31/10/09

Llibre de núvols

El passat diumenge 4 d''octubre es va presentar el llibre Conèixer els núvols. Com diu el títol, es tracta d'un llibre de núvols. Els autors són en Jordi Mazón i en Marcel Costa Vila, i l'ha editat Cossetània Edicions.
El resultat és un llibre interessant, molt gràfic, clar i de fàcil lectura. Aquest llibre pretén mostrar com s’identifiquen els diferents tipus de núvols, ajudar-nos a comprendre la seva formació, i explicar com ens poden indicar que s’acosta un canvi de temps, o que l’atmosfera romandrà estable. Tal com indiquen els autors l' observació i identificació dels núvols té importància científica i resulta de gran utilitat per a la predicció local del temps atmosfèric, molt útil per als excursionistes i les activitats a l’aire lliure.
En Jordi Mazón és llicenciat en Física i màster en Climatologia Aplicada per la Universitat de Barcelona i en Marcel Costa és llicenciat en Biologia i un gran afeccionat a la meteorologia. Els dos són autors de llibres i articles de divulgació i recerca científica especialment sobre meteorologia.
En un blog com aquest, "el nostre", no podíem passar per alt aquesta publicació, editada en català i a Catalunya. Bé, salut i fins aviat!

Article d'Enric Agud Piqué al blog El temps amb nom i cogonoms, de TV3.


30/10/09

La revolució democràtica d’Andorra

L'historiador Arnau Gonzàlez publica el primer llibre que tracta de manera acadèmica els convulsos fets del 1933

L’anomenada revolució del 5 d’abril del 1933 a Andorra, quan un moviment de ciutadans andor­rans van obligar que el Consell General votés a favor d’un sufragi masculí més ampli, és el centre d’atenció de l’estudi presentat ahir per Arnau Gonzàlez, La cruïlla andorrana del 1933: la revolució de la modernitat, que publiquen Cossetània Edicions i la Fundació Julià Reig.
“Aquesta és la primera peça d’una part de la història d’Andorra poc estudiada”, va assenyalar Gonzàlez, per qui el llibre és una manera de “reivindicar el que ha passat a Andorra perquè l’interès de la història d’un país no està vinculat a l’extensió del seu territori”.
El treball pretén “explicar les circumstàncies tan particulars de l’any 1933 a nivell polític i institucional al país, on es van donar cita problemes de caràcter econòmic i polític que expliquen el procés de modernització d’Andor­­ra”. Es tracta, doncs, d’un relat que ofereix les claus de l’inici d’un canvi d’estructura que empenyia les valls a sortir de l’edat mitjana per introduir-se en un nivell evolucionat d’organització social, les circumstàncies del procés de modernització del país. “Les reivindicacions dels joves que es van tancar al Consell General per forçar una ampliació del sufragi era la demanda d’una democratització bàsica.” En aquest sentit, no era en tot cas un moviment que es pogués emparentar amb qualsevol procés revolucionari de tipus anarquista o comunista, va precisar Gonzàlez.

Un moviment autòcton
L’historiador va subratllar també el fet que el corrent democràtic estava impulsat per protagonistes autòctons i influenciat, en tot cas, per andorrans que havien anat a viure a Espanya o França. I això, encara que Andorra havia acollit obrers de la corda de la CNT que van venir a treballar per a Miquel Mateu en les obres de Fhasa i que iniciarien protestes per qüestions laborals. El nucli d’andorrans residents a Barcelona, que havia tingut participació activa en el debat polític a través de les seves publicacions, va ser l’inspirador del contingut del manifest que posava la base tèorica de la “revolució”. Gonzàlez comenta, però, que “al marge d’alguns andorrans residents a Barcelona que podien tenir influència d’Esquerra Republicana o de la Lliga Catalana, no tenien idees extremes o anarquistes”.
A banda dels fets del 1933, Gonzàlez diu en el llibre que el “fantasma del contagi catalanista” va planar en la història d’Andorra durant tota aquella època. Les diferències entre els estats espanyol i francès, el Vaticà i les desavinences del bisbe de la Seu d’Urgell, la pugna per assolir el control de la cosobirania espa-nyola són també matèria d’anàlisi per part de l’historiador català. Aquest estat de coses més el fet que “part de la joventut andorrana volia unes estructures més modernitzadores per canviar una política que en aquell moment encara era deutora del sistema de famílies” va conduir a la revolució del 1933, una revolució en cap cas violenta i que tampoc es podria considerar un cop d’Estat, això sí, suficientment atractiva com perquè la premsa internacional “s’hi aboqués” i en fes un complet retrat mediàtic. Andorra es va convertir en una cruïlla on coincidien tot d’interessos, fins i tot, segons va dir Gonzàlez, es va témer pel perill que el país “es convertís en base de l’Alemanya nazi, a la vegada que l’Itàlia feixista de Mussolini va seguir la situació de conflicte per veure si podia pescar alguna cosa a la rereguarda francesa”.
La rocambolesca situació política del Principat va fer que els coprínceps sentissin una preocupació creixent davant el temor que l’Arcàdia andorrana es convertís en un lloc de conflicte i ines­tabilitat contínua. Això és el que va provocar la “invasió” de gendarmes francesos l’agost del 1933, mentre que el Copríncep episcopal es va oposar a una actuació semblant per part de la guàrdia civil, malgrat que es va preveure.

Arxius tancats i barrats
Arnau Gonzàlez va aprofitar la presentació d’ahir per denunciar els impediments i les “trabes” que han posat a la seva tasca investigadora les autoritats religioses del bisbat d’Urgell tot rebutjant de manera sistemàtica les seves demandes per consultar els arxius del bisbe, va dir. Els impediments a l’estudi que ha trobat a la Seu, però, contrasten amb l’obertura del Vaticà, on sí que s’han pogut recuperar molts documents sobre Andorra.
Gonzàlez també va elogiar l’atenció rebuda pels arxius francesos, a Nantes, on assegura que ha estat la primera persona a consultar les més de deu caixes de documents sobre el Principat. L’investigador, doctor i professor d’història a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va explicar que l’administració francesa va ser molt minuciosa fent el seguiment de cada ciutadà al Principat i que pràcticament, resseguint aquesta documentació, se’n podria reconstruir la trajectòria vital. Finalment, l’autor confia que el bisbat canviï d’actitud i es pugui seguir estudiant.

Article de Joan Antoni Guerrero al Diari d'Andorra sobre el llibre La cruïlla andorrana del 1933: la revolució de la modernitat, d'Arnau Gonzàlez Vilalta.

El món descobreix la catalanitat de Colom

Lluís Bonada publicà un article a la revista El Temps sobre les tesis a favor de la catalanitat de Cristòfor Colom, entre elles, la de Charles Merrill, autor de Colom. 500 anys enganyats.
Bonada recull les darreres investigacions sobre el descobridor d'Amèrica i el testimoni de Charles Merrill:
El llibre de Merrill acaba de ser traduït al català per l’editorial Cossetània, amb el títol Colom. 500 anys enganyats. Per què s’amagà l’origen català del descobridor d’Amèrica.
“Un dels avantatges del meu llibre és que no sóc català”, ens diu. “Que he arribat al convenciment que el més probable és que Colom fos català o de família catalana, després d’haver estudiat a fons totes les proves, sense cap parti plis.”

