"L'edat d'or", d'Artur Bladé i Desumvila

L'edat d'or, inclòs al Cicle de la terra natal de l'obra completa que reedita Cossetània, és el quart llibre que llegeixo d'Artur Bladé, i el certifica com un dels meus narradors preferits. La seva lucidesa, senzillesa, emoció i precisió en narrar els primers anys de la seva vida a Benissanet em commouen un cop més, i eleven les vivències i peculiaritats del poble en universals. Em rendeixo novament al seu estil, claredat i humanisme.

Atès el seu caràcter (ell mateix ho reconeix), no pot evitar mirar-se la vida amb cert tel de tristesa que l'ha acompanyat sempre; malgrat tot, els seus llibres són plens d'intel·ligents i subtils guerxades d'humor i, sobretot, de tendresa.

I ja prefereixo emmudir davant les seves paraules:

"Quan no n'hi ha (culpables), cal donat la culpa a les circumstàncies o la vida, sempre una mica prostituta, o simplement el destí, com feien els antics."

"Tota gran seguretat m'esvera. En primer lloc, perquè no hi ha res segur en aquest món, on tot és incert, relatiu i aleatori."

"Vivim per la memòria, aquesta tomba. I la comunió amb el món només l'he sentida solitàriament i sempre m'ha semblat que la solitud i la llibertat eren dues conquestes."

"A mi m'agradava molt tot el que deien aquells vells (que a mi em semblaven immortals, immodificables, tal com jo mateix) i fins, de vegades, em feien riure. I no sempre pel fet de comprendre el que deien, sinó per mimetisme i per quedar bé. Això d'escoltar el que diuen les persones grans, sempre m'ha agradat i encara em plau ara. Només que ara ja no me'n ric per imitació; només per delicadesa."

"La tristesa de la tardor em sensibilitzava. Pels camps planava un silenci que semblava precursor de la neu. De tant en tant, sentia el cruixit d'una branca, la fressa d'una fulla que tombava a poc a poc, el lleu gemec d'una cigala que acabava, potser, de morir."

"Ara veig que esperar i desesperar, desesperar i esperar, és el teixit que forma la vida. I que la vida no realitza mai plenament cap somni."

"Tres cireres ufanosos, plens d'arracades vermelles entre el verd del fullam, que es retallen contra la blavor del cel de maig, formen una arboradura prodigiosa, una estampa de somni, tan neta i tan pura que sembla mentida que la realitat pugui donar-la."

Article al blog Tens un racó dalt del món, de Jesús Maria Tibau

Bladé i Desumvila cada cop més complet

Sam Abrams, al Suplement de Cultura del Diari Avui del 17 d'abril, va publicar un article sobre l'obra completa d'Artur Bladé i Desumvila que edita Cossetània. Per Abrams l'obra de Bladé és un clàssic a través del qual es poden extreure conclusions sobre el país en la seva època:

"Les obres completes sempre han de servir dues finalitats: fer-nos veure la importància de la producció d'un autor i ajudar-nos a llegir-la millor. La nova sèrie d'obra completa d'Artur Bladé i Desumvila, de la qual ens en acaben d'arribar els volums 3 i 4 de la mà de Cossetània, compleix de sobres les dues condicions.
D'aquesta manera podrem veure perfectament la magnitud de l'obra de Bladé i també podrem veure que aquesta obra, que abraça poesia, periodisme, memorialisme, biografia, dietarisme, assaig històric i crònica de viatge, forma un tot orgànic, sòlid i coherent, que correspon a un esforç conscient."
[...]En definitiva, ens adonarem que T.S. Eliot tenia raó quan definia un clàssic com un moment de maduresa de la llengua, de la cultura i de la societat d'un poble. L'obra d'Artur Bladé i Desumvila és indiscutiblement un moment de maduresa d'aquest país. Ara que ens el tornen a posar a l'abast cal que el llegim de cap a peus."

