30/8/07

Miquel Esteve guanya el XXV Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre


Miquel Esteve, de Mora la Nova, amb la novel·la Heydrich i el bordell de Kitty Schmidt ha resultat el guanyador del XXV Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre que es va lliurar ahir dimecres a la nit en la transcurs del sopar literari que se celebrà a Vinebre. El premi, que està convocat per l'Ajuntament de Vinebre (Ribera d'Ebre), té una dotació de 3.000 euros i l'obra guanyadora serà publicada l'any vinent per Cossetània Edicions
Heydrich i el bordell de Kitty Schmidt presenta una perspectiva i un enfocament molt interessants del carnisser de Praga i les tècniques d'espionatge dels nazis. La història transcorre en dos plans temporals, en temps del nazisme, fixant-se en la dimensió humana dels criminals, i en els temps actuals, des d'una residència d'ancians amb el nom de L'Edat d'Or.
Miquel Esteve (imatge que acompanya el post) mostrà la seva satisfacció pel guardó obtingut i digué que aquesta serà la primera obrà que publicarà i que estava molt content per tres motius: “un primer perquè per mi és molt important haver guanyat aquest premi que té en el seu palmarès de guanyadors escriptors com Francesc Puigpelat, Andreu Carranza, Imma Monzó, Àngel Octavi Brunet o Sílvia Veà; en segon lloc perquè guanyo l’edició del 25è aniversari del premi; i finalment pel nom del premi, Ribera d’Ebre, ja que jo soc d’aquesta comarca i estimo la Ribera i el seu paisatge.”
L’acte també serví per presentar l’obra guanyadora de l’edició de l’any passat, Collage, de Roger Tartera. La presentació del llibre anà a càrrec de la cantautora Montse Castellà qui digué que “Collage són divuit relats que posen color a la vida d’una sèrie de personatges que es van fent grans a cops de vida”. Comentà, també, que tots els personatges de l’obra fugen d’alguna cosa i que Collage “és un arc de Sant Martí literari que recull divuit batalles del viure de cada dia.” Per la seva banda, Roger Tartera digué que “tot i que em resulta més fàcil escriure novel·les, aquest és el segon llibre de contes que publico”, el primer va ser La ciutat seca, editat per Cossetània Edicions el 2004 i que va ser guanyador del Premi de Narrativa Salvador Espriu. Tartera digué que els lectors de Collage trobaran “un escrit arriscat i contundent que és la manera com hem surt de dins d’escriure” i digué que és important la convocatòria d’aquest premi ja que “permet que autors poguem tenir veu.”
La vetllada va acabar amb l’actuació de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries.

28/8/07

"Blocs de ciència", un llibre amb interpretacions científiques curioses, sorprenets o divertides


El divendres dia 31 d’agost, a les 7 de la tarda a la Biblioteca Municipal de Roquetes es presentarà el llibre Blocs de ciència, de Daniel Closa. L’acte serà presidit per la directora de la biblioteca Begonya Ferré i la presentació anirà a càrrec de Jordi Abad. La presentació que s’ha organitzat conjuntament amb l’Ebresfera, s’enmarca en motiu del Dia del Bloc 2007. Aquest llibre ha estat editat amb el segell Publicacions URV que està gestionat per A+C (Arola Editors i Cossetània Edicions).

Resum
Per què la xocolata ens agrada tant?
Què hi tenen a veure, els vampirs amb el càncer?
Com és que hi ha persones que veuen colors en sentir algunes músiques?
Què hi ha a l’espai que atrau la nostra galàxia?
Per què desapareixen les granotes arreu del món?
Si la grip espanyola no va venir d’Espanya, per què l’anomenen així?
El romaní fa molt bona olor, però per quin motiu?
En aquest llibre trobem interpretacions científiques curioses, sorprenents o divertides a molts fets que ens envolten i als quals sovint no parem atenció.

L'autor
Daniel Closa i Autet (Barcelona, 1961) és doctor en biologia i investigador del CSIC. Les seves recerques científiques s’han centrat en l’estudi de processos relacionats amb la inflamació. Actualment dirigeix un grup de recerca sobre malalties pancreàtiques a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona. El 1994 va guanyar el Premi de Novel·la Científica amb la novel·la Tots som parents. També és autor d’obres de ficció, com Setembre de passió i El secret de l’Almogàver. Amb aquest recull, torna a una de les seves passions: la divulgació científica.