29/10/09

Charles J. Merrill: “la teoria de l’origen català de Colom té arguments molt sòlids”

Es presenta el llibre Colom 500 anys enganyats. Per què s'amagà l'origen català del descobridor d'Amèrica

Presentació del llibre Colom. 500 anys enganyats

Charles J, Merrill, autor del llibre Colom 500 anys enganyats. Per què s'amagà l'origen català del descobridor d'Amèrica, ha dit en la presentació del llibre que s'ha realitzat dijous dia 29 d'octubre que "la teoria de l'origen català de Colom té arguments molt sòlids".
Merill ha comentat que va arribar a Colom a partir d'un estudi sobre la literatura catalana "on vaig trobar una teoria sobre l'origen del descobridor d'Amèrica molt ben estructurada i sobre la qual als EEUU no se'n sabia res. El que jo he tractat en aquest llibre és recollir els arguments més sòlids per demostrar que la teoria catalana de Colom no és una faula ni un invent sinó que té arguments molt sòlids". Per Merill, "la teoria catalana pot donar respostes a moltes preguntes que s'han fet sobre Colom i el descobriment del Nou Món."
L'investigador nord-americà ha fonamentat la seva conclusió que Colom tenia un origen català bàsicament en tres punts, "primer, el cognom Colom, que s'ha demostrat que originàriament era aquest, clarament català; segon, Colom no va dir mai d'on era, parlava castellà amb accent estranger però reconeixia als Reis Catòlics com a senyors naturals, per tant si no era castellà però era súbdit dels Reis, hauria de ser de la Corona d'Aragó; per altra part, ell mai va dir que era genovès; i, en tercer lloc, hi havia com argument per amagar el seu origen que la família de Colom va lluitar contra els Trastàmara. A més a més, Ferran i Isabel van prendre la decisió que el Nou Món seria pel regne de Castella i hagués estat un conflicte reconèixer que aquests territoris havien estat descoberts per un català."
Merrill també ha donat altres arguments com que Colom va donar el nom de Montserrat a una illa del Carib. Amb la documentació estudiada "sabem que el fill de Colom tenia devoció pel Santuari de Montserrat, cosa que devia venir-li del seu pare. A més, molts dels quals en aquells temps van defensar que hi havia una ruta diferent per arribar a Àsia, eren catalans".
Per la seva part, Francesc Alberdaner, president del Centre d'Estudis Colombins, ha dit que el treball de Merrill "és molt important ja que l'autor l'ha fet de forma imparcial i amb aquest llibre es clarifiquen moltes informacions tergiversades sobre la teoria catalana. És un treball fet amb criteris científics".
Charles J. Merrill, quan va escriure el llibre, era professor de llengües a la Universitat de Mount Saint Mary, a l’estat nord-americà de Maryland. Es va llicenciar pel Dartmouth College i va cursar estudis de postgrau i doctorat a la Duke University. Ha realitzat extensos estudis sobre literatura medieval catalana i va participar en un documental del Discovery Channel sobre la vida de Cristòfor Colom. Actualment viu a Roma, on estudia per ordenar-se sacerdot catòlic. Aquest llibre ja es va publicar fa un any als EEUU en anglès.

"Una sortida digna" es presenta a la llibreria Abacus de Reus

Una sortida digna, de Jesús M. Tibau, es presentarà divendres 30 d’octubre, a 2/4 de 7 del vespre, a la llibreria Abacus de Reus.
La presentació anirà a càrrec de l’escriptor Òscar Palazón i el cantautor Jesús Fusté cantarà un parell de cançons, acompanyat de Toni Just a la guitarra.

28/10/09

Últimes lectures: Una sortida digna de Jesús M.Tibau

"La mort mai havia estat tan suggerent i atractiva en un recull de relats"
Aquest és el titular que posaria si hagués de ser notícia el darrer recull de relats de l'autor ebrenc Jesús M.Tibau. És un llibre de relats fresc, de lectura àgil, fluïda, dinàmica...
Si en el darrer llibre ja hi havia relats que desprenien dosis d'ironia i tendresa, en aquest recull, les dosis d'ironia i tendresa han estat augmentades i perfectament dosificades (mai millor dit) en una àmplia galeria de situacions i personatges.
Hi ha contes absolutament genials com el conte que obre el recull "La notícia de l'any", un conte absolutament brillant on l'autor demostra un gran domini del ritme que va creixent com les ganes de la gent de conèixer les primeres impressions d'un ressuscitat. Destins és un altre dels relats que m'han agradat...on uns pares s'angoixen constantment perquè veuen que el seu fill no serà un bon lladre i la mare li retreu "ets massa tou!".

En fi...una nova entrega augmentada i millorada de l'originalitat narrativa d'en Jesús Maria Tibau.

Ressenya al blog Nàufrag i obrer sobre el llibre Una sortida digna, de Jesús M. Tibau.

"Colom. 500 anys enganyats", exposa els motius pels quals s'amagà la catalanitat del descobridor d'Amèrica

El llibre Colom. 500 anys enganyats, de Charles J. Merrill, es presentarà dijous 29 d’octubre, a 2/4 de 8 del vespre, a la llibreria Ona.
La presentació anirà a càrrec de Francesc Albardaner, president del Centre d’Estudis Colombins; Joaquim Arenas i Sampera, fundador i ex-president del Centre d’Estudis Colombins, i l'autor.

Des dels Estats Units d’Amèrica, Charles J. Merrill, professor de la universitat de Mount Saint Mary, ha estudiat durant divuit anys tota la informació i les teories existents sobre els orígens de Cristòfol Colom. Per tant, les seves conclusions, publicades a l’estat de Washington el 2008 amb el títol Colom of Catalonia: Origins of Cristopher Colombus revealed, no són fruit de l’apassionament propi de qui vol «llaurar cap a casa». Amb aquest llibre, Merrill demostra amb rigor que el descobridor d’Amèrica era un català que mantenia una antiga enemistat vers la família dels Reis Catòlics, i per això els monarques van ocultar la catalanitat de Colom i van fomentar la idea que era italià. La mentida va guanyar credibilitat perquè es va anar repetint de forma autoritzada fins que es va convertir en un dogma històric. Però, com diu l’autor: «Fins a cert punt, és possible que el mateix Colom i la seva família acceptessin aquest engany. Devien tenir-hi les seves raons. Però no hi ha cap motiu perquè nosaltres hi estiguem d’acord

Charles J. Merrill:
Quan va escriure aquest llibre, Charles J. Merrill era professor de llengües a la Universitat de Mount Saint Mary, a l’estat nord-americà de Maryland. Es va llicenciar pel Dartmouth College i va cursar estudis de postgrau i doctorat a la Duke University. Ha realitzat extensos estudis sobre literatura medieval catalana i va participar en un documental del Discovery Channel sobre la vida de Cristòfor Colom. Actualment viu a Roma, on estudia per ordenar-se sacerdot catòlic.

El llibre Conèixer els núvols, de Jordi Mazón i Marcel Costa, també es presentarà dijous 29 d’octubre, a 2/4 de 8 del vespre, a la llibreria Catalònia.
La presentació anirà a càrrec del Dr. Jeroni Lorente, catedràtic de física de l’atmosfera de la Universitat de Barcelona.

27/10/09

“Colom: 500 anys enganyats. Per què s’amagà l’origen català del descobridor d’Amèrica”

Aquests darrers dies, amb la notícia de la publicació d’aquest llibre i el ressò d’un altre publicat el passat juliol als Estats Units (“El ADN de los escritos de Cristóbal Colón”), ha tornat a sorgir amb força la reivindicació de l’origen català de Cristòfor Colom.
No és pas una teoria nova; l’any 1927 l’enginyer i historiador peruà va publicar a París el primer llibre que identificava el descobridor d’Amèrica com una persona nascuda a Catalunya.
El llibre que ara publica en versió catalana Cossetània (inicialment publicat l’octubre de l’any passat) és molt important i una gran aportació en l’estudi de l’origen de Colom. Cal destacar que ens trobem amb un treball fet amb criteri i rigor, amb constants referències a totes les fonts bibliogràfiques consultades (en les 187 pàgines de text hi ha més de 500 notes a peu de pàgina i la bibliografia ocupa 39 pàgines), plantejant totes les teories existents i analitzant-les.
A diferència d’altres treballs escrits per autors catalans, aquí no es tracta de demostrar que Colom va néixer a una població en particular –malgrat que al final l’autor no pot resistir la temptació de parlar-ne–. L’objectiu del llibre es determinar quina de les teories sobre l’origen de Colom té unes proves més contundents i té més possibilitats de ser certa.
A grans trets el llibre de Carles J. Merrill està dividit en quatre grans apartats: 1) les diverses teories existents sobre l’origen de Colom, 2) la versió oficial de l’origen genovès i els seus punts febles; 3) la teoria sobre l’origen català de Colom des de 1927 fins a l’actualitat i 4) presentació de la teoria sobre l’origen català de Colom, amb l’anàlisi dels arguments.
Cada un dels apartats dóna fe dels anys de feina esmerçats per l’autor. Així el primer fa un extens repàs de les diverses teories existents sobre l’origen de Colom, algunes de les quals són certament estrafolàries –per exemple, al de l’origen basc, que en explicar-la no pot deixar d’indicar com la única forma d’explicar-la passa per que sigui una broma.
A continuació es passa a explicar l’origen genovès, la teoria que es considera com oficial. Però hi ha punts febles, i molts: la diversa documentació aportada es dubtosa, la no existència de familiars de Colom a Gènova quan el seu fill viatja per a trobar-los; els problemes de fer quadrar les dates del Cristoforo Colombo documentat a Gènova, nascut el 1451 amb l’edat del descobridor d’Amèrica; la posició social de Colom i Colombo… També s’utilitzen algunes dades indirectes, com la carta escrita per uns ambaixadors genovesos que eren a Barcelona el 1493, quan Colom va tornar del seu primer viatge, on no hi ha cap referència ni a Colom ni al seu origen genovès.
La tercera part del llibre fa un repàs a la teoria de l’origen català, des de la primera vegada que va ser formulada, l’any 1927 pel peruà Ulloa. En els anys posteriors diversos autors es fan ressò d’aquesta teoria, aportant noves dades (com Pere Català Roca, Caius Parellada, Teresa Baqué, Jordi Bilbeny –encara que en el cas d’aquest darrer autor es qüestionat per alguns dels seus arguments).
La última part del llibre és la presentació de les dades que avalen l’origen català de Colom: la utilització del cognom i les seves variacions; la relació amb els Coloms coetanis documentats a Catalunya; les raons per amagar el seu origen; el coneixement del català i la seva presència en els seus escrits; les institucions catalanes i el seu silenci sobre Colom; el paper dels Reis Catòlics en la promoció del viatge i el repartiment dels beneficis; els catalans que formaven part dels quatre viatges de Colom a Amèrica; les referències geogràfiques utilitzades per Colom en batejar llocs del nou món.
Tot això fa arribar a la conclusió que l’origen català de Cristòfor Colom és la teoria més plausible.
Exceptuant algunes pàgines on explica les relacions entre els components d’algunes famílies (per exemple, en parlar dels Bobadilla hi ha un autèntic batibull de relacions entre pares, fills naturals i il·legítims, oncles, amants…), el llibre es d’una lectura sorprenentment agradable, especialment si considerem la dificultat d’explicar detalls d’una història complexa, amb detalls que cal poder identificar si es vol entendre els arguments de cada una de les teories.
Una lectura recomanada per a tothom interessant en la història de Catalunya.

