31/5/07

Jordi Longás: "Quan la natura entra en conflicte amb els interessos econòmics, sempre acaba perdent"

En el número 29 de la revista nat (juny 2007), hi apareix una entrevista a Jordi Longás, autor de llibres com Els Pirineus Viatge fotogràfic (en català, castellà i francès) o Catalunya 50 excursions inoblidables (disponible també en castellà) de Cossetània Edicions. A continuació reproduïm alguns fragmanets d'aquesta entrevista (OM= Òscar Marín, JL= Jordi Longás):
"OM: La nostra terra és d'excursionistes, i molts d'ells han deixat testimoni de les seves rutes en llibres i guies. Jordi Longás és d'un d'aquests. Amb la càmera al coll, ha travessat el Principat per buscar paratges atractius i recomanr-los en les seves obres. A Catalunya. 50 excursions inoblidables hi recull els millors.
Escriure llibres sobre rutes ajuda d'alguna manera a conservar el territori?
JL: [...] No tinc la certesa que sigui així, però realment ho espero i amb aquest ànim he fet totes les meves publicacions. [...] ajudar que la gent conegui la nostra natura és una manera de fer-la estimar i segurament de respectar-la més.
OM: Al pròleg afirma que, al Principat el ciment avança més ràpid que les actituds conservacionistes. [...]
JL: [...] Quan la natura entra en conflicte amb els interessos econòmics, sempre acaba perdent. Calen des de polítiques que lluitin contra l'especulació i permetin que la natura sigui un actiu en la sostenibilitat dels territoris, fins a la progressiva transformació de les actituds i els valors individuals.
[...]
OM: [...] Quins són els paratges més recòndits que ha visitat?
JL: [...] A les terres dels Ports i a les de l'Alta Garrotxa és ben fàcil perdre's-hi. La mateixa serra d'Almos té indrets impenetrables. És molt feréstec el territori del Prepirineu que s'estén entre l'Alt Urgell i els dos Pallars [...] Als Pirineus destacaria la vall d'Àrreu i com a comarca el Solsonès [...]
OM: Què ens recomana per no perdre'ns [...]?
JL: [...] Amb un bon mapa, una brúixola i coneixements d'orientació s'arriba a tot arreu.
OM: [...] Creu que s'hauria de limitar l'accés als parc naturals [...]?
JL: No en sóc gens partidari. Cal dotar el país de molts més espais que resultin atractius i que permetin diversificar l'oferta. [...] el problema apareix quan convertim els espais naturals en parcs temàtics [...] Aquesta idea és la que impulsa el meu últim llibre, en què proposo excursions a indrets repartits per totes les comarques. És una invitació a descobrir joies oblidades que ens poden satisfer tant com la visita d'un parc nacional."

Fragment extret d'una entrevista d'Òscar Marín, del núm. 29 de la revista nat (juny de 2007).

30/5/07

Cossetània serà present a la IV Fira del Llibre i l'Autor Ebrencs

El cap de setmana del 2 i 3 de juny, es durà a terme a Móra d'Ebre la IV edició de la Fira del Llibre i l'Autor Ebrencs. Cossetània Edicions hi participa, aquest any, amb la presentació de dues obres: Camins de Francesca Aliern i els dos primers volums de l'obra completa d'Artur Bladé i Desumvila (col·lecció coordinada per Xavier Garcia): Benissanet i Gent de la Ribera d'Ebre en el Cicle de la terra natal I i L'exiliada en el Cicle de l'exili I.
Actes dels autors de Cossetània Edicions. El diumenge dia 3:
- A les 13.15 h presentació del llibre de Francesca Aliern Camins.
- A les 13.45 h signatura de llibres al vestíbul de La Llanterna Teatre Municipal.
- A les 19.00 h presentació dels dos primers volums de la col·lecció completa d'Artur Bladé Desumvila, a càrrec del coordinador de l'obra Xavier Garcia.
- A les 19.30 h signatura de llibres al vestíbul de La Llanterna Teatre Municipal.
Si desitgeu més informació us podeu connectar a www.llibresebrencs.org i allí hi trobareu el programa d'actes, els autors que participaran en la trobada i tot tipus d'informació, relacionada amb la fira, que us pugui interessar.

