23/2/07

Els safareigs, origen d'un fenomen social a la Conca

Els safareigs públics de la Conca de Barberà de R. M. Canela, M. Martínez i I. Vivancos editat per Cossetània Edicions, es presentarà el divendres 23 de febrer, a 2/4 de 9 del vespre, a la Sala d’Actes del Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca (C/ Josa, 6 - Montblanc).
La presentació anirà a càrrec de Valentí Gual, conseller comarcal de Cultura i Núria Anglès, presidenta d’ADOMONT (Associació de Dones de Montblanc).

Resum
A Els safareigs públics a la Conca de Barberà es fa un recorregut pels diferents safareigs dels pobles de la Conca, amb imatges del present i del passat, alhora que es recullen les vivències de les dones que els han utilitzat, en el seu anar i venir amb cossis de roba, el rentar amb les pales, el sabó, el blauet..., així com l’activitat de fer sabó de casa, la bugada i molt més.
Aquesta publicació vol fer present el record d’un espai exclusiu de dones que tenia un paper molt important en les relacions socials i veïnals, amb tot el que hi tenia lloc: els comentaris, les rialles, les baralles, el fer safareig, parlar i rentar... una socialització a l’entorn del treball. I també pretén reivindicar el gran valor del treball fe-me-ní, massa sovint oblidat i poc valorat.
Mitjançant un inventari d’aquest patrimoni arquitectònic local que són els safareigs públics, es pretén revaloritzar-los i que quedin incorporats en la vida del dia a dia, reconvertits en espais lúdics i de lleure en els quals transmetre a les noves generacions aquell fer d’anys enrere.

Els autors
Rosa Maria Canela i Balsebre
(Cabra del Camp, 1973). Llicenciada en antropologia social i cultural (URV, 1997) i diplomada en treball social (URV, 1995). Té experiència en recerca etnològica, amb estudis sobre jocs tradicionals, llegendes, construccions rurals, genealogia i toponímia. Ha participat en l’equip de recerca de l’IPEC els anys 2003 i 2005, sobre l’estudi de les construccions de pedra seca al terme de Montblanc. Actualment treballa d’educadora en un centre d’acollida d’infants tutelats, i de tècnica de turisme a l’Ajuntament del Pla de Santa Maria. Pròximament publicarà el llibre Llegendes de la Conca de Barberà.
Manel Martínez i Garcia (Vimbodí, 1962). Empleat públic del Servei de Costes del Ministeri de Medi Ambient i col·laborador del Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca. Ha participat en l’equip de recerca de l’IPEC els anys 2003 i 2005, sobre l’estudi de les construccions de pedra seca al terme de Montblanc. Té publicats diferents treballs relacionats amb la història del Bosc de Poblet i amb l’arquitectura rural de la Conca de Barberà.
Iolanda Vivancos i Boleda (Valls, 1969). Llicenciada en filosofia (UB, 1992) i en antropologia social i cultural (URV, 1998) i màster en gestió cultural (UB, 2003). Ha participat en l’equip de recerca de l’IPEC els anys 2003 i 2005, sobre l’estudi de les construccions de pedra seca al terme de Montblanc. Actualment treballa al Departament de Cultura i Comunicació del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, demarcació de Tarragona.

Fitxa tècnica
Títol: Els safareigs públics de la Conca de Barberà. Un testimoni de la feina de les dones en el passat
Autors: Rosa M. Canela, Manel Martínez i Iolanda Vivancos
Col∙lecció: El Tinter, 72
Nombre de pàgines: 136
Nombre d’il·lustracions: 124
Enquadernació: en rústica
Mida: 17 x 24 cm
Preu: 11,80 euros
ISBN: 84-9791-241-1

17/2/07

Cossetània publica un nou volum de l'Arxiu de Poblet

Cossetània Edicions en col·laboració amb la Diputació de Tarragona i la comunitat del Monestir de Poblet, presenten el llibre Poblet, senyor feudal. La documentació de l'Arxiu de Poblet (Armari III). L'acte tindrà lloc el dissabte 17 de febrer, a les 11 del matí, al Palau Nou de l'Abat del Monestir de Poblet. Presentarà el llibre el Pare Francesc Tulla, prior del Monestir.

