27/8/09

Armando Vericat guanya el 27è Premi de Narrativa Ribera d’Ebre amb un thriller ambientat al s. XVI

L’obra La veïna i altres animals domèstics, de Rosa Pagès, premiada en l’edició anterior del certamen, es presentà ahir a Vinebre.

Armando Vericat, durant el lliurament del Premi Rosa Pagès, durant la presentació de La veïna i altres animals domèstics

Armando Vericat Climent, un autor de Traiguera (Baix Maestrat), ha guanyat el 27è Premi de Narrativa de la Ribera d’Ebre amb l’obra La vall del miracle, un "thriller històric" que s’ambienta al segle XVI, al nord del País Valencià.
Durant el sopar en el que es va lliurar el guardó ahir a la nit, al local municipal de Vinebre, Vericat parlà sobre l’elaboració de la seva obra: “la novel·la l’he escrit en part gràcies a la crisi econòmica, ja que vaig perdre la feina i això em va deixar temps per poder escriure, cosa que no feia desde força temps enrere.”
Segons Núria Grau, editora de Cossetània i membre del jurat del premi, l’obra guanyadora d’aquest any, La vall del Miracle, d’Armando Vericat Climent es pot emmarcar dins el gènere del thriller històric i està ambientada al nord del País Valencià, al segle XVI, en unes terres dominades per l’orde militar de Montesa. El protagonista és un capellà, una mica faldiller, que sana miraculosament d’una ferida mortal al santuari de la Font de la Salut i, en agraïment, s’hi queda a fer d’ermità. L’autor coneix molt bé l’entorn en què se situa la història i els personatges de la comunitat religiosa estan molt ben definits i caracteritzats. Hi ha elements interessants i molt ben lligats en la trama que fan que el lector s’hi enganxi: relacions amoroses prohibides, homes llop, assassinat, interrogatoris, miracles, etc.
Prèviament al lliurament del guardó del 2009 del Premi de Narrativa de la Ribera d’Ebre, es presentà l’obra que va guanyar l’edició de l’any passat: La veïna i altres animals domèstics, de Rosa Pagès. La presentació va anar a càrrec de l’escriptora Mariona Quadrada, qui destacà que “la Rosa Pagès és una dona rigurosa, com ho són les històries que explica en el llibre. A més, l’autora fa literatura de veritat. Converteix la quotidianitat en lletres, paraules i frases, i ens fa entrar a les històries a través dels sentits i de les emocions.”
Mariona Quadrada també digué que en La veïna i altres animals domèstics “hi ha ironia amagada sota imatges romàntiques, amb personatges que són vius i que es troben reaccions inesperades que els fan reaccionar.” Destacà també que l’autora “té una llengua rica que no és mai ni carrinclona ni carregada. En definitiva, és un llibre suggerent, emotiu, entretingut, que provoca somriure o fins i tot riure, i que no baixa el to en cap moment.”

Més informació:
El Punt
Tinet
Sies.tv


26/8/09

Avui es dóna a conèixer l’obra guanyadora del 27è Premi de Narrativa Ribera d’Ebre

Durant l’acte es presentarà el treball premiat en l’anterior edició, La veïna i altres animals domèstics, de Rosa Pagès

L’obra guanyadora del 27è Premi de Narrativa Ribera d’Ebre, que convoca l’ajuntament de Vinebre, es donarà a conèixer avui dimecres 26 d’agost, durant un acte en el que també es presentarà el treball premiat en l’anterior edició: La veïna i altres animals domèstics, de Rosa Pagès.
El Premi de Narrativa Ribera d’Ebre està dotat en 3000 euros i comporta la publicació l’any vinent de l’obra guardonada per part de Cossetània Edicions. En aquesta ocasió s’han presentat 31 originals a la convocatòria.
El veredicte del Premi es donarà a conèixer durant un sopar amb actuació musical, a 2/4 de 10 del vespre al local municipal de Vinebre. L’acte, que conduirà Mònica Cid, directora de la cadena SER a Reus, Tarragona i Móra d’Ebre, estarà presidit per Oriol Izquierdo Llòpis, director de la Institució de les Lletres Catalanes. La presentació de l’obra guanyadora de l’edició anterior, La veïna i altres animals domèstics, de Rosa Pagès, anirà a càrrec de l’escriptora Mariona Quadrada.

