"100 bolets del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre" recull les espècies d’un territori poc documentat

En l’obra, de l’enginyer i fotògraf Ramon Casalé, es destaquen els bolets comestibles, alguns de les quals es rebutgen per desconeixement

100 bolets del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre recull les espècies d’un territori poc documentat. En l’obra, del fotògraf i enginyer Ramon Casalé, destaquen les espècies comestibles de bolets, algunes de les quals es rebutgen per desconeixement, i es distingeixen de les que són tòxiques o bé s’han de consumir amb precaució.
Ramon Casalé, nascut el 1947 a Barcelona, és enginyer tècnic. Des dels 6 anys l’afició al món dels bolets domina la seva vida. L’any 1961 s’endinsa en el món de la fotografia i munta el seu primer laboratori en blanc i negre. El 1971 canvia de lloc de residència i se’n va a viure a Valls. És aleshores quan comença a buscar bolets per diferents comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre. L’any 1992 comença a escriure aquesta obra i durant l’any 2003 hi dóna la forma definitiva. Ha realitzat xerrades sobre el món dels bolets i els perills de les intoxicacions per la comarca de l’Alt Camp. Actualment està creant la primera associació micològica a Quindío (Colòmbia).
Casalé creu que els llibres i guies que existeixen per a boletaires es centren tan sols en determinats territoris del país: “Quan agafes un llibre genèric sobre els bolets de Catalunya, parla de Barcelona cap amunt, no hi són els d’aquí. Diria que no n’hi ha cap més d’específic sobre els bolets d’aquestes comarques.”
Ramon Casalé, que quan va a la muntanya sempre va equipat amb la càmera, assegura que ha estat més de quatre anys per trobar alguna de les espècies i que fent el llibre ha pogut compaginar les seves dues aficions. L’autor vincula la seva afició als bolets a la seva àvia Rosa, de Matadepera, que ja coneixia la diversitat d’espècies que tenia a la vora: “quan era petit em cridava l’atenció que l’àvia agafava bolets que no semblaven bons, o que semblava que no es poguessin menjar, però que ella els feia bons. Podríem dir que el rovelló és “la festa”, però existeixen molts altres bolets que val la pena de conèixer.”