Article al blog Diari d'un llibre vell sobre el llibre Colom. 500 anys enganyats, de Charles J. Merrill.

Cossetània publica "Àpats", una altra obra de referència del xef i escriptor gastronòmic Ignasi Domènech

Àpats, publicat per primera vegada el 1928, i La teca, les obres més conegudes de l’autor, són fruit de l’esforç per recopilar la cuina del país

Cossetània publica Àpats, una altra obra de referència del xef i escriptor gastronòmic Ignasi Domènech. Àpats, publicat per primera vegada el 1928, i La teca, les obres més conegudes de l’autor, són fruit de l’esforç per recopilar la cuina del país.
D’Àpats fins ara se n’havien publicat 3 edicions, la darrera, el 1979. L’obra, que s’estructura en quatre parts, conté més de 50 menús i 400 receptes. La primera part inclou consells pràctics, un calendari gastronòmic de plats per a totes les dates assenyalades de l’any, com dijous gras i la quaresma, diversos menús i receptes per a festes importants, com Nadal i Any nou; un contingut més pràctic que el que es pot trobar a La teca, que fa que d’Àpats en destaqui, a més del valor històric, la seva vigència en les cuines d’avui.
En la segona part de l’obra els protagonsites són les sopes, les carns d’olla, els purés, els arrossos i els guisats, entre altres, en receptes que es presenten amb una voluntat didàctica, a través de consells de senzilla aplicació. La tercera part ofereix receptes per cuinar carns i menuts, aviram, peix, llegums, salses i conté un apartat sobre els necessaris plats d’aprofitament o de recurs, com els sobrants de carn gratinats o les patates farcides. En la darrera part, Domènech té lloc per a les postres, com els bescuits gelats, les copes i les orxates.
Ignasi Domènech i Puigcercós (Manresa, 8 de setembre de l’any 1874-Barcelona, 11 de novembre de 1956) inicià el seu contacte amb el món de la restauració a la Fonda del Centre, que regentava el seu oncle a la capital del Bages, i als catorze anys se n’anà a Barcelona. En aquella època ingressà a la Societat de Cuiners l’Artística Culinària. Durant uns anys, treballa en fondes i hotels de Monistrol, Puigcerdà, Madrid i Burgos, i l’any 1893, marxa a París, on treballa en diversos restaurants de prestigi. L’any 1894 ingressa a la Societat de Cuiners de París i, al cap de poc, és seleccionat per anar a treballar a l’Hotel Savoy de Londres, a les ordres del gran mestre Auguste Escoffier. A principis dels anys vint, Domènech retorna a Barcelona. Va ser cofundador de l’editorial Quintilla-Cardona, que li edità la seva obra.

26/10/09

Un reportatge històric

Francesc Poblet publicà una entrevista a Alexia Domínguez, autora de La Setmana Tràgica de Barcelona, 1909, a la revista Lletres d’octubre-novembre.
Domínguez parla sobre el seu interès per relatar el dia a dia d’aquells que van viure La Setmana Tràgica:
-Què destacaries dels fets sobre els quals has escrit? Què t’ha interessat més?
El context social en què es va produir la Setmana Tràgica, com vivia la gent el seu dia a dia als barris, què menjaven, com eren els habitatges, anècdotes que succeïen…Tot plegat, un substrat que fa de bon conèixer, també per després entendre millor els fet de la revolta. Per escriure-ho m’he basat molt en la premsa de l’època, coneixedora, però, dels estralls de la censura.

Més sobre els bombardeigs de Tarragona durant la guerra civil

La revista Serra d’Or del mes d’octubre publicà una ressenya del llibre Quan la mort venia del cel, de Lluís de Salvador i Andrés (a cura de M. Elena Virgili i Montse R. Sans).
L’article fa referència a l’interès documental de la memòria que deixà escrita l’autor:
Ara, doncs, ens ens fan conèixer l’esborrany d’aquesta memòria, incomplet o il·legible en alguns punts, però d’un interès enorme.
En primer lloc, Lluís de Salvador hi explica les característiques dels bombardeigs soferts per la ciutat de Tarragona, fets d’una manera sistemàtica pels avions italians i alemanys que tenien la base a Mallorca […]. En segon lloc, presenta una relació de cada un dels bombardeigs de què tingué notícia, molt completa i molt exacta en un primer moment i més sumària en endavant […]

25/10/09

Una sortida digna i desenfadada

Escriure sobre la mort no és gaire original. Però escriure contes relacionats amb la mort amb l’estil de Jesús M. Tibau és, si més no, un exercici saludable. Tant per a l’autor com per al lector. En el seu quart recull de relats, aquest conegut blocaire posa el seu peculiar sentit de l’humor al servei d’unes històries i d’uns personatges que potser no fan morir de riure, però que si tenen alguna cosa en comú és que ens demostren que això de la mort no és una cosa tan seriosa com sembla.
El protagonista d’un dels relats considera que la seva mort és un fet de transcendència relativa. I aquesta consideració és la clau de l’èxit global de la fórmula de Tibau, que amb una prosa senzilla i eficaç, aconsegueix donar una sortida digna i desenfadada a bona part dels neguits que ens genera la mort i tot el que l’envolta.
Capítol apart mereix el darrer conte del recull, que és també el més llarg. A “Viananys” l’enginy i l’humor de Tibau cedeixen el protagonisme a d’altres punts forts de la seva capacitat narrativa i esprem l’ànima de poeta per arrodonir una història plena de sensibilitat que esdevé un punt final romàntic a un llibre força distret.

Ressenya de Pep Elias, participant en la promoció del llibre Una sortida digna, de Jesús M. Tibau.

24/10/09

Guia naturalista de Montserrat

Francesc Beato publicà un article sobre el llibre El Parc Natural de Montserrat. 10 rutes autoguiades, de Josep Maria Llorach, a la revista Muntanya del mes d’octubre.

Beato destaca la singularitat d’El Parc Natural de Montserrat com a guia d’itineraris per a tots aquells que, sense tenir-ne un coneixement específic, vulguin gaudir d’aquesta muntanya:
Fins ara, teníem guies de diferents temes montserratins, des de la descripció de camins i corriols, de vies d’escalada, de fonts que hi podem trobar, de rutes d’interès històric, de vegetació, etc.: però el que no teníem era una guia que ens proposa de fer deu itineraris científics a l’abast de persones sense una formació específica en les diverses disciplines de la natura.

