproximacions per començar a descobrir les 80 propostes de la guia.
La ressenya sobre Volta al Parc d'Aigüestortes, detalla la informació que es pot trobar en cada recorregut que proposa:
Aquesta ruta per etapes transcorre al voltant del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, descobrint els paisatges i els pobles de la zona. La volta ha estat dividida en cinc etapes amb informació sobre la durada, distàncies i adornada amb les experiències de l'autor al llarg del recorregut i amb informació dels valors del territori.


Cossetània publica "La papallona", de Narcís Oller, que inaugurà el realisme en la novel·la catalana

Aquesta fou la primera novel·la d’Oller, en la que retratà la ciutat de Barcelona del segle XIX

Cossetània publica La papallona, de Narcís Oller, que inaugurà el realisme en la novel·la catalana. Aquesta fou la primera novel·la d’Oller, en la que retratà la ciutat de Barcelona del segle XIX.
La papallona, que va obtenir un gran èxit, inicia una descripció de la societat contemporània que es completa en obres posteriors, sobretot a Vilaniu, La febre d’or i La bogeria, i constitueix un univers narratiu coherent. Traduïda a unes quantes llengües, la traducció francesa es va publicar amb una carta- pròleg d’Émile Zola, llavors en el moment més àlgid de la seva fama, que qualificà com a esplèndida aquesta obra d’Oller i també es reproduiex en aquesta edició. L’estudi introductori va a càrrec d’un dels millors especialistes en la novel·la, Laureà Bonet, professor de la Universitat de Barcelona.
Magí Sunyer, director de la Biblioteca Narcís Oller, destaca la transcendència d’aquesta obra de l’escriptor vallenc per a la novel·la sorgida a partir del segle XIX: “Tot i que ha anat evolucionant, gran part de la novel·la catalana que s’ha escrit des de Narcís Oller és realista, ha esdevingut el model clàssic. El mateix Oller estava atent a les modes, però es va mantenir fidel al realisme.”
Narcís Oller, autor de novel·les com Vilaniu, ambientades nuclis de població en procés de canvi però més reduïts, també s’entretingué a plasmar la vida a ciutat. A La papallona descriu l’ambient de Barcelona, que ja comença a aparèixer amb el seu tràfec de metròpoli, un retrat a partir del qual, segons Sunyer, l’escriptor participa d’un canvi en la novel·la catalana, que tendia a una visió idealitzada de la vida al camp.
Per Magí Sunyer, La papallona té trets del romanticisme, amb uns personatges molt sentimentals, tot i que altres autors realistes, com Balzac i contemporanis d’Oller com Flaubert i Tolstoi, influenciaren l’obra de l’escriptor vallenc.
Narcís Oller (Valls, 1846 – Barcelona, 1930) és considerat el patriarca de la novel·la catalana contemporània, ja que és amb ell que la narrativa de la Renaixença aconsegueix els requisits intel·lectuals i formals necessaris per fer-se un lloc en el context europeu de l’època. Advocat d’ofici, va iniciar-se en les lletres catalanes de la mà del seu cosí, el crític Josep Yxart, el qual, juntament amb Joan Sardà, l’acompanyaren i esperonaren en les successives publicacions. És autor de novel·les tan destacades com La papallona (1882), L’escanyapobres (1884), Vilaniu (1886), La febre d’or (1890-92), La bogeria (1899) i Pilar Prim (1906), i de reculls de contes com Croquis del natural (1879), Notes de color (1883), De tots colors (1888), Figura i paisatge (1897), Rurals i urbanes (1916) i Al llapis i a la ploma (1918). També cal fer esment de dues facetes força desconegudes: la de dramaturg i la de traductor, que va desenvolupar sobretot en la darrera etapa de la seva vida. Per últim, entre els anys 1913 i 1918 va escriure les seves Memòries literàries, en què evoca la seva trajectòria com a escriptor. Oller va obtenir un gran prestigi literari dins i fora de Catalunya, i les seves obres foren traduïdes de seguida a altres llengües, com el castellà, el francès, l’italià o el rus. El novel·lista va defensar aferrissadament al llarg de la carrera literària la seva opció lingüística a favor del català, en un moment en què aquesta decisió no s’escapava del debat i la polèmica.

