28/9/07

Noves guies de rutes en BTT de Cossetània Edicions

Al bloc Tourmalet, ciclisme i cicloturisme, carretera i muntanya, hi va aparèixer el dia 19 de setembre, un post sobre dos nous llibres de la col·lecció Azimut de Cossetània Edicions: En BTT per la vall de Tuixent i la Vansa i El Pallars Sobirà en BTT. A continuació podeu llegir la reproducció de l'escrit del bloc:

"El Pallars Sobirà i les valls de Tuixent i la Vansa són els territoris per on Xavier Agut i Joan Ramon Segura, respectivament, pedalen habitualment. De la seva experiència n’han sorgit els dos darrers títols de les guies de rutes en BTT de la col·lecció Azimut de l’editorial vallenca Cossetània.
Xavier Agut és bomber i fa anys que viu al Pallars. A través de 14 itineraris molt complerts i força llargs la majoria, tal i com correspon a les zones d’alta muntanya, l’autor ens traça un recorregut molt complert per les zones més interessants paisatgísticament i ciclista de la comarca. Un interessant pròleg introductori a les característiques del Pallars completa un treball molt interessant per a ciclistes que surten habitualment i que volen descobrir el sector més feréstec dels Pirineus catalans; una guia per planificar unes excel·lents vacances d’estiu a l’alta muntanya.
Joan Ramon Segura, president del Centre Excursionista de Lleida, ofereix fins a 27 itineraris, alguns circulars, altres amb enllaços, per una de les zones més poc conegudes dels pre-Pirineus catalans, Tuixent i la Vansa, entre el Cadí, el Pedraforca, la Serra del Verd i el Port del Comte, i a cavall de les comarques de l’Alt Urgell, el Berguedà i el Solsonès. Segura es coneix els camins d’aquella terra com si fos casa seva i ens ofereix tota mena de recorreguts amb els més diversos graus de dificultat tècnica, física així com de llargària. Una obra per gaudir de molts caps de setmana fent ciclisme i turisme natural, especialment indicada pels ciclistes urbans que estan farts de voltar per Collcerola i no saben on anar.
Amb aquestes dues guies la col·lecció Azimut arriba ja al número 93, un cas únic d’èxit en llibres d’aquesta mena. Enhorabona."

27/9/07

Bases del Premi de Narrativa de la Vila de l'Ametlla de Mar 2007

A continuació hi trobareu les Bases del Premi de Narrativa de l'Ametlla de Mar per aquest 2007:

1. Podrà optar al premi una narració o conjunt de narracions escrita en llengua catalana, d'una extensió aproximada d'entre 70 i 110 folis de no menys de 30 ni més de 45 línies per foli i fins a 75 caràcters per línia, mecanografiats a doble espai i per una sola cara.

2. L'obra haurà de ser inèdita, i no estrà compromesa de cap manera la seva publicació.

3. Pot presentar-se a premi, qualsevol jove escriptor dels països catalans, de no més de 40 anys d'edat. Quedaran exclosos els guanyadors dels darrers dos anys.

4. El premi consistirà en una dotació econòmica de 3.000 euros i la publicació de l'obra guanyadora per Cossetània Edicions. Aquesta dotació econòmica comprendrà els drets d'autor de la primera edició.

5. Les obres s'hauran de presentar abans del 22 de desembre de 2007, adreçades a la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar - Sant Joan, 55 - 43860 l'Ametlla de Mar, amb la indicació: "Premi de Narrativa vila de l'Ametlla de Mar". culturamar@ametllamar.com.

6. S'enviaran cinc còpies de l'obra. Llurs autors podran signar només amb pseudònim. En plica tancada, al sobre de la qual figurarà el títol de l'obra, s'adjuntarà: nom i cognoms del concursant, adreça amb codi postal, telèfon de contacte i títol de l'obra.

7. El resultat de la decisió del jurat es farà públic d'immediat a la seva votació. Assabentant al guanyador. El lliurament del premi serà dintre dels tres mesos següents a la proclamació. El guanyador estarà present en l'acte públic organitzat a l'efecte. Es farà coincidir amb la presentació del llibre guanyador.

8. El jurat estarà format per una personalitat de relleu en les lletres catalanes, quatre vocals i un secretari amb veu i sense vot. Tots ells a designar encara, en el moment de fer pública la convocatòria.

9. Qualsevol circumstància no prevista en eles bases podrà ser resolta pel jurat; llur decisió serà inapel·lable.

10. La presentació al premi suposa l'acceptació de les Bases.

26/9/07

Presentació a Jesús de la "Guia de les Terres de l'Ebre"

El divendres 28 de setembre, a les 10 de la nit, a la sala d’usos múltiples de Jesús, es presentarà el llibre de Vicent Pellicer Guia de les Terres de l'Ebre, editat per Cossetània Edicions.
La presentació anirà a càrrec de l’escriptor i coordinador del Centre de Lectura de Tortosa, Jesús Tibau. Es projectarà l’audiovisual «Terres de l’Ebre: la descoberta!» de Policarpo Hernández i Vicent Pellicer.

Per més informació podeu clicar a l'adreça següent: premsacossetania.blogspot.com/2007/06/cossetnia-edita-la-guia-de-les-terres.html

25/9/07

Bases del IV premi "L'Esperidió" d'assaig sobre el fet casteller, convocat per l'Associació d'Amics de la Colla Jove Xiquets de Tarragona

A continuació hi trobareu les bases del IV Premi L'Esperidió.

