Tapís narratiu d'amors molt diversos

El diari El Triangle publicà una ressenya sobre el llibre Una mica d’amor i altres relats, de Joan Puig i Ferreter. Aquesta fa una breu anàlisi de les característiques dels contes de Ferreter:

Aquest segon llibre de narracions breus complementa la faceta de contista de l’autor de La novel·la d’Esther, aplegant dues col·leccions d’històries i un text inèdit.

[...]Una certa concepció rígida de la narració es veu enriquida per alguns detalls de perspicàcia psicològica i expressiva i per la panoràmica d’històries de temàtica comuna que desplegà Puig i Ferreter a Una mica d’amor.

El llibre Miquel Mestre Avinyó, de Jordi Suñé Morales, es presentarà divendres 10 de juliol, a les 8 del vespre, a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Torredembarra. La presentació anirà a càrrec de Joan Maria Thomàs, professor d’Història contemporània de la URV.

Miquel Mestre Avinyó (Mont-Roig del Camp 1890 - Barcelona 1976) va ser líder obrer durant la dècada de 1910, va ser un dels impulsors del cooperativisme de consum a es comarques tarragonines durant la dècada següent. A partir de 1934 va presidir la Federació de Cooperatives de Catalunya i la Federación Nacional de Cooperativas de España. També va presidir la Confederació de Cooperatives de Catalunya (1936) i el Consell Superior de la Cooperació (1938). Va ser Director General de Proveïments de la Generalitat de Catalunya (1937), membre del Consell d’Economia (1937), adjunt del Director General de Abastecimientos de la República (1938) i membre del Consell Directiu de la Caixa de Crèdit Industrial de Catalunya (1938). Va jugar un paper molt important en la defensa del moviment cooperatiu en el context revolucionari de la guerra civil (1936-1939). Va escriure articles i va pronunciar nombrosos discursos i conferències.

Jordi Suñé:
Jordi Suñé (Torredembarra, 1975) és mestre i llicenciat en antropologia social i cultural a la Universitat Rovira i Virgili, és autor de diversos treballs. Ha publicat els llibres Miquel Mestre Avinyó i el cooperativisme a Torredembarra (III Beca Manuel Crehuet, 2005) i La Torredembarra republicana i federal. El Centre Republicà Democràtic Federal (2008) i diversos articles com “El cooperativisme i els primers dies de la guerra civil” (XV Premi Periodístic Jacint Dunyó, 2006) i “Els inicis del catalanisme al Baix Gaià” (Estudis Altafullencs núm. 32, 2008). Junt amb David Morlà ha escrit l’opuscle El Cafè de Dalt patrimoni de la Torre (2007) i el llibre La Veu del Poble. Més de cent anys de tradició coral a Torredembarra (2008). És soci del Centre d’Estudis Sinibald de Mas i ha participat en el consell redacció de diverses revistes.

"La Setmana Tràgica de Barcelona, 1909", d'Alexia Domínguez, es presenta a Badalona

La Setmana Tràgica de Barcelona, 1909, d'Aleixa Domínguez, es presentarà dijous 9 de juliol, a les les 8 del vespre, al pati de l’Associació de Veïns del centre de Badalona.
Presentarà el llibre Josep Soler i Amigó, president de l’Associació de Veïns del Centre, i Jordi Albadalejo, historiador.

Joaquim Vilarnau: "Es publiquen més discos en català que mai"

Ignasi Franch publicà una entrevista a Joaquim Vilarnau, autor del llibre 50 anys de la cançó, al diari El Triangle.

Vilarnau parlà de la seva voluntat de fer divulgació de l’època de la Nova Cançó i també de la situació actual de la música en català.

El llibre és un recull de textos, amb perfils dels protagonistes del moment, i una mirada als grups que van sorgir amb la Nova Cançó. Un volum divulgatiu?

Decididament. En tots els treballs que he fet sobre memòria musical sempre he volgut mantenir dues premisses: que siguin didàctics, perquè aquells que no van viure els esdeveniments els puguin entendre, i que siguin precisos i meticulosos perquè els que sí els van viure no hi trobin errades ni absències.

Quin pes atorgaries a la Cançó a escala internacional? Va ser només un fenomen per a consum propi?
No. Pensa que Els Setze Jutges van començar emmirallats en França, en Brel o Brassens, però a poc a poc la Cançó catalana va créixer i es va convertir en un moviment influent. Algunes iniciatives van sorgir a imitació d’aquesta, com l’Ez Dok Amairu basc, que va sorgir de la impressió que a Laboa li causà Llach. Anys després, cubans com Silvio Rodríguez o Pablo Milanés han reconegut el mestratge de Llach o de Quico Pi de la Serra. Alguns d’aquests artistes gaudeixen d’un gran reconeixement internacional. Alguns ens els podem imaginar, com Serrat o Llach, però també hi és De la Serra, a qui tenim una mica oblidat.