Resum
El propòsit del llibre és descriure el fons documental de l’armari III de l’Arxiu de Poblet de cara a posar-lo a la disposició dels investigadors i dels lectors en general. Hem d’advertir que aquest exemplar conté els índexs onomàstic i toponímic tant de l’armari II com del III, elaborats gràcies a l’excel·lent feina de fra Xavier Guanter, bibliotecari de Poblet.
L’abat de Poblet expressa la seva satisfacció per la nova publicació “d’un nou armari de l’Arxiu de Poblet, el tercer, distribuït en dos grans apartats. Un primer gran bloc dedicat als processos civils en què Poblet fou part a causa del seu paper com a importantíssim senyor feudal. Destaquen, entre molts altres, els plets amb els comuns de Vimbodí i de Verdú, les dues joies de la corona pobletana, així com els conflictes derivats de l’explotació de la ingent massa forestal coneguda com el Bosc de Poblet. S’hi conserven les causes ordinàries, els arbitratges, les concòrdies, les declaracions dels testimonis, els al·legats d’advocats i procuradors i no sempre les resolucions, car l’exclaustració de 1835 arribà quan la justícia encara no havia emès sentència. Un segon gran paquet de documentació correspon al patrimoni de Poblet. S’hi guarden els valuosos títols de propietat, un gran nombre d’establiments emfitèutics practicats per Poblet en els seus vastos dominis, les rendes percebudes, els comptes dels bossers i de l’administració en general, centenars de rebuts i cobraments de censos, i els capbreus a què els vassalls del monestir es veien obligats perquè quedés clara i ben dibuixada la senyoria pobletana.
»Com podeu veure són temes que afecten la vida ordinària dels pobles i veïnatges de Poblet, dels vassalls del monestir. Temes que poden donar-nos a conèixer aspectes interessants de la vida social i econòmica d’aquells segles medievals i de l’època moderna, en relació amb el monestir de Poblet i els seus dominis.”

L'autor
Valentí Gual Vilà (Barcelona, 1962) és professor d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona. Les seves recerques s’orienten preferentment a la demografia (té publicades Vida i mort a la Conca de Barberà, La família moderna, que recull la seva tesi doctoral, i “Gavatxos”, gascons, francesos) i als aspectes econòmics i socials de la Catalunya moderna (Terra i guerra, La comunitat pagesa catalana a través dels documents, Els Batlle de Vilaverd: de Tarba a ciutadans honrats de Barcelona, Els béns comunals a la Catalunya moderna). També ha conreat el terreny de les monografies; destaquen les referides a Rocafort de Queralt, on viu des de 1988 i d’on és l’alcalde des de 1995, i a Conesa i Vilanova del Camí, en col·laboració.
Ha investigat el fascinant món de la jurisdicció i la justícia a l’època moderna, amb un eix centrat en la documentació de l’Arxiu de Poblet, d’on han resultat L’exercici de la justícia eclesiàstica. Poblet, segles XV-XVII i el monumental Justícia i terra. La documentació de l’Arxiu de Poblet (armari II), publicat per Cossetània Edicions l’any 2003. A més, ha prestat atenció a un intent de regicidi que hauria pogut canviar el curs de la història, Matar lo Rei. Barcelona, 1492. És autor de més de tres-cents cinquanta articles de temàtica històrica; director de la col·lec­ció La Creu de Terme, de Cossetània Edicions, per a la Conca de Barberà; vocal del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà i de l’Associació Cultural Baixa Segarra; assessor de la revista Sàpiens en articles de temàtica d’història moderna; redactor del capítol “La repressió” en l’obra col·lectiva Catalunya durant la Guerra de Successió, i conseller comarcal de Cultura, Joventut i Esports del Consell Comarcal de la Conca de Barberà.