Diversos mitjans digitals referencien llibres de Cossetània

Diversos llibres de Cossetània Edicions apareixen referenciats en articles publicats aquests darrers die en blocs i mitjans de comunicació digitals. Aquests són alguns dels que es poden trobar a la xarxa. En reproduïm un fragment de cadascun:

- Article de Fran Prats i Berta Ruiz al diari Digital Revista Cambrils sobre la presentació del llibre Aquell regust d'ampla llibertat. Memòria de Josep Lluís Savall, de la Gent del Llamp:
"Davant d'un Cinema Rambla gairebé ple, Magí Sunyer va fer un ràpid repàs per la història de la Gent del Llamp, des de que va néixer com un projecte cap allà als anys 70 –fruit d'una unió d'escriptors i artistes de diferents modalitats del Camp de Tarragona–, fins a l'edició de les seves darreres publicacions en col·laboració amb Cossetània Edicions.
En el llibre, que porta per subtítol "Memòria de Josep Lluís Savall", hi trobem poemes, contes, textos científics, dibuixos, pintures, fotografies i aportacions personals d'Antoni Torrell, Josep A. Baixeras Mireia Mata, Mar Anton i Andreu Pulido, Joaquim Mallafrè, Mercè Toldrà, Jesús Figueras, Pere Espanyol, Pere Navarro, Agustí Domingo, Fermí Roig, Marcel Pey, Maite Blay, Lluís Figuerola, Adam Manyé, Anton Roca, Lurdes Malgrat, Josep Bargalló, Nuri Mariné, Magí Sunyer i Joan Cavallé. El llibre compta també amb cinc textos del mateix Josep Lluís Savall."

-Article de Sílvia Tarragó al bloc Els llibres de Proa Premià, sobre el llibre El vertigen del trapezista, de Jesús M. Tibau:
"Alguns d’aquest relats han estat premiats amb el premi Valldoreix 2004, el Premi de les Lletres Vila de Corbera 2006, el tercer lloc als Premis La Mar de les Lletres 2006 de Calafell i l’accèssit al premi Joan Cid i Mulet de Jesús.
A l'epíleg s'hi inclou el resultat d'un dels jocs literaris que l'autor proposa cada dimecres al seu blog (http://jmtibau.blogspot.com), en el qual els participants van proposar diversos finals a un conte inacabat."

-Article al web de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) sobre la presentació del llibre Muntanyes de Canejan. Val de Toran, de Montserrat Timoneda i Jaume Llanes:
"En una sala plena a vessar, amb més de 100 persones, en Josep Maria Olivé de Cossetània Edicions, l’Enric Faura, en nom de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) i la revista Vèrtex i els autors de l’obra, Montserrat Timoneda i Jaume Llanes, van efectuar la presentació d’aquesta guia, que recull 90 itineraris per les muntanyes que s’aixequen a redós de la vall de Toran i del poble de Canejan.
La Val de Toran és una contrada força desconeguda, amb interessants recorreguts en un marc incomparable on la natura es mostra amb tot el seu esplendor salvatge. Els itineraris proposats en aquesta guia seran tot un descobriment per a molts excursionistes."

-Article al bloc Cròniques de Guillem Carbonell sobre la presentació del llibre Les ascensions de Verdaguer al Pirineu, de Bernat Gasull.
"Creieu-me que no ha estat un acte qualsevol d'una presentació d'un llibre com un altre. D'acord, el Bernat i jo som molt amics, no pretenc pas ser objectiu, però s'ha creat un ambient molt especial, d'aquells que les televisions i els diaris d'aquest país ni saben ni volen cobrir. D'una banda, perquè Verdaguer té el seu grupet d'especialistes apassionats fins a l'extrem que avui han sabut contribuir a donar encara més valor a la presentació. I sobretot perquè, creieu-me, escoltar l'autor explicant detalls sobre el poeta i al voltant dels camins que ell mateix ha reseguit és un autèntic plaer."

Fotografia: presentació del llibre Aquell regust d'ampla llibertat. Memòria de Josep Lluís Savall, al cinema Rambla de Cambrils. De Revista Cambrils.

Presentació d'un llibre de memòries d'un pres de la postguerra

Cossetània Edicions presenta el poper dimarts 18 de setembre, a les 19.30 h, a la llibreria Catalònia de Barcelona (Ronda de Sant Pere, 3) el llibre de Tàrio Rubio Per les presons de Franco. La cura de l'edició ha anat a càrrec de Gemma Caballer i Oriol Dueñas.

Participaran en l'acte de presentació: Tàrio Rubio, autor del llibre, Josep M. Figueres, director de la col·lecció Memòria del segle XX i els dos curadors de l’edició.