1. Podrà concórrer a aquest concurs qualsevol persona. Les obres hauran d’estar escrites en català.
2. El tema serà el Fet Casteller, en les seves diverses vessants: històrica, costumista, cultural, sociològica, tècnica, mèdica... S’admetrà una sola obra per autor.
3. Les obres han de ser rigorosament inèdites, no poden estar en procés d’edició o amb els drets d’edició compromesos.
4. Els originals s’han de presentar relligats per quintuplicat, mecanografiats a doble espai, per una sola cara i de mida DIN A-4. L’extensió mínima serà de 75 pàgines i màxima de 200.
5. Les referències que permetin identificar l’autor (nom, adreça, telèfon i població) hauran d’anar dins d’un sobre tancat, a l’exterior del qual figurarà només el títol de l’obra.
6. Els originals s’han de presentar al domicili social de l’Associació d’Amics de la Colla Jove, carrer Cós del Bou núm. 23, els dimarts de vuit a nou del vespre o els divendres de deu a dotze de la nit. El termini de presentació de les obres serà el 30 de juny de 2008.
7. Es lliurarà un rebut acreditatiu de la recepció de les obres presentades, el qual s’haurà de presentar, necessàriament, per retirar els textos no premiats.
8. Els autors podran retirar els originals no premiats, prèvia presentació del rebut corresponent, 15 dies després de la concessió del Premi i en un termini d’un mes. Un cop transcorregut aquest termini, s’entendrà que els autors hi renuncien i es destruiran.
9. No es mantindrà correspondència sobre els treballs presentats.
10. El jurat del Premi estarà constituït per cinc persones.
11. El veredicte del Jurat serà inapel·lable i es farà públic durant el mes de setembre de 2008.
12. L’import del premi és de 2500 € com a avançament dels drets d’autor. El premi és únic i indivisible i podrà declarar-se desert.
13. L’obra guanyadora serà publicada per Cossetània Edicions, en la seva col·lecció l’Aixecador.
14. El Jurat podrà atorgar, si ho creu oportú, un o diversos accèssits.
15. La participació en aquest concurs implica l’acceptació de les bases i dels drets i obligacions que se’n deriven. Qualsevol aspecte no previst en aquestes bases serà resolt a criteri del Jurat.
16. Compondràn el Jurat els srs, Joan Aregio i Navarro, Josep Bargalló i Valls, Jordi Bertràn i Luengo, Jordi Jaria i Manzano, Xavier Brotons i Navarro, i com a secretari sense vot Francesc Sempere i Securún. En cas que algun dels membres del Jurat, causi baixa del mateix per la raó que sigui s’anunciarà oportunament.
17. Presentat a Tarragona el dia 20 de setembre de 2007.

24/9/07

Los Borbones en pelotas. Rigor histórico y tono desenfadado sobre su vida sexual

Cossetània Edicions i El Punt van publicar l'any 2004 el llibre Els Borbons en pilotes, que Alhena Media va editar en castellà amb el títol Los Borbones en porretas. Ara, el bloc Parcela del cielo se'n fa ressò i publica el següent:

