30/1/09

Pere Robert: "Existeix un altre Vallès de natura gairebé verge. Cal que el preservem i el donem a conèixer"

Presentació d'Excursions i caminades pel Vallès al Club Muntanyenc Sant Cugat

El llibre Excursions i caminades pel Vallès. 40 itineraris, de Pere Robert, es va presentar dijous 29 de novembre al Club Muntanyenc Sant Cugat.
La presentació del llibre va anar a càrrec de Miquel Vilaplana, geòleg i escalador.
Vilaplana va destacar que aquesta obra ens vol donar a conèixer les muntanyes del Vallès a través de propostes d'excursions originals.
El Pere Robert, amb el seu llibre, ha sabut explicar-nos excursions poc conegudes, propostes originals.
A Catalunya, un 70% del territori és de muntanya. Per tant, podem dir que som un país muntanyós, ideal per a l’excursionisme.
Pels voltants del Vallès, les muntanyes tenen una composició geològica molt variada, des de materials molt antics (granits, roques metamòrfiques...) fins a molt més recents, com els conglomerats i gresos vermells. Aquesta diversitat del substrat geològic també es reflecteix en la varietat del paisatge.
Pere Robert, l'autor, va parlar de l'escassa divulgació que s'ha fet sobre el relleu del Vallès:
Quan sentim a parlar del Vallès, la primera imatge que ens ve al cap és: carreteres, indústries, urbanitzacions...certament tot això és veritat, però existeix un altre Vallès de natura gairebé verge. Ens cal preservar-lo i fer-lo conèixer.
Porto vivint la major part de la meva vida al Vallès, i és una terra que m’estimo i en valoro el seu interès paisatgístic. Com que no hi havia cap guia d’excursions a peu per tot el Vallès, em vaig animar a escriure aquest llibre.

29/1/09

Tres editorials presenten els primers llibres electrònics en català

Les editorials Angle, Cossetània i Bromera presentaran mitjançant la seva pàgina web conjunta edi.cat els primers llibres electrònics en català l'1 de febrer, segons han informat a Europa Press. El projecte no es presentarà fins a mitjans de febrer perquè després de ser una iniciativa pionera saben que tindran "problemes" i "retocs a fer.
Cadascuna traurà a la venda en digital cinc títols del seu fons bibliogràfic: Angle Editorial publicarà Contra la fam i la guerra, Un altre món i El meu camí cap a la utopia, d'Arcadi Oliveres; i La meva llibertat i La meva veritat, d'Octavi Fullat.
Cossetània Edicions oferirà als internautes El viatge de Rudy, de Ramon Aymerich i Ester Romeu; La catosfera literària, d'autors diversos; 100 maneres de descobrir un crim, de Moisès Peñalver Núñez; Vilaniu de Narcís Oller, i El vertigen del trapezista, de Jesús M. Tibau.
La valenciana Bromera publicarà algunes de les seves novetats recents, com El soroll de la resta, de Francesc Bodí --Premi Enric Valor de Novela--, Plagis, d'Urbà Lozano, i Encara no m'estimis, de Johnatan Lethem.
El col·leccionista de fades, de Josep Ballester --Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira-- i El pou i el pèndol, d'Edgar Allan Poe, completaran aquesta primera biblioteca digital catalana.
Fonts d'edi.cat han informat a Europa Press que hi ha més editorials interessades a unir-se a la iniciativa, però de moment han desestimat les seves peticions perquè prefereixen anar creixent en funció de la resposta dels clients.
Els llibres electrònics costaran entre un "60 i 70%" del que costen les seves versions en paper, i la idea és que en un futur pròxim les novetats ja es publiquin simultàniament en digital i paper.
Els que segur que no s'editaran en versió electrònica són els llibres de fotografia d'Angle Editorial, ja que l'alta qualitat de les imatges no es pot mantenir en digital, han indicat fonts d'edi.cat, que promociona i distribuirà els títols en digital de les tres editorials.
El projecte s'ha endarrerit "una mica" sobre el que estava previst perquè "és un món nou", i tant la protecció dels textos com la cessió dels drets d'autor ha allargat el procés, així com certs inconvenients que van sorgir en la digitalització dels formats.

Notícia de l'agència Europa Press sobre la presentació dels primers llibres electrònics en català per Edi.cat.

Més informació:
El singular digital
El debat.cat
3cat24.cat
Yahoo notícies
Racó català
Cultura 21
La Vanguardia.es