18/3/10

"Àngels de pedra" se situa en els espais modernistes de Reus d'entre el segles XIX i XX

El llibre Àngels de pedra, obra guanyadora del Premi Vila d'Ascó 2009, de Rosa Pagès, es presentarà divendres 19 de març, a les 7 del vespre, a l'Ajuntament d'Ascó. La presentació anirà a càrrec de l'escriptora Carme Agustench.

Un gran projecte per a una ciutat jardí. Un quadre falsificat. Vagues obreres i crides a l’exèrcit. Un mas a la Boca de la Mina i el lema d’una institució psiquiàtrica: “Renascitur”. Àngels de pedra és un recorregut pels primers anys del segle XX a Reus. Un viatge pels corrents del pensament utòpic, pels nous aires de civilitat que donen forma a les grans urbs europees i per les transformacions socials d’una ciutat que perd el tren. Un viatge per la història íntima i secreta d’un mosaic de personatges atrapats per les passions, la bogeria, els grans ideals i la cobdícia.

Rosa Pagès:
Rosa Pagès (Reus, 1967) ha publicat els reculls de contes Els camins de l’aigua (El Mèdol, 1990) i Llibre de plagis (La Gent del Llamp, 1999), i la novel·la Binomis (La Gent del Llamp, 1995). Amb Mariona Quadrada ha publicat Històries trobades (La Medusa, 2001) i la novel·la juvenil Un enigma a la cuina (Eumo, 1998). El 2004 va guanyar el IX Premi Valldaura de novel·la amb M’he descuidat de dir-te gràcies (Publicacions de la UAB, 2004) i el 2008, amb La veïna i altres animals domèstics (Cossetània, 2009), el Premi de Narrativa Ribera d’Ebre. Amb Àngels de pedra va obtenir el Premi Vila d’Ascó 2009.

Els articles de "Lletres de lluita" donen a conèixer el món rural català i la seva gent

El llibre Lletres de lluita. Escrits en defensa del món rural, de Pep Suñé, es presentarà divendres 19 de març, a 2/4 de 9 del vespre, al Casal de la Vila de La Fatarella.
La presentació estarà presidida per Josep Poblet, president de la Diputació de Tarragona, acompanyat de l’Alcaldessa de La Fatarella, Carme Pelejà; de l’autor del llibre, Josep Suñé; del Regidor de Cultura, Josep M. Clua i de l’autor del pròleg, Pep Riera.

En Pep Suñé és un personatge de la Fatarella que a còpia de convicció i tossuderia ha esdevingut una icona en la defensa del món rural. El llibre que teniu a les mans és un recull d’articles publicats al diari El Punt entre els anys 1996 i 2008. Uns articles on demostra l’amor per una terra, per un estil de vida, on expressa un sentiment profund envers el nostre país, Catalunya. Agricultura, Costums, Medi Ambient, Sindicalisme, Territori són els capítols que estructuren el llibre. De les reivindicacions de la pagesia i la lluita contra el PHN, a la problemàtica, malauradament vigent, dels focs, passant per un repàs al costumari popular de les Terres de l’Ebre o el paisatge català… Molts temes a tractar, reblats per unes introduccions signades per gent entesa com Pep Riera, Martí Boada, Salomó Torres, Joan Caball, Manolo Tomàs i Xavier Graset. Un llibre de lectura obligatòria per conèixer el pensament d’aquest personatge i, de retruc, conèixer una mica més el món rural català i la seva gent.

Josep Suñé:
Josep Suñé (La Fatarella, 1949), casat i pare de dos fills, gaudeix llegint i escrivint. Pagès de naturalesa lluitadora, forma part de la Unió de Pagesos des dels seus inicis. Dins del sindicat agrari, al qual continua vinculat, ha desenvolupat diversos càrrecs, entre els quals destaquen els de coordinador comarcal de la Terra Alta, coordinador territorial de les comarques de Tarragona, responsable nacional del sector de la fruita seca i membre de la Comissió Permanent, màxim òrgan directiu. Regidor del primer ajuntament democràtic de la Fatarella i alcalde durant dos legislatures (1999- 2003 i 2003-2007).