Resum
La Guerra Civil espanyola va incidir de ple en una generació de joves que s’allistaen per defensar la legalitat republicana, uns joves que van pagar molt cara l’efervescència del moment. Molts hi van perdre la vida. D’altres van perdre la seva joventut en un cruel periple per presons, camps de concentració i batallons de treballadors. Les noves autoritats franquistes no van escatimar esforços per tal que els republicans purguessin el crim d’haver defensat la legalitat del govern de la Segona República. Tàrio Rubio va ser uns dels centenars de milers de republicans que, en un moment o altre, van patir la crua i dura repressió del nou règim. Tàrio Rubio explica en aquest llibre, en primera persona, les seves vivències a les presons, camps de concentració i batallons de treballadors franquistes. Les seves memòries fan patent les penalitats que es van veure obligats a patir tots els que van acabar sent, en un moment o un altre de la seva vida, presoners de Franco: la repressió, la gana, les nul·les condicions de vida, els maltractaments físics, el bombardeig constant de propaganda franquista… En definitiva, un llibre que lluita contra l’oblit de la nostra història més recent, amagada i negada durant dècades.

L'autor
Tàrio Rubio va néixer l’any 1920 a la vila de les Useres, a la província de Castelló de la Plana. A Vila-real va viure la proclamació de la Segona República i l’esclat de la Guerra Civil espanyola. La tardor de 1937, amb només 17 anys, va marxar com a voluntari al front de Terol per defensar la legalitat republicana, però el juny de 1938 va ser fet presoner, circumstància que marcà l’inici del seu llarg periple per l’univers penitenciari franquista. Va passar pels camps de concentració de la Reial Acadèmia Militar de San Gregorio de Saragossa, de Miranda de Ebro (Burgos), Orduña (Àlaba) i Aranda de Duero (Burgos); per les presons d’Aranda de Duero, Valdenoceda (Burgos), la Provincial de Burgos i la de Sòria, la de Torrero (Saragossa), la Model de València i la de Castelló. Finalment va ser enquadrat al batalló disciplinari de soldats treballadors pe- nats 95 per realitzar treballs forçats a Arcos de Jalón (Sòria), Cuelgamuros-Valle de los Caídos, Somaén (Sòria) i Armiñón (Àlaba). El 1945, finalment alliberat, marxa a Catalunya en un intent de començar una nova vida, tot i que el seu passat roig i republicà sempre l’acompanyà. Amb l’arribada de la democràcia ha invertit grans esforços en recuperar la memòria històrica a través de la participació en diferents associacions d’expresos polítics, la realització de xerrades, conferències, entrevistes…

Artur Bladé, la memòria del país

La revista Lletres publica en l'edició de l'abril / maig un article sobre Artur Bladé "Artur Bladé, la memòria del país", realitzada per Francesc Poblet i Feijoo amb motiu de la publicació dels dos primers volums de l'obra completa d'Artur Bladé i Desumvila: Cicle de la Terra Natal I (Benissanet i Gent de la Ribera d'Ebre) i Cicle de l'Exili I (L'exiliada), de Cossetània Edicions. Reproduïm un fragment d'aquest article a continuació:

"Aquest any 2007 es commemora el centernari del naixement de l'escriptor ebrenc Artur Bladé i Desumvila. Coincidint amb l'efemèride, Cossetània Edicions, amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes, ha iniciat la publicació de la seva obra completa, que constarà de dotze volums, el darrer amb textos encara inèdits.
Una edició més que justificada per la necessitat de recuperar un clàssic del segle XX que tanta gent no ha pogut llegir."

"Una de les seves grans obres va ser editada el 1953 Benissanet. Els treballs i els dies d'un poble de l'Ebre català [...] on evoca tota la seva enyorança de la terra natal [...]. No es tracta però d'una simple monografia local, sinó d'una narració autobiogràfica en què l'emoció i a voltes la seva emolada ironia són ben presents. escrita a partir de les seves vivències personals, el pensament de la gent i les seves formes de vida son els protagonistes d'aquestrelat.
Una altra de les seves obres més característiques és l'Exiliada. Dietari de l'exili 1939-1940 [...]. Hi relata [...] el nostre episodi més tràgic del segle XX: El final de la Guerra Civil, la marxa a l'exili, l'arribada a l'Estat francès i la vida dels primers anys fora del país. La narració no deixa de ser un dietari [...] però el llibre pren una dimensió de crònica col·lectiva"
"Són precisament aquests dos llibres els primers que ara es presenten dins l'obra completa, amb la inclusió al primer volum de l'obra Gent de la Ribera d'Ebre. Artesans, pagesos, rodaires..., una crònica històrica en què relata de manera esplèndiada el parlar i la manera de veure la vida a partir de la cultura agrària de la gent de la seva comarca i que, en certa manera, complementa Benissanet."
"En la recuperació de la figura de Bladé estan jugant ara un important paper els joves de Benissanet, agrupats a l'Associació Cultural Artur Bladé.
"L'escriptor Andreu Carranza, estudiós de l'obra de Bladé, en destaca la figura i afirma que amb Bladé es va adonar de la riquesa literària de les Terres de l'Ebre. Per ell, Artur Bladé, Sebastià Juan Arbó i Jesús Moncada conformen els fonaments de la nostra literatura ebrenca."
"La figura de Bladé transcendeix, doncs, el seu àmbit territorial i mereix ocupar un lloc destacat dins el memorialisme català del segle XX al costat de les grans obres de Pla, Gaziel o Sagarra. Podem afirmar sense matisos que cal considerar Bladé com un dels clàssics de la prosa de no-ficció de la nostra literatura del segle XX i, la seva obra, apreciar-la com una aportació fonamental al coneixement del nostre país.