29/5/07

Presentació de "Collita de Foc", una novel·la sobre el temps de la fil·loxera

Avui, dimarts 29 de maig, a les 19.30 h, es presentarà a la llibreria Catalònia de Barcelona (Ronda de Sant Pere, 3) el nou llibre de la col·lecció Notes de color de Cossetània Edicions, Collita de foc de Carme Meix. Aquest llibre fou el guanyador de l'edició anterior del Premi Literari Vila d'Ascó (2006). La presentació anirà a càrrec de l’escriptor, Anton Monner Estopiñà.

Resum
Aquesta és una història de gent aspra, com aspra era la vida de la pagesia en un moment històric particularment difícil, a finals del segle XIX i principis del XX. Homes com Rafel Esplà, per als quals la terra ho és tot, hauran de viure la mort de les vinyes a causa de la fil·loxera, una plaga que els obligarà a arrencar i cremar tots els ceps, que volia dir cremar anys d’esforç, de suor, de perseverança. Moren les vinyes i moren les il·lusions i tot sembla convertir-se en cendra. Només l’esforç heroic, col·lectiu, gairebé èpic, farà ressorgir les vinyes, empeltades amb unes varietats noves i més resistents, vingudes de lluny: els ceps americans. I amb la nova vinya renaixerà l’esperança. I un repte encara més gran: constituir cooperatives agrícoles que bastiran els esplèndids cellers coneguts com les catedrals del vi. I, mentre, les persones neixen i moren, s’estimen i s’odien, riuen i ploren, perquè, tot i les calamitats, el corrent de la vida mai no es detura.

L'autora
Carme Meix és filla de Gandesa, on neix l’any 1937. Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, ha desenvolupat l’activitat com a professora de llengua i literatura catalanes a Barcelona i Santa Coloma de Gramenet. Enceta la trajectòria com a escriptora amb un poema sobre la Mare de Déu de la Fontcalda, distingit amb el guardó de poesia de la Reial Acadèmia Mariana de Lleida (1989). A continuació, es dóna a conèixer amb un conjunt d’obres que resulten feliçment distingides: Palau d’absències —guanyadora del Caterina Albert i Paradís de poesia (1991)—, La dansada —fina­lis­ta del Sant Joan de novel·la (1993), publicada el 1996—, El crit de l’esparver —guanyadora de l’Universitat de Lleida de novel·la històrica (1995)— i Cercles —guanyadora del Vila d’Ascó de narrativa (2003). També ha publicat la novel·la Paisatge amb boira (1998) i ha participat en els reculls El brogit de l’Ebre (2003) i Terres d’aigua (2004). Col·labora habitualment amb articles d’opinió en diversos mitjans de comunicació, entre els quals destaquen l’Avui i La Veu de l’Ebre.

28/5/07

Cuinant amb la Filomena

El dissabte dia 26 de maig, a les 18.30 h de la tarda, a l'FNAC de Diagonal Mar (Avinguda Diagonal,3-35 de Barcelona), Cossetània Edicions va presentar el llibre de cuina per a nens, de Josefina Llargués: La Filomena els fogons remena. El llibre proposa una dieta ovolactovegetariana que ajudi als més petits a entendre la importància d'una bona alimentació, sana i equilibrada. Amb aquest llibre, el tercer de la col·lecció El Globus, els nens aprendran a cuinar i a menjar sa amb l'ajuda de la Filomena, una rateta que podran acolorir en algunes de les pàgines del llibre. La presentació va anar a càrrec de la pròpia autora i en acabar, hi va haver un taller pràctic en el qual els nens van poder gaudir elaborant un postre.

25/5/07

Francesca Aliern: "Recullo la veu de la gent gran dels pobles".