Fitxa tècnica
Títol: Poblet, senyor feudal. La documentació de l’Arxiu de Poblet (Armari III)
Autor: Valentí Gual Vilà
Nombre de pàgines: 1.120
Enquadernació: tapa dura
Mida: 17 x 24 cm
Preu: 32,50 euros
ISBN: 978-84-9791-249-5

15/2/07

Presentació de l'obra completa d'Artur Bladé Desumvila

Cossetània Edicions va presentar el dimarts 6 de febrer els dos primers volums de l’obra completa d’Artur Bladé. El Volum 1: Cicle de la Terra Natal (I) aplega dos llibres: Gent de la Ribera d’Ebre i Benissanet (Els treballs i els dies d’un poble de l’Ebre català); i el Volum 2: Cicle de l’exili (I): L’exiliada.
La presentació a la premsa de l’obra anà a càrrec del coordinador de l’obra compelta, Xavier Garcia; de l’escriptor ebrenc Andreu Carranza; d’Artur Bladé Font, fill de l’autor i del gerent de Cossetània Edicions, Jordi Ferré.
Jordi Ferré va mostrar la seva satisfacció per poder iniciar aquesta edició i va comentar que així es podrà tenir ben classificada i ordenada tota l’obra d’aquest autor de gran importància, tant per les Terres de l’Ebre com per Catalunya.
Xavier Garcia va parlar de la importància de reunir tota l’obra d’aquest autor i reivindicar-ne d’aquesta manera el seu nom i la importància que es mereix. Amb motiu del centenari d’Artur Bladé i Desumvila, que se celebra enguany, es pretén actualitzar la seva figura, oculta fins al moment per la marxa dels fets. Garcia comentà que fa una anys poc abans de la mort de Bladé ja es va intentar editar l’obra completa però no es va poder dur a terme. “Ara, gràcies als esforços de col·lectius i persones sensibilitzades amb el tema, podrem donar al públic actual els volums d’aquesta obra que molt pocs han pogut llegir”, digué Garcia. També es va referir a Frederic Mauri, artista ebrenc que va cedir les seves il·lustracions desinteressadament perquè poguessin figurar en les portades dels llibres (Es poden contemplar aquests olis en l’exposició itinerant que commemora el centenari de Bladé).
El primer volum, Cicle de la Terra Natal (I): Gent de la Ribera d’Ebre i Benissanet (Els treballs i els dies d’un poble de l’Ebre català) es refereix a la terra i la comarca natals com el seu nom indica. Segons explicà, Xavier Garcia havia estat publicat en una altra ocasió i ja llavors, fou una revel·lació per la prosa que s’hi utilitzava, la qual va ser comparada per Riera Llorca amb la prosa de Josep Pla. L’obra arribava a Barcelona amb compta gotes, però les personalitats no van tardar a elogiar-la com es mereixia. La 2a edició d’aquest volum la va publicar Pòrtic als anys 70. Els treballs i els dies d’un poble de l’Ebre català és la reedició d’aquell Benissanet mític, ja que Artur Bladé la va escriure a Mèxic a partir del record de 30 anys enrere, evocant el Benissanet de la seva infantesa i joventut. El 2n llibre Gent de la Ribera d’Ebre, és una crònica multilocal i una sèrie de reflexions sobre la vivència personal de l’autor. Retrata de manera superba, esplèndida, el parlar i la manera de veure la vida a partir d’una cultura agrària, la de la gent de la comarca.
Pel que fa al 2n volum de l’obra completa, que recull el llibre L’exiliada, explicà que va significar una gran novetat, perquè va permetre aproximar al lectors als primers anys del dur exili després de la Guerra Civil.
Per la seva part, segons Andreu Carranza, Artur Bladé li recorda a Proust perquè reelabora la memòria, que per a Bladé no és un punt finit sinó que sempre està en moviment. Carranza creu no equivocar-se quan afirma que Jesús Montcada va beure de la riquesa lèxica i literària dels textos d’aquest autor; diu que s’estableix una clara connexió entre Artur Bladé, Sebastià Juan Arbó i Jesús Montcada i que aquests són els ciments que fonamenten la literatura ebrenca, basant-se en el record i en la memòria.
Finalment, Artur Bladé Font, fill de l’autor digué que el llibre de Benissanet va ser una explosió de l’enyorança del seu pare, que va ser ell qui li va fer estimar el poble. Corrien temps difícils a Mèxic, a l’exili, quan Artur Bladé hi publica Geografia espiritual de Catalunya. Després, ja en condicions més normals, a Catalunya i jubilat (fent de pagès perquè les seves arrels ho eren) pot publicar altres peces de la seva obra. Vivia entre Benissanet i Tarragona, al qual l’aferrava un amor d’infantesa.
La presentació al públic dels dos primers volums de l’obra completa de Bladé es portà a terme el mateix dia 6 de febrer al Museu d’Història de Catalunya. Aquesta presentació anà a càrrec del poeta i professor de la UOC Sam Abrams qui enumerà les qualitats de l’obra d’Artur Bladé i Desumvila.
El proper dimarts, 15 de febrer, a 2/4 de 8 del vespre tindrà lloc una nova presentació, en aquest cas a la Biblioteca Municipal Marcel·lí Domingo de Tortosa. Amb la Participació d'Artu Bladé Font, Xavier Garcia i Josep Subirats Piñana.