"De Felipe V, que reinó a principios del siglo XVIII, a nuestro coetáneo el príncipe Felipe, todavía por reinar, esta es la completa saga de los doce borbones de que se ocupa este curioso libro, donde aparte de ofrecernos cronológicamente, uno a uno, una sucinta biografía histórico-política del personaje, sobre todo se detiene en lo referente a sus vidas amorosas y sexuales, en un tono desenfadado pero con el rigor documental exigible a una obra de este tipo. También incluye un árbol genealógico de los Borbones y, al final, una minuciosa bibliografía.
Lástima que a día de hoy todavía no exista la traducción al castellano de este interesante y ameno libro (portada en la imagen), pues ampliaría muy considerablemente el acceso de lectores sin duda interesados en la temática tratada. Aunque publicado en catalán, contiene bastantes párrafos en castellano, pues se trata de citas textuales donde se ha respetado el idioma de procedencia.
Constan nueve autores de los textos y otros cuatro de las ilustraciones y dibujos, es decir, un trabajo muy repartido. Sus nombres pueden leerse en la portada del libro.
Tal como queda escrito en la contraportada, descubre en este libro la vida sexual y sentimental de la dinastía que ha reinado en España en los últimos siglos. Una recopilación histórica totalmente documentada que retrata las intimidades de la vida afectiva de la Família Real Española. Una vez más, la realidad supera la ficción.
Cada capítulo dedicado a los distintos componentes de la dinastía tiene su gracia e interés, pero yo aquí destacaría el referente a Juan Carlos de Borbón, actual rey de España. Más que nada por la proximidad. En realidad, ya conocíamos sus correrías amorosas de casado gracias a, entre otras publicaciones, la BIOGRAFÍA NO AUTORIZADA que ya hemos comentado desde este sitio. Pero es bueno recordar (sin pretender hacer juicios morales, que ni nos corresponde ni nos apetece, sino como estricta información para los súbditos que pagan los impuestos de los que se nutre el presupuesto de la Casa Real Española) que en el ámbito de la vida afectiva y sexual del monarca, ha sido y es un hombre absolutamente aficionado a las compañías femeninas extramatrimoniales a costa nuestra, hasta el punto de, por ejemplo, tener que pagarle suntuosas cantidades de dinero (unos cinco millones de dólares) a la actriz Bárbara Rey por acceder la Casa Real a los chantajes de ella de divulgar vídeos y demás datos muy comprometedores de su relación.
Sin embargo, se podría decir que, de entre tantas, el título de AMANTE OFICIAL, se lo llevaría la decoradora catalana Marta Gayá, divorciada y residente en un lujoso chalet en la Mola, Mallorca. Desde que se conocieron en 1990, la pareja pasó junta muchos fines de semana y cada vez fueron más frecuentes las escapadas para esquiar o navegar, pasiones que comparten, además de la de arrugar sábanas. El encaprichamiento del rey por ella hizo que abandonara muchas de las obligaciones famiiares e incluso de las oficiales. Las evasiones del rey fueron cada vez más patentes y faltó sin excusa a actos protocolarios, hasta el punto de la escandalosa falsificación de firma para poder publicar un decreto en el Boletín Oficial del Estado, mientras el monarca se encontraba en Suiza entretenido con la mencionada señora. Esta vez, en plena época del presidente Felipe Gonzalez, y por propias filtraciones desde el Gobierno, el escándolo trascendió y muchas revistas y periódicos se hicieron eco del asunto, aunque sin entrar al trapo como hubiera sido necesario y deseable. A parir de ahí, presionado desde su propia familia (pobre reina Sofía, qué humillaciones públicas tiene que tragar) y desde el Gobierno mismo y la opinión pública, el rey no tuvo más remedio que procurarse discreción y aparentar una supuesta ruptura con su proclamada amante.
En definitiva, conciudadanos y consúbditos, este es el Borbón que nos ha tocado en suerte, muy en concordancia con la mayoría de sus antepasados coronados, también de frágil bragueta pagando las putas el pueblo, que este es nuestro triste sino. Y sin chistar, que llueven bastos.
Este es el afortunado e irónico comentario del escritor y articulista Antonio Gala, sobre las monarquías en la actualidad, reproducido en el libro que estamos reseñando: las monarquías son una cosa esencialmente antigua, imposible de modernizar. Si las familias reales, además de sus altos y estáticos privilegios, quieren tener los de pequeños burgueses (amores, celos, cuernos, divorcios, suicidios falsos y otros aditamentos de la vida) por mal camino van. Lo mejor es que se queden en su Olimpo, sin que los escuchemos respirar. Si todos hemos de ser iguales, pues rompemos la baraja.
Para terminar, una reflexión personal a cuento del contenido del libro. Tanto pedigrí dinástico, rimbombante árbol genealógico y poder absoluto heredado, tantas guerras con sus muertes y penalidades empleadas en restablecer supuestos derechos dinásticos, tanta legitimidad basada nada más que en un linaje, en una genética, para después descubrir que el eslabón está roto, perdido, podrido, corrompido por individuos bastardos a los que hicieron pasar por legítimos."

21/9/07

Un llibre que descriu les grans vies d’accés al massís de la Maladeta

El divendres 21 de setembre, a 2/4 de 8 del vespre, a la sala d’actes de l’Agrupació Excursionista Talaia (c/ Comerç, 4 - Vilanova i la Geltrú) es presenta el llibre El massís de la Maladeta. De les valls als cims, de Tòfol Tobal, Jordi Pons i Ramon Solís, editat per Cossetània Edicions.

Resum
Al llarg de la història el massís de la Maladeta ha estat el centre emblemàtic dels Pirineus gràcies a la presència del seu cim culminant, el pic d’Aneto (3.404 m). Els autors d’aquesta guia us ofereixen un plantejament diferent per anar descobrint aquest massís d’espectacular bellesa, alhora que us conviden a reflexionar sobre les possibilitats d’observació sistemàtica i treball de camp que tot excursionista pot fer.
Aquells qui vulguin apropar-se per primer cop al massís de la Maladeta hi trobaran, en els diferents itineraris, totes les grans vies d’accés.
La reconstrucció de la ruta de l’expedició Tchihatcheff-Franqueville (1842) que va assolir per primera vegada el pic d’Aneto, en 5 etapes, serà un bon motiu per als qui desitgin reviure les sensacions i les petjades de les primeres ascensions històriques.

Els autors
En Tòfol Tobal Conesa (1960) és geògraf i membre de diferents equips de recerca nacionals i internacionals en astronomia i geografia. Els seus treballs de camp als Pirineus han estat orientats de cara a la recerca històrica i cartogràfica del massís de la Maladeta. Actualment és director de l’Observatori Astronòmic del Parc del Garraf (Olivella, Barcelona).

En Jordi Pons Corbella (1965) és tècnic en esports de muntanya i membre de la junta de la Secció de Muntanya i de la Secció d’Esquí de Muntanya de l’Agrupació Excursionista Talaia de Vilanova i la Geltrú. Pirineista minuciós, bon coneixedor dels Pirineus centrals, i especialista en fotografia de muntanya, ha realitzat ascensions i escalades als Pirineus, Alps, Andes i Himalàia.