Al número 105 de la revista Canvi 16 dels mesos de maig i juny, hi apareix una entrevista a l'autora ebrenca de Cossetània Edicions Francesca Aliern, guardonada amb diversos premis literaris i que tanca amb la seva obra Camins (2007) una trilogia que va encetar el 2005. A continuació podeu llegir alguns fragments d'aquesta entrevista.
"Després d'El Pont de la solitud (2005) i Sabó moll (2006), que parlen dels quaranta i dels cinquanta, escric perquè no es perdin paraules, personatges i vides, de la meua terra, a la dècada dels seixanta. [...]
Hi ha experiència pròpia a Camins? Sobretot del meu germà, que va fer la mili a Barcelona als seixanta i m'ha documentat molt. [...] També tinc un cosí que va emigrar a Alemanya i m'explicava què cobraven, com treballaven i on vivien... ells que venien del poble. La burgesia catalana va tractar molt malament els immigrants i s'enriquien amb la seva misèria. [...]
Fins que no he estat gairebé jubilada no m'he pogut dedicar al món literari. Els primers llibres me'ls vaig finançar jo. El primer era un amor entre dues dones que va tenir molta volada i em van cridar per anar a la fira de Madrid on vaig poder conèixer molt gent, com ara Terenci Moix. Després, ja en català, Cossetània ha confiat en mi.
Camins dóna veu a moltes expressions de la llengua ebrenca viva. Ha tingut alguna dificultat lingüística? Només he suprimit barbarismes i he fet servir únicament el Diccionari Alcover-Moll. La normativa ha fet perdre paraules de l'Ebre que sempre s'han dit.
Com veu la literatura de l'Ebre, actualment? Estem de moda! Quan vaig escriure el primer llibre no hi havia res tret de l'Arbó i el Bladé, ara es comencen a sentir molts noms."

24/5/07

Cossetània Edicions i Serret Llibres publicaran un llibre de relats extrets de Serret bloc

Des de la plana web serretllibres.com podem accedir a Serret blog/bloc, on hi trobarem una gran quantitat d'informació sobre autors ebrencs i la literatura del Matarranya.
Cossetània Edicions i Serret Llibres han decidit engegar un projecte conjunt per publicar narracions que es recullen en aquest bloc.
Es tracta de fer un recull de 10 o 15 relats inèdits, de diferents autors (tant dels que ja tenen una bibliografia com dels que encara no són coneguts), que escriguin textos, relats breus de 5 o 6 pàgines amb tema lliure, pensats exclusivament per al bloc.
La presentació d'aquest projecte tindrà lloc la setmana del 13 al 20 d'agost de 2007, que és quan se celebra la Trobada d'autors i editors ebrencs al Matarranya.

23/5/07

Hassan Akioud: "Una cultura s'ha de conèixer per poder-la defensar"

El número 105 de la revista Canvi 16 recull, en l'edició del 15 de maig al 15 de juny, una entrevista a Hassan Akioud, coautor del llibre de divulgació Els amazics. Una història silenciada, una llengua viva, obra que Cossetània Edicions ha publicat aquest 2007 sobre la cultura mil·lenària de l'altra riba del Mediterrani. A continuació reproduïm alguns dels fragments de l'entrevista:
"La història i la llengua amazigues han estat silenciades perquè dels amazics sempre se n'ha parlat com a tribus independents, aïllades al desert i entre muntanyes, i com a protagonistes de la història del Nord d'Àfrica. es confonen amb els àrabs musulmans. [...] Les dinasties almohades i almoràvit dels segles XI i XII, amazigues, van dominar l'Àfrica del Nord i l'Àndalus. El que passa és que és una cultura que s'ha vist fosa dintre del món àrab com es pot veure la catalana des de fora si es dissol en l'espanyola. Els amazics han patit la invasió dels fenicis, dels romans, l'arabització i la colonització per part dels francesos, espanyols i italians. I han optat per col·laborar-hi i actuar sota el seu nom de manera que han fet història al marge, no en benefici de la identitat pròpia.[...]
La societat amaziga és molt coneguda pel poder de la dona, la societat tuareg n'és el millor exemple [...] Escull el marit que vol, els noms dels fills, guarda les pertineneces. És una dona oberta [...] i treballa fora de casa. [...]
Ara hi ha uns 200.000 marroquins a Catalunya i ja podem parlar d'una certa integració. [...]
Els Països Catalans i el nord d'Àfrica sempre han tingut tractes comercials i això es reflecteix en el lèxic comú. [...]
Volem que el lector pugui diferenciar entre amazic, àrab, musulmà i magrebí i que pensi que som una poble i una comunitat com la catalana, amb una llengua i una cultura que encara està viva. [...]
Al Marroc el govern és llest, ara sembla que hi ha certa llibertat i el rei va crear l'Institut Reial de la Cultura Amaziga però falten estudiosos i lingüistes i dècades de feina abans de difondre l'antic alfabet amazic i integrar-lo a les noves tecnologies. [...]
Les cultures s'han de beneficiar de la globalització. És ara que tenim l'oportunitat més que mai de donar a conèixer a tot el món que la nostra llengua i cultura no són una peça de museu sinó que estan vives i que encara es poden defensar. Tenim els mitjans tecnològics per fer que les nostres cultures siguin universals."