L'Àvia Remei protagonista al FòrumVic'07


El proper dijous 15 de febrer, a les 19.00 h. la mediàtica autora de llibres de cuina Àvia Remei, l'autora més venuda de Cossetània Edicions, presentarà el seu últim llibre L'Àvia Remei talla el bacallà a la llibreria La Tralla de Vic (Carrer de la Riera, 5 - 9), dins del fòrum gastronòmic FòrumVic'07 - La Gastroteca.

L'autora

Si diem allò tan típic que "l’Àvia Remei no necessita presentació", no diem cap mentida. Aquesta mataronina és coneguda pels seus llibres: La cuina de l’Àvia Remei (2001), Plats i secrets de l’Àvia Remei (2003) i Àvia Remei, vull cuinar (2004), (tots tres traduïts al castellà), amb il·lustracions de la seva filla, Cristina Martí. També ha contribuït a la seva popularitat la participació en diversos programes de ràdio i televisió. Però el que poca gent sap (encara) és que l’Àvia Remei va regentar durant anys, junt amb el seu marit i els seus sogres, la bacallaneria anomenada Can Reitons, al cor de Mataró, i fruit d’aquesta experiència ara ens ofereix aquest nou títol, L’Àvia Remei talla el bacallà. Bon profit!

Fitxa tècnica
Títol: L’Àvia Remei talla el bacallà
Autora: Remei Ribas Aguilera
Nombre de pàgines: 184
Enquadernació: tapa dura
Mida: 15,5 x 23 cm
Preu: 13,80 euros
ISBN: 84-9791-177-6

8/2/07

I Premi de Teatre Carlota de Mena per M. Mercè Cuartiella

El proper dijous 8 de febrer, a les 8 del vespre, a la Biblioteca Fages de Climent (Plaça del Sol, 11 - Figueres) Cossetània Edicions (amb la col·laboració de la llibreria Mallart i la Biblioteca) presentarà el llibre Enterra'm a Pequín, obra guanyadora del Premi Carlota de Mena de Tortosa. Que va aconseguir M. Mercè Cuartiella en la seva primera edició.
La presentació anirà a càrrec de Richard Elelman, director de Zanni Teatre i de la propia autora.