En Ramon Solís Nogués (1966) és biòleg, col·laborador del Departament de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona, i muntanyenc que ha treballat com a guia de muntanya en el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

20/9/07

Catalunya des del punt de vista d'un alemany

El politicòleg i historiador Klaus-Jürgen Nagel va presentar el 19 de setembre, a Barcelona, el llibre Catalunya explicada als alemanys, editat en català per Cossetània Edicions, i en alemany, per Messidor Verlag (Katalonien eine kleine Landeskunde), on s'hi reflecteix la seva visió particular de Catalunya des de totes les seves vessants.
El fet que s'hagi publicat en dues llengües diferents dóna peu, segons l'autor, a la possibilitat de feedback entre l'autor i el lector autòcton, ja que des de fora es veu la realitat a través d'un mirall diferent i des de diversos angles.
Nagel explicà la necessitat de la publicació del llibre ja que "la majoria de vegades, a Alemanya la informació sobre Catalunya arriba des dels corresponsals que tenen a Madrid i això fa que expliquin la visió que es té de la qüestió catalana des del centre d'Espanya. Com a conseqüència, a diaris molt bons s'hi ha pogut llegir que a Catalunya hi havia una policia lingüística (que la comparaven amb la policia religiosa dels talibans)." La intenció principal del llibre, és ajudar a entendre als alemanys com funciona Catalunya i com vivim els catalans. D'aquesta manera, el llibre tracta de l'estatus polític de Catalunya, de la seva economia, de la història, del seu fet cultural i, entre d'altres qüestions, del sentiment d'autoidentificació d'un català.
El professor va incidir en el terme del nacionalisme i va apuntar que "cal explicar aquesta qüestió bé als alemanys ja que per ells la paraula nacionalisme, per qüestions històriques, es un terme dolent i té un sentit diferent al que se li dona a Catalunya". Hi ha ciutadans alemanys, segons l'autor, que es pregunten, per què els catalans volen el reconeixement de Catalunya coma a nació, argumentant que això està antiquat però també digué que aquest pensament cal entendre'l amb la realitat d'Alemanya i amb el sentiment que tenen de pertanyença a la seva nació; en aquest sentit, segons Nagel "el tant per cent d'alemanys que estant orgullosos de ser-ho, és bastant inferior al tant per cent d'espanyols o d'americans que també ho estan".
Klaus va parlar també de la immigració i dels nous catalans. De la doble identitat català-espanyol que es viu aquí. Va assenyalar que "federalisme" és una paraula clau ja que Espanya és molt diferent d'un estat federal com Alemanya. En termes econòmics va comentar que "la solideritat dels estats occidentals alemanys cap als orientals, que són més pobres, és un 50% inferior a la de Catalunya vers la resta d'Espanya".
Jordi Ferré, gerent de Cossetània Edicions, va explicar que el llibre ens aporta dades molt detallades, i que la visió de Klaus-Jürgen Nagel resulta molt interessant pel fet que ha pogut centrar-se en els aspectes que vistos des de fora criden més l'atenció. Per acabar digué que el vincles culturals entre Catalunya i Alemanya són més grans del que la gent imagina, cosa que pot comprovar-se en el capítol realitzat per Marició Janué.

Per més informació podeu connectarvos a les adreces següents:
http://www.elsingulardigital.cat/cat/viewer.php?IDN=10990
http://paper.avui.cat/article/cultura/99431/explicar/catalunya/alemanys/pagines.html
http://es.noticias.yahoo.com/ep/20070919/tlc-el-professor-klaus-jrgen-nagel-expli-5da5357_1.html

Un llibre que analitza l'origen dels castells

Cossetània Edicions ha publicat aquest mes de setembre, el llibre guanyador de la tercera edició del Premi d'Assaig L'Esperidió, L'origen dels castells, del reusenc Joan Bofarull i Solé.
L'acte de presentació tindrà lloc el dijous 20 de setembre, a 2/4 de 8 del vespre, al Saló d’Actes del Servei Territorial de Cultura (Carrer Major, 14 - Tarragona) i anirà a càrrec del Molt Honorable Ernest Benach i Pascual, president del Parlament de Catalunya.

Resum
L’origen dels castells és un tema apassionant que es planteja gairebé tothom que fa castells o que n’ha vist alguna vegada. El debat fa més de cent anys que dura, i ha donat lloc a diverses teories, algunes força imaginatives, altres esbiaixades per les passions localistes, altres més ben fonamentades. Aquest llibre és el primer que afronta aquest tema de forma monogràfica i espera resoldre’l de manera convincent, amb rigor, amb el màxim de dades i amb noves aportacions.
Aquest llibre es basa en dues anàlisis: d’una banda, ressegueix la història del ball de valencians, des del segle XVII fins a l’origen dels castells, 60 notícies en total, de les quals fa una lectura crítica, que de vegades no coincideix amb les interpretacions donades fins ara. De l’altra, l’anàlisi tècnica es fa a partir de la descripció i comparació dels castells, els balls de valencians, les muixerangues del País Valencià, les moixigangues religioses catalanes i fins i tot amb els acròbates del Magreb.

L'autor
Joan Bofarull Solé (Reus, 1971). Va començar a fer castells com a enxaneta dels Xiquets de Reus. L’any 1995 es va llicenciar en geografia i història general i actualment és professor de secundària. Fa anys que estudia les muixerangues valencianes i la seva relació amb els castells. També col·labora activament amb la Federació de Muixerangues i en activitats per a la seva promoció, per tal de superar l’aïllament local en el qual han estat confinades durant anys.

18/9/07

Presentació a Lleida dels itineraris en BTT per la vall de Tuixent i la Vansa

El dimecres 19 de setembre, a les 8 del vespre, a la Biblioteca Pública de Lleida (Rambla d’ Aragó, 10) tindrà lloc la presentació del llibre En BTT per la vall de Tuixent i la Vansa. 27 itineraris de Joan Ramon Segura, editat pe Cossetània Edicions. La presentació anirà a càrrec de Francesc Català, vicepresident del Centre Excursionista de Lleida.

