“Colom: 500 anys enganyats. Per què s’amagà l’origen català del descobridor d’Amèrica”

Aquests darrers dies, amb la notícia de la publicació d’aquest llibre i el ressò d’un altre publicat el passat juliol als Estats Units (“El ADN de los escritos de Cristóbal Colón”), ha tornat a sorgir amb força la reivindicació de l’origen català de Cristòfor Colom.

No és pas una teoria nova; l’any 1927 l’enginyer i historiador peruà va publicar a París el primer llibre que identificava el descobridor d’Amèrica com una persona nascuda a Catalunya.

El llibre que ara publica en versió catalana Cossetània (inicialment publicat l’octubre de l’any passat) és molt important i una gran aportació en l’estudi de l’origen de Colom. Cal destacar que ens trobem amb un treball fet amb criteri i rigor, amb constants referències a totes les fonts bibliogràfiques consultades (en les 187 pàgines de text hi ha més de 500 notes a peu de pàgina i la bibliografia ocupa 39 pàgines), plantejant totes les teories existents i analitzant-les.

A diferència d’altres treballs escrits per autors catalans, aquí no es tracta de demostrar que Colom va néixer a una població en particular –malgrat que al final l’autor no pot resistir la temptació de parlar-ne–. L’objectiu del llibre es determinar quina de les teories sobre l’origen de Colom té unes proves més contundents i té més possibilitats de ser certa.

A grans trets el llibre de Carles J. Merrill està dividit en quatre grans apartats: 1) les diverses teories existents sobre l’origen de Colom, 2) la versió oficial de l’origen genovès i els seus punts febles; 3) la teoria sobre l’origen català de Colom des de 1927 fins a l’actualitat i 4) presentació de la teoria sobre l’origen català de Colom, amb l’anàlisi dels arguments.

Cada un dels apartats dóna fe dels anys de feina esmerçats per l’autor. Així el primer fa un extens repàs de les diverses teories existents sobre l’origen de Colom, algunes de les quals són certament estrafolàries –per exemple, al de l’origen basc, que en explicar-la no pot deixar d’indicar com la única forma d’explicar-la passa per que sigui una broma.

A continuació es passa a explicar l’origen genovès, la teoria que es considera com oficial. Però hi ha punts febles, i molts: la diversa documentació aportada es dubtosa, la no existència de familiars de Colom a Gènova quan el seu fill viatja per a trobar-los; els problemes de fer quadrar les dates del Cristoforo Colombo documentat a Gènova, nascut el 1451 amb l’edat del descobridor d’Amèrica; la posició social de Colom i Colombo… També s’utilitzen algunes dades indirectes, com la carta escrita per uns ambaixadors genovesos que eren a Barcelona el 1493, quan Colom va tornar del seu primer viatge, on no hi ha cap referència ni a Colom ni al seu origen genovès.

La tercera part del llibre fa un repàs a la teoria de l’origen català, des de la primera vegada que va ser formulada, l’any 1927 pel peruà Ulloa. En els anys posteriors diversos autors es fan ressò d’aquesta teoria, aportant noves dades (com Pere Català Roca, Caius Parellada, Teresa Baqué, Jordi Bilbeny –encara que en el cas d’aquest darrer autor es qüestionat per alguns dels seus arguments).

La última part del llibre és la presentació de les dades que avalen l’origen català de Colom: la utilització del cognom i les seves variacions; la relació amb els Coloms coetanis documentats a Catalunya; les raons per amagar el seu origen; el coneixement del català i la seva presència en els seus escrits; les institucions catalanes i el seu silenci sobre Colom; el paper dels Reis Catòlics en la promoció del viatge i el repartiment dels beneficis; els catalans que formaven part dels quatre viatges de Colom a Amèrica; les referències geogràfiques utilitzades per Colom en batejar llocs del nou món.

Tot això fa arribar a la conclusió que l’origen català de Cristòfor Colom és la teoria més plausible.

Exceptuant algunes pàgines on explica les relacions entre els components d’algunes famílies (per exemple, en parlar dels Bobadilla hi ha un autèntic batibull de relacions entre pares, fills naturals i il·legítims, oncles, amants…), el llibre es d’una lectura sorprenentment agradable, especialment si considerem la dificultat d’explicar detalls d’una història complexa, amb detalls que cal poder identificar si es vol entendre els arguments de cada una de les teories.

Una lectura recomanada per a tothom interessant en la història de Catalunya.

Article al blog Diari d'un llibre vell sobre el llibre Colom. 500 anys enganyats, de Charles J. Merrill.