Francesc Poblet
Publicat a la revista Lletres abril / maig 2007, núm. 26

L'equilibri de la supervivència

Ponç Puigdevall publica al Quadern d'El País del dia 5 d'abril un article titulat L'equilibri de la supervivència que tracta sobre els dos primers volums de l'obra completa d'Artur Bladé i Desumvila que ha publicat Cossetània Edicions.
Reproduïm alguns dels fragments de l'article:

"Més enllà del valor altíssim dels testimoniatges que dóna Bladé, el lector es fixa sobretot en el poder intens d'una prosa que costa molt de trobar en qualsevol de les novetats editorials que avui es premien i s'aplaudeixen. Només pel plaer que representa deixar-se endur pel ritme de la seva escriptura, ja valdria la pena llegir amb màxima atenció els dos llibres..."
...
"...tant Benissanet i Gent de la Ribera com L'exiliada tenen unes virtuts intrínseques que converteixen la seva lectura en una festa de l'intel·lecte perquè, carregades de vitalitat, cada imatge posseeix la força d'un descobriment, i cada descobrimenet conté l'enèrgica alegria de la felicitat: el lector té la certesa de trobar-se davant d'un document on se celebra el lirisme diari dels rituals d'un paisatge i unes persones que se saben habitants d'una arcàdia privada a pesar de les adversitats i els entrebancs amb què l'atzar els vol trasbalsar...."
...
"...Artur Bladé ha escrit el tesminoni més precís, exacte i contundent dels avatars viscuts pels republicants a l'exili, una autèntica novel·la sobre el desvari de la supervivència enmig d'unes condicions on l'equilibri s'havia d'improvisar dia rere dia."
...
"Ja sigui per la intensa poesia mínima dels llibres memorialístics del "Cicle de la terra natal", ja sigui per l'alçada èpica dels infortunis narrats al "Cilce de l'exili" -ja sigui per la qualitat d'una escriptura memorable-, el cert és que el lector que s'endinsi en l'obra d'Artur Bladé pot estar segur que engrandirà el seu cercle d'escriptors preferits."

El gran Bladé i Desumvila, complet

El primer paràgraf de Benissanet, un dels dos llibres que inclou el primer volum de l'obra completa d'Artur Bladé Desumvila publicada a Cossetània Edicions, comença amb una entrada del diccionari Salvat que resumeix en una quinzena de línies el que l'autor diu que en sabien els humans que no n'eren veïns, d'aquest poble de l'Ebre català, en la primera meitat del segle XX. Bladé ens diu a continuació que segurament la nota resumeix tot el que s'ha escrit en català i en qualsevol altra llengua sobre el seu poble, que «no és gaire». Quan acabes el llibre, t'adones que ara potser s'ha escrit molt més, però que mai no serà tant ni tan ben escrit com el que Bladé diu a les pàgines de Benissanet, un llibre subtitulat Els treballs i els dies d'un poble de l'Ebre català.

Desconeixia Bladé, tot i que me'n sonava el nom i havia llegit sobre ell alguna cosa en manuals i llibres diversos. I ara no entenc com la seva obra ha estat i s'ha mantingut allunyada del gran públic tant de temps, la seva obra i el seu reconeixement. En aquest ressorgiment, hi ha tingut a veure molta gent, però cal donar les gràcies especialment a Xavier Garcia, homenot del sud –del sud del nord, que dic jo– per no haver defallit en aquesta tasca veritablement de titans. Ell me'n va parlar quan preparava aquesta edició, i a ell li vull agrair la descoberta.