17/3/10

El camí reprès

Si llegim la informació sobre l’autora a la solapa ens esperem una posició ideològica determinada. Tot i així no és fins el capítol IV de la segona part no trobem una expressió ideològica clara. Les pàgines precedents han estat una crònica sentimental, el desvetllament a l’afecte d’una noia i el seu desengany de la relació que mantenia amb Manuel, un estudiant de violoncel, a causa del malentès provocat per una noia malintencionada. És, això sí, un estil sòlid, amb unes descripcions força encertades, retrat d’una família barcelonina de l’alta burgesia, de Liceu i viatges a París, que viu de les rendes i que, en tot cas, pot tindre vel·leïtats artístiques. En una Barcelona molt concreta i que es redueix a l’ambient familiar, el del conservatori i les excursions alliberadores a l’entorn natural de les rodalies.
Quan ens explica la tumultuosa vida sentimental de Màrius ens parla de Sofia: “una donassa esplèndida, ja madura, que vivia d’expedients, es feia passar per periodista i exhibia unes sumptuositats de botiguera enriquida. Feia del feminisme el seu motiu de viure, i tothom li coneixia la flaca per l’altre sexe. A Màrius li era repugnant com a llàntia de sèu: i sempre se la trobava”. pàg. 95. Es pot observar la riquesa estilística d’aquest fragment descriptiu i la utilització de la paraula “feminisme” aplicada a una valoració no massa positiva, però està referida a la contradicció que manifesta el personatge.
El personatge de Màrius, protagonista d’aquest passatge de la novel·la, és precisament el clar exponent d’una conducta masclista, abandona una estudiant embarassada, se’n va de viatge, eludeix les seves responsabilitats i quan torna es comporta com un autèntic Casanova, tot i que es fill d’una família d’un catolicisme extrem. I que, ensarrona a la protagonista, Cecília, en les seues dependències amb una finalitat clara, que l’espanta i la fa fugir per a no tornar més, per a caure en una depressió de la que només es pot guarir fent una llarga excursió per Europa, amb el seu germà, Jordi.
Al final es produeix el retrobament amb el primer amor, Manuel, que significa un redreçament de la seva vida i del seu sentit.
He deixat per al final el pròleg de Neus Real, per a contrastar el que em transmetia la novel·la amb la profunda lectura, amb abundants referències textuals i contextuals.
Aquesta Biblioteca de tots colors, dirigida pel doctor Magí Sunyer, ens dóna l’oportunitat d’entrar en contacte amb un període ric de la literatura catalana, la fase prèvia a la República i el propi període republicà, que va implicar una major atenció, des de diferents perspectives de la llengua catalana.

Ressenya de Tomàs Camacho, participant en la promoció del llibre El camí reprès, de Maria Teresa Vernet.

Marta Viladot: "La travessa pel Pirineu és una aventura a l'abast de tothom amb paisatges extraordinaris"

Presentació d'Els Pirineus de cap a cap a la llibreria Altaïr

El llibre Els Pirineus de cap a cap. 50 etapes. La Transpirinenca (GR 11) es va presentar dimarts 16 de març a la llibreria Altaïr de Barcelona.
La presentació va anar a càrrec de Toni Real, director i presentador dels programes "Temps de neu" i "Temps d'aventura", de TV3.

Antoni Real destacà la qualitat de les fotografies i l'encert en la tria de l'itinerari que apareix al llibre:
Les fotografies d'aquest llibre conviden l'art i la natura i els textos tots estan molt ben fets i són molt encertats.
Trobo que és molt encertat que l'itinerari s'hagi descrit de l'Est a l'Oest així sempre tenim el sol a l'esquerre.
Marta Viladot destacà la bellesa de la travessa pels Pirineus però també assenyalà la manca d'infraestructures que s'hi dóna:
La travessa al llarg dels 800 quilòmetes del Pirineu és una aventura a l'abast de tothom en la qual trobes paisatges extraordinaris, valls, boscos, llacs, cims. A més, a part del parcs d'Aigüestortes i d'Ordesa, pràcticament no hi trobes ningú.
Al llarg de la travessa hi falten infraestructures d'allotjament que seria interessant que es fessin per facilitar la ruta.
Daniel Calleja parlà de la importància de la ruta GR-11, que vol donar a conèixer a través d'aquest llibre:
El GR-11 hauria de ser una de le més grans rutes d'Europa. Esperem que el llibre serveixi per donar a conèixer el camí.
El Pirineu et demostra que no cal anar molt lluny per trobar llocs extraordinaris. Tenim molt a prop 800 quilòmetres de Pirineu per disfrutar-los.