17/9/07

Novetats de Cossetània Edicions pel mes d'octubre

A continuació trobareu la relació de títols que Cossetània Edicions publicarà durant el mes d'octubre:

- Cuina volcànica. La cuina dels restaurants de la Garrotxa. AADD. Col·lecció: El Cullerot.
- El massís del Port. El plaer de l'aventura de Vicent Pellicer Ollés. Col·lecció: Azimut.
- Entorn i vigència de l’obra de Fabra.Actes del II Col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra» d'Anna Montserrat i Olga Cubells. Col·lecció: Antines.
- La ciutat dels somriures. Històries de supervivència a Bombay (3a edició) de Martí Gironell. Col·lecció: Prisma.
- La cuina de la poma d'Eliana Thibaut i Comalada. Col·lecció: El Cullerot.
- Troballes arqueològiques al litoral tarragoní: 12 anys d'arqueologia subaquàtica de Walfida Pérez Martín.
- Comunicació i risc petroquímic a Tarragona. De les defi nicions a les pràctiques institucionals. A cura de Jordi Farré i Josep Fernández-Cavia. Col·lecció: Recerca
- El Morell: un poble, una història de Josep Bultó Vidal. Col·lecció: El Tinter.
- Leonci Soler i March de Francesc Comas i Closas. Col·lecció: Cooperativistes Catalans.

14/9/07

Presentació d'un llibre de memòries d'un pres de la postguerra

Cossetània Edicions presenta el poper dimarts 18 de setembre, a les 19.30 h, a la llibreria Catalònia de Barcelona (Ronda de Sant Pere, 3) el llibre de Tàrio Rubio Per les presons de Franco. La cura de l'edició ha anat a càrrec de Gemma Caballer i Oriol Dueñas.
Participaran en l'acte de presentació: Tàrio Rubio, autor del llibre, Josep M. Figueres, director de la col·lecció Memòria del segle XX i els dos curadors de l’edició.

Resum
La Guerra Civil espanyola va incidir de ple en una generació de joves que s’allistaen per defensar la legalitat republicana, uns joves que van pagar molt cara l’efervescència del moment. Molts hi van perdre la vida. D’altres van perdre la seva joventut en un cruel periple per presons, camps de concentració i batallons de treballadors. Les noves autoritats franquistes no van escatimar esforços per tal que els republicans purguessin el crim d’haver defensat la legalitat del govern de la Segona República. Tàrio Rubio va ser uns dels centenars de milers de republicans que, en un moment o altre, van patir la crua i dura repressió del nou règim. Tàrio Rubio explica en aquest llibre, en primera persona, les seves vivències a les presons, camps de concentració i batallons de treballadors franquistes. Les seves memòries fan patent les penalitats que es van veure obligats a patir tots els que van acabar sent, en un moment o un altre de la seva vida, presoners de Franco: la repressió, la gana, les nul·les condicions de vida, els maltractaments físics, el bombardeig constant de propaganda franquista… En definitiva, un llibre que lluita contra l’oblit de la nostra història més recent, amagada i negada durant dècades.

L'autor
Tàrio Rubio va néixer l’any 1920 a la vila de les Useres, a la província de Castelló de la Plana. A Vila-real va viure la proclamació de la Segona República i l’esclat de la Guerra Civil espanyola. La tardor de 1937, amb només 17 anys, va marxar com a voluntari al front de Terol per defensar la legalitat republicana, però el juny de 1938 va ser fet presoner, circumstància que marcà l’inici del seu llarg periple per l’univers penitenciari franquista. Va passar pels camps de concentració de la Reial Acadèmia Militar de San Gregorio de Saragossa, de Miranda de Ebro (Burgos), Orduña (Àlaba) i Aranda de Duero (Burgos); per les presons d’Aranda de Duero, Valdenoceda (Burgos), la Provincial de Burgos i la de Sòria, la de Torrero (Saragossa), la Model de València i la de Castelló. Finalment va ser enquadrat al batalló disciplinari de soldats treballadors pe- nats 95 per realitzar treballs forçats a Arcos de Jalón (Sòria), Cuelgamuros-Valle de los Caídos, Somaén (Sòria) i Armiñón (Àlaba). El 1945, finalment alliberat, marxa a Catalunya en un intent de començar una nova vida, tot i que el seu passat roig i republicà sempre l’acompanyà. Amb l’arribada de la democràcia ha invertit grans esforços en recuperar la memòria històrica a través de la participació en diferents associacions d’expresos polítics, la realització de xerrades, conferències, entrevistes…

13/9/07

"¿Por qué mataron a Carles Rahola?"

Al suplement Culturas de La Vanguardia, va aparèixer publicat durant el mes d'agost de 2007, un article de Julià Guillamon sobre el llibre de Carles Rahola, editat per Rosa Maria Oliveras i Lídia Traveria, Contra l'invasor, de Cossetània Edicions. A continuació hi trobareu part d'aquest article reproduït.

"Conta l'invasor reúne treinta y tres artículos (de contenido político mezclados con notas arquológicas y paisajísticas) publicados entre el 1900 i 1938 en el periódico L'Autonomist. Éstos permiten hacerse una idea de la dimensión del personaje. Carles Rahola se presenta como un intelectual de orden, un reformista que modela su discurso a partir de las viejas proclamas federales, que adapta a las circunstancias de la época; un idealista que mantiene en el programa la figura del héroe, el hombre ejemplar dispuesto a llevar hasta el sacrificio la defensa de sus convicciones"
"El voumen incluye una serie de artículos dels periodo de la República. Los tres que sirvieron para incausalrle (Refugis i jardins, Contra l'invasor i L'heroisme) son de una rectitud candorosa."