100 idees de negoci americanes per implantar a Espanya i Europa

El diari La Vanguardia de diumenge 18 d'octubre publicà una ressenya del llibre 100 idees de negoci americanes per implantar a Espanya i Europa.
L’article destaca que l’obra s’ha fet a partir de l’experiència de l’autor als Estats Units d’Amèrica:
Cien ideas senzillas de negocio que funcionan en EE.UU. y que son poco frecuentes aquí. Ivan López vive en Norteamérica hace dos años y ha hecho acopio de actividades que no había visto aquí.

23/10/09

Tana Collados: "Aperitius i tapes" reuneix el saber d'un manual de cuina i el coneixement gastronòmic des d'altres vessants"

Presentació del llibre Aperitius i tapes a Reus

La periodista i directora del programa de TV3 Al vostre gust, Tana Collados, va presentar el dijous dia 22 d'octubre el darrer llibre de Mariona Quadrada amb fotografies de Josep Borrell, Aperitius i tapes. Capricis del Sentits. La presentació es va portar a terme a la Bibliteca Xavier Amorós, de Reus. Collados va dir sobre Mariona Quadrada que "reuneix el saber d'un manual de cuina i el coneixement del món de la cuina des d'altres vessants." Per la seva part, el fotògraf Josep Borrell va indicar que la cuina que apareix en aquest llibres "és una cuina lúdica per passar-s'ho bé fent les receptes." En les fotografies, segons Borrell, "es busca l'essència del producte i la seva textura." Per la seva part, Mariona Quadrada va parlar sobre l'objectiu del llibre: "la meva afició, apart de la cuina, és llegir i escriure, i per això en les instruccions del llibre intento fer textos on explico coses, on parlo de temes més humans."

"Una sortida digna", de Jesús M. Tibau

En aquest recull de contes, Jesús M. Tibau ens passeja per diferents situacions on la mort hi és del tot present, quan tens això assumit vas llegint els contes esperant-la... buscant-la....
Encara que, no us heu d'espantar ja que estan contats amb un humor... de vegades seriós, de vegades macabre... ple de metàfores originals i reflexions d'aquelles que tots volem evitar, però que sovint s'apoderen dels nostres pensaments.
Uns contes curts i altres curtíssims, que es llegeixen sense adonar-te'n; i finalment ens regala una història més llarga i tendra , i ben farcida de petits trossets d'altres històries, d'altres vides en la mort.
Uf, gairebé me'n oblido! l'autor, que ja ens té enganxats al seu bloc també té, com molts ja sabeu un altre bloc dedicat a aquest llibre, on podeu seguir gaudint dels personatges del llibre, i dir-hi la teva.
Com sempre no deixa de sorprendre'ns amb la seva originalitat. Com se'n diria d'això sr. Tibau: un llibre infinit?

Ressenya
de Ramona Solé Freixes, participant en la promoció del llibre Una sortida digna, de Jesús M. Tibau, al blog Tumateix llibres.

"La cuina del Pirineu català", Jaume Fàbrega i Eliana Thibaut

És un llibre molt interessant sobre plats que es fan pel Pirineu (tant a la part oriental catalana, com a la part septentrional francesa) que ha publicat l'editorial Cossetània. L'escriuen l'Eliana Thibaut, especialitzada en cuina i nutrició i impulsora dels Tallers de Cuina Catalana Tradicional, i en Jaume Fàbrega, professor de Gastronomia a la UAB i l'escriptor més prolífic sobre gastronomia en català. És un recull de gairebé un centenar de receptes que ajuden en la tasca importantíssima de preservar la tradició de la cuina pirenaica i a proposar-nos una bona llista de plats per fer, alguns dels quals els podem fer utilitzant ingredients característics d'aquesta terra, com les mongetes de Santa Pau, les gambes de Palamós, les cireres de Ceret, etc... Pels que sortiu ara pels boscos a buscar bolets, també hi ha unes quantes receptes que cal tenir en compte (truita de cama-secs, rovellons confitats amb vinagre...). També hi trobareu una bona llista de sopes calentes, un plat que fa hivern (ara que ja comença a fer fred...): una sopa de farigola, la clàssica escudella i carn d'olla, l’ollada -sopa amb teca provinent de la Catalunya del Nord-, etc.

Article
al blog de Club de cuines, de Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio, sobre el llibre La cuina del Pirineu català, de Jaume Fàbrega i Eliana Thibaut.

22/10/09

Tibau barreja humor i tendresa en un recull de relats sobre la mort

Els personatges d'«Una sortida digna» cobren vida pròpia en un bloc d'internet

Tibau, amb Josep Igual, en una de les presentacions d'Una sortida digna

«Tot i que la mort és el fil conductor dels relats, no he escrit uns contes dramàtics, ni macabres, ni excessivament tristos», explicava ahir al vespre Jesús M. Tibau, durant la presentació a Tortosa del llibre Una sortida digna, editat per Cossetània. En el quart recull de contes de l'escriptor de Cornudella del Montsant, els personatges afronten el fet de matar i de morir amb «una barreja de sentit de l'humor i tendresa», com en la història d'un home que fa oposicions per poder ser «sicari municipal».

Jesús M. Tibau jugava en camp propi, ja que la presentació del seu últim recull, Una sortida digna, va tenir lloc a la sala d'actes de la biblioteca Marcel·lí Domingo, on l'escriptor coordina un club de lectura. Al seu costat hi era «el millor escriptor ebrenc» de la seua generació, Josep Igual, ja que a la primera fila del públic hi havia el poeta tortosí Gerard Vergés, més veterà. Igual va glossar l'autor i va presentar el recull de Tibau, «que té la mort com a fil conductor, però amb una poètica en què la condició humana és observada com en una tragicomèdia». Segons va dir l'autor dels Quaderns deltaics i de les Faules efímeres, en els contes nous de Tibau «apareixen tants matadors com moridors», i l'assassinat s'entén gairebé «com una de les belles arts». Igual va dir que l'autor d'Una sortida digna és un «mestre en el relligat final, en el peix que es mossega la cua, però amb una sorpresa de darrera hora que canvia la visió del conjunt». «Tibau va pouant des dels estrats més fondos, sense compassió amb uns personatges que estima», va assenyalar Igual. «Tots apareixen amb una maleta de tendresa, i l'autor gairebé sempre els tracta amb absolució o comprensió, perquè Tibau sempre proposa una rialla tendra», va afegir el presentador de l'acte. Finalment, Igual va destacar l'aposta de Tibau per intentar «la màxima economia formal» –el conte Motius és «un microrelat preciós»–, així com la seua inclinació pel gènere fantàstic, que va guanyant terreny en la seua obra. «Aneu amb compte, perquè Tibau ens presenta un grapat de personatges criminals i freakies, tan simpàtics com eficients en el seu treball», va advertir Igual.

Per la seua banda, Tibau va avançar alguna de les curiositats dels seus personatges, com un ressuscitat que fa una roda de premsa; l'assassí del martell (que ja apareixia al recull Postres de músic), o l'home que fa oposicions a sicari municipal, «una plaça que caldria cobrir en qualsevol Ajuntament». Tibau, que a més d'escriptor treballa de funcionari a l'Ajuntament de Tortosa, va recordar que els personatges d'Una sortida digna tenen vida pròpia gràcies a un bloc d'internet. De fet, Tibau també és l'autor del bloc Tens un racó dalt del món, que fa quinze dies va ser guardonat en els premis Blocs Catalunya i amb el premi Lletra de la UOC.

Article i fotografia de Gustau Moreno al diari El Punt de dissabte 17 d'octubre sobre el llibre Una sortida digna, de Jesús M. Tibau.

Cossetània publica el seu catàleg de novetats per al mes de novembre

Cossetània Edicions ja ha preparat el seu catàleg de novetats per al mes de novembre. Aquests són alguns dels llibres que hi podreu trobar:

El paisate favorit de Catalunya, basat en el programa de TV3 amb el mateix títol.
A la col·lecció Notes de color, Mateu el president, de Sebastià Bennasar.
A Azimut Turisme, Templers a les Terres de l’Ebre, de Jesús Ávila Granados.
A El Tinter Apel·les Mestres. Tradicions, a cura de Joan Armangué i Herrero i La repressió del primer franquisme a l’Alt Penedès (1939-1948), de Ramon Arnabat, Jesús Castillo i Daniel Sancho.