Presentació de l'Ebre blook, o escriptors contra el vent

Autors del llibre Ebre Blook. Relats d'aigua dolça al Serret Blog
Ahir dissabte, 24 de gener, estaven programats els actes de presentació del llibre Ebre blook, relats d'aigua dolça al Serret Blog, on hem col·laborat Francesca Aliern, Jordi Andreu, Susana Antolí, Teresa Bertran, Pere Casanovas, Glòria Fandos, Joan M. Garcia, Maria Lluïsa Gascon, J. Carlos Gil, Albert Guiu, Silvestre Hernàndez, Josep Igual, Maria-Josep Margalef, Laura Mur, Vicenç Sanz, Emigdi Subirats i Jesús M Tibau. Una bona colla d'aquest 17 escriptors i escriptores, desafiant les inclemències del temps, vam acudir a Vall-de-roures i Arnes atrets per la flauta de l'incansable Octavi Serret.
El vent i un CD de Moustaki em va acompanyar en el viatge d'anada, riu Ebre i Terra Alta amunt. En arribar a Vall-de-roures entro a l'oasi de la llibreria Serret. Allí ja m'esperen uns quans escriptors i la pila d'una cinquantena d'exemplars per signar que l'Octavi ja ha acumulat en tan sols dos dies que fa que té el llibre. Arriben més escriptors. Petons, encaixades de mans, presentacions, i la roda de signatura d'exemplars no para, una mica caòtica al començament.
L'Octavi ens anuncia que properament canviarà el tamboret on s'han assegut a signar tants culs il·lustres, mentre ens avança una colla de projectes nous.
A migdia anem al restaurant i, de camí, el vent ens sacseja i despentina. Una sopa de peix m'escalfa i la tertúlia no para.
Després de dinar, per fer temps, anem a visitar un hotel rural amb encant restaurat recentment, el Mas del rei, i l'Helena, una de les mestresses, ens fa de guia.
Anem amb diversos cotxes i quedem a trobar-nos als porxos de l'Ajuntament d'Arnes. Allí, el fort vent ens fa arrecerar-nos en un bar del carrer Bonaire (ironies del destí). Part dels escriptors tarden en venir, els truco al mòbil, i seguint les indicacions fan cap al bar. En sortir del Mas del rei s'han perdut i han fet una ruta improvisada per la Terra Alta, enmig del vendaval de l'any. Riem.
Ja són quasi les vuit i anem al Molí de l'Oli on la Pepa Nogués, el Josep Igual i jo mateix farem la presentació del llibre entre companys. El vent ha espantat la gent del poble, però una colla d'escriptors i escriptores, amb els seus acompanyats, han desafiat el mal temps i guanyen un bon dia per a recordar.
De tornada a Tortosa, m'acompanyen uns quants cotxes al darrere per no perdre's una altra vegada, i la música de Jesús Fusté.

Article al blog Tens un racó dalt del món, de Jesús Maria Tibau, sobre el llibre Ebre Blook, relats d'aigua dolça al Serret Blog.

28/1/09

"100 anys d'esquí a Catalunya" és per setena setmana un dels llibres de no ficció més venuts

El llibre 100 anys d'esquí a Catalunya. Passions de neu, del periodista Toni Real, és per setena setmana consecutiva un dels llibres de no ficció en català més venuts, segons el diari La Vanguardia de dimecres 28 de gener. Aquesta setmana l'obra apareix al número vuit de la llista.

"Excursions i caminades pel Vallès" permet descobrir meravelles naturals en un entorn densament poblat

El llibre Excursions i caminades pel Vallès, de Pere Robert, es presentarà dijous 29 de gener, a les 8 del vespre, al Club Muntanyenc Sant Cugat.
La presentació anirà a càrrec de Miquel Vilaplana, geòleg i escalador.

La present guia és de tot el Vallès, dividit administrativament en Occidental i Oriental. Abraça, per tant, l’entorn sencer de la depressió o falla del Vallès. Els 40 itineraris estan agrupats per zones d’interès, primer de la Serralada Litoral i després de la Prelitoral, d’oest a est. Són les següents: massís de Collserola; Serralada Litoral, que inclou Montnegre, Corredor i Sant Mateu-Céllecs; Sant Llorenç de Munt i l’Obac; entre el Ripoll i el Congost: cingles de Bertí, Sant Sadurní, Montmajor i altiplà de Castellterçol; i, finalment, Montseny. L’àmbit de la guia és extens i variat, i permetrà descobrir autèntiques meravelles naturals en un entorn tan densament poblat. Els itineraris són tots originals, en el sentit que el recorregut concret no ha estat publicat enlloc amb anterioritat; ara bé, els camins hi eren, no han estat caminats per primera vegada, tot i que alguns camins no havien estat mai descrits fins ara.

Pere Robert:
Nascut el 1941, ha treballat en l’ensenyament com a catedràtic de llengua catalana i com a professor de la Universitat Central de Quito. Soci del Club Muntanyenc Sant Cugat. Ha col·laborat en llibres de text i ha publicat una Antologia poètica d’Ausiàs Marc, amb versió al català actual. És coautor juntament amb Xavier Losantos i Raimon Rovira del recull guanyador del V Premi Vèrtex L’Alt Berguedà en 27 itineraris. Manté una web, Camins, d’itineraris muntanyencs.