16/3/10

Benach proposa en el seu llibre un canvi d'actitud política per combatre la desafecció

Ernest Benach (Vilaweb)

El president del Parlament, Ernest Benach (bloc de MésVilaWeb), presenta aquest vespre (19.30) el seu llibre '#Politica2.0' (Angle Editorial, Edicions Bromera i Cossetània), en el qual proposa un canvi d'actitud política per a combatre la desafecció. Per Benach, es tracta de reformular el sistema polític per adaptar-lo a l'era '2.0', 'en què els polítics deixin de parlar als ciutadans per passar a parlar amb els ciutadans'. VilaWeb en seguirà la presentació en directe i els lectors podran fer arribar preguntes al president del parlament.

El llibre, també disponible en versió digital, és una reflexió sobre les relacions entre la classe política i els ciutadans, explotant el potencial de les eines digitals. Benach considera que el diàleg és ric i constant a la xarxa i cal que el sistema polític s'hi fixi i n'extregui conclusions. 'Les eines que faciliten faciliten aquest diàleg no són amenaça sinó com una oportunitat de recuperar la credibilitat perduda', diu.

Usuari assidu de les noves tecnologies i les xarxes socials, el president del parlament considera que saber utilitzar les eines 2.0 ja ha esdevingut un 'exercici de responsabilitat'. 'Aquest és un llibre que essencialment parla de política i reflexiona de com ha de ser la política del segle XXI', explica, en què les noves tecnologies 'jugaran un paper fonamental tant a nivell tecnològic com conceptual.'

Llei electoral, tard o d'hora

Tant ell com el president de la Generalitat, José Montilla, fixaven la llei electoral com una de les eines que poden ajudar a combatre la desafecció i millorar la qualitat democràtica del país, però els partits han estat incapaços d'arribar a un acord. Per Benach, però, serà la pressió ciutadana, també a la xarxa, la que forçarà que els partits canviïn d'actitud i tanquin un acord sobre aquesta llei 'sinó en aquesta legislatura, en la pròxima'. No fer-ho, diu, seria d'una 'miopia política considerable.

Aticle al diari Vilaweb de dimarts 9 de març sobre el llibre Política 2.0, d'Ernest Benach.

Marta Llobera: "Les rutes de la Noguera passen sempre per llocs amb monuments, paisatges o històries amb atractiu

Presentació del llibre Noguera. 17 excursions en BTT, a Lleida

El llibre Noguera. 17 excursions en BTT, de David Sancho Cepero i David Guiu Oliver es presentà divendres 12 de març a la sala d'actes de la Biblioteca Pública de Lleida.
La presentació va anar a càrrec de Marta Llovera Álvarez, vocal de la junta de la FEEC i secretària del CPAM (Centre de Promoció d’Activitats de la Muntanya) de Balaguer.

Marta Llobera destacà la diversitat del contingut de Noguera, que, a més, inclou rutes aptes per a persones amb diferents nivells tècnics:
El llibre a més de detallar les excursions en BTT parla de la història i els costums de la comarca de la Noguera.
La Noguera combina el pla i la muntanya i això es pot veure en el llibre, ja que hi ha rutes de poc desnivell i altres més dures per persones amb més capacitat tècnica i física.
Les rutes passen sempre per algun lloc interessant sigui perquè té un monument o un paisatge o una història que el fa atractiu.
Per David Sancho l'elaboració d'aquesta guia ha estat una manera de descobrir la Noguera:
La guia ens ha permès descobrir el territori de la Noguera. El llibre és una manera d'agrir a la comarca de la Noguera tot el que hi hem trobat. Esperem que la guia serveixi per a fer conèixer una part del nostre país.
David Guiu explicà com es troben ordenats els itineraris a la guia:
Les rutes estan organitzades de més fàcils a més difícils, de manera que està pensada perquè pugui ser utilitzada pel màxim nombre possibles de persones aficionades a la BTT.