80 recorreguts pels Parcs nacionals dels Pirineus

Ramon Pere publicà una ressenya a la revista Els Eixarts sobre el llibre 80 recorreguts pels Parcs nacionals dels Pirineus, de Didier Castagnet i Gérard Névery.
Pere parla dels continguts motivadors de la guia, que conviden a descobrir una gran quantitat de noves rutes pels Pirineus.
Aquesta proposta de Cossetània Edicions, ens desgrana ni més ni menys que vuitanta recorreguts pels tres parcs nacionals que es troben als Pirineus. Els autors, francesos, ens fan la seva proposta. Una bona part d’aquests recorreguts són pel Parc National des Pyrénées, en territori francès i el més gran en extensió. Els altres són repartits entre el d’Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici a Catalunya, i el d’Ordesa i Mont Perdut a l’Aragó.[...]
Sens dubte no és una guia de camp, que ens orienti pas a pas de la caminada, per això ja ens indica en la fitxa tècnica els mapes que podem usar; però sí que representa tot un ventall de possibilitats si decidim atansar-nos a qualsevol d’aquestes tres joies que tenim més a prop, i a l’abast. Per fer-nos-en venir ganes i triar on volem anar, aquesta obra compleix a la perfecció.

24/8/09

El dolç ebrenc més universal

Així, segons les receptes recollides per l'antropòloga Maria Carme Queralt, els pastissets estan fets amb anís i moscatell (o mistela), mentre que les casquetes porten aiguardent. De fet, la conservadora d'etnologia del Museu del Montsià, que ha publicat diversos receptaris tradicionals, comenta que, antigament, a la pasta dels pastissets també s'hi posava aiguardent, canyella en pols i vi blanc, però que aquest costum que s'ha perdut. A més, els pastissets es caracteritzen per l'ús de determinades espècies, com ara la matafaluga i la saliandra, i normalment es venen per unitats o per dotzenes. En canvi, les casquetes i els panadons es venen a pes, segons apunta Queralt en el llibre La cuina de les Terres de l'Ebre (Cossetània, 2000).
Fragment de l'article que Gustau Moreno publicà al diari El Punt sobre els dolços ebrencs, en el que es fa referència al llibre La cuina de les Terres de l'Ebre, de Carme Queralt.

21/8/09

Miquel Esteve: El Baphomet i la taula esmaragda

El poeta Albert Guiu publicà un article a la revista La Cabana, de La Fatarella, sobre el llibre El Baphomet i la taula esmaragda, de Miquel Esteve.

Albert Guiu parla del viatge històric que es pot fer a través de les pàgines del llibre:
Vaja que parlem d’una història de recerca, on voltarem com a turistes en el temps, per distintes andanes de la nostra història, els templers i la seva èpica i definitiva caiguda amb un secret d’interessants projeccions a ulls del lector I a ulls dels personatges que aniran desfilant pel llibre a partir dels últims respirs d’aquell ordre;
Guiu també destaca la profunditat dels personatges i la complexitat de la trama de la novel·la:
La capacitat de submergir-se en les psicologies dels seus fills literaris és més que notable i, ens ajuda a morir en Maria Griñó, a deixar-nos colpejar amb Artur, a tenir la vanitat infantil del Comte de Toreno, a entregar-nos amb la Menescala...en fi a entrar al joc de Miquel Esteve i pensar que dissenyar un mapa com aquest és un exercici d’intel·lecte excel·lent, i quina sort tenir a la vora de l’Ebre algú que sap nedar pel calendari amunt, avall, del passat, al present, del present al futur, del futur al passat, sense ofegar-se gràcies al seu talent per alternar amb l’infinit literari.