Podeu consultar el catàleg en aquest enllaç.

21/10/09

Dijous 22 es presenten els llibres "Aperitius i tapes", a Reus, i "Escoltant Guardiola", a la llibreria Catalònia

El llibre Aperitius i tapes. Capricis dels sentits, de Mariona Quadrada (textos) i Josep Borrell (fotografies) es presentarà dijous 22 d’octubre, a les 8 del vespre, a la Biblioteca Central Xavier Amorós, de Reus.
La presentació anirà a càrrec d’Empar Pont i Albert, regidora cap d’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Reus, i de Tana Collados, periodista especialitzada en alimentació i cuina.

El llibre Escoltant Guardiola. El pensament futbolístic i vital de l’entrenador del Barça, en 150 frases, de Josep Riera, també es presentarà dijous 22 d’octubre, a 2/4 de 8 del vespre, a la llibreria Catalònia.
La presentació anirà a càrrec de Ramon Besa, redactor en cap d’Esports del diari El País a Barcelona. Hi assistiran personalitats del món del Barça.

Ramon Pascual: "Guia d'arbres per a nois i noies" dóna a conèixer la natura d'una forma entenedora, engresca i motiva a sentir-s'hi atret"

Presentació de la Guia d'arbres per a nois i noies al CEC

El llibre Guia d’arbres per a nois i noies, de Ramon Pascual, es presentà dimarts 20 d’octubre al Centre Excursionista de Catalunya.
La presentació va anar a càrrec de l’escriptor Joaquim Carbó.

Carbó destacà els coneixements que aporta el llibre, i l’interès que desperta el món dels arbres en la literatura:
Aquesta guia m'ha descobert infinitat d'aspectes curiosos sobre els arbres que jo desconeixia.
El llibre assegura un millor coneixement dels arbres, cosa que afavorirà l'assaboriment del seu encant.
Els arbres tenen un paper molt destacat també en el món de la poesia, cosa que també pot comprovar-se en el llibre en el que s'hi publiquen també alguns poemes sobre els arbres.
És una guia que tant la poden fer servir els joves com els adults.
Ramon Pascual parlà sobre els objectius didàctics de la seva obra:
Aquestes guies donen a conèixer la natura als nois d'una forma entenedora, els engresquen amb el coneixement dels arbres i els motiva a sentir-s'hi atrets.

20/10/09

Aconsegueix "Mateu el president", una novel·la negra de Sebastià Bennasar

Cossetània Edicions us convida a participar en la promoció del llibre Mateu el president, la quarta novel·la negra del periodista Sebastià Bennasar.
Disposem de 10 exemplars de Mateu el president per repartir entre la comunitat d’admiradors del facebook de Cossetània (Si hi ha més sol·licitants que llibres que tenim a disposició, es realitzarà un sorteig.). El llibre se us enviarà gratuïtament, però a canvi us demanarem que ens en feu arribar una ressenya de com a mínim 10 línies, abans del 20 de novembre, i que assistiu a alguna de les presentacions que es duran a terme.
Publicarem les ressenyes que anem rebent al blog Sala de premsa de Cossetània (premsacossetania.blogspot.com) i tindreu el lloc reservat en alguna de les presentacions. L’obra arribarà a les llibreries a principis de novembre.
Per participar-hi ens podeu enviar un missatge a l’adreça de correu electrònic cossetania@cossetania.com.

El llibre "Una sortida digna", de Jesús M. Tibau, es presenta a la llibreria Catalònia

El llibre Una sortida digna, de Jesús M. Tibau, es presentarà dimercres 21 d’octubre, a 2/4 de 8 del vespre, a la llibreria Catalònia.
Durant l’acte també es presentaran els llibres A la barana dels teus dits, poemes de Jesús M. Tibau, i Totes les baranes dels teus dits, poemes de més de 50 autors.

19/10/09

El programa "El medi ambient", de TV3, parlà sobre el llibre "El Parc Natural de Montserrat"


El programa El Medi Ambient, de TV3, de divendres 16 d’octubre, parlà sobre el llibre El Parc Natural de Montserrat, de Josep M. Llorach.
El fragment dedicat a El Parc Natural de Montserrat es pot veure a partir dels 2min 20s del vídeo.

La "Guia d'arbres per a nois i noies" conté unes claus de classificació senzilles i de fàcil maneig per poder identificar els arbres en el seu context

La Guia d’arbres per a nois i noies, de Ramon Pascual, es presentarà dimarts 20 d’octubre, a 2/4 de 8 del vespre, a la Sala d’Actes del Centre Excursionista de Catalunya.
La presentació anirà a càrrec de l’escriptor Joaquim Carbó.

La Guia d’arbres per a nois noies és moderna, innovadora, amb unes claus de classificació senzilles i de fàcil maneig, que serveixen per poder identificar els arbres, acompanyades, a més a més, d’informació suficient per saber interpretar les comunitats en què s’agrupen i la seva significació en el paisatge. La guia comença amb 10 temes monogràfics que expliquen com són els arbres i cadascuna de les seves parts, les característiques del paisatge i els trets més remarcables dels principals boscos del país. A continuació inclou la descripció d’uns 50 arbres autòctons, acompanyades de dibuixos i fotografies. També hi ha descrits 26 arbres plantats als parcs i als carrers i 15 arbres fruiters. Núria Duran ha seleccionat els textos corresponents a curioses històries relacionades amb els arbres, la utilitat de la fusta i altres virtuts i aplicacions medicinals i comestibles. Dedicat sobretot al jovent, però els no tan joves descobriran en aquest llibre un millor coneixement del medi natural i una motivació per conservar-lo i estimar-lo.

Ramon Pascual:
Micòleg, autor de la Guia dels bolets dels Països Catalans, Guia d’arbres dels Països Catalans i en aquesta mateixa editorial (2008) Guia de bolets per a nois i noies. La favorable acollida que va tenir l’ha motivat a fer una nova proposta dirigida a un mateix col·lectiu, el jovent del nostre país, destinada a aprofundir en el coneixement dels arbres.

17/10/09

Barres (quatre) i estrelles

Anna Garcia i Albert Elfa fan una mirada catalana a la vida dels ciutadans americans

De menut tenia molt mitificada la manera de viure dels nord-americans. Sobretot, dels nens nord-americans. Em feien enveja perquè m'agradaven molt les seves llars. En els tebeos que publicava l'editorial mexicana Novaro, personatges, com Daniel (el trapella), Periquita o la petita Lulú vivien en casetes unifamiliars amb jardí i podien sortir sense cap problema al carrer, on es trobaven amb la colla. Com també ho feia Charlie Brown. Vivien a la ciutat, anaven a prendre soda, muntaven paradetes de venda de llimonada, però tenien tots els avantatges d'habitar al camp, com ara poder muntar una cabana sota la capçada d'un arbre.

Aquest mite a poc a poc es va desfer (el món de la ficció me'l va crear, el món de la ficció me'l va destruir) quan en aquestes barriades dels afores vaig descobrir veïns tan indesitjables com ara Freddy Krueger (concretament al carrer Elm). També vaig adonar-me que l'aparença tan casolana d'aquests suburbis amb olor de barbacoa i gust a sucre candi podia ser una falsa façana darrera la qual s'amagaven fets tan tèrbols com el de trobar-se una orella (Blue velvet, de David Lynch).

Acabo de llegir un llibre que des de la realitat m'ha confirmat tot el que tenen de bo i de dolent les barriades residencials americanes i que des de la ficció havia descobert. L'obra es titula Look at això (Cossetània Edicions) i l'han escrit la meva amiga Anna Garcia i el seu marit Albert Elfa (permetem, Albert, una certa jerarquia a l'hora de citar-vos). La Garcia és periodista. L'Elfa també. Segurament el coneixen força per les seves cròniques a TV3 des d'Estats Units, de, per exemple, les inundacions a Nova Orleans o la campanya del camí a la presidència d'Obama. La Garcia no és tan mediàtica (el primer cop que la vaig veure va ser al bar de la facultat, i després de la carrera, a la redacció d'El País) però és tan bona periodista com l'Elfa. Són parella, tenen dos fills i el llibre que han escrit és fruit de l'estada de quatre anys als Estats Units.

Look at això és un llibre entretingut, que es mou entre la crònica de viatges, la novel·la gràfica (però sense dibuixos) i l'assaig. Les seves vivències personals serveixen perfectament per fer un retrat de la societat americana del trànsit de l'era de Bush a la d'Obama.

