29/10/10

La "Primera guia del boletaire" apareix a la segona posició del rànquing de l'"Avui" dels llibres més venuts de no-ficció

La Primera guia del boletaire, de Ramon Pascual, aparegué, dijous 28 d'octubre, a la segona posició del rànquing del diari Avui dels llibres més venuts de no-ficció.
El llibre, que se situa dues posicions més amunt que la setmana passada, apareix per tercera vegada a la llista.

28/10/10

El llibre "Temps de neu, 25 anys" serà a principis de novembre a les llibreries

L'obra inclou 16 forfets de regal per les estacions d'esquí de Catalunya


Temps de neu, 25 anys és un llibre commemoratiu per celebrar el quart de segle de vida d’un dels programes més antics de TV3. El periodista Antoni Real, director i presentador de l’espai durant aquest quart de segle, ha aconseguit reunir al llarg de més de 220 pàgines, els millors records, històries, personatges, anècdotes, i imatges que han acompanyat a Temps de neu en la seva trajectòria. Un llibre televisiu, escrit amb llenguatge molt directe i il·lustrat amb espectaculars fotografies. A l’igual que el programa de televisió, Temps de neu, 25 anys també fa un recorregut exhaustiu per totes les estacions del Pirineu i mostra el seu particular “Top ten” amb imatges i les principals característiques de les deu millors estacions de tot el món.

Toni Real
Presentador i director de Temps de neu, un dels programes més antics de Televisió de Catalunya. Llicenciat en Ciències de la informació per la UAB, s’inicia com a periodista als 17 anys, al diari
Dicen... Va ser redactor fundador del diari Sport i va treballar a les redaccions d’El Noticiero Universal i Catalunya Ràdio, com a guionista del programa A punt de neu, primer espai radiofònic especialitzat en esquí. El 1985 va començar a treballar a TV3, des d’on dirigeix i presenta Temps de neu i Temps d’aventura. Del 91 al 98 va dirigir i editar Slalom, una guia de les millors estacions del món. Com a enviat especial, va cobrir la informació dels Jocs Olímpics d’hivern de Sarajevo, Calgary, Albertville, Lillehammer, Nagano, Salt Lake City i Torí. És autor del llibre 100 anys d’esquí a Catalunya, Passions de neu (2008, Cossetània Edicions) i de la novel·la Sota la neu (2010, Cossetània Edicions).

"No és el que sembla" és un retaule de situacions i personatges que s'endinsa en les derives del nostre temps

El llibre No és el que sembla, de Josep Igual, es presentarà divendres 29 d'octubre, a 2/4 de 8 del vespre, a Bassa, La papereria, de Móra d'Ebre.
La presentació anirà a càrrec de l'escriptor Miquel Esteve.

Els resultats reveladors d’una reunió ajornada. Una eròtica tarotista molt ben acompanyada. Un simulacre de festa nadalenca en una colònia espacial. Un periodista engolit per un banc de boira. El cop de sort d’un sense sostre. El repte d’un profeta mediàtic. Una comanda amb doble tall. El malson premonitori d’un jubilat. El cas d’una aparició cíclica en un llogarret. Incidents en el rodatge d’una pel·lícula d’entreteniment adult. Músics amb problemes transcendents. Jocs per oxigenar els tedis convivencials… Són algunes de les situacions i els personatges que basteixen No és el que sembla, un polisèmic retaule on l’autor, amb neta traça descriptiva i diàlegs vius, ens proposa diversos registres narratius —des del realisme més brut i extrem fins a l’onirisme més fantàstic i refinat— hereus i continuadors d’una postmodernitat substanciada, per endinsar-nos en les derives del nostre temps.

Josep Igual
Actualment viu a Sant Carles de la Ràpita, Montsià. Ha escrit poesia, contes, articles, cançons, dietaris i novel·les. La seva obra ha rebut diversos guardons, com són el Ciutat de València de poesia, el Sebastià Juan Arbó de narrativa, el Vila de la Vall d’Uixó de narrativa, el J.M. Ribelles de poesia, l’Ametlla de Mar de narrativa, el Cristòfol Despuig de narrativa o el Manuel Rodríguez Martínez de poesia. Entre els seus llibres cal destacar 35 poemes (1988), Lector d’esperes (1990), El cor cansat (1997), Cabotatge (1997), L’any de la fi del món (1999), Rebotiga del brocanter (2001), Torn de nit (2005), Retrats de butxaca (2006), Poemes escollits (2007), Faules mamíferes (2007), Ditades al vidre (2008), Quaderns deltaics (2009), Uomo qualque (2010) i Fugida en cercles (2010).