Resum
Un home gran passa les hores a la cuina de casa seva amb un tauler d’escacs i el fantasma d’un amic, mort fa més de cinquanta anys. Tots dos estan units pels records de joventut, les il·lusions perdudes i el territori mític de Pequín, un barri de Barcelona que va ser devorat per les aigües.
Per aquesta cuina passaran els vius —les filles, la germana, el gendre, el nebot— però ningú no arribarà a penetrar en el món privat, íntim i solitari del vell, potser perquè estar viu és alguna cosa més que respirar, moure’s i parlar amb els altres i perquè de vegades els vius estan més morts que els fantasmes.

L'autora
Mercè Cuartiella va néixer a Barcelona l’any 1964 tot i que viu a l’Empordà des de finals dels anys vuitanta. Va estudiar Filologia Hispànica a la Universitat de Barcelona i professionalment s’ha dedicat a la gestió cultural. És autora de les novel·les Cuando las cosas van mal (Premio de novela breve Ciudad de La Laguna, 1999) i Capitán Verne (Sirpus, 2005), així com de diversos textos teatrals que ha estrenat la companyia Zanni Teatre: En trànsit (estrenat a Londres l’any 2000, seleccionat al World Youth Theatre i publicat l’any 2001 per la revista Escena), Cuatroficcionescuatro (2002 i publicat per la revista Ñaque) o Deus ex machina (2004).

Fitxa tècnica
Títol: Enterra’m a Pequín. I Premi de Teatre Carlota de Mena
Autor: M. Mercè Cuartiella
Col∙lecció: Talia, 11
Nombre de pàgines: 80
Enquadernació: en rústica
Mida: 12 x 16,5 cm
Preu: 9,25 euros
ISBN: 84-9791-230-6

La història de Sant Cugat del Vallès feta llibre


El dijous 8 de febrer, es durà a terme la presentació del llibre Història de Sant Cugat, editat per Cossetània Edicions amb el suport del Museu de Sant Cugat del Vallès. La presentació tindrà lloc al mateix museu i serà a les 8 del vespre.

Resum
Sant Cugat és avui una ciutat pròspera, moderna i connectada amb l’avantguarda del món. Una ciutat de serveis, cruïlla de comunicacions, una ciutat agradable i cosmopolita. Una ciutat de futur.
Dins aquesta ciutat de futur batega amb força, tanmateix, un poble d’arrels antiquíssimes. L’origen d’aquesta ciutat moderna que és avui Sant Cugat s’endinsa en la prehistòria, quan els primers pobladors del nostre territori hi van deixar les seves empremtes. La troballa de diverses restes neolítiques en són el vestigi més clar. Després, aquest mateix territori ha estat testimoni de tots els processos culturals, socials i econòmics esdevinguts al llarg dels segles.
Els romans van deixar la seva petjada (la Via Augusta recorria, en el seu traçat interior, el territori que segles després esdevindria Sant Cugat). A l’alta edat mitjana s’esdevé un fet que en marcarà l’existència: la fundació del monestir de Sant Cugat. A redós del monestir, un segles després de la seva fundació, neix la vila. Malgrat les reivindicacions vilatanes, la submissió al monestir és total fins el mateix dia del mes de juliol del 1835 en què aquest és desamortitzat i abandonat precipitadament pels monjos.
Sant Cugat continua essent una vila rural fins ben entrat el segle XX. Els profunds canvis que van transformar tot Catalunya durant la segona meitat del segle XX van transformar també Sant Cugat. La vila rural va esdevenir una ciutat de serveis.
Els historiadors asseguren que cal conèixer el passat per entendre el present. Per això, el Museu de Sant Cugat acompleix, amb aquesta publicació, un dels principals objectius de la seva missió: difondre la història de Sant Cugat, perquè la història és una eina per conèixer el passat, i també una eina per projectar-nos cap al futur.