22/5/07

"El filòsof internauta"

L'home que mira ens sedueix amb afirmacions variades que, amb la divisa demà més, basteixen un vast recorregut per la saviesa, amanit amb un pessic d'incorrecció i farcit amb un just regust d'escepticisme. L'itinerari de l'home que mira, entre altres paratges, ens apropa a Epicur per recordar-nos que la necessitat arruïna la vida, s'omple d'indignació amb l'horror socialdemòcrata, i, unes pàgines més enllà, recull amb humor filosòfic, que l'ésser ha triomfat sobre el No-Res i ha omplert el No-Res de trastos.
El resultat és una forma diferent, ara amb la tecnologia més actual, de compartir pensaments amb els lectors, ho siguin del full de paper que edita Cossetània o del full electrònic que cada dia ens ha mostrat que era possible fer filosofia a la xarxa i, a més, fer-ho en català.

Fragment d'un article de Xavier Filella, extret del Diari Avui del dijous, 17 de maig de 2007.

21/5/07

Presentació de "La Filomena els fogons remena" a l'FNAC

El dissabte dia 26 de maig, a les 18.30 h de la tarda, a l'FNAC de Diagonal Mar (Avinguda Diagonal,3-35 de Barcelona) es durà a terme la presentació del llibre La Filomena els fogons remena, editat recentment per Cossetània Edicions. El llibre infantil de cuina ovolactovegetariana intenta inculcar als nens una dieta sana i saludable per prevenir prolemes alimentaris que poden sorgir si no mengen correctament.
La presentació anirà a càrrec de la pròpia autora.
En acabar la presentació, hi haurà un taller pràctic amb alguna recepta del llibre que els nens podran elaborar.

18/5/07

Convocada la 8a edició del Premi Vèrtex a un recull d'itineraris de muntanya

La Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), amb la col·laboració de Cossetània Edicions (que publica les obres guanyadores) convoquen la 8a edició del Premi Vèrtex a un recull d'itineraris de muntanya, les bases del qual trobareu a continuació.
Els guanyadors de l'edició anterior (VII Premi Vèrtex) van ser Montserrat Timoneda i Jaume Llanes amb l'obra Muntanyes de Canejan. Val de Toran.

LLIURAMENT DE TREBALLS
Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya
Premi Vèrtex
Rambla, 41, pral.
08002 Barcelona

JURAT
El jurat estarà format per cinc persones: Anton Fontdevila (president de la FEEC), Enric Faura (director de la revista Vèrtex), Francesc Beato (excursionista), Josep M. Olivé (director editorial de Cossetània Edicions) i Jordi Magriñà (alpinista).

TERMINI DE PRESENTACIÓ
31-12-2007

VEREDICTE DEL JURAT
El veredicte es donarà a conèixer durant el pri-mer trimestre del 2008 i el premi es lliurarà durant el transcurs de la festa de la FEEC del 2008.

DOTACIÓ
La dotació del premi és de 3.000 euros i la publicació de l’obra dins la col·lecció Azimut de Cossetània Edicions.