27/10/10

Sobre Celdoni Fonoll, en motiu de "Bèsties i bestioles" (Casa del Llibre, 14 d’octubre)

Taula de presentació del llibre Bèsties i bestioles, a la Casa del Llibre

La sala d’actes de la Casa del Llibre, al passeig de Gràcia de Barcelona, dijous al vespre va quedar petita. S’hi presentava el llibre Bèsties i bestioles, de Celdoni Fonoll, de l’editorial Cossetània.
No m’és fàcil escriure de Celdoni Fonoll, perquè és un amic a qui estimo des de fa anys. Ens vam conèixer a Elna pels vols dels anys vuitanta –fixa’t, el mateix nom que ha triat el seu nebot Isaac Fonoll per a la seva filla–, en el casament d’un bon amic comú, en Jordi Bilbeny, autor d’alguns dels poemes que després en Celdoni va cantar i recitar. Ens hem anat retrobant en la presentació de cada nou llibre d’ell, en cada nou concert d’ells i en cada nova estrena de teatre de la Lloll.
Damunt la taula del menjador ara mateix tinc el llibre Bèsties i bestioles, però també hi tinc dos llibres seus –La poesia a l’escola, de 1987, 10 cançons per Catalunya, del 1988–, i un parell de elepés –Enllà del temps, de 1989, i Mercat de Calaf, de 1991–, perquè el Celdoni que la gent darrerament segueix és el que ha escrit poesia sobre ocells, herbes remeieres, bolets i bèsties i bestioles, però la seva trajectòria és llarga, antiga, extensa i de nivell.
Parlaren Pep Olivé, de Cossetània, i el biòleg Albert Ruhí, autor de les característiques biològiques de l’annex del llibre. ‘La natura és cultura’ diu Ruhí, i no s’equivoca. En els versos de Bèsties i bestioles hi trobem, no gaire amagades, referències polítiques, socials i ideològiques, sempre presents en l’obra de Fonoll (llegiu el poema ‘Mosca d’Espanya’...).
En Celdoni, abans de referir-se pròpiament al llibre, va llegir uns versos de Pere Quart, escrits poc després de l’assassinat del president Companys: ‘La Pàtria, tota gent i cada llar / sols a mitges vivent en l'esclavatge, / rebé en son cor el miserable ultratge / i s'estremí de la muntanya al mar’. Després, afalaga l’editorial Cossetània, una editorial de Valls, independent, de la terra dels calçots i de la gent ferma.
Cada poema és acompanyat per una bella fotografía de Jaume Sañé, i els apunts que hi ha de cada bèstia i bestiola en la cultura popular i la literatura no només són interessants, sinó que són la mostra exacta d’allò de ‘la natura és cultura’. Hi trobem referències a Josep M. de Sagarra, Màrius Torres, Jaume Roig, Salvador Espriu, Joaquim Ruyra, Jacint Verdaguer, Rovira i Virgili, Costa i Llobera, Joan Alcover, Ausiàs Marc, Apel.les Mestres, Prudenci Bertrana, i tants d’altres...
L’epíleg, com gairebé sempre, el posà la Lloll Bertran. Cantà ‘La cosina de la néta de la truita de Schubert. Hi ha millor manera de cloure un acte que aconseguint treure un somriure a la gent que t’escolta?
Com que seria llarg continuar, deixaré en Celdoni rapsoda dels anys vuitanta i noranta per a un altre apunt. Ell s’ho mereix i els qui ho desconeixeu, també.

La seva pàgina web la trobareu aquí
El vídeo de la presentació el podeu veure també aquí

Article de Neus Pinart al blog Foc d'encenalls sobre la presentació del llibre Bèsties i bestioles, de Celdoni Fonoll, dijous

26/10/10

Joan Cavallé presenta una versió revisada de la seva traducció de "Final de partida", de Samuel Beckett

L'obra Final de partida, de Samuel Beckett, traduïda per Joan Cavallé, es presentarà dimecres 27 d'octubre, a les 8 del vespre, al Teatre El Magatzem, a Tarragona.
La presentació anirà a càrrec de Joaquim Mallafrè, traductor i lingüista.

Quan Roger Blin va proposar d'estrenar aquesta obra no tan sols va tenir problemes per trobar un teatre que l'acceptés (fins al punt que la versió original francesa va haver-se d'estrenar a Londres), sinó que també en tingué amb alguns actors, que no acceptaven haver-se de posar dins d'uns pots d'escombraries, amb el que això suposava, pensaven, de degradant, ni les impossibilitats d'expressar-se lliurement amb tot el cos. Segurament, això és el que pretenia Samuel Beckett, que amb Final de partida iniciava un procés d’esborrament de l’actor, fins a reduir-lo, progressivament, a ser només una veu. Avui, la crítica està d’acord que es tracta d’una de les obres més importants del segle xx. Harold Bloom mateix no s'està d'administrar-li elogis i la qualifica com "el drama canònic de Beckett", "la versió de Beckett del parany de Hamlet", i li adjudica un "nou nivell d'excel·lència".
Joan Cavallé va guanyar el premi Josep M. de Segarra de traducció teatral l’any 1998 amb la traducció d’aquesta obra, que llavors va titular Fi de partida. Després de successius muntatges, a càrrec de directors com Jordi Mesalles, Gábor Tompa o Rosa Novell, ara se’n presenta una nova versió, profundament revisada, amb un títol que, segons el responsable de la traducció, reflecteix millor les intencions de Beckett.