27/8/07

"Torres Jordi va ser en el seu moment idealitzat i després fou oblidat"


En el marc de l'auditori Carulla Font del Casal de l'Espluga de Francolí, el dissabte dia 25 d'agost es va fer la presentació del llibre De l'idealisme a l'oblit. Poesia i teatre de Pere Antoni Torres Jordi, obra de Josep Maria Vallès i Martí, editada per Cossetània Edicions.
La presentació anà a càrrec de Fernando Valero, catedràdic de Pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili, el qual digué que el títol del llibre, De l'idealisme a l'oblit, és una declaració de principis del llibre, ja que Torres Jordi és "un solemne desconegut a la seva terra i la seva obra no ha estat estudiada".
L'autor explicà les dificultats que ha tingut per trobar documentació sobre Pere Antoni Torres Jordi i es queixà que "tant els espluguins com els tarragonins no en sabien res". Vallès comentà també que, malgrat que Torres Jordi va ser el primer director de La Vanguardia, "quan vaig anar en aquest diari a buscar informació, només vaig trobar les deu ratlles que van sortir com a necrològica el dia que es va morir". L'autor va explicar que Torres Jordi era un liberal que tingué molts vincles amb el general Prim i que tingué càrrecs polítics importants, com el d'alcalde de Tarragona, diputat a Corts o governador civil en ciutats com Girona, Màlaga, Granada i València.
Com a poeta, segons l'autor del llibre, "cultivà la poesia amb força encert, potser més un fàcil versificador que un poeta nat, però la veritat és que tant en català com en llengua castellana, hi ha entre les seves poesies obres de força qualitat", i, pel que fa al teatre, Vallès explica en el llibre que "en el camp teatral obtingué bons èxits com a autor dramàtic i també intentà entrar en el món de la comèdia amb joguines en un acte." Per la seva carrera com a polític, poeta i dramaturg, estranya el desconeixement que hi ha de la seva persona i de la seva obra. Això va fer que Josep Maria Vallès afirmés que "Torres Jordi va ser en un moment idealitzat i després va ser oblidat".

25/8/07

Es presenta a Vinebre "Collage" de Roger Tartera

El 29 d'agost a Vinebre, es presentarà el llibre Collage de Roger Tartera, publicat per Cossetània Edicions. En aquest mateix acte, que se celebrarà a partir de les 10 de la nit a la sala del cinema de Vinebre, es donaran a conèixer els guanyadors del XXV Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre.

Resum
A COLLAGE els colors emboliquen les vides de l’Eric i l’Iris, des que es coneixen amb la innocència preadolescent en un camp de futbol, fi ns que es fan grans i la vida els copeja amb brutalitat en el trànsit d’entrar de ple al món adult. Aquests divuit relats intensos i obsessius recullen el testimoni d’un seguit de personatges sempre a la vora de l’abisme. Alguns arriben a coincidir amb l’Eric i l’Iris, altres hi passen a frec i la majoria entren en contacte poètic en el desenllaç fi nal. Tots, però, tenen en comú el fi l conductor dels colors que actuen com pinzellades invisibles que els uneixen en un atzar de vegades capritxós i altres violent. La cruesa de la vida, la vilesa dels comportaments més mesquins, la desesperació existencial, la immersió en móns paral·lels i, també, una certa fe en l’esperança, col·lisionen entre si i ofereixen un espectre desolador i radical de la naturalesa humana.

L'autor
Roger Tartera (Tiana, 1972) és llicenciat en Història Contemporània. Ha publicat Quan es fa clar (Columna 2002), obra guanyadora del Premi Ciutat de Badalona de Narrativa, i La ciutat seca (Cossetània Edicions 2004), Premi de Narrativa Salvador Espriu / Premi Literari Municipi de Calafell. Va guanyar la Mostra Literària del Maresme l’any 1996. Fou escollit autor jove del Sant Jordi l’any 2003 pel diari La Vanguardia. És autor de diversos guions de llargmetratges i curtmetratges, ha fet de crític literari a l’Avui, ha escrit articles d’opinió al diari El Punt i ha publicat diversos contes en revistes literàries. Ha estudiat tres cursos d’escriptura creativa a l’antiga Aula de Lletres i el màster d’Escriptura per a la Televisió i el Cinema de la Universitat Autònoma de Barcelona. També ha transitat per un estol inacabable de feines alienants i mal pagades fi ns que, actualment, compagina l’escriptura amb la traducció de textos a l’anglès.

