15/1/09

Es publica obra inédita d’Artur Bladé i Desumvila en el llibre "L’edat d’or"

Cossetània acaba d’editar els volums 5 (L’edat d’or) i 6 (Viatge a l’esperança i De l’exili a Mèxic), de l’Obra Completa

El volum V de l’Obra Completa d’Artur Bladé i Desumvila, corresponent al llibre L’edat d’or, publica obra fins ara inèdita d’aquest autor. De L’edat d’or se n'havia publicat la part en que Bladé escrivia sobre la seva infantesa, però restava inèdita la dels seus records de l’adolescència, que s’han recollit ara en un sol volum de l’obra completa, el volum 5, corresponent al Cicle de la Terra Natal III. També s’acaba de publicar el Volum VI, de l’Obra Completa corresponent al Cicle de l’exili II i que comprèn els llibres Viatge a l’esperança i De l’exili a Mèxic.
La filòloga i col·laboradora de Cossetània, Núria Grau, que és qui es responsabilitza de l'edició de l'obra, explica sobre la publicació de l’obra inèdita de Bladé:
“En aquesta edició completa de L’edat d’or, el llibre de memòries per excel·lència d’Artur Bladé, sobretot hi destaca la importància dels inèdits: un capítol inicial d’«Antecedents» que recull el perquè de tot plegat en la història familiar de l’escriptor, reflexions personals originals introduïdes en la primera part de l’obra i una segona part totalment inèdita, dedicada als records i descobriments de l’adolescència. En aquest volum, doncs, el lector hi trobarà les claus per entendre l’univers bladerià al complet, aquells imponderables que van contribuir a formar el caràcter i la vocació de l’escriptor, i tot un seguit d’històries i contalles que es filtren o es barregen amb els records i que demostren la solidificació definitiva del mite de la terra natal.”

UNS FRAGMENTS DE L’OBRA

«[…] la meva vida agombolada per la tendresa dels avis del carrer de Bonaire, amb la qual compensaven l’amor i la protecció d’aquells qui, havent-me portat al món, no em deixaren l’ombra d’un record personal. Amb tot, la manca dels pares pressuposa sempre, en el cor de l’infant, una frustració. Car l’infant té gairebé tanta necessitat d’amor com d’autoritat. El cert és que jo no vaig conèixer el fenomen conegut per emmarament ni aquell famós complex basat en una antiga tragèdia. Vull dir que el desig de dormir amb la meva mare i el d’occir el meu pare no van enterbolir ni un sol moment la meva plàcida, i un pèl trista, infantesa.»

«Des de l’edat de tretze anys, en què vaig deixar d’anar a estudi i vaig començar a dur pantaló llarg, fins al moment d’entrar a la pubertat, van passar uns mesos lents, morosos, beneits, aparentment sense objecte, indecisos —igual que el cor—, ja que mentre, d’una banda, enyorava les tasques i els jocs escolars, de l’altra, cercava la companyia dels minyons granats i els consells dels homes fets. Em sentia estrany, d’acord amb l’edat i com el que era, és a dir, ni carn ni peix, una mena de cargol sense closca, indefens i exposat a tot. Era un temps en què parlava poc i escoltava molt, conforme en això, sense saber-ho, amb el parer dels savis.»

Volum V (L'edat d'or)
Aquest cinquè volum de l’Obra completa d’Artur Bladé i Desumvila, que correspon al Cicle de la terra natal III, presenta —complet— el petit monument de la memorialística catalana del segle XX que és L’edat d’or; l’obra està formada per dues parts («Records de noiesa» 1907-1919, i «Records d’adolescència» 1919-1929), la segona de les quals veu la llum per primer cop, ja que havia restat inèdita fins ara.

Volum VI (Viatge a l'Esperança i De l'exili a Mèxic)
Aquest sisè volum de l’Obra completa d’Artur Bladé i Desumvila, que correspon al Cicle de l’exili II, acull dos llibres més d’aquesta gran crònica sobre l’exili que Bladé va elaborar amb l’objectiu de lluitar contra l’oblit; els quals són representatius de l’etapa mexicana: Viatge a l’esperança. Impressions d’un viatge a la nostra terra l’any 1956 i De l’exili a Mèxic.

Artur Bladé:
Artur Bladé (Benissanet 1907 – Barcelona 1995) va conrear la narrativa i l’assaig i va fer incursions en la poesia i el periodisme. Personalitat autodidacta de les nostres lletres, republicà i catalanista, es va exiliar al final de la guerra civil a França i a Mèxic, on va elaborar literàriament els records de la guerra i de l’exili, les converses mantingudes amb Pompeu Fabra, Antoni Rovira i Virgili i Francesc Pujols, així com la vida al seu poble i la comarca natals, la Ribera d’Ebre; tot això va formar un tríptic literari, històric i sentimental d’una quinzena de llibres que ja són tota una referència en el memorialisme català del segle XX, al costat de les grans obres de Pla, Gaziel o Sagarra. Al seu retorn a Catalunya, el 1961, va col·laborar activament en el redreçament cultural i lingüístic del país. Va publicar diversos volums d’història, va escriure àmpliament en la premsa catalana (Avui, Tele-Estel, Serra d’Or...) i va iniciar una llarga sèrie de dietaris, anomenats Viure a Tarragona, que abasta la crònica dels deu últims anys del franquisme i els primers de la transició.

Més informació:

2 comentaris:

Miquel Esteve ha dit...

És una pedra maragda, la Núria Grau, que no desdiu amb el verd dels presseguers de les nostres terres...

Miquel

intelligence ha dit...

Some of the content is very worthy of my drawing, I like your information!
costume jewelry