Aquest primer volum inclou els llibres Benissanet i Gent de la Ribera d'Ebre. Artesans, pagesos, rodaires... Benissanet va obtenir el Premi de Cultura Catalana de París en els Jocs Florals de 1950, i suposa un abocament al seu costat més proper, el seu poble. Bladé el va escriure des de l'exili, però no hi trobem aquell regust ensucrat del passat mitificat i desfigurat, tot al contrari. Des de l'exili a l'Estat francès un cop perduda la guerra, l'escriptor de l'Ebre refà el seu món a voltes amb precisió i altres vegades amb el caliu que traspuen les seves paraules, sobretot quan parla de persones que són personatges, com Toni de Bruixa i el seu tir al blanc portàtil.

Per la seva banda, Gent de la Ribera d'Ebre és un gran retaule de la gent de la seva comarca, tant dels que feien les feines que apareixen al títol com d'altres que se suposa que són els tres punts que l'autor posa al final del títol. I quins tres punts...

El segon volum de l'obra completa és L'exiliada. Dietari de l'exili, 1939-1940, un llibre que situa l'escriptor entre les grans veus de la literatura catalana que han tractat del tema de l'ensulsida i l'intent de reconstrucció a l'estranger de les vides de milers i milers de persones vençudes pel feixisme en la guerra del 36 al 39. Al costat d'Els darrers dies de la Catalunya republicana, de Rovira i Virgili; Les elegies de Bierville, de Carles Riba; Els vençuts i 1939, de Xavier Benguerel; les Corrandes d'exili, de Pere Quart, o El crist dels 200.000 braços, d'Agustí Bartra, s'aixeca L'exiliada, de Bladé. Es tracta d'un text escrit en forma de dietari. Hi trobem els camins de l'exili de la Catalunya del Nord, París o Montpeller, que l'escriptor ebrenc viu al costat de Lluís Companys, Pompeu Fabra, Pau Casals, Carles Riba, Rovira i Virgili, Francesc Pujols i molts altres.

Per mi, acabada de llegir, aquesta és la gran obra de l'exili català, sense deixar de banda la qualitat de les altres, però amb la reivindicació que mereix un text que no ha de passar de llarg per als lectors i les lectores que tinguin el gust de llegir una prosa ben escrita i un ampli desplegament de referents culturals. I no només això, sinó sobretot una epopeia humana tràgica però viscuda amb dignitat. Resulta escruixidor el primer exili, que conté moltes escenes commovedores, entres les quals, el que s'esdevé quan quatre soldats republicans decideixen cremar els seus fusells per escalfar-se travessant el coll d'Ares. Allò és el punt i final, els soldats deixant les armes i assumint que ja no serveixen per a res, que han estat vençuts.

En les pàgines de l'Exiliada també hi trobarem la coneixença d'un bon nombre de gent nova amb qui Bladé construirà una vida dedicada a les lletres, el seu refugi particular contra el feixisme, que li negava tot el que ell era, perquè serà precisament en aquest ambient de desfeta i durant la seva estada a la Residència dels Intel·lectuals Catalans de Montpeller on recollirà el material que anys després li permetrà escriure les biografies d'alguns dels seus nous companys, entre les quals destaca la de Francesc Pujols, el savi universal català.

Gràcies a tota la gent que ha fet possible aquesta edició, que és la trobada en el meu cas i el retrobament en general amb aquesta veu oblidada que des d'ara ja és una més de la meva família literària, com a mínim.

Jordi Martí Font
Article publicat a El Punt, el dia 19 de març del 2007

Presentació de l'obra completa d'Artur Bladé Desumvila

Cossetània Edicions va presentar el dimarts 6 de febrer els dos primers volums de l’obra completa d’Artur Bladé. El Volum 1: Cicle de la Terra Natal (I) aplega dos llibres: Gent de la Ribera d’Ebre i Benissanet (Els treballs i els dies d’un poble de l’Ebre català); i el Volum 2: Cicle de l’exili (I): L’exiliada.

La presentació a la premsa de l’obra anà a càrrec del coordinador de l’obra compelta, Xavier Garcia; de l’escriptor ebrenc Andreu Carranza; d’Artur Bladé Font, fill de l’autor i del gerent de Cossetània Edicions, Jordi Ferré.