L'Elfa aporta el seu coneixement de primera mà de la vida política del país. La Garcia, la part més lligada a la vida familiar dels nord-americans, perquè ella, des del seu barri residencial de la ciutat de Chevy Chase (al comptat de Montgomery, a l'estat de Maryland, i a tan sols deu quilòmetres de Washington) es va fer càrrec d'atendre la vida escolar dels seus fills i les obligacions socials que implica viure en una comunitat neta i ensucrada, on tothom saluda i reben els nous veïns amb un pastís de poma. Tot com en les millors comèdies. Però, com s'explica en el llibre, hi ha una mica de miratge en el fet que les portes i les finestres estiguin obertes i sense cortines. Sempre hi ha uns ulls que et vigilen disposats a denunciar-te si fas qualsevol cosa que sigui sospitosa (la sospita recau en qualsevol fet que no estigui programat en el seu codi de comportament). Anna Garcia i Albert Elfa expliquen molt bé l'estrès dels nostres dies que a Amèrica s'expressa de manera hiperbòlica. Famílies neguitejades per poder pagar la seva assegurança mèdica o per estalviar per a la universitat del fills.

Ara, la Garcia i l'Elfa han fet les maletes. La corresponsalia a Israel en té la culpa. Tinc curiositat per saber com viuen a Jerusalem. Espero un nou llibre.

Notícia escrita per Jaume Vidal i publicada a El Punt el 15 d'octubre de 2009

16/10/09

Una sortida digna

Amb Una sortida digna, Jesús Mª Tibau ha creuat, àgil, amb l’humor, la fina línia entre real i irreal, i l’ ha creuat de la mà del lector tot fent-lo còmplice. El lector va passant pàgines i el gest se li va asserenant i amb el rostre plàcid, somriu comprensiu, i de tant en tant se li escapa una rialla. Aleshores s’atura i reflexiona: De què m’estic rient? La mort, el botxí, l’assassí, tots li fan somriure, són entranyables, tant que els invitaria a sopar a casa seva. Els esgarrifosos pensaments d’un assassí a sou, descrits per Tibau, resulten commovedors, propers. De fet, reflexiona el lector, qui no ha pensat a matar alguna vegada, així com de broma, però ben morta, la sogra?
I el lector segueix llegint, el gest serè, indulgent. I ho entén tot. No hi ha bons ni dolents. Només els efectes esotèrics i un xic surrealistes de l’entorn de la mort. Un ressuscitat, una vident, un gàngster... éssers amables.
Avesat a tot, per al lector, a la fi, un tanatori és com la sala d’estar de casa; un taüt, una capseta folrada. La mort, una amiga íntima amb qui ha quedat per a una cita deferent.
Sap del cert que un mort pot parlar malgrat que una rata se li pugui menjar els budells i se li giri una feinada de déu n’hi do a aparèixer-se a humans sensitius, això sí, un cop aconsegueixi sortir del cistell de vímet. O potser no era ben bé així?

Ressenya de Marta Pérez i Sierra, participant en la promoció del llibre Una sortida digna, de Jesús M. Tibau.

"Look at això!", d'Albert Elfa i Anna Garcia, és un dels 10 llibres de no ficció més venuts a Casa del Llibre

El llibre Look at això!, d’Albert Elfa i Anna Garcia, és una de les deu obres de no ficció més venudes a Casa del Llibre, segons el rànquing publicat recentment.
En el llibre, Anna Garcia descriu el dia a dia de la societat nordamericana i Albert Elfa parla sobre l’ascens de l’actual president nord-americà, Barack Obama, a partir de la seva experiència com a corresponsal de TV3 als Estats Units.

15/10/09

En els contes d'"Una sortida digna" hi és present el tema de la mort, amb la visió particular de Jesús M. Tibau i una barreja d'humor i tendresa

El llibre Una sortida digna, de Jesús M. Tibau, es presentarà divendres 16 d’octubre, a 2/4 de 8 del vespre, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo, de Tortosa.
La presentació anirà a càrrec de l’escriptor Josep Igual i l’escriptora Estrella Ramon llegirà algun dels contes.

En aquest quart recull de contes de Tibau, la mort sempre hi és present d’una manera o altra, però amb la visió particular de l’autor, i una barreja d’humor i tendresa. No se’ns mostra dramàtica macabra sinó al contrari, de manera vital, gràcies a una original galeria de sentiments i personatges: la roda de premsa d’un ressuscitat, unes oposicions a sicari municipal, un taxidermistra rancuniós o uns especials “viananys” (vianants dels anys). El títol està extret d’una cançó de Jesús Fusté.

Jesús M. Tibau:
Natural de Cornudella de Montsant (1964) i resident a Tortosa, Jesús M. Tibau és un especialista en relats breus, recollits a Tens un racó dalt del món (2001), Postres de músic (2005) (Premi Marià Vayreda) i El vertigen del trapezista (2008), a més de nombroses participacions en reculls col·lectius. L’any 2009 ha publicat el recull de poemes A la barana dels teus dits. També és coneguda la seva activitat en un dels blogs de més èxit, Tens un racó dalt del món, amb els seus jocs literaris.

Cossetània publica "Un cabàs de rialles", un recull de teatre popular valencià del segle XVIII

L’obra inclou peces dramàtiques breus, de caràcter festiu, no sempre valorades de manera adequada, per la seva procedència popular

Cossetània
ha publicat Un cabàs de rialles, un recull de teatre popular valencià del segle XVIII. L’obra inclou peces dramàtiques breus, de caràcter festiu, no sempre valorades per la seva procedència popular.
Un cabàs de rialles reuneix obres representades i publicades en plecs solts durant el segle XVIII. Teatre de plaça pública, escenificat sense grans muntatges ni suport oficial. Les obres pertanyen a gèneres diferents -entremesos, lloes, moixigangues- que solien agrupar-se amb el nom de col·loquis. El volum recull mostres representatives d’aquesta mena de teatre, com Col·loqui nou de l’any 1729 i Entremès de la Sogra i Nora, anònims, Col·loqui entretengut, de Carles Ros, Junta secreta, de Carles Leon i Matraca d’un Mossot i un Estudiant, de Joan Baptista Escorigüela.
Magí Sunyer, director de la col·lecció Biblioteca de Tots colors, assegura que el teatre breu dels segles XVIII i XIX és desconegut malgrat la seva rellevància entre la producció dramàtica de l’època: “s’han anat publicant reculls de teatre breu d’aquests segles, però no es coneix, i és de gran interès si és ben estudiat, perquè explica moltes coses sobre el context. Entre el teatre del segle XVIII als Països Catalans, Sunyer destaca el que es feia al País Valencià: “s’escrivien obres a tot arreu, però el País Valencià era especialment fèrtil. Es feien les peces que es coneixen amb el nom de col·loquis, obres breus amb elements còmics, normalment escrites en vers.”
Sobre la continuïtat de la tradició del teatre popular dels segles XVIII i XIX, Magí Sunyer el compara amb alguns espais de televisió: “és difícil trobar semblances amb el teatre que es fa avui: en tot cas, es podria comparar amb alguns esquetxos o peces breus de programes de televisió.”

14/10/09

Francesc Torralba: Les propostes de "100 suggeriments per a educar dins de la família" són aplicables. No conté receptes per a un món irreal"

Presentació de 100 suggeriments per a educar dins de la família a la llibreria Catalònia

El llibre 100 suggeriments per educar dins de la familia, de Mauro Valenciano, es presentà dimarts 13 d’octubre a la llibreria Catalònia. La presentació va anar a càrrec de Francesc Torralba, doctor en filosofia i en teologia i prologuista del llibre.

Francesc Torralba parlà sobre les particularitats de la familia com a àmbit educatiu:
Estic encantat d’aquest llibre: en primer lloc, per la forma, i després perquè pots començar-lo per qualsevol pàgina. Aixó li dóna un tipus d’ús que no és habitual en els llibres sobre educació.
La familia és un àmbit educatiu de primera. Té el gran avantatge que és intergeneracional. Quan les persones es troben sempre en ambients monogeneracionals, la transmissió de coneixements i hàbits s’empobreix.
La constància del vincle també és un element importantíssim de l’àmbit familiar. A diferència del que passa a les aules, dins a família els seus membres es veuen amb constància i en circumstàncies molt diverses.
Aquest és un llibre ideal per a associacións de pares i mares. Els suggeriments que s’hi fan són aplicables. No conté receptes fàcils que potser serien útils en un món irreal, però no en el nostre.
Mauro Valenciano va esposar algunes idees sobre educació que també estan incloses al llibre:
En l’àmbit de l’educació, tenim una certa tendència a prejutjar. Però a mi els prejudicis no m’agraden. Si ens deixem guiar pel primer instiunt abans de respondre a les accions dels infants, els adults tendim a renyar-los.
El valor del respecte és un element important a remarcar en la relació educativa dins de la família.