Samuel Beckett
Samuel Beckett (Dublín, 1906 - París, 1989), fou un gran escriptor del segle XX. Seguidor de les línies traçades per autors com Joyce, Proust o Kafka, va iniciar la seva obra en anglès. Va prosseguir- la en francès, sense renunciar a la seva llengua materna. Durant els anys 30 i 40 construeix una important obra narrativa, amb títols com Murphy (1938), Molloy (1951), Malone meurt (1951), Watt (1953), L’innommable (1953), etc. Aquest darrer any s’estrena a París la seva peça En attendant Godot (editada el 1952), que obté una extraordinària repercussió i marca un abans i un després en la història del teatre mundial. En opinió de Ricard Salvat, Beckett va tenir la genialitat de tancar tots els camins expressius i les formes (…) narratives del teatre del s. XX. Obres com Fin de partie (1957), Krapp’s Last Tape (1958), Happy Days (1960), Comédie (1963) o Not I (1971) són considerades fites indiscutibles del teatre contemporani. El 1968 va ser-li concedit el Premi Nobel de Literatura.

25/10/10

Ja es pot veure el vídeo de la presentació de "La Riera"

Cossetània compta amb un vídeo de la presentació de La Riera. Orígens i secrets de la família. Les receptes del restaurant, que es va dur a terme dimecres 20 d'octubre a la llibreria Bertrand de Barcelona. En les imatges es pot veure la intervenció d'alguns dels actors i responsables de la sèrie, a més del públic assistent a la presentació.



El programa Divendres, de TV3, de divendres 22 d'octubre, també emeté un reportatge sobre la presentació del llibre La Riera, durant la tertúlia sobre la sèrie. El vídeo mostra els punts de vista del públic assistent i les intervencions de responsables de la sèrie i de l'editorial, a més de les declaracions de Jordi Planas, un dels actors que protagonitzaren l'acte. El reportatge es pot veure a partir dels 27min 20s del vídeo:


23/10/10

"Llinatge", de Miquel Esteve

Llinatge és una novel·la que ens narra la història d’una nissaga de criatures fantàstiques i la seva convivència amb els humans. El fil conductor és un jove periodista que troba la seva primera feina en una revista d’esoterisme i s’estrena amb un encàrrec a Tivissa on se suposa que han vist algun tipus d’extraterrestres.
La història té molt de ritme i es van alternant els fets en diferents ciutats com Roma, Barcelona i Tivissa, i anirem coneixent els fets ocorreguts en anys anteriors als protagonistes. Es barreja l'existència d’aquests éssers llegendaris, els Dip, amb uns misteriosos rellotges de pèndol, el destí marcat per unes cartes del tarot, l'existència o no dels extraterrestres, la figura de la mort, un ésser superior que segons unes escriptures resta per esdevenir, i la vida del periodista Jaume Robinson, que intenta treure l’entrellat de tot plegat.
És un llibre recomanable, on a mesura que avancen les pàgines s'accelera el ritme dels esdeveniments.

Ressenya de Frederic Salvà, participant en la promoció de la novel·la Llinatge, de Miquel Esteve.

22/10/10

"Arquitectura rural" dóna mostra de les construccions agràries que formen part del patrimoni cultural de la Conca

El llibre Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat (l'exemple de la Conca de Barberà), de Manel Martínez i Garcia es presentarà dissabte 23 d’octubre, a les 8 del vespre, al Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca.
La presentació anirà a càrrec de Salomó Torres, pagès i membre de la permanent d’Unió de Pagesos.

L’arquitectura rural es basa en construccions senzilles, pensades només com a suport a la feina del camp i en què la pedra és el material bàsic empleat. Són edificacions realitzades dins d’un món agrari amb una economia de subsistència, un món rural avui ja desaparegut. La Conca de Barberà és molt rica en aquest tipus d’arquitectura. Hi trobarem construccions variades i disperses, amb diferents tipologies que depenen de l’ús i aprofitament a què estaven destinades. Tot aquest ampli ventall proporciona una rica mostra de construccions etnològiques dignes de ser destacades i catalogades com a patrimoni cultural. És un patrimoni fins ara poc conegut i, per tant, poc valorat que fa ja moltes dècades que està en desús i que pateix agressions constants. Tot aquest ric patrimoni arquitectònic és en procés de desaparició, ja que no té ni la utilitat ni l’ús pel qual fou construït. Si actualment afirmem que el treball al camp o el treball de pagès es troba en fase d’abandonament, les construccions rurals ja fa molts anys que passaren per aquesta fase. De marges de pedra seca, ja fa molts anys que ningú no en fa, i hem de retrocedir molt més temps per recordar la construcció de les últimes barraques de pedra seca.

Manel Martínez i Garcia
Manel Martínez i Garcia (Vimbodí 1962) és empleat del servei de costes del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Medi Marí. Els camps d’estudi són el bosc de Poblet i la seva història, i l’arquitectura rural de la Conca de Barberà. Ha participat en l’equip de recerca de l’IPEC del 2003 al 2005, sobre l’estudi de les construccions de pedra seca al terme de Montblanc. És membre de l’equip de recerca de la beca de l’IPEC Els safareigs públics de la Conca de Barberà. Un testimoni de la feina de les dones en el passat. Ha publicat diferents treballs sobre arquitectura rural en revistes locals com L’Espitllera, Reboll, El Foradot, El Francolí i Aplec de Treballs. A més, ha col·laborat en publicacions de la Diputació de Tarragona i del Consell Comarcal de la Conca de Barberà. És autor del llibre El bosc de Poblet, al llarg del temps, de la biografia de l’enginyer Josep Reig i Palau. També és coautor de la Guia del Paratge Natural de Poblet.