27/1/09

Dos volums recopilen la poc coneguda obra narrativa curta de Joan Puig i Ferreter

Cossetània Edicions acaba el cicle que ha dedicat a la recuperació de la narrativa curta de Joan Puig i Ferrater, i que va començar amb l'edició, a començaments del 2008, de L'home que tenia més d'una vida i altres relats. Les narracions compreses al nou recopilatori continuen l'estil de la narrativa dels anys 20 de Puig i Ferrater i demostren, una vegada més, el gran prosista que va ser.
Periodista, dramaturg, novel·lista, editor i polític, Joan Puig i Ferrater (La Selva del Camp, 1882-París, 1956) no ha estat mai un escriptor d'aquells que en sec cauen en l'ostracisme o que són objecte d'una discutible revisió de la seva obra que posa en dubte la seva importància en la literatura catalana contemporània. Però sí és un dels molts que són víctimes de les polítiques editorials que obliguen, segons el professor i escriptor Magí Sunyer, a fer «maniobres» com les que ara l'ha portat a dirigir la recopilació de la narrativa curta de l'autor de la Selva del Camp: «Amb el ritme vertiginós de les editorials, que fa que al cap de dos mesos ja no trobis els llibres a les llibreries, el lector ho pot tenir difícil per localitzar les obres d'alguns autors, entre els quals, Puig». De Joan Puig i Ferrater, Arola Editors ja va publicar fa vuit anys la recopilació de la seva important obra teatral. Ara Cossetània ha fet el mateix amb la narrativa curta: «L'únic que deu quedar per recuperar de Puig és la poesia. Però no hi ha cap projecte al respecte». L'obra poètica de Puig i Ferreter és copiosa però roman en bona part inèdita. Magí Sunyer destaca, d'Una mica d'amor i altres relats, la claredat i originalitat pròpies de l'autor de Camins de França i el fet que la majoria dels contes només havien estat publicats abans en diaris i revistes. «Puig i Ferreter és un escriptor molt clar. En la narrativa curta és molt original i, a més, els seus contes són molt diferents entre ells». Els d'aquest volum els va escriure en els anys 20 i 30, excepte l'inèdit El misteri de la Casa Blanca. «Aquesta va ser l'època en què va estar més influenciat per la literatura russa, sobretot per Dostoievski, i això es pot veure en els seus personatges problemàtics i de psicologia complexa.»
Per Sunyer, i també per Guillem-Jordi Graells, especialista en l'obra de Puig i Ferreter i autor del pròleg d'Una mica d'amor i altres relats, els contes de l'escriptor modernista segueixen l'estil de la narrativa llarga que va conrear en els anys 20. Per Graells, l'escriptor va dedicar a la narrativa curta uns esforços relativament escassos, «obsedit com estava per les seves grans planificacions novel·lístiques, de les quals són, però, un bon complement i fins una derivació prou clara». Dificultats econòmiques empenyien Puig a resoldre cuita-corrents i en forma de conte, que podia publicar en un diari o en una revista, projectes o idees que haurien pogut acabar sent una novel·la. Així passa al conjunt de narracions incloses a Una mica d'amor i altres relats, d'on sobresurt, pel seu estil satíric que contrasta amb la resta dels contes, On són els pobres?... i altres històries de Nadal. L'escriptor torna a situar l'acció a la redacció d'un diari, tal com ja havia fet a Servitud, una de les seves novel·les més reconegudes. Puig i Ferreter hi fa un retrat irònic de Joan Pich i Pon, industrial i polític lerrouxista que arribaria a ser alcalde de Barcelona i que dirigia i era el propietari d'El día gráfico, un diari en què Puig va treballar entre els anys 1920 i 1922.

Notícia de Natàlia Borbonès
i fotografia al diari El Punt sobre el llibre Una mica d'amor i altres relats, segon recull de la narrativa curta de Joan Puig i Ferreter.

Més informació:
comunicació21.com


"Mamífers peluts", de Celdoni Fonoll, es presenta a Breda

El llibre Mamífers peluts [del llop a la musaranya], de Celdoni Fonoll, es presentarà dimarts 27 de gener, a 2/4 de 8 del vespre, al Centre Cultural Els Forns de Breda.
L’acte inclourà un recital a càrrec de Lloll Bertran i Celdoni Fonoll.

26/1/09

Cossetània publica el seu catàleg de novetats per al febrer

Cossetània Edicions ja ha publicat el seu catàleg de novetats per al febrer, que inclou els 12 nous llibres que es podran adquirir a partir del proper mes.
A la col·lecció El Rebost, Els millors plats de l’àvia Remei, de Remei Ribas.
Diccionari del vi i del beure, de Joan Maria Romaní i Olivé.
A De 100 en 100, 100 maneres de descobrir un crim, de Moisés Peñalver Núñez.
A Biblioteca de Tots Colors, Contes d’un filòsof. Contes de glòria i d’infern, de Diego Ruiz.
A Azimut, Alt Empordà, de Sergi Lara.
A Conèixer, Conèixer els ocells, de Jaume Sañé.
A Viatgers, Una granja a l’Amazònia, de Carles Santasusagna.
A El Cullerot, La cuinera catalana, un receptari anònim del segle XIX.
A Perfils, Artur Bladé en la política i literatura catalanes del segle XX, de Xavier Garcia, i Rafael Battestini i Galup (1886-1939), de Josep Maria Vallès i Martí.
A Narrativa, Més enllà de la màscara. 4rt 5è i 6è concurs de contes eròtics. Carnaval de Vilanova i la Geltrú (2006-2008), de diversos autors.
A El Bagul, Preludi de l’última batalla, d’Àngela Jackson.

Podeu consultar també el catàleg en aquest enllaç.