Els autors
Antoni Bardavio i Novi
(Barcelona, 1960). Doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha centrat especialment la seva activitat en la didàctica de les ciències socials, i en concret de l’arqueologia i la prehistòria.

Pere Lluís Artigues i Conesa
(Barcelona, 1964). Llicenciat en His-tòria per la Universitat de Barcelona. Treballa com a arqueòleg i s’ha especialitzat en la recerca sobre el món romà. Ha treballat, entre d’al-tres, als jaciments santcugatencs de Can Cabassa i al monestir.

Marina Miquel i Vives
(Vila-rodona, 1966). Llicenciada en Història per la Universitat de Barcelona. S’ha especialitzat en història medieval a través de la recerca i el comissariat d’importants projectes museogràfics. És comissària de l’exposició permanent del Museu de Sant Cugat al monestir.

Domènec Miquel i Serra
(Sabadell, 1947). Llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona. Es va especialitzar en història moderna, però ha fet recerca sobre aspectes ben diversos del passat de Sant Cugat, centrats en la història, l’art i la tecnologia.

Jordi Casas i Roca
(Barcelona, 1954). Doctor en Història per la Universitat Pompeu Fabra. Especialitzat en història contemporània, ha treballat temes d’hisenda local al segle XIX, i ha realitzat estudis sobre diferents aspectes del Sant Cugat dels segles XIX i XX.

Fitxa tècnica
Títol: Història de Sant Cugat
Autors: Antoni Bardavio, Pere Lluís Artigues, Marina Miquel, Domènec Miquel, Jordi Casas
Nombre de pàgines: 288
Il·lustracions: 125
Enquadernació: en rústica
Format: 17 x 24 cm
Preu: 21 euros
ISBN: 84-9791-223-3

6/2/07

Cossetània Edicions publica l'obra completa d'Artur Bladé Desumvila



Per què, des de Cossetània, ens proposem d’editar les Obres Completes d’Artur Bladé?
L’any 2007 es commemora el centenari del naixement d’aquest gran escriptor de l’Ebre català i cronista de l’exili.
Artur Bladé i Desumvila (Benissanet 1907 – Barcelona 1995) va conrear la narrativa i l’assaig i va fer incursions en la poesia i el periodisme. Personalitat autodidacta de les nostres lletres, republicà i catalanista, es va exiliar al final de la guerra civil a França (1939-1942) i a Mèxic (1942-1961), on va elaborar literàriament els records de la guerra i de l’exili, les converses mantingudes amb Pompeu Fabra, Antoni Rovira i Virgili i Francesc Pujols, així com la vida al seu poble i la comarca natals, la Ribera d’Ebre; tot això va formar un tríptic literari, històric i sentimental d’una quinzena de llibres que ja són tota una referència en el memorialisme català del segle XX, al costat de les grans obres de Pla, Gaziel o Sagarra. Al seu retorn a Catalunya, el 1961, va col·laborar activament en el redreçament cultural i lingüístic del país. Va publicar diversos volums d’història, va escriure àmpliament en la premsa catalana (Avui, Tele-Estel, Serra d’Or…) i va iniciar una llarga sèrie de dietaris, anomenats Viure a Tarragona, que abasta la crònica dels deu últims anys del franquisme i els primers de la transició. Excepte els llibres publicats a Mèxic, el 1944 i el 1953, la resta de la seva obra (una trentena de llibres) ha estat publicada a Barcelona, a través de l’editorial Selecta (1958) i, sobretot, per Pòrtic, Dalmau Editors, Curial Edicions i Columna Tresmall, en les dècades de 1960 i 1970; per la qual cosa, la major part es troba exhaurida i dispersa.
Pensem que recollir en gairebé una dotzena de volums el conjunt de la seva producció es justifica per la qualitat intrínseca de les mateixes obres (valorada al moment oportú per crítics i historiadors tan prestigiosos com ara Joan Coromines, Sebastià Juan Arbó, Rafael Tasis, Albert Manent i Joan Triadú), per la restringida difusió que va tenir en ser publicada i perquè, en definitiva, es tracta de rescatar el testimoni d’un autor que ja és un clàssic del segle XX.
Es preveu que aquesta publicació estigui formada per un total d’onze volums, agrupats per temàtiques de la manera següent: Cicle de la terra natal (dos volums), Cicle de l’exili (dos volums), Cicle de les biografies (tres volums), Cicle de la història (un volum), Cicle dels dietaris (dos volums) i Cicle periodístic (un volum).
La introducció dels volums és a cura de Xavier Garcia (Vilanova i la Geltrú, 1950). La il·lustració de les cobertes és obra del pintor Frederic Mauri (Tortosa, 1940).