Jordi Ferré va mostrar la seva satisfacció per poder iniciar aquesta edició i va comentar que així es podrà tenir ben classificada i ordenada tota l’obra d’aquest autor de gran importància, tant per les Terres de l’Ebre com per Catalunya.
Xavier Garcia va parlar de la importància de reunir tota l’obra d’aquest autor i reivindicar-ne d’aquesta manera el seu nom i la importància que es mereix. Amb motiu del centenari d’Artur Bladé i Desumvila, que se celebra enguany, es pretén actualitzar la seva figura, oculta fins al moment per la marxa dels fets. Garcia comentà que fa una anys poc abans de la mort de Bladé ja es va intentar editar l’obra completa però no es va poder dur a terme. “Ara, gràcies als esforços de col·lectius i persones sensibilitzades amb el tema, podrem donar al públic actual els volums d’aquesta obra que molt pocs han pogut llegir”, digué Garcia. També es va referir a Frederic Mauri, artista ebrenc que va cedir les seves il·lustracions desinteressadament perquè poguessin figurar en les portades dels llibres (Es poden contemplar aquests olis en l’exposició itinerant que commemora el centenari de Bladé).
El primer volum, Cicle de la Terra Natal (I): Gent de la Ribera d’Ebre i Benissanet (Els treballs i els dies d’un poble de l’Ebre català) es refereix a la terra i la comarca natals com el seu nom indica. Segons explicà, Xavier Garcia havia estat publicat en una altra ocasió i ja llavors, fou una revel·lació per la prosa que s’hi utilitzava, la qual va ser comparada per Riera Llorca amb la prosa de Josep Pla. L’obra arribava a Barcelona amb compta gotes, però les personalitats no van tardar a elogiar-la com es mereixia. La 2a edició d’aquest volum la va publicar Pòrtic als anys 70. Els treballs i els dies d’un poble de l’Ebre català és la reedició d’aquell Benissanet mític, ja que Artur Bladé la va escriure a Mèxic a partir del record de 30 anys enrere, evocant el Benissanet de la seva infantesa i joventut. El 2n llibre Gent de la Ribera d’Ebre, és una crònica multilocal i una sèrie de reflexions sobre la vivència personal de l’autor. Retrata de manera superba, esplèndida, el parlar i la manera de veure la vida a partir d’una cultura agrària, la de la gent de la comarca.
Pel que fa al 2n volum de l’obra completa, que recull el llibre L’exiliada, explicà que va significar una gran novetat, perquè va permetre aproximar al lectors als primers anys del dur exili després de la Guerra Civil.
Per la seva part, segons Andreu Carranza, Artur Bladé li recorda a Proust perquè reelabora la memòria, que per a Bladé no és un punt finit sinó que sempre està en moviment. Carranza creu no equivocar-se quan afirma que Jesús Montcada va beure de la riquesa lèxica i literària dels textos d’aquest autor; diu que s’estableix una clara connexió entre Artur Bladé, Sebastià Juan Arbó i Jesús Montcada i que aquests són els ciments que fonamenten la literatura ebrenca, basant-se en el record i en la memòria.
Finalment, Artur Bladé Font, fill de l’autor digué que el llibre de Benissanet va ser una explosió de l’enyorança del seu pare, que va ser ell qui li va fer estimar el poble. Corrien temps difícils a Mèxic, a l’exili, quan Artur Bladé hi publica Geografia espiritual de Catalunya. Després, ja en condicions més normals, a Catalunya i jubilat (fent de pagès perquè les seves arrels ho eren) pot publicar altres peces de la seva obra. Vivia entre Benissanet i Tarragona, al qual l’aferrava un amor d’infantesa.
La presentació al públic dels dos primers volums de l’obra completa de Bladé es portà a terme el mateix dia 6 de febrer al Museu d’Història de Catalunya. Aquesta presentació anà a càrrec del poeta i professor de la UOC Sam Abrams qui enumerà les qualitats de l’obra d’Artur Bladé i Desumvila.
El proper dimarts, 15 de febrer, a 2/4 de 8 del vespre tindrà lloc una nova presentació, en aquest cas a la Biblioteca Municipal Marcel·lí Domingo de Tortosa. Amb la Participació d'Artu Bladé Font, Xavier Garcia i Josep Subirats Piñana.

Cossetània Edicions publica l'obra completa d'Artur Bladé Desumvila

Per què, des de Cossetània, ens proposem d’editar les Obres Completes d’Artur Bladé?