Article de Julià Guillamon, extret del suplement Culturas de La Vanguardia del mes d'agost de 2007.

12/9/07

"Poblet, senyor feudal. La documentació de l'Arxiu de Poblet."

A la revista Poblet, any VII, número 14 del juliol de 2007, hi va sortir una ressenya sobre el llibre de Valentí Gual Poblet, senyor feudal, editat per Cossetània Edicions. A continuació podeu veure reproduïts alguns fragments d'aquest article.
"Valentí Gual, ha estat l'autor d'aquest volum que posa a l'abast d'investigadors i del públic els documents i la història del monestir de Poblet."
"En aquest llibre es descriu l'Arxiu Històric de Poblet que s'inicia gairebé amb la fundació del monestir i arriba fins a la Desamortització i Exclaustració del segle XIX. El volum s'ocupa fonamentalment d'aquesta darrera centúria i s'hi afegeix el calaix 27 de l'armari IV que ha estat estudiat per Jaume Felip Sánchez. El llibre conté els índexs onomàstic i toponímic dels armaris II i III corresponents a aquest i a l'anterior volum, elaborat per Fra Xavier Guanter i Roig"
"El llibre està distribuït en dos grans apartats. Un primer gran bloc dedicat als processos civils en què Poblet va participar com a senyor feudal; i un segon gran paquet de documentació que correspon al patrimoni de Poblet."
"El llibre tracta temes que afecten la vida ordinària dels pobles i veïnatges de Poblet. Temes que poden donar-nos a conèixer aspectes interessants de la vida social i econòmica d'aquells segles medievals i de l'època moderna relacionats amb el monestir de Poblet i els seus dominis."

Article de Francesc Maria Tulla, extret del número 14 de la revista Poblet, any VII (juliol de 2007).

6/9/07

"Catalunya explicada als alemanys"

Cossetània Edicions publica, en motiu de la Fira de Frankfurt 2007, el llibre que porta per títol Catalunya explicada al alemanys del professor Klaus-Jürgen Nagel. L'editorial alemanya Messidor Verlag publicarà l'obra en llengua alemanya (Katalonien. Eine kleine Landeskunde) ja que és de gran interès per les dues comunitats.
El llibre es presenta per la premsa i mitjans de comunicació el dimecres 19 de setembre, a les 11 h, a la llibreria Catalònia. La presentació per al públic tindrà lloc a la mateixa llibreria, el dimarts 9 d'octubre, a les 19.30 h. I finalment, es durà a terme la presentació a la Fira de Frankfurt 2007, el divendres dia 12 d'octubre.

Resum
En aquest llibre es tracta la qüestió de com n’és de diferent Catalunya d’Espanya i de com se senten aquestes diferències. De quin grau d’autonomia disposa Catalunya? Com s’articulen políticament els catalans? Fins a quin punt arriba el seu nacionalisme? Quina importància té per a ells la seva pròpia llengua? La seva història, ha transcorregut realment de manera diferent? Com es reconeix un català i com es comporten ells amb els immigrants? O és que, en última instància, tot es redueix a una qüestió de diners, d’uns egoistes, els catalans, més rics, que no volen compartir amb els espanyols? I fi nalment: es pot ser català i espanyol a la vegada, o bé són incompatibles aquestes dues identitats? Tots aquests interrogants han estat plantejats per un alemany que, a la vegada, es dirigeix a un públic alemany. La traducció ens servirà per entendre moltes coses que, des d’una certa distància, potser són més clares que des de prop.

Els autors
Klaus-Jürgen Nagel és professor agregat i membre del Grup de Recerca en Teoria Política a la Universitat Pompeu Fabra, on imparteix classes de teoria política i de política comparada, des de l’any 1997. Abans havia exercit la docència a les universitats de Bielefeld i de Frankfurt del Main, en història i ciències socials, res-pectivament. Ha publicat sobre nacionalisme, federalisme i integració europea, i sobre organització territorial d’Alemania i d’Espanya, entre altres temes.

Marició Janué i Miret
Historiadora i professora a la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat investigadora a les universitats de Bielefeld i de Frankfurt del Main, i a l’Institut d’Història Europea de Magúncia. És autora de nombroses publicacions sobre la història contemporània d’Alemanya, com ara La nova Alemanya. Problemes i reptes de la unifi cació (2003).
Actualment treballa sobre les relacions de Catalunya i Espanya amb Alemanya a l’etapa contemporània.

A continuació hi trobareu la reproducció d'alguns fragments del llibre:

"Als estats multinacionals com Espanya, el Tribunal Constitucional té una tasca molt important. No obstant això, les comunitats autònomes no tenen la possibilitat de participar en la designació dels jutges, tal i com a Alemanya els länder ho fan a través de la Cambra Alta."

"El títol VIII de la Constitució, dedicat a l'organització territorial de l'Estat, revela que els pares de la Constitució van intentar mantenir el problema de les nacionalitats fora de debat i, en lloc d'això, preferien tractar la descentralització i la democratització."

"Els actuals estatuts d'autonomia de les comunitats autònomes espanyoles no són constitucions d'estats membre com les de les regions federals alemanyes, que elles mateixes aproven o bé modifiquen."