15/3/10

"Els Pirineus de cap a cap" ens mostra vuit-cents quilòmetres de paisatges grandiosos a través del sender GR 11

El llibre Els Pirineus de cap a cap. 50 etapes. La Transpirinenca (GR11), de Marta Viladot Santaló (textos) i Daniel Calleja Cadierno (fotografies), es presentarà dimarts 16 de març, a 2/4 de 8 del vespre, a la llibreria Altaïr.
La presentació anirà a càrrec de Toni Real, director i presentador de “Temps d’aventura” i “Temps de Neu”, de TV3.

Del paisatge agrest del cap de Creus a la verdor de la costa basca. Dels boscos d’alzines sureres de l’Empordà a l’espectacle de la fageda d’Irati. I, entremig, el món d’estanys d’un blau profund on s’emmirallen els cims més alts dels Pirineus. La travessia Transpirinenca ens ofereix una aventura única. Vuit-cents quilòmetres de paisatges grandiosos a través del sender de gran recorregut GR 11, amb l’al·licient de complementar la ruta amb l’ascensió a l’Aneto, el Posets, el Mont Perdut i la Pica d’Estats. Aquesta és la invitació que us fa la guia fotogràfica que teniu a les mans. Travessar una vall rere una altra per descobrir allò que només es pot trobar quan fem camí pas a pas. El silenci dels pobles perduts, la corredissa de marmotes fugisseres i la remor de l’aigua que baixa dels pics nevats. D’un mar a l’altre, fins que ens rebin els rajos de llum d’un nou far amb tots els Pirineus a la motxilla.

Marta Viladot i Daniel Calleja:
Marta Viladot Santaló (Barcelona, 1970) és periodista. Actualment treballa a la delegació de TV3 a Madrid. Ha estat redactora a la Cadena 13, Onda Cero Radio, el diari Avui i la central de la CNN als Estats Units, on va fer estudis de postgrau amb una beca Fulbright. És autora dels llibres La Audiencia Nacional 1977- 1997 i La pedra d’Omari. Una aventura al Kilimanjaro (Cossetània Edicions, 2008). Ha publicat diversos reportatges de natura i muntanya. Daniel Calleja Cadierno (Madrid, 1975)és fotògraf i càmera de televisió. Treballa habitualment a la delegació de Canal Sur Televisión a Madrid. Anteriorment va formar part de la delegació de Canal Nou Televisió i també ha fet col·laboracions per a Televisió de Catalunya. Com a fotògraf, ha publicat diversos reportatges, principalment de temes de natura i muntanya, a revistes com El mundo de los Pirineos, Descobrir Catalunya i El temps.

Jordi Baseda: "Ribera d'Ebre" és una guia molt treballada. L'autor ha sabut trobar i explicar-nos racons desconeguts"

El llibre Ribera d'Ebre. 17 excursions en BTT, de Josep Ulldemolins, es presentà divendres 12 de març a Ca Cosme, a Alcover. La presentació va anar a càrrec de Jordi Baseda.

Baseda explicà que la Ribera d'Ebre és una comarca amb indrets força desconeguts malgrat la seva riquesa, que ara recull aquesta guia:
La Ribera d'Ebre té dos "contrincants" molt més fotografiats: les comarques del Priorat i de la Terra Alta. Però a la Ribera hi conviuen paisatges molt diversos, des de muntanyes notables fins a planes, amb una reserva natural fluvial a Sebes, o un patrimoni històric en què destaca Miravet.
El Pep Ulldemolins ha sabut trobar i explicar-nos racons molt desconeguts. Podem dir que la seva és una guia molt treballada.
Ulldemolins parlà sobre la curiositat que el porta a voler descobrir nous paisatges:
Amb la molta informació que avui, amb internet, tenim a l'abast, sembla que ja no ens quedi res per descobrir. Però fent aquesta guia, durant cinc anys, en aquestes excursions només m'he creuat amb... 3 persones!
Mallory, el primer alpinista que intentà arribar a l'Everest, quan li preguntaren per què intentava pujar muntanyes, respongué: "Perquè són allí". A mi em passa el mateix: intento descobrir els camins, els paisatges... perquè són allí.