[...]Han passat anys de normalització lingüística. Com veus el moment de la música en català? Hi ha diversitat i bones propostes, però... realment penetren en el públic, o formen una mena de circuit tancat d’on rarament en surt res?
En aquest moment es publiquen més discos en català que mai; el nivell de qualitat és molt bo. És difícil dir si tenim les millors músiques que mai, però sí crec que tenim més bones músiques que mai, quantitativament parlant. I hi ha una diversitat que possibilita que qualsevol oient pugui trobar propostes que siguin del seu gust. Però continua havent-hi molts prejudicis per part de gent que es nega a escoltar música en català. El present és bo, malgrat el paper gairebé a la contra que ha tingut la televisió pública. Si TV3 hagués apostat per la música en català, la situació seria molt millor.

La Setmana Tràgica, als llibres

[...] Qui també ha basat el seu llibre en documents de l'època és Alexia Domínguez que ha utilitzat diaris com 'La Veu de Catalunya', 'El correu' o 'El poble català' per escriure l'assaig 'La Setmana Tràgica de Barcelona, 1909' (Cossetània). L'interès de Domínguez per aquest episodi va néixer quan anava a l'escola. La professora d'història els va explicar que l'edifici on anaven a classe, l'escola Pia de Sant Antoni de Barcelona, va ser incendiat durant la Setmana Tràgica. 'Volia recuperar aquest fet històric que, tot i que és petit en la història, té un caràcter premonitori perquè aquests fets es van repetir durant la guerra de 1936-1939', ha dit Domínguez a VilaWeb. 'No volia fer cap manifest polític sinó explicar com es va produir aquesta revolta des d'un punt de vista periodístic', ha afegit. L'autora fa un retrat de la societat catalana d'aquella època i aporta dades com quin era el preu del pa, quins canvis estaven patint els carrers de Barcelona o els nous esports que s'havien introduït en la societat. 'Volia fer un llibre amè per aquella gent a qui no interessa la història', ha concretat l'autora. [...]

Fragment de la notícia "La Setmana Tràgica, als llibres" publicada a Vilaweb, sobre el llibre La Setmana Tràgica de Barcelona, 1909, d'Alexia Domínguez.

Cossetània publica un nou catàleg de llibres de muntanya, natura i viatges

Cossetània ha publicat el seu nou catàleg de llibres de muntanya, natura i viatges per aquest estiu. Aquestes són algunes de les obres de publicació més recent que s’hi poden trobar:

De la col·lecció Azimut de guies d'excursionisme, Volta al Parc d’Aigüestortes en BTT, de Rafel Vallbona; A peu pel Pirineu català, de Manel Figuera, i En BTT pel Pirineu català, d’Oriol Guasch.

A Azimut comarcal, Alt Empordà. 17 excursions a peu, de Sergi Lara, i Cerdanya. 17 excursions a peu, de Manel Figuera.

A la col·lecció Conèixer, Conèixer els ocells, de Jaume Sañé.

A Espais Naturals, El Parc Natural de Montserrat. 10 rutes autoguiades, de Josep Maria Llorach.

A Hyla, 100 mamífers fàcilment identificables de tot el món (en preparació), de Jaume Sañé.
Entre el llistat de llibres també s'hi poden trobar obres vinculades a la natura de les col·leccions El Tinter, Pioners, Perfils, Petjades, Baix Empordà, Viatgers, Annapurna i Manuals de muntanya, entre altres.
Si estan interessats a rebre el catàleg, només cal que ens enviin un correu electrònic a l'adreça cossetania@cossetania.com amb les seves dades i els el farem arribar.

"Memòries del viatge (1940-1975)" reflexiona sobre l’experiència de la immigració a Catalunya sota la llarga dictadura franquista

El llibre Memòries del viatge (1940-1975), dirigit per Martí Marín Corbera, es presentarà dimarts 7 de juliol, a les 7 de la tarda, al Museu d’Història de la Immigració, a Sant Adrià del Besós.

La presentació anirà a càrrec el director dels Serveis Territorials del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació a Barcelona, Àngel Merino, la regidora de cultura de Sant Adrià del Besòs, Ruth Soto; la directora del Museu d’història de la Immigració de Catalunya, Imma Boj; i el coordinador de l’obra i professor de la UAB, Martí Marín.

Aquesta obra reflexiona sobre l’experiència de la immigració a Catalunya sota la llarga dictadura franquista, a través d’una suma de capítols temàtics que ens aproximen a les xifres bàsiques (M. Marín), les circumstàncies del viatge i dels primers assentaments (I. Bordetas), la repressió del fet migratori (I. Boj i J. V. Aroca), la integració en el món del treball (J. Tébar), la tardana planificació de les necessitats d’habitatge (A. Ferrer i C. Ruiz) i els mecanismes associatius que conduïren a l’arrelament (M. Marín). (1940-1975).

Martí Marín:
Martí Marín (Sabadell, 1965, és professor d’Història Contemporània de la UAB (1994). Especialitzat en el període franquista, ha publicat els llibres Els ajuntaments franquistes a Catalunya (2000), Catalanisme, clientelisme i franquisme. Josep Maria de Porcioles (2000 i 2005) i Història del franquisme a Catalunya (2006). Ha participat en obres col·lectives Història, política, societat i cultura dels Països Catalans, vols. 10 i 11 (1997 i 1998), Història i memòria: el franquisme i els seus efectes als Països Catalans (2007) i El franquismo y la transición en España (2008).