Volum 1: Cicle de la terra natal I
Aquest primer volum de l’Obra completa d’Artur Bladé i Desumvila acull els llibres Benissanet. Els treballs i els dies d’un poble de l’Ebre català i Gent de la Ribera d’Ebre. Artesans, pagesos, rodaires…, dues de les obres més singulars sobre allò que el mateix autor anomenava la terra natal, és a dir, el poble on va néixer, Benissanet, i la comarca de la qual forma part, la Ribera d’Ebre, una terra —aquest tram d’Ebre català— que va trobar en Bladé un magistral descriptor d’ambients, situacions, personatges i paisatges.
Aquest Benissanet —que va obtenir el Premi de Cultura Catalana de París en els Jocs Florals de 1950— és plenament local, en el sentit que posa de manifest la història —i sobretot la intrahistòria— d’un poble, el seu, que ningú no hauria dit abans que en pogués tenir tanta. Aquesta obra, escrita al bell mig del seu exili, és producte indefectible de l’enyor de la terra natal «circumstancialment perduda» —com sempre afegia Bladé—, però no s’ha d’associar de cap manera a les sovint abstruses, retòriques i excessivament autocentrades monografies locals, sinó que és un cant narratiu, autobiogràfic i coral, que eleva a la categoria de mite —amb un lirisme irònic d’emoció continguda— el sentir col·lectiu d’una petita comunitat rural, personalitzada sovint en arquetips humans d’una increïble autenticitat teatral.
La segona obra d’aquest volum, en canvi, té una dimensió de retaule geogràfic i humà de diverses comunitats marcades pel riu. A Gent de la Ribera d’Ebre, l’autor evoca, a manera de crònica multilocal, entre la memòria històrica i la pròpia, la geografia física i humana del país natal. És un llibre, per tant, que entra de ple en el gènere del millor memorialisme literari, aquell que, transcendint l’anècdota local, sublima tot allò viscut en una peça creadora de gran estil, en la qual la senzillesa del que és narrat adquireix un to tan pròxim que el fa plenament humà i, per tant, universal. És el retrat fidedigne d’una comunitat que feineja, més a prop o no tant del gran riu, durant el primer terç del segle XX, i dintre de la qual Bladé es va sentir plenament integrat.