14/3/10

El camí reprès

He de confessar que no havia llegit res de Maria Teresa Vernet, però si que les referències em presentaven a una intel·lectual que durant la II República parlava d’una dones que s’estaven treient el xou del masclisme galopant dels temps passats.
De fet, el canvi no s‘acaba d’apreciar en aquesta novel·la, molt tòpica dels anys trenta, durant els quals la idea romàntica i una mica cursi prevalia sobre d’altres conceptes.
Aquí els personatges estan dibuixats amb precisió i, fins i tot, en alguns aspectes resulten paradigmàtics. La burgesa que vol un amor pur, romàntic i inexistent, el noi de baixa extracció social que triomfa, però no és contamina, el barrut que és vol aprofitar de la noia, i el germà, potser el més indefinit, que igual és apassionat com “passota”.
Potser, des del punt de vista actual, a la novel·la li falten elements per resultar imprevisible i fer-la més interessant. Cal repetir que és un producte típic dels anys trenta, on, malgrat els aires de modernitat que començaven a bufar, encara trigarien bastant a fer-se realitat.

Ressenya d'Enric Tricaz, participant en la promoció del llibre El camí reprès, de Maria Teresa Vernet.

13/3/10

Obres completes, quines?


D. Sam Abrams publicà un article al diari Avui de dijous 11 de març en el que fa referència a l'Obra Completa d'Artur Bladé i Desumvila. Abrams exposa els motius pels quals considera un encert la publicació d'aquests volums:
Un altre exemple, potser el més fastuós de tots, és la publicació miraculosa de l'obra completa d'Artur Bladé i Desumvila a càrrec de Cossetània. És una de les millors obres completes que s'hagi editat mai perquè, ara sí que m'entendran, la sèrie, en marxa, de 12 volums és selectiva, qualitativa, quantitativa i creativa. Té totes les gràcies. A més, està editat elegantment en tapes dures.

12/3/10

‘No sé qué he imaginado y qué no’

Toni Orensanz (Pere Ferré / Diari de Tarragona)

Tras el éxito de ‘L’òmnibus de la Mort’ regresa con un libro de relatos cortos. ¿Qué le ha llevado a este cambio?
Con L’òmnibus de la mort sufrí un empacho. Estuve casi seis años dándole vueltas a una historia, investigando en archivos, charlando con muchísima gente mayor, y terminé cansado. Quería darme un respiro, relajarme y probar de contar buenas historias sin importarme si son medias verdades, medias mentiras o verdades absolutas. Muchos de los relatos que ahora escribo en El falsari son historias que me ha contado la gente mayor durante estos años o que me he encontrado en papeles y en libros viejos mientras perseguía al bus de la muerte.

Recuperación de la memoria oral, crónicas periodísticas, creación literaria. ¿Dónde tenemos que situar ‘El falsari’?
A medio camino de todo. Sólo puedo entender el periodismo y la creación desde la mezcla de géneros y de disciplinas. El buen periodismo bebe de la buena narrativa. La narrativa actual parte, con frecuencia, del periodismo. Y casi siempre, periodismo y novela arrancan de una buena historia oída en una calle o en un café. Pienso que todo nace de la misma necesidad, la necesidad de comunicarnos, de contarnos historias y de pasárnoslas de unos a otros.

Hay relatos que parten de hechos reales y documentados ¿Qué grado de credibilidad tenemos que dar a todo lo que nos cuenta en su libro?
Que el libro se llame El falsari es una declaración de intenciones: este libro es un juego lleno de verdades y de mentiras, con personajes históricos o de hoy en día que se mezclan con personajes salidos de mi imaginación. Juego a explorar donde empieza la verdad y donde termina la mentira, y con mucha frecuencia los límites no son tan claros como solemos pensarnos. El verdugo Nicomedes Méndez existió, pero es difícil ya saber qué es histórico y qué no en este señor. A estas alturas, ni yo sé qué he imaginado y qué no.