BASES
• El premi està destinat a un recull d’itineraris que abraci una zona determinada de Catalunya o Catalunya en general, en qualsevol modalitat d’esports de muntanya (senderisme, muntanyisme, alpinisme, BTT, barranquisme, esquí de muntanya, rutes amb raquetes, escalada…).
• Els treballs han de ser originals, inèdits i escrits en català.
• Poden participar-hi obres fetes individualment o col·lectivament, en aquest darrer cas, per un màxim de qua-tre persones. Aquelles obres presentades col·lec-tivament o per una entitat han de fixar, en el cas que siguin premiades, un màxim de tres interlocutors amb l’editorial.
• L’extensió del treball ha de ser d’un mínim de 60 folis DIN A4 de 30 ratlles i entre 60 i 70 caràcters per ratlla, i d’un màxim de 120 folis de les mateixes característiques (exclosos els mapes o les il·lustracions possibles).
• Cada itinerari s’ha d’acompanyar obligatòriament d’un mapa esquema en què s’hi indiqui els indrets per on transcorre. No és necessari que estigui fet en format digital i es pot dibuixar sobre paper.
• Del treball se n’han de lliurar cinc còpies en paper i, obligatòriament, també se n’ha de lliurar el disquet.
• Els treballs s’han de presentar amb un títol i sota un pseudònim, que no pot ser en cap cas el mateix nom de l’autor. Conjuntament amb els treballs s’ha de lliurar un sobre tancat a l’exterior del qual només hi constarà el pseudònim i, a l’interior, les dades personals, adreça, telèfon i fotocòpia del DNI de l’autor.
• L’obra guanyadora serà editada per Cossetània Edicions, seguint les condicions habituals que estableix aquesta editorial, prèviament se signarà un contracte amb l’autor. La dotació del premi anirà a compte dels drets d’autor que aquest ha de percebre en concepte de comercialització i distribució de l’obra.
• Els autors podran recollir els treballs que no resultin premiats en un termini màxim de tres mesos des que es faci públic el veredicte.
• El fet de presentar-se al premi pressuposa que els concursants n’han acceptat les bases.
• Cap persona amb vincles laborals amb la FEEC o amb Cossetània Edicions podrà presentar-se al premi.
• Els treballs s’han de presentar a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (Rambla, 41, pral. 08002 Barcelona), adreçats al Premi Vèrtex. L’organització no es responsabilitza de les obres enviades per correu no certificat.
• L’organització del premi establirà un sistema per comprovar sobre el terreny les dades de les obres premiades. En aquest sentit, el jurat pot donar una menció especial a aquelles obres que trobi convenients.

17/5/07

Joan Manuel Tresserras presenta, a Flix, els dos primers volums de l'obra completa d'Artur Bladé

El divendres 18 de maig, a les 18.30 h, es presentaran a la Biblioteca Artur Bladé i Desumvila de Flix, els dos primers volums de l’obra completa d’aquest autor: Cicle de la Terra Natal I i Cicle de l’exili I publicats per Cossetània Edicions. L’acte comptarà amb la presència del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras.
Si desitgeu més informació podeu connectar-vos a: www.riberaebre.org/arturblade

13/5/07

Josep Gironès guanya el XIX Premi Literari Vila d'Ascó

Josep Gironès, amb l'obra La cabana ha estat el guanyador del XIX Premi Literari d'Ascó dotat en 3.600 euros i que serà editat el maig del 2008 per Cossetània Edicions. L'entrega del premi va tenir lloc el dissabte dia 12 de maig, a Ascó.

Després de recollir el premi Josep Gironès va explicar que "La cabana és una novel·la històrica, de vida i d'amor a les persones, al territori". Segons l'autor, la novel·la transcorre enstre els anys 1900 i 1937, moment en què succeïren els Fets de la Fatarella. Els pagesos amb el suport de la UGT i ERC es van oposar a la col·lectivització que els anarquistes de la CNT-FAI volien fer de les seves terres. Al final tot va acabar amb la mort de 34 pagesos de la Fatarella a mans dels anarquistes.
L'autor de l'obra guanyadora, Josep Gironès Descarrega, va néixer a la Fatarella (Terra Alta) el 14 d’abril de 1954. Actualment, viu al municipi del Catllar (Tarragonès) i des del 1982 és funcionari de la Diputació de Tarragona, concretament treballa a la Unitat d’Enginyeria Municipal. Ha publicat Fets, anècdotes i contalles de la Fatarella, Vila-seca, De viu en viu, Paratges d’encís i gent de bona mena, i els estudis L’art de la pedra en sec a les comarques de Tarragona i L’arquitectura àuria dels templers (Terra alta i Ribera d’Ebre). Amb Cossetània Edicions ha publicat el llibre La cuina més senzilla d'una dona del terròs.

Presentació de Collita de foc
Per altra banda, durant la vetllada també es va presentar el llibre guanyador de l'edició de l'any passat del Premi Literari Vila d'Ascó, que Cossetània Edicions acaba de publicar. L'obra Collita de foc, de Carme Meix, va ser presentada per l'escriptor Antoni Monner, el qual va dir de l'autora que "és una autèntica especialista en novel·la històrica". El presentador va comentar que Collita de foc relata uns fets verídics i uns moviments socials que van passar en una època determinada i que "l'argumentari del llibre descansa sobre el vi i la seva cultura".
El llibre es presentarà també a Barcelona, el dimarts 29 de maig a la llibreria Catalònia (Ronda de Sant Pere, 3), a 2/4 de 8 del vespre.