Cossetània amplia la llista de llibres digitals

Cossetània Edicions ha ampliat la llista de llibres en format digital que posa a disposició de l’usuari. Aquestes són les noves obres que es troben al web d’edi.cat. Clicant sobre cada títol accedireu a la seva pàgina:

Ser pares, l’aventura diària
de Ramon Casals

Aigües fondes
de Francesca Aliern

Heydrich i les agents del saló kitty
de Miquel Esteve

Qui té raó?
de Jaume Sarramona

Més informació:
El Punt

20/8/09

Un llibre recull l'evolució en el model de colla castellera a Tarragona ciutat

L'obra, del tarragoní Guillermo Soler, narra la coexistència dels Xiquets i la Jove

Guillermo Soler (M. Martínez / El Punt)

Revolució o reforma. El canvi en el model colla castellera a Tarragona tracta d'aprofundir en els principals trets diferencials que hi ha entre una colla tradicional i el nou model d'agrupació castellera. Aprofitant el relat de vint protagonistes, l'obra, del periodista tarragoní Guillermo Soler, observa i narra la dualitat entre les dues grans agrupacions castelleres de la ciutat de Tarragona, la Jove i els Xiquets, durant els cinc primers anys de la seva coexistència, a principis dels anys vuitanta.
El treball, editat per Cossetània, se centra en la repercussió que va tenir la creació de la colla Jove Xiquets de Tarragona, a finals dels setanta, i els primers anys de coexistència –principalment durant el primer quinquenni– amb la colla Xiquets. La modernitat que representava la colla Jove, en contraposició amb la tradició reflectida en la colla Xiquets, és l'objecte d'estudi de la nova obra del periodista casteller Guillermo Soler García de Oteyza, de la presentació de la qual es va encarregar el vicepresident de la Generalitat i integrant dels Xiquets, Josep Lluís Carod-Rovira.
Per a Soler, «sempre es parla que els castells són tradicions i que no canvien, i això és fals perquè tothom en que conegui una mica la història sap que hi ha hagut canvis molt grans». En aquest aspecte, el periodista tarragoní va recordar que «abans, el casteller, responia a un perfil molt concret i, en canvi, ara ha evolucionat. El nou model de colla és molt més integradora i no tan tancada com abans».

Només a Tarragona

Les raons que van impulsar Soler a ocupar-se únicament de les dues grans colles de la ciutat de Tarragona –ara també existeixen les del Serrallo i les de Sant Pere i Sant Pau– són que «és l'únic cas en què conviuen una colla nova i una altra de clàssica al mateix temps i, per això, les diferències s'accentuen, perquè els vells han de demostrar que el seu model de colla continua sent perfectament vàlid». En el llibre apareixen una vintena d'entrevistes a personatges, «perquè sempre es parla de castells, i mai de castellers», va reivindicar Soler. L'obra, que va resultar guanyadora de la quarta edició del premi d'assaig casteller Esperidió, convocat per l'Associació d'Amics de la Colla Jove, consta de cinc capítols: «El canvi en el model de colla castellera», «Una colla tradicional en temps nous», «La creació d'una colla nova», «Colla moderna contra colla tradicional» i «Xiquets i Jove: dues colles, dos mons».

Notícia de S.C. publicada al diari El Punt sobre el llibre Revolució o reforma. El canvi en el model de colla castellera a Tarragona.

Més informació:
blog de Jaume Renyer, Per l'esquerra de la llibertat
Tinet

14/8/09

"Revolució o reforma" recull les diferències entre la colla tradicional i el nou model de colla de Tarragona

El llibre Revolució o reforma. El canvi de model de Colla Castellera a Tarragona, de Guillermo de Oteyza, es presentarà dilluns 17 d’agost, a els 8 del vespre, a la sala d’actes de l’ajuntament de Tarragona.
La presentació anirà a càrrec de Josep Lluís Carod-Rovira, vicepresident del govern de la Generalitat de Catalunya.

El 19 d’agost de 1980, un grup format majoritàriament per adolescents estrenava camises liles a la plaça de les Cols. Amb l’aparició de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, la ciutat no només recuperava la dualitat i rivalitat local que havia estat habitual al llarg del segle XX, sinó que es convertia en un escenari de laboratori ideal per observar les diferències entre la colla tradicional i el nou model d’agrupació castellera que tot just sorgia en aquell moment. Aquest treball va resultar guanyador de la quarta edició del premi d’assaig casteller Esperidió, convocat per l’Associació d’Amics de la Colla Jove.


13/8/09

Una narració periodística

La jove periodista gallega Alèxia Domínguez firma una obra de tall introductori que Cossetània publica en un format fàcilment digerible, amb fotografies i informacions complementàries al text principal. En poc més d'un centenar de pàgines, el llibre recorre els fets del 1909 amb una narració àgil i fresca. El relat comença amb un capítol sobre la vida al tombant de segle, i llavors se centra en els esdeveniments principals de cada dia. En un text dedicat a Manresa, assegura que va ser "una de les ciutats més castigades" per l'onada de violència. Domínguez també proposa una biografia perquè el lector pugui ampliar la informació.