23/1/09

Nascuts per desaparèixer

Des de la pròpia experiència puc afirmar que escriure un bloc implica una doble renúncia, si no múltiple. Cal acceptar d’entrada la volatilitat del text que un cop publicat comença a caducar i resta inevitablement sotmès a l’atzar dels servidors informàtics. Però escriure un bloc implica també la renúncia al paper com a suport final immediat i potser també com a element central del procés creatiu. Per això, no deixen de semblar-me curiosos els llibres que neixen per immortalitzar els blocs –i que consti d’entrada que en sóc còmplice per partida doble. Si, com diu Biel Mesquida, escriure un bloc comporta “perdre la por a la paraula escrita en estat provisional: a l’aire” no deixa de ser paradoxal que textos que van néixer per desaparèixer abandonin la volatilitat per la immortalitat que els brinda el paper.
La literatura catalana comptava ja amb reculls de relats i poemes nascuts a la xarxa (com els tres llibres sorgits de Relats en català) però encara cap antologia de blocs fins la publicació de La catosfera literària 08. El llibre és un recull d’instantànies que capturen un petit tast del que donen de sí els blocs en català. No hi falta l’aperitiu bonic a la vista i bo al paladar de Filant Prim, un primer plat a base de les variacions de L’Escriptori o la carn farcida amb sorpresa d’Els dies i les dones i la dolçor de la Frannia de postres, per citar-ne alguns i no més perquè no m’acusin d’endogàmia, freqüent també a la blocosfera.
Un recull que demostra que els i les blocaires que escriuen en català ho fan des de tot arreu dels Països Catalans, que són dones i homes, joves i no tan joves, psicòlegs, mares, poliblocaires, músics, mestres, estudiants i tantes altres coses (“si l’autor ha esdevingut íntimament rigorós sense deixar-se endur per l’exhibicionaisme de la pantalla, sabrà que la invisibilitat és al capdavall una gran victòria”). Alguns s’acostumen a un nou suport (“pertanyo a una generació que va viure la necessitat de divulgar la literatura per mitjà de les fotocòpies”); d’altres, no hem omplert mai cap llibreta de gargots. Aquesta primera antologia d’autors i de blocs que el temps anirà fent assolar es ben bé un d’aquells llibres que conviden a tancar-lo per seguir la lectura obrint l’ordinador (“des de fa un cert temps, faig zàping de blocs”).

Article de Sara Bailac al blog Llibròfags sobre el llibre La catosfera literària 08. Primera antologia de blogs en català.

22/1/09

"Ebre blook" recull relats amb denominació d'origen ebrenca

El llibre Ebre Blook. Relats d'aigua dolça al Serret Blog es presentarà dissabte 24 de gener, a les 8 del vespre, al Molí de l’Oli d’Arnes.
La presentació anirà a càrrec de Jesús M. Tibau, Josep Igual i les germanes Neus i Teresa Pallarès. Els autors del llibre signaran exemplars a la llibreria Serret durant el matí.

Ebre Blook esdevé el primer blook amb denominació d’origen ebrenca; és a dir, el primer recull de relats publicats en un blog ebrenc que han esdevingut un llibre en lletra impresa (blog convertit en book). En definitiva, un llibre amb regust d’aigua dolça ple d’originalitat i de perles literàries.

Autors:
Francesca Aliern, Jordi, Andreu Corbaton, Susana Antolí, Teresa Bertran, Pere Casanovas, Glòria Fandos, Joan M. Garcia, Maria Lluïsa Gascon, J. Carlos Gil, Albert Guiu, Silvestre Hernàndez, Josep Igual, Maria-Josep Margalef, Laura Mur, Vicenç Sanz, Emigdi Subirats, Jesús M Tibau.

Més informació:

21/1/09

El llibre "100 anys d'esquí a Catalunya" és per sisena setmana consecutiva un dels més venuts segons "La Vanguardia"

El llibre 100 anys d'esquí a Catalunya. Passions de neu, de Toni Real, és per sisena setmana consecutiva un dels llibres de no ficció en català més venuts, segons el diari La Vanguardia de dimecres 21 de gener. Aquesta setmana l'obra apareix al número set de la llista, dues posicions més amunt que la setmana passada.

Les mil cares del mal?