12/5/07

L'Àvia Remei a Madrid

La Sra. Remei Ribas (Àvia Remei) em va demanar que fes la presentació dels seus darrers dos llibres de cuina editats en castellà al Cercle Català de Madrid i li vaig respondre afirmativament molt complagut. Em va fer il·lusió, en la meva condició d’ex Alcalde de Mataró i ara Diputat a Corts, presentar l’obra d’una conciutadana que ha esdevingut en la seva senzillesa tot un fenomen mediàtic, al menys a Catalunya.
No era pas la primera vegada que l’Àvia Remei presentava el seu treball a Madrid, abans ho havia fet a la Casa del Libro. Evidentment no va ser un acte multitudinari, però va tenir un cert ressò a l’entitat, que tot val a dir, és bastant tronada. La Remei es va explicar amb desimboltura i naturalitat, tal com ella és, fent les delícies dels assistents. Per la meva part vaig indicar el plaer que em donava fer aquell acte, la importància dels petits mitjans de comunicació locals que permeten fer descobriments com el que ara estàvem presentant i la bondat de la cuina casolana que fan les nostres mares i esposes tot mantenint la relació social i familiar entorna la taula i el menjar ben fet.
Tot anant cap al lloc de la presentació, a la Plaça d’Espanya, vam ensopegar al recentment peatonalitzat carrer Arenal amb el cercavila de “gigantes i cabezudos” que portava a la gent cap al pregó de la festa Major de San Isidro. Val a dir que ni el cercavila ni les figures tenen el seguiment i la presència de la nostra ciutat.
x
x
També es pot trobar més informació de la presentació del llibres de l'Àvia Remei a Madrid al bloc prensalectio.blogspot.com

10/5/07

Cossetània publica la 4a edició del llibre "50 itineraris a peu per Catalunya"

Cossetània Edicions publica la 4a edició de 50 itineraris a peu per Catalunya de Josep Mauri i Portolès. D'aquest llibre, que pertany a la col·lecció Azimut, ja se n'han venut 7.000 exemplars i és el llibre més venut de la col·lecció.
Azimut és una de les principals col·leccions de Cossetània. Des de l’any 1997 i a punt de complir els deu anys d’existència sempre ha tingut una bona accepatció per part del lector. Actualment, le col·lecció d'excursionisme de Cossetània porta editats més de noranta títols.
x
Nou disseny de la portada
Amb el pas del temps l'editorial ha cregut convenient modernitzar l’estil i maquetació de la portada, sense sortir de l’esquema que ha mantingut fins ara.
Continuarà havent-hi un requadre pel títol, que en aquest cas serà un color fixe, el blau, i identificatiu de la col·lecció, excepte en els casos en què aquest es pugui confondre amb la fotografia de la portada (que no deixa de ser la protagonista de la nova maquetació) i les lletres seran en groc.
La intenció és modernitzar, netejar i simplificar sense perdre intensitat i claredat en la informació que es vol donar.

8/5/07

Presentació del llibre "Collita de foc" obra guanyadora del Premi Literari "Vila d'Ascó" 2006

El dissabte 12 de maig, a les nou del vespre al Casal Municipal d'Ascó, tindrà lloc el sopar literari de la "Vila d'Ascó".
L'acte estarà presidit per Francesc Xavier Vega i Castellví, director de Cultura i Mijtans de Comunicació a les Terres de l'Ebre.
Durant l'acte es proclamaran els guanyadors dels Premis "Vila d'Ascó" 2007:
- Literari
- Poesia Joan Perucho
- Narrativa Breu per Joves
- Fotografia
I també tindrà lloc la presentació dels llibres guanyadors del certàmen de l'any passat:
- Collita de foc de Carme Meix editat per Cossetània Edicions
- 53N / 160W de Joan Antoni Martínez
- Recull d'obres de Narrativa Breu per a Joves "Sant Jordi" d'Arturo Padilla, Aina Pubill, Neus Montaña i Cristina Morcillo.
Presentarà l'acte l'escriptor ebrenc Andreu Carranza.