¿Son reales todos los personajes que aparecen en su libro? ¿Todos han querido aparecer con nombre y apellido?
En el libro aparecen como personajes vecinos de mi pueblo que están vivos. Cuando así es, he hablado con ellos, hemos leído la historia y si aparece su nombre es porque me han dado su visto bueno. Cuando no ha sido así, se lo he cambiado. Hay de todo, pues. Incluso hay vecinos que han prestado su nombre a la ficción. Es todo un gran juego local. Mis vecinos como materia literaria de ficción. Explorar donde empieza y donde termina la farsa es cosa de cada lector.

Usted ha hablado con muchos ancianos de Falset y del Priorat antes de redactar El falsari. ¿Cree que nuestros mayores son los grandes olvidados?
Hay muchos olvidados. En todas las sociedades hay gentes invisibles. Lo que sí creo es que los mayores, con todo lo que ha caído en el siglo XX, son portadores de historias y de maneras de entender la vida que ya forman parte de otra era.

Intuyo que libros como el suyo son la única posibilidad de mantener viva una cierta memoria de la Catalunya que acabará perdiéndose.
El mundo rural de hoy en día tiene poco que ver con lo que era hace cincuenta años, y la cosmovisión de entonces y de ahora son muy diferentes. Somos un país en el que, además, nos hemos avergonzado de nuestro pasado rural, que ha sido como una especie de rémora con la que había que terminar. Eso no ha sucedido en todas partes: en el Reino Unido, por ejemplo, están más que orgullos de su ‘country’.

¿Qué queda del Falset que se refleja en el El falsari?
Las buenas historias que siguen contándose y que, en buena medida, son comunes a casi todos los pueblos del Mediterráneo. O eso creo. No hay pueblo en el que no se cuente una buena historia de una mula o un asno muerto en los bajos de casa y el problema que eso representaba. Aunque los asnos ya no formen parte del paisaje cotidiano, sus historias siguen conservándose en según qué círculos.

Sin televisión los encuentros ‘a la fresca’ permitirían recuperar parte de estas historias de ‘abans quan antes’, tal y como dice en su libro.
Sí, pero tampoco creo que se trate de forzar las situaciones. Tenemos el mundo que tenemos hoy en día, para bien y para mal. Y hoy la gente se cuenta historias de otras maneras, vía televisión, vía facebook o o lo que sea. Insisto en ello: siempre tendremos necesidad de contarnos historias porque eso nos hace humanos. Al fin y al cabo, como decía no sé quién, la historia de la literatura se resume en dos palabras: amor y muerte.

Utiliza un catalán del Priorat y lo hace ‘saltándose’ un poco la normativa ¿Por qué?
Creía que, como deudor de la tradición oral de mi pueblo, en el Priorat, no tendría sentido no respetar el catalán en el que he escuchado esas historias. Por otra parte, que conste que utilizar lo o escribir hòmens es normativo al cien por cien, puede hacerse, aunque pocos lo hagan. Tenemos que empezar a desacomplejarnos. El buen catalán no es sólo el estándar y, en este caso, es una licencia literaria.

Uno de sus relatos, casi un haiku, dice: ‘On vas, Josep Maria? –On vols que vagi! A missa, mecagon Déu.’ ¿Se puede decir más en tan pocas palabras?
Quise incluir este relato brevísimo por eso mismo, porque en dos frases resumes, según creo, la esquizofrenia que mucha gente ha vivido en este país, siendo al mismo tiempo creyente y antirreligioso o religioso y anticlerical. El falsari está lleno de personajes de esta clase, de arquetipos mediterráneos: el cura cascarrabias, el verdugo diligente, el anarquista menjacapellans, el solterón eterno…

Entrevista d'Isaac Albesa a Toni Orensanz al Diari de Tarragona de diumenge 7 de març.

El llibre "Ribera d'Ebre" contribueix a la descoberta d'una terra envejable damunt la bicicleta

El llibre Ribera d'Ebre. 17 excursions en BTT, de Josep Ulldemolins, es presentarà avui divendres 12 de març, a Ca Cosme, a Alcover.
La presentació anirà a càrrec de Jordi Baseda.