Excepte els dogmàtics que es creuen posseïdors de la Veritat, la majoria dels mortals acceptem que les coses són relatives. No obstant això, hi ha algunes coses que qualificaríem quasi unànimement com a bones o dolents. Una d’aquestes maldats universals seria el nazisme. I els jerarques nazis serien els éssers malvats que l’executaren. Tota aquesta xerrameca pseudofilosòfica ve a tomb d’una sensació que m’ha deixat el darrer llibre que he llegit: Heydrich i les agents del saló Kitty. L’autor n’és en Miquel Esteve un riberenc que s’ha avesat a guanyar premis literaris i que va debutar amb aquesta novel·la sobre l’espionatge del Tercer Reich.
Heydrich fou un dels jerarques nazis més importants i temuts. Llicenciat amb deshonor de l’exèrcit, s’uní a les minúscules SS –tot i els rumors de què tenia ascendència jueva- i tingué un paper rellevant en la decapitació de les SA. Lloctinent de Himmler, fou nomenat governador militar de Bohèmia i Moravia i allí es guanyà el malnom de Carnisser de Praga fins que hi fou assassinat.
La novel·la d’Esteve ens situa en dos moments importants de la vida de Heydrich: la seva mort, el 1942, i la creació, uns anys abans, d’un prostíbul per obtenir informació dels dirigents nazis i els diplomàtics estrangers. A més, l’autor es pren la llicència de transportar part de l’acció als temps actuals d’una residència geriàtrica catalana per a gent rica. L’estructura del llibre es basa en curts fragments d’aquestes tres situacions, que es van intercalant, a més d’una sèrie de records en la forma de flashbacks.
De les tres potes que aguanten el llibre, les corresponents al nazisme són les que semblen més ben travades. D’allà on coixeja una mica –segons l’opinió d’aquest humil ressenyador- és de la trama catalana. Suposo que, tant per part de l’autor com del lector, és més senzill entrar en una història amb ampli suport bibliogràfic que imaginar-se les passions –altes o baixes- d’un grapat de vells acabalats.
Tanmateix, el que m’ha cridat més l’atenció de Heydrich i les agents del saló Kitty no és la història en si, sinó la humanització de tots els personatges que hi apareixen. I l’intent de justificació d’actuacions futures –participació en complots contra Hitler o en la seva repressió- en base a un compromís ètic intern. Aquells malvats poden convertir-se en herois un dia, si més no, per a algú concret. Tothom té un codi moral. No sempre és el majoritari, però com diu el llibre, resignar-se és morir a poc a poc.

Article de David T. Baró al blog llibròfags sobre el llibre Heydrich i les agents del saló Kitty.

20/1/09

Cossetània publica "Una mica d’amor i altres relats", el seu segon recull de narrativa de Puig i Ferreter

Aquesta nova obra i L’home que tenia més d’una vida i altres relats reuneixen per primera vegada tota la narrativa curta de Ferreter

Cossetània acaba de publicar Una mica d’amor i altres relats, el segon recull de narrativa curta de Puig i Ferreter que edita. Aquest volum i el primer de la col·lecció, L’home que tenia més d’una vida i altres relats, reuneixen per primera vegada tota la narrativa curta de Ferreter en llibre.
La nova obra conté els llibres Una mica d’amor i On són els pobres, i altres històries de Nadal, i el conte inèdit “El misteri de la casa Blanc”.
L’escriptor Magí Sunyer, director de la col·lecció Biblioteca de tots els colors de Cossetània, destaca d’aquest volum la claredat i originalitat propis de Ferreter, i el fet que la majoria dels contes només havien estat publicats abans en diaris i revistes.
“Puig i Ferreter és un escriptor molt clar. En la narrativa curta és molt original, i, a més, els seus contes són molt diferents entre ells. Els d’aquest volum els escriu als anys 20 i 30 (excepte l’inèdit “El misteri de la Casa Blanc”). Aquesta va ser l’època en què va estar més influenciat per la literatura russa, sobretot per Dostoievski, i això es pot veure en els seus personatges problemàtics i de psicologia complexa.
Ferreter ja havia publicat, en dos reculls, Una mica d’amor, i On són els pobres, i altres històries de Nadal, però tot i això, fins ara, gran part de la seva narrativa curta només havia aparegut en diaris i revistes.”

Una mica d’amor és el segon dels dos volums que reuneixen per primera vegada en llibre tota la narrativa curta de Puig i Ferreter. Conté els dos reculls que va publicar l’autor, Una mica d’amor i On són els pobres?, i altres històries de Nadal, i un conte inèdit fins ara, “El misteri de la casa Blanc”. Amb l’anterior volum publicat en aquesta col·lecció, permet una lectura completa de les narracions breus del gran prosista que va ser Joan Puig i Ferreter.

Joan Puig i Ferreter
(La Selva del Camp, 1882 – París, 1956), poeta, dramaturg i novel·lista, va escriure peces teatrals que es continuen representant, com Aigües encantades i La dama enamorada, i algunes de les millors novel·les de la nostra literatura, com Servitud, El cercle màgic, Els tres al·lucinats, Camins de França, La farsa i la quimera i la llarga sèrie El pelegrí apassionat.

Més informació:

16/1/09

El vertigen del trapezista

Engrescador. Un recull de contes, vivències i relats. Imaginació a grapats i grans veritats.
M'ha agradat la senzillesa del redactat. De fet molts esciptors tenen aquest do i en Jesús Mª Tibau el té sobradament. El coneixem per el seu blog : Tens un racó dalt del món.
Posts curts, concrets i que conviden a llegir.
El llibre, amb els seus 34 relats, és així de planer.
El primer capítol és la història més llarga. Paisatges, gent del camp i descripcions dels entorns de la seva comarca. Siurana, Cornudella, Tortosa, El Priorat i les muntanyes del Montsant.
Un relat aquest , trist, que commou i que podria ser ben real.
M'ha captivat la capacitat que té aquest escriptor de posar-nos dins el que escriu com si fóssim un engranatge més de la història. Algun personatge que pul.lula per allà, forà o totalment identificat amb algú que decriu.
Segons quins relats m'han fet somriure i aplaudir. Per què no aplaudir un llibre o quelcom que llegixes si t'agrada ? l'Òscar ho fa.
El Conte de Nadal : De paper de plata és encantador. Per això va obtenir un premi en un concurs de Contes de Nadal. "Els peixos no piquen. No piquen ni picaran. Els peixos no piquen; no piquen ni a la de tres... "Aquests peixos viuen en un riu de paper de plata, en un pessebre, amb figuretes que,un cop s'acaba el Nadal, s'emboliquen amb paper fi i es desen".
En Les coses que no canvien em vaig sorprendre en un enfilall d'ensurts un 25 de novembre en què llegia aquest capítol. L'endemà vaig tornar a llegir-lo. No fos cas que el llibre posés 26...Coses de la ment i de la immersió literària. Mhi vaig capbussar. Increïble i molt ben escrit.
Em va entristir el relat d'El vestit. La il.lusió malmesa per un bes amagat.
I vaig sopirar amb Espantar gavines. L'amor diluïnt-se com aigua entre les mans. En aquest cas a la sorra de la platja..." espantant gavines al seu pas..."
El primer amor a Massa esquerdes en un embarcador prop de Riumar. L'adolèscència efervescent i els records esmicolats com el gerro que un cop de vent ha destrossat.... " I mentre uneix amb cura cadascun dels trossos, encadena records l'un darrere l'altre, com qui fa un collaret de pedres de riu ".
Els homes del llibre van "al tros". M'agrada l'expressió - un tros per conrear - l'hort, el camp...un símbol de subsistència de moltes famílies de la pot-guerra fins fa ben poc.
El llibre també és un homenatge a aquesta gent que ha feinejat de sol a sol a casa nostra.
Un llibre ple de metàfores de la vida com el seu títol : El vertigen del trapezista que acaba amb una metàfora més : " La por al buit que té al davant el fa dubtar, i s'alegra d'haver-s'ho rumiat a última hora, perquè intentar el salt sense xarxa hauria estat un error".

Post al blog Llum de dona, sobre el llibre El vertigen del trapezista, de Jesús M. Tibau.

15/1/09

Es publica obra inédita d’Artur Bladé i Desumvila en el llibre "L’edat d’or"

Cossetània acaba d’editar els volums 5 (L’edat d’or) i 6 (Viatge a l’esperança i De l’exili a Mèxic), de l’Obra Completa

El volum V de l’Obra Completa d’Artur Bladé i Desumvila, corresponent al llibre L’edat d’or, publica obra fins ara inèdita d’aquest autor. De L’edat d’or se n'havia publicat la part en que Bladé escrivia sobre la seva infantesa, però restava inèdita la dels seus records de l’adolescència, que s’han recollit ara en un sol volum de l’obra completa, el volum 5, corresponent al Cicle de la Terra Natal III. També s’acaba de publicar el Volum VI, de l’Obra Completa corresponent al Cicle de l’exili II i que comprèn els llibres Viatge a l’esperança i De l’exili a Mèxic.
La filòloga i col·laboradora de Cossetània, Núria Grau, que és qui es responsabilitza de l'edició de l'obra, explica sobre la publicació de l’obra inèdita de Bladé:
“En aquesta edició completa de L’edat d’or, el llibre de memòries per excel·lència d’Artur Bladé, sobretot hi destaca la importància dels inèdits: un capítol inicial d’«Antecedents» que recull el perquè de tot plegat en la història familiar de l’escriptor, reflexions personals originals introduïdes en la primera part de l’obra i una segona part totalment inèdita, dedicada als records i descobriments de l’adolescència. En aquest volum, doncs, el lector hi trobarà les claus per entendre l’univers bladerià al complet, aquells imponderables que van contribuir a formar el caràcter i la vocació de l’escriptor, i tot un seguit d’històries i contalles que es filtren o es barregen amb els records i que demostren la solidificació definitiva del mite de la terra natal.”

UNS FRAGMENTS DE L’OBRA

«[…] la meva vida agombolada per la tendresa dels avis del carrer de Bonaire, amb la qual compensaven l’amor i la protecció d’aquells qui, havent-me portat al món, no em deixaren l’ombra d’un record personal. Amb tot, la manca dels pares pressuposa sempre, en el cor de l’infant, una frustració. Car l’infant té gairebé tanta necessitat d’amor com d’autoritat. El cert és que jo no vaig conèixer el fenomen conegut per emmarament ni aquell famós complex basat en una antiga tragèdia. Vull dir que el desig de dormir amb la meva mare i el d’occir el meu pare no van enterbolir ni un sol moment la meva plàcida, i un pèl trista, infantesa.»

«Des de l’edat de tretze anys, en què vaig deixar d’anar a estudi i vaig començar a dur pantaló llarg, fins al moment d’entrar a la pubertat, van passar uns mesos lents, morosos, beneits, aparentment sense objecte, indecisos —igual que el cor—, ja que mentre, d’una banda, enyorava les tasques i els jocs escolars, de l’altra, cercava la companyia dels minyons granats i els consells dels homes fets. Em sentia estrany, d’acord amb l’edat i com el que era, és a dir, ni carn ni peix, una mena de cargol sense closca, indefens i exposat a tot. Era un temps en què parlava poc i escoltava molt, conforme en això, sense saber-ho, amb el parer dels savis.»