6/5/07

Han sortit les Bases dels Premis Comas i Maduell i Tinet

Cossetània Edicions edita cada any les obres guanyadores del Premi Comas i Maduell, a un recull de poesies de tema lliure, i del Premi de Narrativa Curta per Internet Tinet, a narracions de tema lliure trameses per Internet; que formen part dels Premis Ciutat de Tarragona.
Ja han sortit les bases d'aquests dos premis que aquest any arriben a la seva 18a i 11a edició respectivament.
Els guanyadors de l'any passat van ser:
Reconstrucció d'Antoni Espí Cardona va guanyar el Comas i Maduell i
Sopa instantània de Dora Farnós fou el conte guanyador del Premi Tinet tot i que el llibre aplega totes les obres finalistes.

4/5/07

Ni quarters, ni normes, ni lleis

Amb un llenguatge planer i fins divertit, que no afecta el rigor històric, el guionista Jaume Grau ha bastit una història sobre les tres guerres civils que van protagonitzar els carlins catalans al segle XIX.

Carlinades. El Far West a la catalana és el descriptiu títol del volum i ja dóna una idea de les característiques de les tres carlinades que, escriu Grau, es van produir en un país «dominat per la violència, per la llei del més fort, on es produeixen persecucions a cavall de partides que, pel seu nombre i per les estratègies que segueixen, s'assemblen molt a les dels pioners nord-americans fustigats pels pellroges, o la dels bandolers assaltant la diligència, on es produeixen petits encontres armats i on són escasses les grans batalles a camp obert». Precisament la guerra de guerrilles és un dels trets diferencials del carlisme català respecte al de Navarra i el País Basc, per exemple, on el 1874 es va arribar a estructurar com un veritable estat amb la capital a Lizarra i el pretendent Carles VII com a cap. No és estrany que carlins espanyols que en moments puntuals vénen a Catalunya a fer costat als d'aquí se n'entornessin al cap de poc perquè no s'acostumaven al model de guerra «a la catalana». Però també alguns dels objectius que perseguia el moviment a Catalunya el van fer diferent perquè si bé és cert que el carlisme autòcton lluitava empès pel conflicte dinàstic que va esclatar arran de la mort de Ferran VII, i que era reaccionari i refractari als corrents liberals de l'època, també ho és que a Catalunya es va articular com un moviment popular i social que s'oposava al sorgiment del capitalisme industrial. I al costat de tot això, segons assenyala Grau, hi ha la seva catalanitat. La reivindicació dels furs i de les llibertats perdudes el 1714 era una de les motivacions que impulsava els carlins catalans a lluitar. Els carlins representaven també la reacció a un govern central que imposava uns impostos abusius i un sistema de lleves que arruïnava les famílies. A la segona guerra, la resistència al servei militar va produir fins i tot una col·laboració entre les forces carlines i algunes partides republicanes o progressistes, «una unió que, en principi, pot semblar contra natura, però que a l'època semblava lògica i natural».
Un dels encerts del llibre de Grau és la inclusió de biografies d'alguns dels protagonistes de les carlinades, tant del bàndol governamental com del carlí. Dintre dels primers, per exemple, Baldomero Espartero, «home expeditiu i reconegut per actuar atenent els consells de les seves glàndules testiculars»; o Charles d'Espagnac, comte d'Espanya, un individu que «tenia el costum de ballar sota els penjats acompanyat per la música d'una banda militar». I en els segons, Ramon Cabrera, «un bon militar, amb unes qualitats fetes a mida d'una contesa en què calia ser molt murri per sobreviure»; Rafael Tristany, «el militar més polit que va donar la família Ardèvol i el carlisme català en general», i Francesc Savalls, que «tot i els pocs escrúpols que tenia a l'hora d'afusellar presoners, tenia un aire popular, de savi de poble, que resultava atractiu».
Carlinades. El Far West a la catalana és un manual sense notes a peu de pàgina que permet als no iniciats conèixer i comprendre la complexitat de les tres guerres civils que van protagonitzar els carlins, uns fets de primera magnitud per entendre la història de Catalunya. I per als iniciats, una ocasió per gaudir de les històries, les gestes i a vegades també les crueltats d'aquells pellroges que, fins i tot, «tenien noms i sobrenoms que ens recorden els dels grans cabdills indis, un Toro Assegut o un Cavall Foll i que ara poden sonar entranyables però que en el seu temps despertaven temor i respecte: el Ros d'Eroles, el Jep dels Estanys, el Llarg de Copons, el Tigre del Maestrat, el Guerxo de la Ratera, el Nen de Prades, el Tòfol de Vallirana...»
x
El poble sense idees
Durant el segle XIX el món va canviar més de pressa que no ho havia fet mai i, probablement, que no ho tornarà a fer en els propers segles. La vida dels humans es va modificar en tots els seus àmbits. La industrialització representa el canvi més important des de l'aparició de l'agricultura. L'absolutisme monàrquic i el feudalisme senyorial deixen pas –sovint de forma violenta– a noves formes d'expressió i organització política. Les noves alternatives són plurals i contradictòries. A Catalunya, per exemple, la població es va triplicar, passant d'un a tres milions d'habitants. A més de la guerra del Francès i dels diversos conflictes colonials a Cuba i al Marroc, Catalunya viu quatre guerres civils. Construeix una de les xarxes de ferrocarril més denses d'Europa i crema la meitat de les estacions de tren. Destrueix convents i construeix la Sagrada Família. Les noves formes de propietat liberals i capitalistes estimulen el creixement econòmic, però resulten profundament injustes per a la majoria de la població. Tant és així que el carlisme expressa la nostàlgia per la tradicional aliança entre el tron i l'altar; però també representa la defensa de les formes de vida comunitàries. Tant de la comunitat nacional catalana contra el centralisme espanyol, com de les comunitats vilatanes contra la nova propietat burgesa. No és estrany, doncs, que Karl Marx afirmés que els carlins són el poble sense idees, però són el poble.