13/8/07

"De l'idealisme a l'oblit. Poesia i teatre de Pere Antoni Torres Jordi"

El dissabte 25 d'agost, es presenta a l'Espluga de Francolí el llibre de Josep M. Vallès Martí De l'idealisme a l'oblit. Poesia i teatre de Pere Antoni Torres Jordi, editat per Cossetània Edicions. L'acte tindrà lloc a l'Auditori Carulla Font, a les 8 del vespre i anirà a càrrec de Fernando Valero Iglesias, catedràtic de Pedagogia de la URV.

Resum

A través d’aquestes pàgines descobrirem la faceta literària d’un dels polítics tar-ragonins més importants del segle XIX. Pere Antoni Torres Jordi (Tarragona, 1843 – l’Espluga de Francolí, 1901) fou un abrandat poeta i dramaturg. Inicià la seva carrera política de la mà del general Prim i sota el padrinatge de Balaguer i Sagasta. Fou un liberal i un romàntic. Va participar activament en la Revolució de Setembre del 1868 i ocupà importants càrrecs en els períodes de governs liberals durant el darrer terç del segle XIX. Va destacar com a autor teatral amb més d’una quinzena d’obres que foren molt ben acollides pel públic. Pitarra i Guimerà, en els seus respectius projectes per redreçar el teatre català, es disputaren l’estrena d’algun dels seus drames. En poesia va triomfar des de molt jove, però la seva feina més important la va fer en el camp del periodisme. Fou el primer director de La Vanguardia (1881) i el 1875 va fundar a Tarragona el diari La Opinión, que subsistí fi ns després de la seva mort. Va ser governador civil de Girona, Màlaga, Granada i València, director general de Benefi cència i Sanitat, director de política de la Secretaria del Consell de Ministres i secretari del govern general de l’illa de Cuba. A l’Espluga de Francolí va fundar el Balneari de les Masies a redós de la font del Ferro.

L'autor
Josep M. Vallès i Martí Nascut a l’Espluga de Francolí el 1945, és afeccionat a la història local. La seva carrera professional s’ha centrat en la gerència empresarial, i el seu oci, en la promoció cultural a la seva vila. Fundà l’Escola de Música del Casal el 1978 i ocupà la presidència del Casal del 1981 al 1985, període durant el qual promogué la reaparició de la revista mensual El Francolí i fou un dels fundadors del premi Bernat Morgades de recerca històrica local. També fou fundador del Centre d’Estudis del Casal de l’Espluga (1983). Ocupà l’alcaldia de l’Espluga durant un curt termini, en la legislatura 1987-1991, però es veié obligat a dimitir per la polèmica del Pla de Residus, promogut per la Generalitat de Catalunya. És autor d’un treball monogràfi c sobre l’aigua de les Cent Fonts i biògraf de Pere Antoni Torres Jordi, sobre el qual ha publicat articles i ha fet conferències. Membre i col·laborador dels centres d’estudis de la Conca de Barberà i de les Garrigues, en les revistes dels quals ha publicat els articles següents: “Josep Mallén i Garzón, un mestre republicà a l’Espluga de Francolí” (Montblanc, 2006) i “El capbreu del Vilosell de 1758” (les Borges Blanques, 2006). Actualment és gerent del Casal de l’Espluga de Francolí.

10/8/07

Ressenya a la Revue Pyrenées d'"El massís de la Maladeta"

La revista francesa La Revue des Amis du Musée Pyrenéen en la seva plana web, ressenya el llibre El massís de la Maladeta, de Tòfol Tobal, Jordi Pons i Ramon Solís, editat per Cossetània Edicions.

9/8/07

27 itineraris per recórrer la vall de Tuixent i la Vansa en BTT

El dissabte, 18 d’agost, a les 20.00 h al Museu de les Trementinaires de Lleia (Plaça Serra del Cadí, 1 - Tuixent), Carles Alastuey i Joan Ramon Segura presentaran En BTT per la vall de Tuixent i la Vansa publicat per Cossetània Edicions.
Una altra presentació d'aquest llibre, tindrà lloc el dimecres, 19 de setembre, a les 8 del vespre a la Biblioteca Pública de Lleida (Rambla d'Aragó, 10). La presentació anirà a càrrec, en aquesta ocasió, de Francesc Català, vicepresident del Centre Excursionista de Lledia i Joan Ramon Segura, autor del llibre.