Volum V (L'edat d'or)
Aquest cinquè volum de l’Obra completa d’Artur Bladé i Desumvila, que correspon al Cicle de la terra natal III, presenta —complet— el petit monument de la memorialística catalana del segle XX que és L’edat d’or; l’obra està formada per dues parts («Records de noiesa» 1907-1919, i «Records d’adolescència» 1919-1929), la segona de les quals veu la llum per primer cop, ja que havia restat inèdita fins ara.

Volum VI (Viatge a l'Esperança i De l'exili a Mèxic)
Aquest sisè volum de l’Obra completa d’Artur Bladé i Desumvila, que correspon al Cicle de l’exili II, acull dos llibres més d’aquesta gran crònica sobre l’exili que Bladé va elaborar amb l’objectiu de lluitar contra l’oblit; els quals són representatius de l’etapa mexicana: Viatge a l’esperança. Impressions d’un viatge a la nostra terra l’any 1956 i De l’exili a Mèxic.

Artur Bladé:
Artur Bladé (Benissanet 1907 – Barcelona 1995) va conrear la narrativa i l’assaig i va fer incursions en la poesia i el periodisme. Personalitat autodidacta de les nostres lletres, republicà i catalanista, es va exiliar al final de la guerra civil a França i a Mèxic, on va elaborar literàriament els records de la guerra i de l’exili, les converses mantingudes amb Pompeu Fabra, Antoni Rovira i Virgili i Francesc Pujols, així com la vida al seu poble i la comarca natals, la Ribera d’Ebre; tot això va formar un tríptic literari, històric i sentimental d’una quinzena de llibres que ja són tota una referència en el memorialisme català del segle XX, al costat de les grans obres de Pla, Gaziel o Sagarra. Al seu retorn a Catalunya, el 1961, va col·laborar activament en el redreçament cultural i lingüístic del país. Va publicar diversos volums d’història, va escriure àmpliament en la premsa catalana (Avui, Tele-Estel, Serra d’Or...) i va iniciar una llarga sèrie de dietaris, anomenats Viure a Tarragona, que abasta la crònica dels deu últims anys del franquisme i els primers de la transició.

Més informació:

14/1/09

"100 anys d'esquí a Catalunya" és per cinquena setmana consecutiva un dels llibres de no ficció més venuts segons "La Vanguardia"

El llibre 100 anys d'esquí a Catalunya. Passions de neu, de Toni Real, és per cinquena setmana consecutiva un dels llibres de no ficció en català més venuts, segons el diari La Vanguardia de dimecres 14 de gener. L’obra, en la novena posició de la llista, també va aparèixer el dissabte 10 de gener entre els quatre llibres de no ficció més venuts al rànquing del diari Avui.

13/1/09

"La cabana" de Josep Gironès

Aquest llibre es podria definir com, una gran lliçó d'història feta novel·la.
El llibre pretén donar-nos a conèixer els fets ocorreguts a la Fatarella l'any 1.937 però per fer-ho es remunta uns trenta anys enrere i ens va mostrant el camí que va portar fins a la matança d'uns pagesos que només volien defensar els que tantes suors els havia costat aconseguir.
L'autor, es posa a la pell d'una dona i tot seguint la seva vida ens va ensenyant les costums, tradicions, el treball del camp, la manera de viure dels pagesos d'aquells temps, tan pausada i tan plena de vida, i ens recorda uns valors que hem anat perdent amb els anys.
També, amb un llenguatge planer ens va explicant els problemes de Catalunya, el paper de la Mancomunitat, de la Generalitat, el poder que tenien els amos sobre els pagesos i els treballadors, les primeres vagues..., els diferents partits i la seva manera de veure les coses, i poc a poc es va atansant a la tragèdia.
Una novel·la tendra i dura alhora, i sobretot realista. Molts professors d'història podrien recomanar-la com a lectura als seus alumnes, és un bon llibre per aprendre fora dels llibres de text.
He de dir que m'ha ajudat a entendre moltes de les històries que sentia explicar als meus avis i que només entenia a mitges, alhora que m'ha emocionat recordar moltes costums, jocs i maneres de fer que ells m'havien volgut transmetre.

Article al blog Tumateix llibres, parlem de llibres, sobre el llibre La cabana (XIX Premi Literari Vila d'Ascó), de Josep Gironès i Descarrega.

12/1/09

Poeta de la biodiversitat

David Bueno publicà un article al diari Avui del 3 de gener sobre el llibre Mamífers peluts [del llop a la musaranya], de Celdoni Fonoll. Bueno destaca la trajectòria de Fonoll com a “poeta de la biodiversitat” i fa una breu ressenya del llibre:

[…]Aquesta és la sensació que produeixen els llibres en què en Celdoni Fonoll parla de la natura –o en què deixa que la natura parli a través d’ell-. Perquè amb els gairebé 500 versos dedicats a sengles espècies d’ocells, herbes, bolets, arbres, peixos, amfibis, rèptils i insectes que porta publicats, s’ha convertit per dret propi en el poeta de la biodiversitat.
Tanmateix, Mamífers peluts no és només una sentida col·lecció de versos, sinó molt més. Perquè a més dels versos, el llibre també inclou 70 il·lustracions a tot color dels animals versificats, que provenen dels precisos objectius fotogràfics de J. Sañé, O. Alamany, I. Fonoll, M. Viza i J. Sargatal, quatre partitures de cançons transcrites per I. Fonoll, i 65 pàgines d’informació científica escrites per la biòloga M. Vigo i d’informació literària i popular escrita per Celdoni Fonoll.