CARLINADES. EL FAR WEST A LA CATALANA.
Jaume Grau. Cossetània Edicions. 128 planes. 12,60 €.
x
Natàlia Borbonès / Oriol Junqueras

3/5/07

Bases del XXV Premi de Narrativa Ribera d'Ebre 2007

Publicades a la plana web de l'Ajuntament de Vinebre s'hi poden trobar les bases del XXV Premi de Narrativa Ribera d'Ebre. Aquest premi és editat per Cossetània Edicions.
L'edició de l'any passat va ser guanyada per l'escriptor de Badalona Roger Tartera i l'obra guanyadora sortirà publicada el proper mes de setembre. La darrera obra publicada del Premi de la Ribera d'Ebre és Des del cor del Marroc de Josep-Lluís González, publicada l'agost de 2006 per Cossetània Edicions a la col·lecció Notes de color.

"Els amazics". Introducció a un poble tan proper com ignorat

Bona part dels immigrants marroquins que arriben a les nostres terres no tenen l’àrab com a llengua materna, al contrari del que pensa encara molta gent. El fet és que més de la meitat d’aquestes persones utilitzen alguna de les parles amazigues que s’empren a aquest estat magribí. Dades com aquests les podem descobrir amb la lectura d’Els amazics, una senzilla introducció a la realitat del poble berber o amazic, present a tots els estats del nord d’Àfrica.
L’obra -escrita per Hassan Akioud i Eva Castellanos, membres de l’associació catalanoamaziga Itran- se centra fonamentalment a explicar la història del poble amazic, d’una banda, i a presentar la situació de les diferents parles berbers que es poden trobar al nord d’Àfrica. Aquesta segona part, la de la llengua, està en línies generals més aconseguida que la primera, la històrica. No tan sols es fa una descripció de l’idioma, sinó que també s’hi comenten les diferències entre regions i es detallen els factors que han fer de l’amazic una llengua minoritzada. A més, l’obra conté un interessant glossari amazic-català i un recull de refranys berbers.
En conjunt, es tracta d’un treball que no pretén ser exhaustiu sinó introduir la realitat d’un poble sovint ignorat i que, no obstant, ha jugat un paper important en la història no tan sols del Magrib, sinó també de les terres de la península Ibèrica. Per a una ciutadania, la nostra, de la qual formen part un nombre creixent de persones d’origen amazic, llibres com el d’Akioud i Castellanos suposen un bon ajut per eixamplar coneixements sobre aquest poble.

Akioud, Hassan i Castellanos, Eva. Els amazics. Una història silenciada, una llengua viva. Valls, Cossetània Edicions, 2007

Article publicat a la plana web de la Federació Catalana d'ONG per al desenvolupament: móndivers, nacions, drets humans, minories