Article al diari regió7.cat sobre el llibre La Setmana Tràgica de Barcelona, 1909, d'Alexia Domínguez.

12/8/09

"A peu pel Pirineu català. 20 itineraris transpirinencs" viatja per la línia fronterera que va des del Mediterrani fins a la Cerdanya

El llibre A peu pel Pirineu català. 20 itineraris transpirinencs, de Manel Figuera i Abadal es presentarà dijous 13 d’agost, a les 8 del vespre, al Centre Cívic de Bellver de Cerdanya. La presentació anirà a càrrec de Ventura Altarriba, regidor de cultura de Bellver de Cerdanya. L’acte comptarà amb un suport visual amb fotografies de l’obra.

Viatjant per la línia fronterera que va des del Mediterrani fins a la Cerdanya, les comarques que abasta la guia són les catalanes del nord i les immediates del sud. Amb aquesta selecció d’itineraris, pretén donar-ne a conèixer una sèrie de característiques —sempre en l’aspecte excursionista —, algunes de les quals comunes, ja que es comparteixen per la proximitat.

Manel Figuera:
Va néixer a Barcelona el 1957, però des del 1982 viu a Bellver de Cerdanya. Coneix molt bé els Pirineus, i també s’ha mogut pels Picos d’Europa, els Alps, el Sistema Ibèric, Gredos, l’Atles, Snowdonia (País de Gal·les) i les muntanyes valencianes, entre altres indrets. És soci del Grup Excursionista Cerdanya (GREC) i del 1999 al 2007 va ser regidor de Cultura i Turisme al seu poble. Com a tècnic en normalització lingüísitca, treballa al Servei Comarcal Català de la Cerdanya. És professor de primària, de català per adults i corrector de textos. Escriu articles en revistes com Vèrtex, El Mundo de los Pirineos i Cadí-Pedraforca, i ha publicat una trentena de llibres, tant de literatura com guies d’excursions. Ha col·laborat en alguns mapes d’Alpina, així com en l’actual Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya.

11/8/09

Mor l’escriptor Manuel Bofarull als 85 anys

L'escriptor i autor de Cossetània Manuel Bofarull i Terrades, nascut a Badalona, ha mort avui a Barcelona a l'edat de 85 anys.
Manuel Bofarull va néixer a Badalona l’any 1923. De formació autodidacta, treballà de forner a la seva ciutat natal durant la guerra. Laborà després com a empleat de banca fins que es jubilà. A partir del 1950, alternà les tasques bancàries amb feines de corrector a l’Editorial Janés. Havia col·laborat a la Revista de Badalona i a Historia y Vida , i escrivia sobre temàtica diversa al Diari del Baix Penedès. Era membre de l’Institut d’Estudis Penedesencs (IEP), a l’ombra del qual va publicar un bon feix de treballs sobre toponímia, etimologia i història comarcal. De les obres cal destacar: Una malaltia sospitosa (el còlera del Vendrell el 1911) (1984), Don Joan Romagosa i Pros, un general del Penedès (1986), Noms de lloc del terme d’Albinyana (1992), Josep Mondedeu, guerrillero de Ibi (1998), Albinyana (1999), Crims i misteris de la Barcelona del segle XIX (2002), Martí Miret i Caraltó (de general carlí a coronel alfonsí) (2002), Crims a les comarques tarragonines (segle XIX) (2004), Origen dels noms geogràfics de Catalunya (2002) i Crims a la Catalunya del segle XIX (2008), Notícies del Penedès (1800-1850) (1991). A banda de la recerca erudita, fou també autor de novel·les com Els hereus de la terra (1987), guanyadora del premi Sant Joan 1986, i Figueres vora el rec (1995), protagonista de la polèmica edició 1994 del premi Josep Pla.
Des de Cossetània Edicions, l'equip vol mostrar el seu condol a la família.

Colom era català?