Resum
La vall de Tuixent i la Vansa cavalca entre les comarques de l’Alt Urgell, el Berguedà i el Solsonès. És com una mena d’estreta falca que intenta obrir-se camí entre les tres comarques. De l’Alt Urgell és separada per la llarga serralada del Cadí. Del Berguedà ho està per l’altívol Pedraforca i pels contraforts septentrionals de la serra del Verd. Del Solsonès, per la serra del Verd i les muntanyes del Port del Comte. Aquest marc geogràfic ha emmarcat una vall amb unes característiques ben singulars. Constitueix una contrada definida per l’aïllament que li produeixen els altius colls que la separen de la resta del país.

L'autor

Joan Ramon Segura i Radigales va néixer a Almacelles, Segrià, el 1959. L’atzar el va dur a esquiar a Tuixent per allà l’any 1985. Des de llavors no ha faltat mai a la crida de la neu. L’hospitalitat de la seva gent i la bellesa de la vall va fer que cada cop es trobés més a gust en aquelles contrades. Descobrí les seves muntanyes a l’estiu. Amb una bona colla d’amics s’ha dedicat a rodar per tots els topants. El principal encant és que es tracta d’una serralada no gaire concorreguda, on podem gaudir fàcilment de la solitud i de l’aventura dels camins poc fressats.
L’any 1998 publicà La història gràfica de l’excursionisme a Lleida, dedicat a la seva entitat esportiva: el Centre Excursionista de Lleida, del qual actualment és el president. Altres llibres seus són Esglésies i ermites de la vall de Tuixent i la Vansa (2003), Itineraris pel Front del Segre (2005) i On anem d’excursió? (2006). Aquest mateix any guanyà el VI Premi Vèrtex, convocat per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), amb el títol 25 excursions pel Front del Pallars. Col·laborà activament en el llibre La serra de Boumort i muntanyes veïnes (2005), de Manuel Cortés —el seu mestre—, i posteriorment el complementaren amb un mapa.




7/8/07

Vicenç Ambrós: "Escric el que em ve de gust"

El dilluns 30 de juliol de 2007, va sortir publicada al diari El Nou, una entrevista d'Anna Gorchs a Vicenç Ambrós, autor del llibre Des de la mort amb amor, guanyador del XV Premi de Narrativa de la Vila de l'Ametlla de Mar que publica Cossetània Edicions. A continuació podeu trobar l'entrevista reproduïda:

"Vicenç Ambós va presentar aquest divendres a Prats de Lluçanès la seva última novel·la Des de la mort amb amor, editada per Cossetània, amb la qual va guanyar el XV Premi de Narrativa Vila de l'Ametlla de Mar. Ambrós de 25 anys i veí de Lluçà, és llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i ja ha publicat amb quatre llibres: dos poemaris i dues novel·les d'enigma.
Només 25 anys i quatre llibres publicats, déu n'hi do...
Sí, déu n'hi do, però evidentment hi ha hagut carreres més prolífiques i exorbitants. Per exemple, Vicenç Villatoro als 24 anys ja havia guanyat el Sant Jordi de novel·la malgrat que això de l'edat també és relatiu. Hi ha gent que ha començat una carrera literària tard i en canvi l'ha feta molt brillant. És a dir, ha publicat llibres, ha guanyat premis... Potser en joves no és tan habitual perquè és allò que avui dia el jovent ens trobem que hem de fer moltes coses, i ens falta temps.
Tot i que va guanyant premis i editant llibres encara continua pensnt que no es vol dedicar professionalment a la literatura?
Ara tinc la vida mig resolta en un altre àmbit que em permet tenir temps lliure per poder dedicar unes quantes hores -almenys setmanals- a escriure. La veritat és que no m'ho plantejo, això de dedicar-me professionalment a la literatura. Però si et dediques a escriure des d'un punt de vista professional, escriuràs el que les editorials vulguin. I per exemple, jo aquesta setmana, he acabat de fer un recull de poemes, un gènere que no ven. Si hagués d'estar tota l'estona pensant en el que volen les editorials no faria el que voldria. Jo escric el que a mi em ve de gust en cada moment. És clar, la poesia m'agrada i n'escric i, per tant, no vull seguir els postulats d'una editorial que em digui el que he d'escriure.
Però em sembla que tampoc ho considera com un hobby, això d'escriure...
Ara ja va més enllà del hobby. Potser és una afició professionalitzada. M'agrada, m'hi dedico i intento aprendre'n. Però no és la meva professió primera.
De moment ha publicat 2 poemaris -Del Lluçanès, del pas del temps i personals i Foc entre dos blaus- i dues novel·les -Mort al paradís i Des de la mort amb amor-. Es considera més novel·lista o més poeta?
Depèn. M'agrada molt la narrativa, i a part de novel·les també he escrit uns quants relats breus. El que passa és que vol molt de temps, i quan t'hi dediques ha de ser una temporada, per exemple ara que començaré les vacances. Els poemes són diferents. Avui n'escrius un, passen les setmanes i n'escrius un altre, un dia et ve bé i n'escrius tres de cop... i al final tens un poemari.