Dijous dia 15 es presenten els llibres "La Setmana Tràgica de Barcelona, 1909", i "100 suggeriments per a educar dins de la família"

El llibre La Setmana Tràgica de Barcelona, 1909, d’Alexia Domínguez, es presentarà dijous 15 d’octubre, a les 8 del vespre, a la biblioteca de l’Ateneu Igualadí.
El llibre 100 suggeriments per a educar dins de la família, de Mauro Valenciano, també es presentarà dijous 15 d’octubre, a les 7 del vespre, a la llibreria Robafaves, de Mataró. La presentació anirà a càrrec de Míriam Atienza, terapeuta ocupacional i psicodramatista.

13/10/09

Un pare de la cuina

Salvador Arcia-Arbós publicà un article a la revista Presència del 9 d'octubre sobre el llibre Àpats, d’Ignasi Domènech.

Arcia-Arbós elogia la tasca d’Ignasi Domènech, per la recopilació de la cuina catalana, i parla sobre la necessitat de publicar la seva obra completa:
Domènech era un cuiner que va conèixer i recórrer la cuina del país. Àpats és un llibre pràctic, potser més que La teca. Aquests dos llibres són les dues peces més importants d’Ignasi Domènech; van entrar a moltes cases.
Cossetània ha fet una gran feina amb l’edició de La teca, el 2008, i d’Àpats, el 2009 [...]
Ignasi Domènech va fer una feina colossal en un moment que no hi havia gaire afició a editar llibres i molt menys a voltar el país per recollir un material en via d’extinció. Devem molt a Ignasi Domènech. No podem deixar la feina a mitges.

"100 suggeriments per a educar dins de la família" parla de les possibilitats i les dificultats de l’educació familiar, trencant tòpics

El llibre 100 suggeriments per educar dins de la família, de Mauro Valenciano, es presentarà dimarts 13 d’octubre, a 2/4 de 8 del vespre, a la llibreria Catalònia.
La presentació anirà a càrrec de Francesc Torralba, doctor en filosofia i en teologia i prologuista del llibre

Educar és, abans d’entrar en consideracions pedagògiques, educar dins de la família, en la mesura que la família esdevé la primera institució social que acull els infants. Aquest llibre està situat, per una banda, a les antípodes del catastrofisme postmodern. Per una altra, s’ubica en un espai diferent d’aquell pres per defensar a ultrança els valors tradicionals. Un posició des de la qual s’adverteix dels riscos de fractura moral de la societat fruit de l’aparició de noves fórmules de convivència familiar. L’aposta de futur, doncs, passa per formular l’educació dins de la família com un projecte arrelat i articulat en la vivència dels adults, no només com necessitat dels infants, sinó en el plaer d’apropiar-se d’un rol i viure’l amb delit. La cura inicial del nadó, sobretot física, és el primer pas en l’assumpció progressiva d’un rol adult afavoridor de la maduració emocional dels infants i adolescents.

Mauro Valenciano:
Mauro Valenciano Oller (Barcelona, 1978) és Llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, així com entrenador superior de basquetbol. Ha publicat El entrenador y el equipo (Paidotribo, 2008), un recull d’experiències i estratègies per la direcció de grup en l’esport base. Escriu de manera regular al seu blog Education & Coaching Experiences, allotjat a http://coachdynamics.blogspot.com. Treballa com formador i consultor amb Keysport a cavall entre els l’àmbit de l’esport i de l’educació. Podeu contactar amb ell a keysport@gmail.com.

12/10/09

La col·lecció Espais Naturals es presentarà en el XVII Congrés i VI Festival Internacional de Fotografia de Naturalesa

La col·lecció Espais Naturals, que s’inicià amb el llibre El Parc Natural de Montserrat. 10 rutes autoguiades, de Josep Maria Llorach, es presentarà dilluns 12 d’octubre, a 2/4 de 10 del matí, en el XVII Congrés i VI Festival Internacional de Fotografia de Naturalesa, que tindrà lloc a la Sala d'Actes del Palau d'Exposicions i Congressos de Santander.
La presentació anirà a càrrec de Josep Maria Llorach

11/10/09

Les claus del món boletaire a la teva llibreria

La temporada de bolets ja ha començat (Laia Solanellas )

En plena època de bolets l'editorial vallenca Cossetània ofereix tota una gama de llibres destinats a boletaires experts i no tan experts, per tal de poder gaudir d'aquesta època amb tota la informació imprescindible.

Entre els diferents títols que llença l'editorial destaca 100 bolets fàcilment identificables de Jaume Sañé, un llibre que ens servirà per distingir els bolets comestibles, els tòxics o al·lucinògens i aquells que fins i tot poden provocar la mort. Es tracta d'una iniciació al món dels bolets a partir de cent espècies ben escollides entre uns quants milers, que inclouen també els bolets que hauria de reconèixer qualsevol aprenent.

Els boletaires més experts, però també els esporàdics tenen el seu llibre amb 100 bolets del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, de Ramon Casalé i Aran, on hi trobareu només els bolets que podem trobar a la demarcació de Tarragona, i els consells culinaris per poder-ne gaudir.

Notícia de Cristina González al diari delCamp.cat sobre els llibres de bolets que ha publicat Cossetània.


10/10/09

Una sortida digna

Cal dir “d’entrada” que Una sortida digna de Jesús M. Tibau es mes que digna i el llibre es fa curt, el que es indicador de que la lectura ha estat agradable, malgrat el tema de tots els contes sigui la mort.
Quantes vegades ens hem preguntat com deu ser la mort? En aquest llibre la trobem en molts aspectes, excepte els mes truculents, encara qué no hi falta la història de fantasmes, d’assassins i fins i tot la d’un ressuscitat.
Jesús M. Tibau, en poques paraules, fa brandar la ironia, el humor negre, la tendresa, el sentimentalisme i fins i tot de vegades unes gotes de mal gust, per “aromatitzar” l’ambient, arribant a finals, habitualment, sorprenents.
El llenguatge del llibre es casolà i els contes tenen com a marc llocs propers, que Tibau coneix perfectament, el que fa encara mes entenedor aquest passeig per la vida que, com el riu que desemboca a la seva ciutat, acaba un dia o altre.

Ressenya d'Enric Tricaz, participant en la promoció del llibre Una sortida digna, de Jesús M. Tibau.

9/10/09

C.T.C: El retorn de la cuina catalana tradicional

La cuina que mai no havíem d' haver perdut, la d'arrel tradicional, la dels records gustatius més exquisits, la nostra memòria del paladar, torna a entrar en escena, sense que, en molts llocs, per sort, n' hagi sortit del tot. Però ara, ja una mica empatxats de tanta "cuina de disseny", "d' avantguarda", "d' autor"- etiquetes que sovint amaguen la més pura inanitat culinària- torna "la nostra vella cuina familir, posada al dia, repassada, planxada i mudada. Un nou i vell model, que ha de conviure amb la també necessària cuina creativa.

La cuina que torna

Torna a ser l´hora de la cuina catalana d’ arrel tradicional?

“La cuina que torna” és l´afortunat títol d’ un llibre del gran cuiners i difusor de la cuina catalana, Josep Lladonosa i Giró, més conegut pel seu gran èxit “El gran llibre de al cuina catalana” ( del qual tinc l´honor d’ haver fet de “negre” i haver-hi redactar el primer lèxic conegut de cuina catalana). El titol de Josep Lladonosa torna a l´actualitat.

Ara que sembla que la cuina catalana d’ arrel comença a tornar a sortir de les catacumbes, després de l autèntica grip A i B que ha suposat l´universal papanatisme envers l anomenada “cuina d’ avantguarda”- a la qual li hem d’ agrair els servies prestats, però ara el que toca, com vinc escrivint fa temps, és tornar a la cuina d’ arrel. Si no la fem nosaltres qui la farà?. Alguns grans cuiners ja se n’ han adonat i han començat a actuar en conseqüència: des del Gaig al Fermi Puig, el gran mestre del “Petit Comitè”. Ara el que toca és tornar a pouar a les arrels, redescobrir la saviesa de la nostra vella cuina familiar, posada al dia, renovada, ben mudada i planxada. I encara més,des que Ferrran Adrià sembla més amic del toro espanyo que no pas a al ruc català.