"L'Estatut també determina qui és català legalment, és a dir, tot espanyol que visqui en un municipi català, independentment del seu coneixement de la llengua catalana, del seu lloc de naixement o del seu llinatge. La persona que domini la llengua catalana i de nacionalitat francesa, que vingui de Perpinyà cap a Barcelona, legalment no és cap català, en canvi qualsevol espanyol recentment arribat de Madrid, sí que ho és."

"El que és segur és que gran part de l'opinió pública espanyola no comparteix el desig català (i basc i gallec) d'una reforma de la Constitució espanyola, amb la qual es reconeixeria el caràcter plurinacional de l'Estat espanyol."

"A Catalunya avui encara s'hi troben tipus de comportament que remeten a aquell temps i que demostren falta de sobirania lingüística, com ara renúncies ràpides a parlar la llengua, disculpar el seu ús, servilitat ligüística i, en ocasions, un esperit missioner exagerat que també, en el fons, demostra inseguretat."

"Avui els catalans que dominen el català són camaleons ligüístics, que segons l'entorn utilitzen una de les dues llengües oficials de Catalunya. Mentre que hom pot solucionar totes les qüestions quotidianes en castellà, és gairebé impossible servir-se exclusivament de la llengua original del país."

"El vae victis franquista de la postguerra va costar a Espanya i Catalunya proporcionalment més víctimes de les que es van comptar a Itàlia i Alemanya després de les corresponents preses de poder dels feixistes i dels nacionalsocialistes, fet pel qual Heinrich Himmles va quedar impressionat en una visita a Espanya el 1940."

"Els últims tres-cents anys de la història "mil·lenària" de Catalunya han transcorregut sens dubte molt estretament lligats amb l'espanyola. Això en d'altres casos europeus no ha evitat una posterior formació de nacions i fins i tot estats propis."

"Al costat del reconeixement nacional i la llengua, el dèficit financer és segurament l'argument més utilitzat en les discussions polítiques amb Madrid. Aquest argument no és en cap cas una "propietat" exclusiva dels nacionalistes. Precisament els socialistes han de témer per la seva clientela, quan els diners catalans contribueixen que els estudiants de les escoles públiques d'Extremadura tinguin més ordinadors per classe que els catalans o quan les prestacions de la seguretat social d'altres comunitats autònomes són millor finançades que a Catalunya."

"Segons un estudi de l'any 2003, un punt percentual menys de dèficit anual portaria el PIB català, l'any 2010, a l'alçada de comunitats autònomes com Madrid o el land de la Renània del Nord-Westfàlia; amb una reducció de fins a 3 punts se situarien a nivell de Baden-Württenberg, Hesse i Baviera; amb 5 punts percentuals, del districte adminitstratiu de Darmstadt (on hi ha Frankfurt) o fins i tot d'Estocolm."

"Tanmateix, en el cas català es tracta sempre d'una aportació solidària d'envergadura, que en tot cas és molt més elevada que l'aportació del länder d'Alemanya occidental fan als de l'Alemanya oriental. Segons les fonts catalanes esmentades la "solidariat" catalana podria doblar l'alemanya."

"Ara ja fa segles que Catalunya forma part d'Espanya, tot i que es pot dir que ha tingut més història pròpia que moltes de les nacions europees, que van aconseguir el seu estat després de la Primera Guerra Mundial o amb la caiguda del bloc soviètic."

"Catalunya és un país que navega sobre un dèficit financer considerable i que se sent tractada injustament"

"Jacint Verdaguer, el poeta-sacerdot romàntic català, va ser exaltat pels catòlics alemanys d'aquesta època. Entre 1891 i 1911, es publicaren a Alemanya fins a ser volums de poemes de Verdaguer."

"Guimerà fou el dramaturg català que més ressò obtingué en terres alemanyes a les primeres dècades del segle XX. Celebrada figura de la Renaixença literària catalana, va aconseguir una notable projecció internacional."

"Apunts de ciència per a tothom"

El dijous 6 de setembre, Vilaweb ha publicat un article sobre el llibre de Daniel Closa Blocs de ciència, editat per Publicacions URV, segell que està gestionat per una Unió Temporal d'Empreses (UTE) entre Cossetània Edicions i Arola Editors. El llibre està basat en el bloc de divulgació científica Centpeus. A continucació podeu llegir la reproducció d'aquest article.
"Els blocs cada vegada tenen més popularitat i el llibre Blocs de ciència (Publicacions URV), que tot just s'acaba de publicar, n'és una mostra més. És un recull d'alguns dels millors apunts publicats al bloc de divulgació científica Centpeus, del biòleg Daniel Closa i Autet. L'autor, ha explicat a VilaWeb, va començar el bloc per curiositat, 'per provar com funcionava això dels blocs', i ja fa un any i mig que hi escriu.
Com que no tenia ganes d'escriure sobre la seva vida personal, Daniel Closa es va desafiar a escriure, cada dia, un article com els de les columnes d'opinió dels diaris, però de ciència. I no sols hi va reeixir, sinó que va perseverar-hi perquè hi fruïa molt.
El llibre és un recull d'articles sobre aspectes molt variats de la ciència: com s'escampa el virus Èbola; com embrutar-se pot ser bo per a la salut dels més petits; quan devia sorgir la vida a la Terra... També viatja a través del temps i critica les noves teories creacionistes.
El llenguatge emprat és simple i amè, pensat per a fer la matèria ben assequible. De fet, en Daniel Closa ja havia publicat tres novel·les, de manera que escriure un llibre no és nou per a ell, que compta entre les seves passions la divulgació científica. L'únic tema científic que no toca és el de la seva feina, a l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona, on dirigeix un grup de recerca sobre malalties pancreàtiques. Però diu que li costa massa de simplificar la matèria del seu estudi. En canvi, com a científic, pot entendre allò que diuen els experts dels altres camps i posar-ho a l'abast de tothom.
En Daniel Closa pensa continuar escrivint al Centpeus, oimés que ha tingut una bona acceptació: unes cent quaranta visites diàries. La idea de publicar el llibre no va pas ser seva: va ser un altre blocaire, que treballa a Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, qui va proposar-li d'editar-l'hi dins la col·lecció de divulgació científica Llavors d'Idees."