L’any 2007 es commemora el centenari del naixement d’aquest gran escriptor de l’Ebre català i cronista de l’exili.
Artur Bladé i Desumvila (Benissanet 1907 – Barcelona 1995) va conrear la narrativa i l’assaig i va fer incursions en la poesia i el periodisme. Personalitat autodidacta de les nostres lletres, republicà i catalanista, es va exiliar al final de la guerra civil a França (1939-1942) i a Mèxic (1942-1961), on va elaborar literàriament els records de la guerra i de l’exili, les converses mantingudes amb Pompeu Fabra, Antoni Rovira i Virgili i Francesc Pujols, així com la vida al seu poble i la comarca natals, la Ribera d’Ebre; tot això va formar un tríptic literari, històric i sentimental d’una quinzena de llibres que ja són tota una referència en el memorialisme català del segle XX, al costat de les grans obres de Pla, Gaziel o Sagarra. Al seu retorn a Catalunya, el 1961, va col·laborar activament en el redreçament cultural i lingüístic del país. Va publicar diversos volums d’història, va escriure àmpliament en la premsa catalana (Avui, Tele-Estel, Serra d’Or…) i va iniciar una llarga sèrie de dietaris, anomenats Viure a Tarragona, que abasta la crònica dels deu últims anys del franquisme i els primers de la transició. Excepte els llibres publicats a Mèxic, el 1944 i el 1953, la resta de la seva obra (una trentena de llibres) ha estat publicada a Barcelona, a través de l’editorial Selecta (1958) i, sobretot, per Pòrtic, Dalmau Editors, Curial Edicions i Columna Tresmall, en les dècades de 1960 i 1970; per la qual cosa, la major part es troba exhaurida i dispersa.
Pensem que recollir en gairebé una dotzena de volums el conjunt de la seva producció es justifica per la qualitat intrínseca de les mateixes obres (valorada al moment oportú per crítics i historiadors tan prestigiosos com ara Joan Coromines, Sebastià Juan Arbó, Rafael Tasis, Albert Manent i Joan Triadú), per la restringida difusió que va tenir en ser publicada i perquè, en definitiva, es tracta de rescatar el testimoni d’un autor que ja és un clàssic del segle XX.
Es preveu que aquesta publicació estigui formada per un total d’onze volums, agrupats per temàtiques de la manera següent: Cicle de la terra natal (dos volums), Cicle de l’exili (dos volums), Cicle de les biografies (tres volums), Cicle de la història (un volum), Cicle dels dietaris (dos volums) i Cicle periodístic (un volum).
La introducció dels volums és a cura de Xavier Garcia (Vilanova i la Geltrú, 1950). La il·lustració de les cobertes és obra del pintor Frederic Mauri (Tortosa, 1940).

Volum 1: Cicle de la terra natal I
Aquest primer volum de l’Obra completa d’Artur Bladé i Desumvila acull els llibres Benissanet. Els treballs i els dies d’un poble de l’Ebre català i Gent de la Ribera d’Ebre. Artesans, pagesos, rodaires…, dues de les obres més singulars sobre allò que el mateix autor anomenava la terra natal, és a dir, el poble on va néixer, Benissanet, i la comarca de la qual forma part, la Ribera d’Ebre, una terra —aquest tram d’Ebre català— que va trobar en Bladé un magistral descriptor d’ambients, situacions, personatges i paisatges.
Aquest Benissanet —que va obtenir el Premi de Cultura Catalana de París en els Jocs Florals de 1950— és plenament local, en el sentit que posa de manifest la història —i sobretot la intrahistòria— d’un poble, el seu, que ningú no hauria dit abans que en pogués tenir tanta. Aquesta obra, escrita al bell mig del seu exili, és producte indefectible de l’enyor de la terra natal «circumstancialment perduda» —com sempre afegia Bladé—, però no s’ha d’associar de cap manera a les sovint abstruses, retòriques i excessivament autocentrades monografies locals, sinó que és un cant narratiu, autobiogràfic i coral, que eleva a la categoria de mite —amb un lirisme irònic d’emoció continguda— el sentir col·lectiu d’una petita comunitat rural, personalitzada sovint en arquetips humans d’una increïble autenticitat teatral.
La segona obra d’aquest volum, en canvi, té una dimensió de retaule geogràfic i humà de diverses comunitats marcades pel riu. A Gent de la Ribera d’Ebre, l’autor evoca, a manera de crònica multilocal, entre la memòria històrica i la pròpia, la geografia física i humana del país natal. És un llibre, per tant, que entra de ple en el gènere del millor memorialisme literari, aquell que, transcendint l’anècdota local, sublima tot allò viscut en una peça creadora de gran estil, en la qual la senzillesa del que és narrat adquireix un to tan pròxim que el fa plenament humà i, per tant, universal. És el retrat fidedigne d’una comunitat que feineja, més a prop o no tant del gran riu, durant el primer terç del segle XX, i dintre de la qual Bladé es va sentir plenament integrat.