És també l´hora de recordar el “pare fundador” de la cuina catalana moderna, el gran cuiner Ignasi Domènech. Nascut a Manresa i mort a Barcelona (1874-1956),que ha estat el primer cuiner modern important, amb una nodridíssim obra de difusió de la cuina, des d’ una perspectiva catalana i universal, Va ser deixeble- o ajudant- d’ Auguste Escoffier, un dels grans cuiners de la història, al famós Hotel Savoy de Londres. Com és sabut, al Regne Unit sempre ha tingut fama la cuina que es fa a certs hotels, més que no pas a la dels restaurants. Per l’ origen d’ aquest cuiner- era occità, fins i tot, és molt probable que s’ entenguessin cadascú parlant la llengua pròpia. A més, ja havia triomfat a París, on h va anr al s19 anys, tota una proesa en aquell temps.

Abans, s’ havia passat anys d’ un dur aprenentatge. Les cuines d’ abans eren autèntiques cavorques, comparades ambles “de disseny “ actuals, que semblen asèptiques sales d’ operacions d’ un hospital de luxe. Va treballa a fondes de pobles, on, es clar, hi va mamar la cuina tradicionalment ben feta d’ aquests establiments. Així va reballar a Monistrol de Montserrat, a Puigcerdà, i ja més endavant, en establiments hostalers de Burgos i Madrid. Aquí va esdevenir el cuiner més important del moment- una mena de Ferran Adrià avant la lettre-

Àpats és un dels seus grans èxit, després del best seller La teca (Àpats. Més de 50 menús i 400 receptes, Cossetània Edicions, 65 pàgines). El llibre- acaba de publicar- a part del seu valor històric, encara avui és ben vigent. Parteix d’ uns consells pràctics, temps de cocció fer-se el pa a casa (ara ben actual), aplicacions de les diverses carns, calendari gastronòmic i estacional- de nou tan necessari avui, un llistat de diversos menús complets un complet receptari.

I abans d’ aquest havia publicat La teca, un autèntic best seller de la cuina catalana, receptari de capçalera de les llars catalanes. Jo mateix en puc donar fer: a casa, que fèiem de pagesos, n’ hi havia un vell exemplar ja desenquaderna, de tant fer-lo servir. El que en dic CTC (Cuina Tradicional Catalana), doncs, es forma en un camí d’anada i tornada: no solament hi ha la transmissió familiar, sinó també el paper determinant dels receptaris.


Article de Jaume Fàbrega al blog Bona vida en el que fa referència al llibre Àpats, d'Ignasi Domènech.


Una sortida digna

Este recull de 26 contes introduït per dos citacions -una de Bladé, que fa referència als ofegats al riu, i la de Woody Allen, que fa referència a la temor que ens provoca la mort, contrarestada amb l’antídot de l’humor- vénen a ser el lema en el que es mou el llibre: la mort des d’una perspectiva tendra i humorística.
Recupera 4 contes de reculls anterior per afinitat temàtica. No són pocs els autors que seguixen esta pràctica: una nova ubicació és una nova lectura.
Resulta curiosa la utilització del polimorfisme de l’estàndard català, penso que es tracta d’una transició cap a l’adopció de les formes adequades per al territori en el qual l’autor està instal·lat i d’una manera activa. Penso jo que és un motiu per a felicitar-lo i felicitar-nos ja que és necessària la creació d’un corpus extens d’obres que utilitzen una llengua escrita propera a la parla.
El darrer conte del recull “Viananys”, el més extens, em dóna la sensació que siga el nucli d’una novel·la que es podria gestar ben aviat. Tot i la confessada comoditat que l’autor sent en el terreny del conte. Un vianany és un vianant del temps. Un recorregut que una xiqueta sense mare des del moment de nàixer, Clara, fa amb la seua imaginació per diferents èpoques de Tortosa.
La resta de relats es mouen en la meticulosa descripció, generalment, des de la perspectiva de la tercera persona, amb un final detonant d’humor o poesia. Detalls que ens revelen l’autor com un gran coneixedor de la vida quotidiana, portada en ocasions a uns límits absurds.
El títol Una sortida digna, un títol prestat pel cantautor Jesús Fusté, que per altra banda és una frase feta, resulta una nova troballa de l’autor, un títol adequat per a un recull amb un tema tan greu com el de la mort.
La portada, la mà inert sobre l’herba i la mançana mossegada, una possible al·lusió al mite d’Adam, a la pèrdua del paradís terrestre que significa morir.

Ressenya de Tomàs Camacho Molina, participant en la promoció del llibre Una sortida digna, de Jesús M. Tibau.

8/10/09

Escoltant Guardiola es manté, per tercera setmana consecutiva, entre els llibres de no ficció més venuts

El llibre Escoltant Guardiola. El pensament futbolístic i vital de l'entrenador del Barça, en 150 frases, de Josep Riera, torna a ser un dels 10 llibres de no ficció més venuts a les llibreries, segons el rànquing del diari Avui de dijous 8 d’octubre. Aquesta és la tercera setmana que el llibre apareix en aquest llistat, on ha pujat una posició respecte a la setmana passada.

Cossetània publica "La bogeria", de Narcís Oller, una aportació singular en la tradició narrativa catalana

La discussió sobre el determinisme present en l’obra, a finals del segle XIX, evidencia el desenvolupament d’una nova orientació literària

Cossetània Edicions ha publicat La bogeria, de Narcís Oller, una novel·la singular en la tradició narrativa catalana i en la mateixa trajectòria de l’autor. La discussió sobre el determinisme present en l’obra, a finals del segle XIX, evidencia el desenvolupament d’una nova orientació literària, en resposta al descrèdit de la novel·la realista i naturalista, a la vegada que converteix aquesta problemàtica en un dels centres temàtics de la ficció.
La bogeria és el tercer volum que Cossetània publica a la col·lecció Biblioteca Narcís Oller, després de les novel·les Croquis del Natural i Vilaniu. Segons Magí Sunyer, director de la col·lecció, aquesta novel·la ja va marcar diferències en el moment de la seves primeres publicacions: “La bogeria és curta i té moltes edicions. Es diu que és única a l’Europa del seu temps.” Per Sunyer, la repercussió d’aquesta obra es deu al tema que del determinisme, que fa d’eix central, i a la construcció dels personatges: “la novel·la segurament és de les més ben considerades d’Oller: el que la fa singular és que tracta la disscussió sobre el determinisme, i hi fa una bona utilització dels personatges.”
Sunyer assenyala que a la col·lecció s’hi anirà publicant tota l’obra de Narcís Oller, combinant la diversitat del seu treball: “Anirem publicant els llibres d’Oller, sense seguir necessariament un ordre cronològic; aprofitant la diversitat de la seva obra.”
Narcís Oller (Valls, 1846 – Barcelona, 1930) és considerat el patriarca de la novel·la catalana contemporània, ja que és amb ell que la narrativa de la Renaixença aconsegueix els requisits intel·lectuals i formals necessaris per fer-se un lloc en el context europeu de l’època. És autor de novel·les tan destacades com La papallona (1882), L’escanyapobres (1884), Vilaniu (1886), La febre d’or (1890- 92), La bogeria (1899) i Pilar Prim (1906), i de reculls de contes com Croquis del natural (1879), Notes de color (1883), De tots colors (1888), Figura i paisatge (1897), Rurals i urbanes (1916) i Al llapis i a la ploma (1918). També cal fer esment de dues facetes força desconegudes: la de dramaturg i la de traductor, que va desenvolupar sobretot en la darrera etapa de la seva vida. Per últim, entre els anys 1913 i 1918 va escriure les seves Memòries literàries, en què evoca la seva trajectòria com a escriptor. Oller va obtenir un gran prestigi literari dins i fora de Catalunya, i les seves obres foren traduïdes de seguida a altres llengües, com el castellà, el francès, l’italià o el rus. El novel·lista va defensar aferrissadament al llarg de la carrera literària la seva opció lingüística a favor del català, en un moment en què aquesta decisió no s’escapava del debat i la polèmica.