8/1/09

Un llibre reivindicatiu de les sopes és el número 50 de la col·lecció "El cullerot", de Cossetània

Lluís Bonada publicà un article al setmanari El Temps del 30 de desembre sobre el llibre Totes les sopes, de Jaume Fàbrega. Bonada destaca, del contingut de l'obra, la importància que dóna a les sopes en una bona alimentació i en la cuina familiar, i també fa referència a la ja llarga trajectòria de la col·lecció El Cullerot de Cossetània.
Josep Pla va escriure que un país civilitzat i ben alimentat es caracteritza per les sopes, i confrontava la importància i estima que tenien a França i el poc cas que se'n feia a casa nostra.
Per reconciliar-nos amb aquest plat, Jaume Fàbrega ha escrit el llibre Totes les sopes. Brous, escudelles i sopes d'arreu.
El primer escriptor gastronòmic dels Països Catalans pensa que la sopa és la cuina familiar per excel·lència, la quinta essència dels sabors i el mateix símbol de l'aliment.
Per reforçar-ne la importància, l'editorial que l'ha publicat, Cossetània, l'ha escollit com a títol número cinquanta de la seva col·lecció gastronòmica, "El cullerot".

7/1/09

"100 anys d'esquí a Catalunya" és per quarta setmana consecutiva un dels llibres de no ficció més venuts segons "La Vanguardia"

100 anys d’esquí a Catalunya. Passions de neu, de Toni Real, torna a ser un dels llibres de no ficció en català més venuts segons el diari La Vanguardia de dimecres 7 de gener. L'obra, que es troba per segona setmana consecutiva en la segona posició de la llista, fa quatre setmanes que apareix al rànquing d'aquest diari.

5/1/09

Cossetània, amb la cuina

La col·lecció El Cullerot ha arribat als cinquanta títols · Enguany l'editorial publica quatre llibres que competiran pels Gourmand Cookbook Award

Cossetània va néixer a Valls el 1996 amb la intenció de cobrir un buit en l'àmbit de les guies de muntanya, i va ser un gran encert. Una de les col·leccions que el segell va emprendre amb èxit va ser El Cullerot, de llibres de cuina, que ha arribat al número cinquanta, amb 'Totes les sopes' del gastrònom Jaume Fàbrega. Entre els autors destacats de la col·lecció també s'hi troba Eliana Thibaut, l'Àvia Remei, Pere Tàpies, Francesc Murgades i Pep Nogué.
El Cullerot és la col·lecció de llibres de cuina més extensa, avui per avui, en l'àmbit de l'edició en català. La col·lecció es va iniciar amb el títol 'La cuina del calçot' de Joan Jofre i Agustí Garcia. Inclou llibres de receptes de cuina, alguns sobre vins, clàssics com 'La Teca' d'Ignasi Domènech, cuines per territoris... Els títols més venuts, segons l'editorial, són els de l'àvia Remei: 'La cuina de l’Àvia Remei', amb disset edicions i 46.000 exemplars venuts, i 'Plats i secrets de l’Àvia Remei', amb nou edicions i 31.000 exemplars venuts.

Els Gourmand Cookbook Awards
Enguany quatre títols de la col·lecció El Cullerot publicats el 2008 han estat seleccionats per competir internacionalment per al Gourmand Cookbook Awards: en la categoria de Millor Guia, Cuina Volcànica. La cuina dels restaurants de la Garrotxa, a cura de Pep Nogué; Amanides. La frescor de la terra, de Mariona Quadrada, en la categoria de la Millor monografia gastronòmica; Manual de gastronomia. Indicacions Pràctiques per al gurmet, de Jaume Fàbrega, al Millor llibre de cuina per a professionals; i El Cullerot a la categoria de Millor col·lecció de llibres de cuina.
Tots aquests títols s'han premiat en llengua catalana. I a partir d’ara els llibres guanyadors en cada llengua es converteixen en finalistes que competiran en l'àmbit internacional per ser escollits els millors llibres de cuina del món. Els guanyadors mundials de cada categoria dels Gourmand Cookbook Awards es donaran a conèixer el mes de maig del 2009.

Article publicat a Vilaweb el dia 3 de gener del 2009

1/1/09

"Les cabanes de volta de les Borges Blanques" es presenta a Cervià de les Garrigues

El llibre Les cabanes de volta de les Borges Blanques, de Ramon Queralt Boldú, es presentarà diumenge 4 de gener, a les 12:30, a la Sala del Jovent de Cervià.
La presentació anirà a càrrec de Jordi Rubió i Sobrepere, president del Centre d’Estudis de les Garrigues, i de l’autor, Ramon Queralt Boldú.