Miquel Esteve signarà exemplars de la seva obra aquest dissabte a la llibreria Serret

L'escriptor Miquel Esteve signarà exemplars de Llinatge i de les seves anteriors obres, Heydrich i les agents del saló Kitty (XXV Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre) i El Baphomet i la taula esmaragda (XX Premi de Narrativa Vila d'Ascó), aquest cap de setmana a Vallderoures.
L'acte tindrà lloc dissabte 23 d''octubre, a 2/ d'1 del migdia, a la llibreria Serret.


21/10/10

La "Primera guia del boletaire" apareix per segona vegada al rànquing del diari "Avui" dels llibres més venuts

La Primera guia del boletaire, de Ramon Pascual, aquest dijous 21 d'octubre apareix, per segona vegada, al rànquing dels llibres més venuts de no ficció del diari Avui.
L'obra surt a la cinquena posició, una més amunt que a la llista del 30 de setembre.

Jordi Roure: En el llibre "La Riera" s'hi amaguen secrets que no surten a la sèrie de TV3

Presentació de La Riera a la llibreria Bertrand
Responsables i actors de la sèrie durant l'acte de presentació

El llibre La Riera. Orígens i secrets de la família. Les receptes del restaurant es presentà dimecres 20 d'octubre a la llibreria Bertrand de Barcelona. A la presentació hi varen assistir Jordi Roure, cap de Dramàtics de TVC; Tana Collados, Esteve Rovira, Núria Furió, Núria Bàguena, Oriol Carrió i Mari Pau Pigem i Jordi Planas, actors de la sèrie.

Jordi Roure destacà el treball l'esforç que s'ha dut a terme per tirar endavant una sèrie amb la cuina com a fil conductor:
"Va ser un repte molt gran intentar substituir El Cor de la ciutat."
"En principi l'acció no passava prop del mar i no passava en un restaurant, però volíem sortir de la ciutat i fer olor de salnitre."
"A Catalunya el tema de la cuina ha estat molt important, per això vam creure que seria bo que la cuina fos el fil conductor d'aquesta sèrie.2
"Del Cor a La Riera es va fer un salt qualitatiu."
"En el llibre s'hi amaguen secrets que no surten a la sèrie. Hi trobem moltes coses que si no es llegeix el llibre no es podran saber."
Esteve Rovira parlà sobre la voluntat dels responsables de la sèrie d'entroncar amb els espectadors:
"El repte era trobar les cares que havien d'encarnar els personatges."
"S'ha aconseguit que la sèrie surti de les pantalles per entroncar amb els espectadors i teixir complicitat amb ells."
Tana Collados va fer referència a les receptes de cuina que apareixen a la sèrie, i que Oriol Carrió prepara prèviament:
"En un moment en què la cuina es troba en un punt tan dolç, fou un encert emmarcar la sèrie en un restaurant."
"Tots els plats que surten a la sèrie són absolutament menjables."
"L'Oriol Carrió cuina des del darrera de la pantalla."
Jordi Planas parlà sobre el seu treball com a actor per fer el paper de cuiner:
"He hagut de posar-me a fer coses que no havia fet mai, com per exemple cuinar i he fet cursets per saber com s'han d'agafar els estris de la cuina."

20/10/10

Sento que us suportaria

El setmanari Presència del 8 al 14 d'octubre publicà un article de Xavier Cortadellas sobre la novel·la El camí reprès, de Maria Teresa Vernet.
Cortadellas argumenta la importància de l'obra de Vernet en la Catalunya republicana i parla sobre els seus trets característics:
Maria Teresa Vernet va perdre més d'una guerra. Va tenir molt bones crítiques i molts lectors i bastant de prestigi, entre 1926 i 1935: Maria Dolors, Amor silenciosa, Eulàlia, El perill. La millor escriptora d'aquells anys.
Vernet tampoc no sembla que fos tan valenta com Rodoreda. Potser és per això que l'hem oblidat. Estilísticament, El camí reprès val molt la pena. La psicologia femenina hi funciona. L'estructura, potser no tant.

19/10/10

El llibre "La Riera" desvetlla la història de la família i les receptes de la sèrie de TV3

El llibre La Riera. Orígens i secrets de la família. Les receptes del restaurant, es presentarà dimecres 20 d'octubre, a 2/4 de 8 del vespre, a la llibreria Bertrand de Barcelona.
La presentació anirà a càrrec de Jordi Roure, Cap de Dramàtics de TVC, Jordi Planas, actor de la Sèrie (Sergi Guitart Riera, el fill petit de la Mercè Riera), i Jordi Ferré, gerent de Cossetània Edicions.
Després de la presentació es podrà tastar la recepta de les Estrelles que apareixen a La Riera i s’oferirà una copa de cava.