El dissabte 8 d'agost del 2009 va sortir publicat a Calaix de Sastre - El Webloc un article sobre l'origen de Cristòfol Colom el qual es tracta en el llibre que publicarà Cossetània Edicions el proper mes d'octubre. A continuació podeu llegir la reproducció íntegra de l'article:
"Ni genovès, ni cors, ni grec, ni lisboeta, ni polonès, ni anglès, ni francès; tampoc gallec, ni extremeny, ni mallorquí. Cristòfol Colom era català. Per al professor de la Saint Mary’s University de Maryland (Estats Units), Charles F. Merrill, els orígens del descobridor d’Amèrica cal buscar-los a Catalunya, en la família de la banca Colom de Barcelona, i no a Gènova, on la història oficial situa a l’almirall. En Colom of Catalonia. Origins of Colom of Catalonia (Demers Books)., (l’obra sortirà publicada a Cossetània el proper mes d’octubre i traduïda al català per Óscar Palazon), Merrill desgrana els seus arguments a favor de la catalanitat de Colom.
A les escoles els nens de tot el món se’ls ensenya que Christopher Columbus era italià, o, més exactament, un genovès que va navegar cap al Nou Món i que els sobirans del país li van donar els diners per al projecte. La idea que Colom era italià també encaixa molt bé amb algunes històries del Renaixement, que sostenen que Itàlia va ser el bressol del Renaixement i que es va estendre des d’allà. De fet, el Renaixement a Espanya es diu sovint que han començat el 1492, any en que Colón, un italià, “descubrió” les Amèriques.
Però, i si Colom va néixer en algun altre lloc? I si es espanyol o català, una zona d’Espanya amb Barcelona com a centre polític i cultural? Aquesta conclusió podria tenir repercussions de gran abast històric per les identitats nacionals-de fet, podria servir per altres proves històriques i teories que sostenen que el paper d’Itàlia en el Renaixement pot ser menys important que el que es pensava.
Aquestes són algunes de les conseqüències que es deriven del Professor Charles J. Merrill i els 40 anys de programas d’investigació per descobrir els orígens de Colom, les conclusions es resumeixen en aquest llibre. “No hi ha dubte que alguns dels proponents de les teories revisionistes de Colón i els seus orígens s’han mogut pel nacionalisme o altres consideracions no acadèmiques”, escriu Merrill en la Introducció. “La millor de les teories no oficials han estat publicats en llibres i revistes amb un mínim de circulació, sovint ocultades de les llengües minoritaries, que tenen una bona dosi d’esforç per trobar-les i llegir. Havent-me pres la molèstia de trobar i llegir, em proposo breument a assajar les teories alternatives … aleshores donar el tom a la versió oficial, versió italiana … i explicar les objeccions que s’han fet a ell, i després a exposar la tesi que … crec que és més probable que sigui cert que: Christopher Columbus que va ser un català, nascut al Principat de Catalunya, un membre d’una família hostil a la dinastia que va governar el seu país.
Charles J. Merrill és professor associat de llengües estrangeres en Mount Saint Mary’s University a Emmitsburg, a l’estat nord-americà de Maryland. Es va graduar en el Dartmouth College i va obtenir mestria i doctorat de la Universitat de Duke University.. Ha realitzat una àmplia recerca en la literatura catalana medieval, i ha aparegut en un documental de Discovery Channel, que va examinar la vida de Christopher Columbus. Actualment viu a Roma, on estudia per ordenar-se sacerdot catòlic.
Les mostres d’ADN que des de fa anys està analitzant el genetista José Antonio Lorente podrien donar la prova definitiva.
Apunts:
-La cadena de TV americana Discovery Chanel va dir en un documental que, segons conclusió d’historiadors nord-americans i espanyols, és probable que Cristóbal Colón fos un corsari català, si bé va amagar la seva identitat perquè va lluitar contra el Rei Juan II i això li hagués perjudicat, de saber-se, a l’hora de servir als Reis Catòlics. Segons la investigació del canal americà, es conclou que Cristòfol Colom era català i que va amagar els seus orígens per aconseguir que els reis catòlics financiesin l’aventura. I és que resulta que el pare de C. Colom era un almirall de la flota catalana que va lluitar contra Ferran quan aquest encara no s’havia convertit en Ferran “El Católico”.
L’estudi esmenta el fet que C. Colom mai va escriure un text en italià, fet que descartaria el seu orígen genovès, i que en els pocs texts escrits en castellà s’hi nota una forta influència del lèxic i gramàtica catalana. Un dels tarragonins més satisfets per aquesta notícia és sens dubte Ernest Vallhonrat i Llurba, que ha estudiat i defensat la catalanitat de Colón en innombrables articles i conferències.
-En la pel·lícula “L’apropiació del descobriment d’Amèrica”. dirigida per David Grau, es recull la investigació que sobre el descobriment ha fet Jordi Bilbeny.
El documental descobreix l’origen barceloní de Colom i el seu perfil ideològic, gens pròxim als Reis Catòlics. No és estrany, doncs, coincidir amb la tesi dels que diuen que la història oficial va ser reconstruïda i adaptada a les necessitats del poder. D’aquesta manera, les tres caravel·les no van sortir, en realitat, de Palos de Moguer, sinó de Pals, i els populars germans Pinzones, es deien Pinsons i eren originaris de l’Empordà.
En la presentació del film, l’historiador Jordi Bilbeny acompanyava el director. Els seus llibres van ser l’origen d’aquest documental, que capgira totes les lliçons d’història apreses i la majoria de llibres publicats."