Entrevista d'Anna Gorchs, publicat al diari El Nou, el dilluns 30 de juliol de 2007.

3/8/07

"Vía Layetana, 43"

En la revista Lletres d'agost/setembre, Francesc Poblet hi publica un article sobre el llibre de Joan Ventura La masmorra. De la plaça del Sol a la via Laietana: viatge a les tenebres del franquisme de Cossetània Edicions. A continuació hi trobareu l'article reproduït:

"Denunciàvem la pressentació de La lluita per la llibertat les tesis històrico-revisionistes sobre el franquisme, que el presenten com un règim autoritari, sí, però potser necessari en aquells moments i fins i tot tou amb els seus opositors. "Que li ho diguin a en Jordi Carbonell, si era tou!", s'exclamava Agustí Colomines. Carbonell, director de la Gran Enciclopèdia Catalana, va ser torturat amb acarnissament a la prefectura de la Via Laietana de Barcelona per, entre d'altres delictes, persistir a declarar en català davant la policia espanyola.
L'autor de La masmorra -amb l'aclaridor subtítol de Viatge a les tenebres del franquisme- va passar per l'experiència de romandre un parell de dies als calabossos de la temible Brigada Regional de Investigación Social, a la susdita prefectura de policía, feu repressor per excel·lència, amb una llarga història de pallisses, tortures i vexacions de tota mena, que van tenir un dels seus punts àlgids els anys en què els sinistres germans Creix feien i desfeien allí dins amb total impunitat, però que a mitjan anys 70 continuava operant a ple rendiment.
Llargues eren les hores a les seves cel·les, llargs els interrogatoris. Aquell parell de dies foren suficients per a Joan Ventura perquè quedés marcat per sempre més, per tot allò que entre aquelles parets va viure i veure, i que ara ens narra d'una manera col·loquial i planera, tal com ho va sentir, en un relat que, si no fos per aquesta proximitat emocional, semblaria talment de ficció. La seva experiència personal es complementa amb una explicació dels fets quevan dur-lo a viure aquest tràngol -que va tenir de marc un multitudinari concert de Raimon a la festa major de Gràcia- i amb el relat de les peripècies i patiments explicats després pels seus companys de detenció.
Un exemple més aquest, doncs, de la necessària tasca alhora de denúncia i de manteniment de la memòria del que foren par al país aquells anys de drepressió, tasca aquesta gens renyida, ans al contrari, amb l'interès d'una lectura agradable en la forma, però, sí, indignant en le contingut."

Article de Francesc Poblet, publicat a la revista Lletresd'agost/setembre de 2007.

2/8/07

Novetats de Cossetània Edicions pel mes de setembre

A continuació trobareu la relació de títols que Cossetània Edicions publicarà durant el mes de setembre:

- Collage (XXIV Premi de Narrativa Ribera d'Ebre) de Roger Tartera. Col·lecció: Notes de color.
- Paisatge, territori i societat a les terres de parla catalana d'AADD (Dir. Ignasi Cuadros). Col·lecció: Coordinadora del Centre d'Estudis de Parla Catalana.
- De l'idealisme a l'oblit. Poesia i teatre de Pere Antoni Torres Jordi de Josep M. Vallès i Martí. Col·lecció: Perfils.
- L'origen dels castells, anàlisi tècnica i històrica de Joan Bofarull Solé. Col·lecció: L'Aixecador.
- Quan l'infern sigui atiat (Premi Literari de Teatre La Carrova 2005) d'Antoni Cisteró. Col·lecció: Talia.
- Per les presons de Franco. Memòries d'un pres de la postguerra 1936-1945 de Tàro Rubio, edició a cura de Gemma Caballer i Oriol Dueñas. Col·lecció: Memòria del segle XX.
- Caminades pel Massís del Port. Emboscades de tardor (2a edició) de Vicent Pellicer. Col·lecció: Azimut.
- Leonci Soler i March de Francesc Comas i Closas. Col·lecció: Cooperativistes Catalans.
- Catalunya explicada als alemanys de Klaus-Jürgen Nagel. Col·lecció: Prisma.
- El llibre de les receptes de tardor de Francesc Murgadas. Col·lecció: Cullerot.
- Blocs de ciència de Daniel Closa i Autet. Col·lecció: Publicacions de la URV - Llavors d'idees.
- Repercusiones del ámbito laboral en la vida familiar de los hombres: un estudio evoltivo de Anna López Puig y Amparo Acereda Extremiana. Col·lecció: Publicacions de la URV- Recerca.

1/8/07

La Tarragona de Lluís de Salvador

El dimarts 31 de juliol, al bloc Prendre la paraula de Jordi Martí Font hi va aparèixer un article que fa referència al llibre Tarragona sota les bombes, de Cossetània Edicions, on es parla de la Tarragona de la Guerra Civil. A continuació hi trobareu l'article reproduït:

"El 2005, l'editorial Cossetània va treure al carrer Tarragona sota les bombes, un llibre del periodista Lluís de Salvador editat per M. Elena Virgili. Es tracta del testimoni del periodista Lluís de Salvador sobre la Tarragona de la guerra del 36 al 39, concretament la crònica va de l'abril del 1937 fins al gener del darrer any de la guerra.
Lluís de Salvador és un dels millors periodistes (junt amb Rovira i Virgili) que ha donat Tarragona i aquest llibre ens conta com passava el dia a dia a la ciutat mentre els feixistes la bombardejaven i feien punteria sobre els grans dipòsits de combustible que s'hi emmagatzemaven. El text arribà a l'Hemeroteca Municipal en una caixa que contenia documents il·legibles donats pel fill de l'autor, Ramon de Salvador. Els papers els havia escrit el seu pare en dues-centes quartilles de paper, reaprofiat en molts casos, i havien estat soterrades a prop del riu Garona, on una revinguda del riu els havia deixat en el lamentable estat en què es trobaven. Al llibre que ens ocupa se'n reprodueix una part important.
A Tarragona sota les bombes es descriu el dia a dia de la vida tarragonina vista des dels ulls d'un cronista local com cap altre hi ha hagut. El llibre es llegeix en un tres i no res gràcies a una prosa brillant, prosa periodística amb l'estil que només dóna la professió exercida dia rere dia. I hi ha el dia a dia però també reflexions, detalls, vivències i el batec d'una ciutat que no va deixar de viure, a voltes fins i tot una mica despreocupadament tal com apuntava l'historiador Jordi Piqué a La crisi a la rereguarda, malgrat del cel hi plogués mort en forma de bombes franquistes.
Fa una setmana escassa, passant per davant de l'Hemeroteca i després de la relectura de l'obra de Salvador, hi vaig entrar, vaig demanar el Diari de Tarragona del juliol del 36 a l'agost del 38, quan va deixar d'editar-se per manca de paper, i em vaig posar a llegir els articles de Lluís de Salvador que amb el títol de Els dies i els fets es publicaven a la primera pàgina del periòdic. Ja sé que tot no es pot publicar, ja sé que els llibres d'articles potser no es venen prou, però algú els hauria de treure la pols i hauria de pensar a editar l'obra periodística d'aquest home, perquè a banda del seu innegable interès històric posa el periodisme tarragoní, fet aquí, des d'aquí i per a lectors d'aquí, en la primera línia catalana, és a dir a Primera Divisió. No és futbol, no, no és el Nàstic, però algú hauria de fitxar de Salvador i hi hauria de posar quatre euros per fer-lo accessible. I la resta, a llegir-lo."

Escrit de Jordi Martí, extret del bloc Prendre la paraula, publicat el 31 de juliol de 2007.