La Riera no és, només, un llibre de receptes, és la història d’una família que ha crescut al voltant dels fogons d’una cuina professional; la de la fonda de St.Climent, la població (fictícia) del Maresme on passa l’exitosa sèrie de ficció a la sobretaula de TV3. Escrit en primera persona, la Mercè Riera -el personatge protagonista que interpreta l’actriu Mercè Sampietro- ens transporta al passat de la seva família, sobre el qual s’escriu la trama que ens mostra la sèrie cada tarda. I, al costat de la història de la família, us proposem uns plats molt reals. Plats del receptari tradicional català i d’altres pensats expressament per La Riera pels responsables culinaris de la sèrie.

18/10/10

Ja es pot veure el vídeo de la presentació de "Bèsties i bestioles", de Celdoni Fonoll


El llibre Bèsties i bestioles (Peixos de riu, amfibis, rèptils, insectes...), de Celdoni Fonoll, es presentà dijous 14 d'octubre a la llibreria Casa del Llibre, a Barcelona.
El vídeo que podreu veure a continuació recull imatges de l'acte, en el que hi varen intervenir Albert Ruhí, autor de les “Característiques biològiques” del llibre; Josep Maria Olivé, director editorial de Cossetània; Celdoni Fonoll i Lloll Bertran.

Olivé destacà que l'obra es pot considerar un llibre de poesia, de natura i de fotografia, dirigit a un públic ampli, també a la gent jove i a aquells que no estan especialitzats en aquests temes. Per a Albert Ruhí, malgrat que la poesia és la protagonista del nou llibre de Celdoni Fonoll, la part teòrica, amb les característiques pròpies de cada animal, li dóna un valor afegit.
Celdoni Fonoll, amb la col·laboració de Lloll Bertran, llegí alguns dels versos del llibre. Per tancar l'acte, Bertran interpretà la cançó La truita, de Schubert.

15/10/10

"Geni casteller" recull articles d'investigació amb aportacions destacades a la historiografia castellera

El llibre Geni casteller. Articles de recerca històrica castellera, de Lluís Solsona i Llorens, es presentarà divendres 15 d'octubre, a 1/4 de 9 del vespre, al Pati del Castell de Torredembarra.
La presentació anirà a càrrec de Xavier Brotons, director de la col·lecció L'Aixecador, de Cossetània.

Aquest volum és un recull dels principals articles d’investigació castellera que Lluís Solsona ha anat editant en diferents revistes de temàtica castellera al llarg dels anys. Bàsicament, es tracta de textos que recullen dades del segle XIX, a partir de la consulta, sobretot, de la premsa coetània. Entre les aportacions més destacades de l’autor a la historiografia castellera convé destacar-ne les següents: d’entrada, la datació correcta de dues actuacions castelleres cabdals: la del juliol del 1878 a Vilanova i la Geltrú i la consecució del pilar de 8 l’any 1880 a Vilafranca del Penedès. Una altra aportació notable ha estat la identificació del període conegut amb el nom de trienni meravellós (1851- 1853). L’àmbit d’estudi de Solsona se centra en l’anomenada àrea castellera històrica o tradicional, que més o menys es correspondria amb les comarques actuals del Camp de Tarragona i el Penedès, sense oblidar, però, la Conca de Barberà, l’Anoia o fins i tot una aportació interessant sobre l’antic Ball de Valencians de Tàrrega. En tot cas, la recerca constant, pacient i metòdica i el rigor i la claredat expositius caracteritzen l’obra de Lluís Solsona i Llorens, al qual la historiografia castellera deu aportacions inèdites i reflexions interessants.

Lluís Solsona
És fill de Torredembarra, llicenciat en dret i conegut aficionat als castells. Això l’ha portat a la investigació sobre la història castellera. Ha publicat treballs sobre els castells a revistes de poblacions on hi ha una gran tradició, especialment a Valls, Vilafranca i Torredembarra, en les quals també hi ha pronunciat conferències. L’any 2002 fou distingit amb el premi Joan Ventura de periodisme casteller durant el decurs de la Nit de Premis de Valls. És president d’honor de la colla castellera Nois de la Torre. Dins de l’àmbit de la poesia, ha publicat dos volums de Romanços castellers i per Santa Rosalia del 2005 el llibre titulat La festa major de Torredembarra (1849-1950) segons la premsa. Ara, amb aquesta selecció d’articles periodístics, fruit de la seva recerca, investigació i estudi de la història castellera, es pretén donar un caràcter més sistemàtic al seu treball dispers en diverses publicacions.

14/10/10

El Falset popular

Anna M. Gil publicà un article al suplement Culturas del diari La Vanguardia del 13 d'octubre sobre el llibre El falsari, de Toni Orensanz.