Article extret de Calaix de Sastre - El Webloc publicat el 08/08/09

10/8/09

El massís de Sant Llorenç del Munt

Enric Faura publicà una ressenya a la revista Vèrtex sobre el llibre El massís de Sant Llorenç del Munt, de Manel Cajide. Faura destaca la descripció precisa que l’autor fa de cada territori, que demostra un gran coneixement del territori.
[...]La proposta de cada itinerari va lligada al mes de l’any més adient, de gener a desembre. Després d’una introducció crítica amb l’actual gestió del Parc, desgrana una dotzena de recorreguts encapçalats per una llarga presentació i descrits amb molta precisió, que denota un coneixement molt complert del territori.[...]

7/8/09

"El Baphomet és un dels grans arcans de la història paral·lela" (Miquel Esteve)

A La Vanguardia del divendres, 7 d'agost de 2009, Toni Orensanz publica una entrevista a Miquel Esteve, autor d'El Baphomet i la taula esmaragda de Cossetània Edicions, obra guardonada en el XX Premi Literari Vila d'Ascó (2008).
A continuació podeu llegir la reproducció d'alguns fragments d'aquesta entrevista:
"Objectivament, però, sabem que el Baphomet era una mena d'ídol que els templers adoraven... van ser acusats d'idolatrar una espècie de figura que era el Baphomet"
"La tensió entre el món oficial i el món paral·lel sorgeix constantment al llarg de la Història, amb els templers per exemple, o amb la maçoneria. Com una mena de reacció als límits que els axiomes i dogmes de fe posaven a la recerca, al coneixement, al lliurepensament..."
"Esperma gnòstic. Són una secta que creu que el logos, la raó de canvi de les persones es troba en el semen; com Crowley el cèlebre ocultista de la meva novel·la".

Entrevista de Toni Orensanz publicada a La Vanguardia el 7 d'agost del 2009.

6/8/09

"L’origen històric de les catànies de Vilafranca"