Volum 2: Cicle de l’exili I
Aquest segon volum de l’Obra completa d’Artur Bladé i Desumvila inclou el llibre L’exiliada. Dietari de l’exili, 1939-1940, una obra coral, que, a manera de gran retaule històric i humà, relata la tragèdia catalana del segle XX: el final de la guerra civil, el pas per la frontera dels Pirineus catalans dels republicans i els primers anys de l’exili al Rosselló o en terres occitanes.
Tot i ser un dietari personal, on l’autor és el protagonista de la història narrada, el llibre adquireix una dimensió de crònica col·lectiva, en el sentit que reflecteix el conjunt de les penalitats passades pels exiliats en els diversos moments d’aquelles primeres circumstàncies —que no per a tothom foren iguals. En L’exiliada de Bladé hi trobem els primers moments, certament difícils, al camp de refugiats de Prats de Molló i Arles de Tec, el seu pas per Perpinyà i París a la recerca d’alguna garantia de seguretat i el seu ingrés posterior a la Residència Catalana de Montpeller (Résidence des Intellectuels Catalans), com a funcionari que era de la Generalitat.
Per a la història quedarà el retrat que féu d’aquella atmosfera politicosocial, que s’agreujà quan es declarà la Segona Guerra Mundial, i dels homes que la protagonitzaren —polítics, poetes, artistes, etc.—, els quals apareixen tots en aquesta crònica, amb una gravetat no exempta d’ironia. Així, en aquestes pàgines, hi desfilen gairebé tots els protagonistes de la Catalunya republicana: de Companys a Tarradellas, de Pompeu Fabra a Pau Casals, així com Carles Riba, Rovira i Virgili, Francesc Pujols i tants altres, i els més joves, com ara Josep M. Lladó, Heribert Barrera, Alexandre Cirici, etc. En conjunt, doncs, aquesta obra constitueix la crònica de la Catalunya políticament i espiritualment vençuda, o millor dit, derrotada.
Amb L’exiliada, Bladé inicia el seu gran cicle memorialístic sobre l’expatriació —que després continuarà a Mèxic— i el cicle biogràfic, de resultes de les converses i notes que prengué a Montpeller dialogant amb Pompeu Fabra, Rovira i Virgili, Francesc Pujols, Rafael Moragas i el seu paisà de Móra d’Ebre, Antoni Terré.

Per escurar el plat a la Terra Alta

El divendres 2 de febrer, a les 8 del vespre al Casal Municipal de la Fatarella (Av. Catalunya, s/n), Cossetàna Edicions en col·laboració amb l'Ajuntament d'aquesta localitat de la Terra Alta, presenta el llibre Fogons i tradicions de Maria Teresa Font i Blanch. La presentació anirà a càrrec d'Antoni Bru Llecha, cuiner de l'Àstic i president dels Someliers de Tarragona

Resum
«La Maria Teresa de Ca Pellisa, anys ans d’elaborar aquests escrits, va fer una recopilació d’algunes de les receptes culinàries més significatives, tant de les tradicionals com de les que anava coneixent per transmissió oral de persones conegudes. Altres les va anar incorporant a partir de diversos punts de difusió: revistes, llibres, mitjans de comunicació… Aquesta recopilació es va anar passant entre parents, amics i coneguts. En aquell moment, van tindre una gran acceptació, ja que es van difondre per diversos indrets de la Terra Alta. Algunes receptes es van publicar en la revista La Cabana de la Fatarella. A més, en la seua maduresa, la Maria Teresa va anar teixint aquesta relació de les tradicions del curs de l’any lligades amb l’alimentació, els fogons. Hi ha la cuina de la festa però també hi incorpora la del dia a dia, plena de la riquesa del saber fer de la gent de poble.»

L'autora
M. Teresa Font i Blanch va nàixer el 7 de setembre de 1925 a la Fatarella. Era la més gran de set germans. Per això, la seua vida era treball i treball, rentar, planxar, netejar… A més a més, tenien la centraleta telefònica del poble, i per tant, anava alternant les feines. Tant la seua àvia materna com la seua mare, tenien una gràcia especial, eren bones cuineres i bones rebosteres. La Maria Teresa va heretar aquestes qualitats. Va escriure aquestes memòries culinàries a requeriment de la seua família. Ara les seues filles, Maria Teresa i la Dolors Pellisa Font, han fet de curadores del llibre en aquesta edició pòstuma que homenatja la tasca de la seua mare.

Fitxa tècnica
Títol: Fogons i tradicions. Memòries culinàries de la Maria Teresa de Ca Pellissa
Autora: M. Teresa Font i Blanch
Col∙lecció: El Cullerot, 43
Nombre de pàgines: 160
Enquadernació: en rústica
Format: 15,5 x 23,3 cm
Preu: 12 euros
ISBN: 978-84-9791-248-8