Anna M. Gil fa referència a la connexió de les històries del falsari amb les que es podrien ambientar en altres punts del Mediterrani:
[...]Este conjunto de relatos cortos, ambientados en un Falset que ya no existe, basados en echos reales y legendarios, en el boca a boca de los vecinos del lugar, tiene resonancias, nos remite a Italia, Grecia y otros países del Mediterráneo.
L'article també destaca la completa descripció sobre un entorn local que fa l'obra :
Historias costumbristas que van perfilando un paisaje, un color, un sistema de relaciones propio. Historias llenas de intensidad humana, narradas en lenguaje genuino, trazo directo y humor.

13/10/10

"Bèsties i bestioles" és el nou llibre de versos de natura de Celdoni Fonoll, amb fotografies de Jaume Sañé i referències a la cultura popular

El llibre Bèsties i bestioles (Peixos de riu, amfibis, rèptils, insectes...), de Celdoni Fonoll, es presentarà dijous 14 d'octubre, a 2/4 de 8 del vespre, a la Llibreria Casa del Llibre, a Barcelona.
A la presentació hi intervindran Celdoni Fonoll i Albert Ruhí, autor de les “Característiques biològiques” del llibre. L’acte es clourà amb un breu recital a càrrec de Lloll Bertran i Celdoni Fonoll.

Bèsties i bestioles és el novè llibre de Celdoni Fonoll de versos sobre la natura. Inclou cinquanta-sis espècies ordenades per grups: mol·luscs, aràcnids, crustacis, insectes, peixos d’aigua dolça, amfibis i rèptils. A més dels versos, el llibre conté, com els altres llibres naturalistes del mateix autor, fotografies de totes les espècies versificades, fetes per Jaume Sañé; dues partitures de cançons transcrites per Isaac Fonoll; un annex amb les “Característiques biològiques” de les espècies, obra del biòleg Albert Ruhí, i la “Cultura popular i literatura” feta, com sempre, per Celdoni Fonoll. Tanca el volum una cançó epíleg de Lloll Bertran sobre “La truita” de Schubert. De nou, Fonoll ens ofereix amb aquest llibre una bona eina per conèixer i estimar la natura, la llengua, i una colla de bèsties i bestioles dels Països Catalans: de la tortuga babaua a la cuca de llum, passant pel cargol bover, l’escorpí groc, la salamandra, el llangardaix, l’anguila, el cranc de riu, la papallona rei, el tòtil, la libèl·lula...

Celdoni Fonoll
Celdoni Fonoll és cantant, recitador, poeta i músic. Però, sobretot, ha estat i és un gran difusor de la poesia als Països Catalans. Ha fet molts recitals i ha publicat 11 discs i 25 llibres. Dels discs cal destacar Recital 1000 (1984), Mercat de Calaf (1991), Aigua secreta (1992), Cançons de l’amor que tinc (1997) i el doble CD Antologia (PICAP, 2008). Entre els llibres destaquen les antologies La poesia al carrer (1977), La poesia a l’escola (1977-1987), deu edicions amb 175.000 exemplars), Nou segles de poesia als Països Catalans (1986) i Versos diversos d’El matí de Catalunya Ràdio (1996). En el camp de la poesi, ha publicat llibres de versos humorístics, satírics, eròtics, amorosos, patriòtics: Trempant t’empaito (1993), Versos perversos (1995), Tocat d’amor (1997), Amor de lluny (1998), Versos dispersos (2001), Quin món de mones! (2006, amb Lloll Bertran), Obscenitats i tendreses (2009) i, els darrers anys, ha escrit poesia de la biodiversitat: Veus d’ocells (2000), 60 ocells (2002) —d’aquests dos llibres, ja exhaurits, se n’han venut 11.000 exemplars—, Bones herbes (2004), Aucells (2006), Fascinants bolets (2006), Arbres dels nostres paisatges (2007), Mamífers peluts [del llop a la musaranya] (2008), Herbes amigues (2009) i Bèsties i bestioles (2010). Celdoni Fonoll també ha rebut els següents premis: Premi discogràfic de la Generalitat de Catalunya pel disc Recital 1000 (1984); Èxit d’Or Català per la cançó “Cor càtar” del disc Enllà del temps (1989); Creu de Sant Jordi (1990); Premi al Compromís Cultural, Òmnium Cultural Anoia (2005); Ametlla de plata a la trajectòria professional, Ajuntament de Vilagrassa (2006); Amic de l’any (2007), juntament amb Lloll Bertran, de l’associació barcelonina Amics de la ciutat. Es pot trobar més informació sobre l'autor a www.celdonifonoll.cat.

11/10/10

El delegat del Govern presenta el llibre "Lletres de lluita. Escrits en defensa del món rural", de Josep Suñé

El delegat del Govern de Catalunya a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, va presentar ahir (dijous 7 d'octubre) el llibre Lletres de lluita. Escrits en defensa del món rural, de Josep Suñé i Blanch (1949), pagès, sindicalista agrari i alcalde de la Fatarella de 1999 a 2007. L'acte va tenir lloc al Palau Oliver de Boteller de Tortosa.

El delegat del Govern va destacar la vàlua de l'autor per la seva "passió i amor a la terra" que demostra explícitament en els articles que conformen el llibre i alhora va aprofitar l'ocasió per retre homenatge a l'exalcalde de la Fatarella també per la seva implicació, tenacitat, esforç i treball en la gestió municipal durant els anys que va estar al capdavant del consistori.