L’estudi documental de Joan Solé i Joan Cercó que s’acaba de publicar demostra que ni les catànies ni el seu nom no en tenen res d’italianes i que es tracta d’una creació genuïnament i directament relacionada amb la família Trens, una nissaga vilafranquina que s’inicia al segle XVIII i que arriba fins als nostres dies. Així s’exposa a El llibre de les catànies i les coques de Vilafranca. Postres i llepolies del Penedès un volum que aquests dies ha vist la llum a les llibreries i que es presentarà el proper mes de setembre, publicat per la vallenca editorial Cossetània l’edició ha comptat amb el suport del Consell Comarcal de l’Alt Penedès i de la Diputació de Barcelona.
El volum, que compta amb un pròleg del prestigiós estudiós i escriptor gastronòmic Jaume Fàbrega, s’inicia amb un seguit de consideracions sobre la gastronomia penedesenca i específicament sobre les postres, amb referències a la fruita i el mercat de melons de Vilafranca. Tot seguit entra en la consideració de la xocolata i en l’estudi històric de les reconegudes catànies de Vilafranca en base a nombrosa documentació sobre la Vilafranca menestral i botiguera des del segle XVIII fins els temps actuals. En una segona part l’edició s’endinsa en l’univers simbòlic de l’artista vilafraquí Pau Boada, descendent d’una altra reconeguda nissaga de pastissers i es reprodueixen a color diverses obres de l’artista. La tercera part del volum s’endinsa en el món dels forners i l’estructura de funcionament dels forns des de l’època medieval. Aquest àmbit és el que porta a l’estudi del tractament de la rebosteria penedesenca, des de les coques de recapte o enramades a les coques fines de Vilafranca, amb referències als vilafranquins, els borregos vilanovins, els bufats vendrellencs, els esclopets sitgetans, els noiets sadurninencs, els carquinyolis de Sant Quintí de Mediona o de Torrelles de Foix i altres fins arribar a les garlandes del Penedès i altres delícies de les que se’n conserven referències històriques i populars.
L’edició s’acompanya de nombroses il·lustracions i diverses receptes que tenen com a protagonistes les catànies, les coques fines i enramades o les garlandes del Penedès. En conjunt, aquest és el primer resultat d’un llarg treball de recerca de dades que els autors fa anys que porten a terme i sobre el que Joan Solé i Joan Cercó estan preparant altres treballs, de forma que aquest és el primer volum d’una sèrie sota la denominació “La gastronomia del Penedès i els seus documents”.
(Gràcies a la insistència dels llibreters, el llibre ja és a la venda a les llibreries de Vilafranca i, per tant, és un llibre adequat per provar noves receptes de cara a la FM.)"

Article extret de Calaix de Sastre - El Webloc publicat el 3 d'agost de 2009.

5/8/09

Cossetània publica el catàleg de novetats per al setembre

Cossetània ja ha publicat el seu catàleg de novetats per al mes de setembre. Els llibres que hi podreu trobar són els següents:
Escoltant Guadiola. El pensament futbolístic i vital de l’entrenador del Barça, en 150 frases de Josep Riera. Col·lecció Fora de Joc.
La cuina del Pirineu català de Jaume Fàbrega i Eliana Thibaut. Col·lecció El Rebost.
De la col·lecció Prisma: Look at això! La vida sota l'harmoniosa gespa d'Amèrica d'Albert Elfa i Anna Garcia; L'escola al descobert de Josep Maria López Madrid i la segona edició del llibre d'Imma Sagrera Del xumet a la birra.
Mira'm. Contes de vides especials d'AADD. Col·lecció Narrativa.
La bogeria de Narcís Oller dins la col·lecció Biblioteca Narcís Oller.
Una nova obra dins de la col·lecció dels clàssics catalans Biblioteca de tots colors, Un cabàs de rialles. Entremesos i col·loquis dramàtics valencians del segle XVIII amb l'Edició i el pròleg a càrrec de Gabriel Sansano.
De la reusenca Rosa Pagès La veïna i altres animals domèstics dins de la col·lecció Notes de color. Obra guanyadora del XXVI Premi de Narrativa Ribera d’Ebre.
Celdoni Fonoll publica un nou llibre de versos a cavall entre l'humor i el sexe Obscenitats i tendreses.
100 bolets del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre de Ramon Casalé i Aran.
La segona edició de la guia En BTT per Osona. 14 itineraris dins la col·lecció Azimut.
El Premi d'Assaig Casteller l'Esperidió Revolució o reforma. El canvi en el model de colla castellera a Tarragona de Guillermo Soler. Col·lecció l'Aixecador.
Sweet nothing. Premi Literari de Teatre La Carrova 2008 de Llàtzer Garcia. Col·lecció Talia.
De la col·lecció El Tinter dos nous llibres: La cruïlla andorrana. 1933: la revolució de la modernitat d'Arnau González Vilalta i El llibre de les catànies i les coques de Vilafranca de Joan Solé i Joan Cercó.
Podeu consultar el catàleg en aquest enllaç.

