Cossetània publica "Un cabàs de rialles", un recull de teatre popular valencià del segle XVIII

L’obra inclou peces dramàtiques breus, de caràcter festiu, no sempre valorades de manera adequada, per la seva procedència popular

Cossetània ha publicat Un cabàs de rialles, un recull de teatre popular valencià del segle XVIII. L’obra inclou peces dramàtiques breus, de caràcter festiu, no sempre valorades per la seva procedència popular.
Un cabàs de rialles reuneix obres representades i publicades en plecs solts durant el segle XVIII. Teatre de plaça pública, escenificat sense grans muntatges ni suport oficial. Les obres pertanyen a gèneres diferents -entremesos, lloes, moixigangues- que solien agrupar-se amb el nom de col·loquis. El volum recull mostres representatives d’aquesta mena de teatre, com Col·loqui nou de l’any 1729 i Entremès de la Sogra i Nora, anònims, Col·loqui entretengut, de Carles Ros, Junta secreta, de Carles Leon i Matraca d’un Mossot i un Estudiant, de Joan Baptista Escorigüela.
Magí Sunyer, director de la col·lecció Biblioteca de Tots colors, assegura que el teatre breu dels segles XVIII i XIX és desconegut malgrat la seva rellevància entre la producció dramàtica de l’època: “s’han anat publicant reculls de teatre breu d’aquests segles, però no es coneix, i és de gran interès si és ben estudiat, perquè explica moltes coses sobre el context. Entre el teatre del segle XVIII als Països Catalans, Sunyer destaca el que es feia al País Valencià: “s’escrivien obres a tot arreu, però el País Valencià era especialment fèrtil. Es feien les peces que es coneixen amb el nom de col·loquis, obres breus amb elements còmics, normalment escrites en vers.”
Sobre la continuïtat de la tradició del teatre popular dels segles XVIII i XIX, Magí Sunyer el compara amb alguns espais de televisió: “és difícil trobar semblances amb el teatre que es fa avui: en tot cas, es podria comparar amb alguns esquetxos o peces breus de programes de televisió.”