"En Pep Suñé és un personatge de la Fatarella que a còpia de convicció i tossuderia ha esdevingut una icona en la defensa del món rural", afirma la sinopsi de l'obra, un recull d'articles publicats al diari El Punt des de 1996 a 2008 amb què Suñé "expressa un sentiment profund envers el nostre país, Catalunya", segons l'editorial Cossetània..

El llibre s'estructura en cinc capítols (Agricultura, Costums, Medi Ambient, Sindicalisme, Territori) i inclou introduccions signades per Pep Riera, Martí Boada, Salomó Torres, Joan Caball, Manolo Tomàs i Xavier Graset.

Article del web Ribera on line sobre la presentació del llibre Lletres de lluita. Escrits en defensa del món rural dijous 7 de setembre a Tortosa.

7/10/10

La vall del Miracle

La vall del Miracle és una novel·la de poc més de 120 pàgines de lectura fàcil i ràpida. L’autor utilitza un llenguatge clar i alhora divertit per descriure el tarannà i les aventures del protagonista.

Des d’un principi trobem una trama que es mou entre la fermesa i la por. Un capellà gens convencional que té més de trapella i vividor que no de capellà, però que també sap mostrar-se assenyat a l’hora de fer front a les pors i als perills. El fil argumental ens porta per un camí de sorpreses amb acció, intriga, misteri i una bona dosi de fets de la vida quotidiana. Això sí, cal fer un exercici d’imaginació per tal de situar l’acció en el segle XVI que és quan es desenvolupa la trama. De tota manera hi ha moments i situacions que semblen força més properes en el temps.

A més a més trobem força referències als productes de la terra, com ara l’oli o el vi. La novel·la esdevé un cant a la natura i als paratges característics de les Terres de l’Ebre amb descripcions ben acurades. L’autor fa ús d’expressions pròpies de la parla d’aquesta zona geogràfica i no defuig d’utilitzar maneres de parlar o d’anomenar les coses de caire popular fent servir el que es pot denominar com a llenguatge de carrer i donant al conjunt de l’obra un punt de senzillesa textual que fa encara més amena la seva lectura.

Ressenya de Jordi Pinyol, participant en la promoció de La vall del Miracle, d'Armando Vericat.

6/10/10

"Pel Matarranya en BTT" és la primera guia per a bicicleta de muntanya de la zona, amb recorreguts aptes per a qualsevol nivell

Aquest cap de setmana es duran a terme els actes de presentació de la guia Pel Matarranya en BTT. 14 itineraris pel Matarranya Mitjà i Baix, de Francesc Roig Loscertales, en aquest horari:
Dissabte 9 d'octubre, a les a les 9 del matí, sortida en bicicleta “De l’Algars al Matarranya en BTT”, a càrrec de Francesc Roig, des de la llibreria Serret, a Vallderoures. A les 7 del vespre, presentació del llibre Pel Matarranya en BTT a l’alberg Els Olivers, a Horta de Sant Joan.
Diumenge 10 d’octubre, a 2/4 d'1 del migdia, signatura d’exemplars del llibre Pel Matarranya en BTT a la llibreria Serret.

El Matarranya és un dels ecosistemes fluvials mediterranis més ben conservats de la Península Ibèrica. Un medi natural de gran qualitat, vertebrat al voltant del riu i amb el que l’home ha mantingut des d’antic una estreta relació. Deixant enrere els abruptes relleus dels Ports en el camí cap a l’Ebre, el Mig i Baix Matarranya es converteixen en una zona òptima per als amants de la bicicleta de muntanya, amb una densa xarxa de camins que transcorren per les valls, barrancs i moles que el sistema fluvial ha anat creant i que permeten dissenyar interessants recorreguts aptes per a qualsevol nivell d’exigència. En aquesta guia, la primera per a BTT de la zona, us presentem un recull d’itineraris que us permetran descobrir-ne els principals indrets, tot gaudint del seu privilegiat entorn natural.

Francesc Roig

El Francesc Roig va néixer i viu a la vora del Mediterrani (Vilanova i la Geltrú, 1962) però el mar mai ha exercit sobre ell cap mena d’atracció. Com molts coetanis, va iniciar la seva relació amb el medi natural amb els “padres” Franciscans, uns il·luminats de l’època que no portaven hàbit i que intuïen que la formació de persones requeria d’alguna cosa més que tancar nens en aules per ensenyar-los de lletra. De l’excursionisme infantil va passar a un muntanyisme més exigent, però aviat va acceptar que mai seria una estrella de l’alpinisme (li faltaven les habilitats necessàries) ni faria de la muntanya la seva forma de vida (l’interessaven també d’altres coses). Amb la ingenuïtat pròpia de l’època, va llicenciar-se en Biologia esperant comprendre millor com funcionava tot plegat, i des de llavors no ha deixat d’aprendre. No participa activament en cap grup excursionista, no ha viatjat a indrets exòtics i no escriu als mitjans especialitzats, tot i que no ho descarta, reconeix que no es troben entre els seus projectes immediats.