Article extret de Vilaweb, el dijous 6 de setembre de 2007.

5/9/07

"Holanda i Barça: una història d'amor"

El dimarts 4 de setembre, va sortir a la plana web Planet un article que porta per títol Nederland en Barça: een lovestory referent al llibre de Cossetània Edicions, que inaugurava la col·lecció d'assaig esportiu Fora de Joc, Van Barça. El FC Barcelona i Holanda, més que una relació de Josep Riera i Miquel Roca. Si voleu veure aquesta notícia (en holandès) cliqueu aquí.

4/9/07

"Lecturas" parla de la presentació del llibre "Racons. Temps d'aventura", de Cossetània Edicions i TV3

Al suplement en català de la revista Lecturas "Tot i més", del 15 d'agost, hi va aparèixer un article sobre la presentació del llibre de TV3 i Cossetània Edicions: Racons. Temps d'aventura. 22 excursions per fer a peu i amb BTT proposades pels telespectadors, que va tenir lloc durant el mes de juny al Palau Robert de Barcelona i que va comptar amb la presència de Toni Real, presentador del programa de Televisió de Catalunya "Temps d'aventura" i Narcís Noguera, realitzador del programa, com a presentadors de l'acte.

3/9/07

"La ciutat dels somriures i el sentit de la vida"

Al bloc lasaltimbanquineta.blogspot.com hi va sortir publicat, aquest mes d'agost, un post sobre el llibre de Martí Gironell La ciutat dels somriures. Històries de supervivència a Bombay, editat per Cossetània Edicions. A continuació hi trobareu la reproducció d'aquest article.
"He acabat de llegir el llibre La ciutat dels somriures. Històries de supervivència a Bombai (Cossetània Edicions, 2005) d'en Martí Gironell, que potser a algú sonarà familiar perquè presenta el Telenotícies del cap de setmana a TV3. És un llibre trist però també portador d'esperança. És trist perquè mostra tota la problemàtica de pobresa i malaltia que hi ha als barris de la ciutat de Bombai. En Martí hi va ser dues vegades. Hi va anar com a col·laborador de SETEM i va estar ajudant en un orfenat on molts dels infants interns tenen la sida o són seropositius. En Martí va palpar de prop els efectes d'aquesta malaltia i va veure com la mort s'emportava nens i nenes sense que ningú pogués fer-hi res. La part d'esperança del llibre es troba en la gran tasca humanitària que hi està duent a terme el Committed Communities Development Trust, ajudant els infants a través de centres com l'Ashray. La majoria de progenitors d'aquests infants han mort a causa de la sida. Les mares, un cop han enviudat, si no tenen feina han de dedicar-se a la prostitució per tal de poder tirar endavant els fills. Moltes també moren de sida, contagiades pel propi marit -ara ja difunt- o per clients. És el peix que es mossega la cua. És una situació molt trista i de sofriment. De totes maneres recomano el llibre, que mostra les vivències, reflexions, etc. d'un voluntari que ha compartit moments de la seva vida amb aquestes persones. Destaca la capacitat de somriure de la gent de Bombai malgrat la situació en què es troben. M'ha agradat acabar de llegir-lo aquests dies, precisament ara que fa poc vaig poder presenciar amb els meus ulls el sofriment humà fruit de l'opressió (a Palestina). Ha semblat com si llegint aquest llibre l'autor se m'hagués posat al costat per explicar-me la seva experiència i m'ha fet adonar que moltes de les sensacions, emocions, etc. que jo vaig experimentar -i són difícils d'expressar en paraules- són semblants a les que ell va tenir a Bombai, tot i que la situació és diferent. Hi ha algunes frases al llibre del Martí que potser podrien referir-se a qualsevol tipus de voluntariat en qualsevol indret. Voldria esmentar-ne les següents paraules, que són com una reflexió sobre el sentit de la vida, i que trobo properes a la meva experiència -és com si l'autor les hagués tret del meu pensament-: "Crec que després del que he vist i he viscut aquest sentit ha canviat completament: la simplicitat de les coses, la importància de donar sense esperar rebre res a canvi, la riquesa de compartir, el somriure acollidor, la senzillesa i la bondat. Els nens i la seva energia inesgotable, però també les persones que he conegut, m'ho han donat tot això. M'han dit que el més important d'aquest món és l'amor, l'únic element que fa funcionar els altres. Els sentiments i les emocions engeguen la racionalitat, obliguen a actuar i a prendre consciència de la necessitat de treballar per fer més feliç la gent que ens envolta" (pàg. 171).
Pàgina web del Committed Communities Development Trust de Bombai: www.ccdtrust.org"