Volum 2: Cicle de l’exili I
Aquest segon volum de l’Obra completa d’Artur Bladé i Desumvila inclou el llibre L’exiliada. Dietari de l’exili, 1939-1940, una obra coral, que, a manera de gran retaule històric i humà, relata la tragèdia catalana del segle XX: el final de la guerra civil, el pas per la frontera dels Pirineus catalans dels republicans i els primers anys de l’exili al Rosselló o en terres occitanes.
Tot i ser un dietari personal, on l’autor és el protagonista de la història narrada, el llibre adquireix una dimensió de crònica col·lectiva, en el sentit que reflecteix el conjunt de les penalitats passades pels exiliats en els diversos moments d’aquelles primeres circumstàncies —que no per a tothom foren iguals. En L’exiliada de Bladé hi trobem els primers moments, certament difícils, al camp de refugiats de Prats de Molló i Arles de Tec, el seu pas per Perpinyà i París a la recerca d’alguna garantia de seguretat i el seu ingrés posterior a la Residència Catalana de Montpeller (Résidence des Intellectuels Catalans), com a funcionari que era de la Generalitat.
Per a la història quedarà el retrat que féu d’aquella atmosfera politicosocial, que s’agreujà quan es declarà la Segona Guerra Mundial, i dels homes que la protagonitzaren —polítics, poetes, artistes, etc.—, els quals apareixen tots en aquesta crònica, amb una gravetat no exempta d’ironia. Així, en aquestes pàgines, hi desfilen gairebé tots els protagonistes de la Catalunya republicana: de Companys a Tarradellas, de Pompeu Fabra a Pau Casals, així com Carles Riba, Rovira i Virgili, Francesc Pujols i tants altres, i els més joves, com ara Josep M. Lladó, Heribert Barrera, Alexandre Cirici, etc. En conjunt, doncs, aquesta obra constitueix la crònica de la Catalunya políticament i espiritualment vençuda, o millor dit, derrotada.
Amb L’exiliada, Bladé inicia el seu gran cicle memorialístic sobre l’expatriació —que després continuarà a Mèxic— i el cicle biogràfic, de resultes de les converses i notes que prengué a Montpeller dialogant amb Pompeu Fabra, Rovira i Virgili, Francesc Pujols, Rafael Moragas i el seu paisà de Móra d’Ebre, Antoni Terré.

2/2/07

Per escurar el plat a la Terra Alta


El divendres 2 de febrer, a les 8 del vespre al Casal Municipal de la Fatarella (Av. Catalunya, s/n), Cossetàna Edicions en col·laboració amb l'Ajuntament d'aquesta localitat de la Terra Alta, presenta el llibre Fogons i tradicions de Maria Teresa Font i Blanch. La presentació anirà a càrrec d'Antoni Bru Llecha, cuiner de l'Àstic i president dels Someliers de Tarragona

Resum
«La Maria Teresa de Ca Pellisa, anys ans d’elaborar aquests escrits, va fer una recopilació d’algunes de les receptes culinàries més significatives, tant de les tradicionals com de les que anava coneixent per transmissió oral de persones conegudes. Altres les va anar incorporant a partir de diversos punts de difusió: revistes, llibres, mitjans de comunicació… Aquesta recopilació es va anar passant entre parents, amics i coneguts. En aquell moment, van tindre una gran acceptació, ja que es van difondre per diversos indrets de la Terra Alta. Algunes receptes es van publicar en la revista La Cabana de la Fatarella. A més, en la seua maduresa, la Maria Teresa va anar teixint aquesta relació de les tradicions del curs de l’any lligades amb l’alimentació, els fogons. Hi ha la cuina de la festa però també hi incorpora la del dia a dia, plena de la riquesa del saber fer de la gent de poble.»

L'autora
M. Teresa Font i Blanch va nàixer el 7 de setembre de 1925 a la Fatarella. Era la més gran de set germans. Per això, la seua vida era treball i treball, rentar, planxar, netejar… A més a més, tenien la centraleta telefònica del poble, i per tant, anava alternant les feines. Tant la seua àvia materna com la seua mare, tenien una gràcia especial, eren bones cuineres i bones rebosteres. La Maria Teresa va heretar aquestes qualitats. Va escriure aquestes memòries culinàries a requeriment de la seua família. Ara les seues filles, Maria Teresa i la Dolors Pellisa Font, han fet de curadores del llibre en aquesta edició pòstuma que homenatja la tasca de la seua mare.

Fitxa tècnica
Títol: Fogons i tradicions. Memòries culinàries de la Maria Teresa de Ca Pellissa
Autora: M. Teresa Font i Blanch
Col∙lecció: El Cullerot, 43
Nombre de pàgines: 160
Enquadernació: en rústica
Format: 15,5 x 23,3 cm
Preu: 12 euros
ISBN: 978-84-9791-248-8