5/10/10

"La vall del Miracle", d'Armando Vericat

La vall del Miracle, primera novel·la d’Armando Vericat, situa l’acció a la població de Traiguera, Castelló. A les seves rodalies es comet un sanguinari crim, una dona apareix brutalment assassinada.
El relat del narrador s'articula a partir de la biografia fictícia del frare Pere Combes, protagonista principal de l'obra. La novel·la té un bon ritme i es manté el suspens fins al final, el qual no us desvetllaré.
¿Se sabrà finalment qui ha estat l’assassí? ¿Condemnaran al culpable/culpables?
Aquesta novel·la ha estat inspirada en part per l’obra El Nom de la Rosa, d’Umberto Eco, i complementada amb el mite dels homes llop. L’autor tracta molt bé els organismes judicials al món rural del segle XVI, els Jurats i el Consell de la Vila, i el món clerical. En aquell temps la justícia era dubtosa o cega i els mitjans tècnics per esclarir els fets eren ínfims.
L’únic punt de dificultat que he trobat en aquesta obra ha estat el registre en el qual s’ha escrit el llibre, no és català antic sinó de la zona del Maestrat, però això us ben asseguro que no m'ha impedit gens que el seguís amb tan interès.
Gràcies a aquest llibre he conegut l’existència real del Santuari de la Font de la Salut i veient les imatges a la web de Traiguera puc confirmar que la descripció al llibre és molt fidel a la realitat. Els llibres ens han de permetre poder conèixer indrets desconeguts pels lectors i alhora deixar volar la imaginació.

Ressenya d'Àngels González, participant en la promoció de la novel·la La vall del Miracle, d'Armando Vericat.

4/10/10

Ressenya de "Llinatge", de Miquel Esteve

Llinatge, de Miquel Esteve, és una novel·la trepidant d’acció i mitologia. Des de les primeres pàgines, el lector es va introduint dins l’univers d’uns personatges que pertanyen al llegendari català, els Dip. Es tracta d’uns éssers sobrenaturals i molt perillosos, que estan lligats a una complicada i sanguinària nissaga familiar. La història s’enriqueix amb la simbologia de les cartes del Tarot i se situa a la Catalunya del segle XXI. Malgrat l’ambient fantàstic que es respira gairebé en tot moment, el protagonista i fil conductor de la narració és del tot terrenal: un jove periodista que aconsegueix la seva primera feina en una revista d’esoterisme. Possiblement aquest fet dóna proximitat i versemblança al llibre. En definitiva, Llinatge és un text atrevit, amb passions i amb gossos salvatges que no ho són del tot. Llinatge és un text on calla la vida i parla la Mort. Llinatge és un text amb una dama de pell blanca que té penis, amb diversos cadàvers sense cor i amb un munt d’intrigues, sobresalts i misteris que només un lector atrevit pot anar descobrint frase rere frase.

Ressenya de Bruna Generoso, participant en la promoció de Llinatge, de Miquel Esteve.

1/10/10

Armando Vericat, autor de "La vall del Miracle", participa en la V Fira Romana de Traiguera

Aquest cap de setmana Armando Vericat signarà exemplars de La vall del Miracle (XVII Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre durant la V Fira Romana Thiar Julia de Triaguera.
L'autor serà a l'estand del Centre Cultural Traiguerí dissabte 2 i diumenge 3 d'octubre de 5 de la tarda a 9 del vespre.

"La vall del Miracle", d'Armando Vericat

Ambientada al Maestrat del segle XVI, La vall del Miracle té com a protagonista un capellà concupiscent sense vocació ni devoció.

En Pere Combes no va decidir la seua professió. El germà gran era l’hereu, per la qual cosa a ell li tocava dedicar la vida a l’Església. La seua dedicació, però, no passa per complir el vot de castedat. Embolic rere embolic, acaba visitant la Font de la Salut a Traiguera per mirar de curar una ferida mortal infligida per un marit venjatiu.

L’aigua miraculosa de la font li salva la vida i fa que reneixi en ell la Fe. Pere Combes acaba integrant-se a la comunitat religiosa de frares que conviu al santuari de la font i acceptant portar una vida ordenada.

La novel·la, amb un marcat rerefons històric, retrata una època i un territori tot barrejant realitat i ficció; un brutal assassinat, un home llop, l’ordre de Montesa, rancúnies, venjances, poders i influències.

Els personatges masculins resulten convincents. Retrata figures plenes de misteris marcades per comportaments morals i estereotips propis de l’època en que transcórrer el relat. En canvi les figures femenines són secundàries.

El llenguatge és fluït i ric, en tant que reprodueix expressions i paraules pròpies del dialecte de la zona. La lectura resulta àgil i atractiva, les escenes se succeeixen sense llargues descripcions ni vocabulari prosaic, la trama és coherent... en definitiva la novel·la està hàbilment construïda, enganxa i es llegeix amb facilitat.

Ressenya de Sara Asensio, participant en la promoció de La vall del Miracle (XVII Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre), d'Armando Vericat Climent.