Aquesta guia pretén ser una ajuda per poder descobrir una comarca gairebé sempre en l’oblit. Un recorregut per paratges plens d’oliveres i arbres fruiters, que regats pel riu Ebre formen el relleu i la vegetació de la Ribera. Recorreguts que no ens deixaran indiferents i que ens faran gaudir d’una naturalesa a què molts no estem acostumats, a descobrir racons que van viure infinites històries de la gent d’aquesta contrada, però sobretot ens ajudarà a descobrir una terra envejable i ferma damunt la nostra bicicleta.

Josep Ulldemolins:
Josep Ulldemolins, nascut a Valls el 1972, és fill d’una saga de muntanyencs, el seu pare va ascendir l’Aneto l’any 1950 amb 12 anys. S’inicia de ben petit en l’excursió i el senderisme. Prova l’escalada i el barranquisme quan té 19 anys, però gràcies a la fotografia comença a descobrir l’alpinisme amb sortides assídues als Pirineus i als seus tresmils, que l’han portat a realitzar diverses ascencions fora del nostre país: Marroc, Alps, països escandinaus, Andes, Rocoses del Canadà i Himàlaia. Comença a practicar BTT als 28 anys. Al cap d’un any realitza la travessa dels Pirineus en BTT i comença així un afany per descobrir racons de la nostra geografia que no s’aturarà fins avui. És dels que creu que per gaudir de la muntanya i la natura no cal res més que tenir els sentits ben oberts i el cor ben a punt.

El llibre Lo carrilet de la Cava i les cançons de Josep Bo també es presentarà avui divendres 12 de març, a les 8 del vespre, a la Biblioteca Municipal de Roquetes.
La presentació anirà a càrrec de Toni Vives, director de teatre, i hi assistiran els autors del llibre, Josep Bo i l’alcalde de Roquetes, Francesc Gas.


11/3/10

"Noguera. 17 excursions en BTT" proposa itineraris pels racons més interessants d'aquesta comarca

El llibre Noguera. 17 excursions en BTT, de David Sancho i David Guiu, es presentarà divendres 12 de març, a 2/4 de 8 del vespre, a la Sala d’Actes de la Biblioteca Pública de Lleida.
La presentació anirà a càrrec de Marta Llovera Álvarez, vocal de la junta de la FEEC i secretària del CPAM (Centre de Promoció d’Activitats de la Muntanya) de Balaguer.

Aquests itineraris han estat pensats per recórrer els racons més interessants de la Noguera. Paisatges, patrimoni monumental, història… no us deixaran indiferents. Així, al Montsec gaudireu dels colors de la tardor; la vall d’Àger us farà retrocedir al temps dels castells; a la coma de Meià hi viureu episodis recents de la nostra història, quan els maquis s’hi amagaven; Alòs de Balaguer us obrirà les portes de Sant Mamet i la serra Carbonera; a Sant Llorenç de Montgai, descobrireu un bonic accés al Mont-roig; al sud, les rutes s’endinsen en la part més humanitzada de la comarca; i al Segre Mitjà, descobrireu rutes solitàries a tocar del Pallars Jussà.

David Sancho:
David Sancho Cepero (Barcelona, 1973) és llicenciat en Història per la Universitat de Lleida i actualment exerceix de professor de secundària. És membre de la Secció Excursionista del Casal Ocell Negre de Lleida, i la passió per les muntanyes l’ha portat a recórrer-les, ja sigui en bicicleta, a peu o amb esquís. Ha col·laborat amb la revista de divulgació històrica Sàpiens, la revista de muntanya Vèrtex, i és coautor del llibre Racons, les rutes del Temps d’Aventura, editat per Cossetània Edicions l’any 2007.

David Guiu:
David Guiu Oliver (Lleida, 1973) és llicenciat en Filologia Catalana i exerceix de professor a l’ensenyament secundari en aquesta especialitat. Actualment està enllestint la tesi doctoral en l’àmbit de la sociolingüística. És tècnic en activitats físicoesportives i, en aquest mateix àmbit, té estudis universitaris en Alt Rendiment Esportiu per la UAM. Practicant tardà dels esports de muntanya, ha fet d’aquesta pràctica el seu principal hobby en les estones de lleure. També és membre de la secció excursionista de l’Ocell Negre.