4/8/09

«Les golfes de pagès» recull com era la vida a Tivissa i als seus masos al principi del segle passat

Domènec Jardí i Pagès i Carles Jardí i Pinyol van presentar ahir finalment Les golfes de pagès, la seua segona incursió al passat del seu poble després del llibre A Tivissa canten missa... Tot i ser un llibre d'autors locals i sobre la vida quotidiana al seu poble al principi del segle passat, els autors, que són pare i fill, van lamentar no haver-lo pogut presentar durant les festes majors del municipi, tal com van demanar a l'alcalde, i encara a hores d'ara no entenen que se'ls boicotegés la presentació.
«Són coses que passen als pobles, picabaralles polítiques, però no entenem per què se'ns va negar presentar el llibre en festes i promocionar-lo al programa d'actes», manifestava Carles Jardí, coautor de Les golfes de pagès (Cossetània, 2009). Així, per a Jardí els arguments del consistori, que va esgrimir que no disposava de cap espai municipal lliure per fer la presentació i que tenia totes les hores ocupades cada un dels dies de la setmana de festes, no servixen. «La programació dels actes festius no omplin, de cap de les maneres, tot el temps del dia, ni tots i cada un dels espais i locals», afegia Jardí.
Així, finalment, el llibre va ser presentat ahir al Casal Cultural de Tivissa. La presentació va anar a càrrec del president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Josep Solé, i de l'historiador Albert Manent. Les golfes de pagès és la segona incursió al passat de Tivissa que fan Domènec i Carles Jardí, després que el 2002 publiquessen A Tivissa canten missa... El llibre és un treball etnogràfic que aborda la vida quotidiana de Tivissa al principi del segle XX, amb algun retrocés puntual al 1890. «L'hem batejat com Les golfes de pagès, perquè moltes de les coses que expliquem surten després d'haver remenat a les golfes i haver trobat estris que avui dia no es fan servir, com ara un porgador o altres andròmines», argumenta Jardí. El llibre aborda temàtiques tan diverses com la vida als masos, les feines al camp, els jocs o l'ensenyament a l'escola. També inclou un recull de cançons i poesies tivissanes. «Tota la informació que oferim l'hem contrastada amb la que han publicat altres autors», afegix Jardí.

Article publicat a El Punt, el dia 2 d'agost de 2009

3/8/09

"L'edat d'or", d'Artur Bladé i Desumvila

L'edat d'or, inclòs al Cicle de la terra natal de l'obra completa que reedita Cossetània, és el quart llibre que llegeixo d'Artur Bladé, i el certifica com un dels meus narradors preferits. La seva lucidesa, senzillesa, emoció i precisió en narrar els primers anys de la seva vida a Benissanet em commouen un cop més, i eleven les vivències i peculiaritats del poble en universals. Em rendeixo novament al seu estil, claredat i humanisme.
Atès el seu caràcter (ell mateix ho reconeix), no pot evitar mirar-se la vida amb cert tel de tristesa que l'ha acompanyat sempre; malgrat tot, els seus llibres són plens d'intel·ligents i subtils guerxades d'humor i, sobretot, de tendresa.

I ja prefereixo emmudir davant les seves paraules:

"Quan no n'hi ha (culpables), cal donat la culpa a les circumstàncies o la vida, sempre una mica prostituta, o simplement el destí, com feien els antics."

"Tota gran seguretat m'esvera. En primer lloc, perquè no hi ha res segur en aquest món, on tot és incert, relatiu i aleatori."


"Vivim per la memòria, aquesta tomba. I la comunió amb el món només l'he sentida solitàriament i sempre m'ha semblat que la solitud i la llibertat eren dues conquestes."

"A mi m'agradava molt tot el que deien aquells vells (que a mi em semblaven immortals, immodificables, tal com jo mateix) i fins, de vegades, em feien riure. I no sempre pel fet de comprendre el que deien, sinó per mimetisme i per quedar bé. Això d'escoltar el que diuen les persones grans, sempre m'ha agradat i encara em plau ara. Només que ara ja no me'n ric per imitació; només per delicadesa."


"La tristesa de la tardor em sensibilitzava. Pels camps planava un silenci que semblava precursor de la neu. De tant en tant, sentia el cruixit d'una branca, la fressa d'una fulla que tombava a poc a poc, el lleu gemec d'una cigala que acabava, potser, de morir."

"Ara veig que esperar i desesperar, desesperar i esperar, és el teixit que forma la vida. I que la vida no realitza mai plenament cap somni."

"Tres cireres ufanosos, plens d'arracades vermelles entre el verd del fullam, que es retallen contra la blavor del cel de maig, formen una arboradura prodigiosa, una estampa de somni, tan neta i tan pura que sembla mentida que la realitat pugui donar-la."


Article al blog Tens un racó dalt del món, de Jesús Maria Tibau