30/4/09

L'Ajuntament de Vilabella publica les bases del VIII Premi Literari Mn. Romà Comamala

L'Ajuntament de Vilabella ha convocat el VIII Premi de narrativa curta Mn. Romà Comamala, que edita Cossetània. Aquestes en són les bases:

1. El premi s’atorgarà a una obra de narrativa curta en llengua catalana, de tema lliure. Es valorarà especialment els treballs de narrativa de creació. No seran mereixedors de premi, els autors que ja n’hagin obtingut en edicions anteriors.

2. Les obres que es presentin han de ser originals i inèdites, i reunir les condicions següents:
a. Extensió: de 25 a 50 fulls DIN-A4.
b. Mecanografiats a doble espai i per una sola cara.
c. Cal presentar 5 còpies.
d. Les còpies hauran d’anar encapçalades amb el títol i un lema o pseudònim i no portaran signatura.
e. Les cinc còpies aniran acompanyades d’un sobre tancat, en l’exterior del qual constarà, també, el títol i el lema o pseudònim que identifiquen el treball. A l’interior del sobre es farà constar el nom, cognoms i l’adreça completa de l’autor, així com un telèfon de contacte.

3. El termini de presentació de les obres finalitza el dia 26 de juny de 2009.

4. Els treballs s’hauran de presentar o trametre a l’Ajuntament de Vilabella, carrer d’Avall, número 3, 43886 Vilabella, fent-hi constar que són per al premi “Mn. Romà Comamala”

5. L’obra guanyadora es dotarà amb un premi de 1.000 euros.

6. El Jurat estarà format per les persones següents: Jaume Aguadé i Sordé, Miquel M. Gibert i Pujol, David Rabadà i Vives, Francesc Roig i Queralt i Jaume Saltó i Coscolín.

7. El premi podrà ésser declarat desert si el jurat considera que els originals no assoleixen la qualitat suficient.

8. La lectura del veredicte i el lliurament del premi tindrà lloc en el decurs d’un acte públic, el dia 1 d’agost de 2009.

9. L’Ajuntament de Vilabella es reserva el dret de publicar, en un termini d’un any, l’obra guanyadora i qualsevol de les obres presentades que el jurat recomani.

10. Els originals no premiats es podran passar a recollir durant els dos mesos immediatament posteriors a la proclamació del veredicte, transcorreguts els quals no es respondrà de llur conservació.

11. La participació en aquest premi implica l’acceptació de les seves bases i de la resolució del jurat, que serà inapel·lable.


Cossetània Edicions publica els seu catàleg de novetats per al maig

Cossetània ja ha enllestit el seu catàleg de novetats per al mes de maig, que inclou els següents llibres:
A la col·lecció De 100 en 100, 100 trucs per arribar a final de mes (en temps de crisi), de David Escamilla i Humberto Salerno.
A la col·lecció Azimut, 80 recorreguts. Parcs Nacionals dels Pirineus, de Didier Castagnet i Gérard Névery; Cerdanya. 17 itineraris a peu (sèrie Senderisme), de Manel Figuera i Abadal, i El massís de Sant Llorenç del Munt, de Manel Cajide i Plaza.
A Notes de Color, Moros a la costa (1r Premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils), de David Gomariz, i Notes d’un viatge a l’infern (XVII Premi de Narrativa Vila de l’Ametlla de Mar) de Damià del Clot.
A Narrativa, Atracament i altres contes (Premi de narrativa curta per internet Tinet) i El calabrès d’Erill (VII Premi de narrativa curta Mn. Romà Comamala), de Jordi Boladeras, Míriam Tirado i Sílvia Baraldés.
A Sinalefa, Evito el verb, de Rosa Comes.
A Memòria del segle XX, Quan la mort venia del cel, de Lluís de Salvador i Andrés.

Podeu consultar el catàleg en aquest enllaç.

29/4/09

Dels clàssics a la literatura moderna

Adrià Targa i Lurdes Malgrat al Teatre El Magatzem (J.F. El Punt)

Adrià Targa és l'autor de l'excel·lent poemari L'exili de Constança (Cossetània, 2008). Estudiant de filologia clàssica a la Universitat de Barcelona, l'any 2007 va guanyar el Premi Joves.lit de Poesia i el 2008 va publicar el seu primer recull de contes, Els noms del complement (Zenit, 2008). L'exili de Constança és el seu primer llibre de poesia. Adrià Targa desterra l'experiència i el sentiment en uns poemes que es mouen entre allò viscut i allò impossible, la il·lusió i la realitat, la passió i el desengany, la veritat i la mentida. I és aquest joc entre la realitat i la ficció el que ens proposa el poeta ja des del títol mateix del poemari; aquest suposat exili de Constança. La clau, una referència clàssica. L'exili a Tomis, actual Constança, d'Ovidi, les seves Tristes, una veu desconsolada dels seus últims anys de vida, i la possibilitat que en realitat mai no hagués estat desterrat són els pedals que fan bascular la poesia d'Adrià Targa.
En un univers poètic en què el falsejament de la realitat esdevé ficció i en què la ficció esdevé realitat per al jo poètic, assistim a un recorregut vital de reflexió i apassionament que transcorre per un itinerari interior de recerca i d'aprofundiment en les ànsies més íntimes, mentre es desenvolupa en un viatge real per diferents ciutats, anotades perfectament al peu de cadascun dels poemes, ciutats reals, alhora que imaginàries, pel fet de ser matèria poètica i de recreació de l'experiència viscuda. L'ambigüitat del llibre és la pedra de toc a partir de la qual hem de llegir els poemes; una subtilesa que es manté fins a l'última composició. El poeta, doncs, es trasllada a l'exili imaginari del seu antecessor clàssic i, com ell, l'utilitza per bastir un món ple de clarobscurs, de paisatges d'interior oposats als paisatges d'exterior, de finestres que uneixen i que separen, de misteris sobtadament intuïts, de veritats profundes emparades en la construcció de l'imaginari i, sobretot, per expressar el seu lament; un lament contingut en la descoberta de l'experiència artística. Com passa en el poema «Incubadora», que en realitat és un autoretrat, en què l'art i la solitud de l'artista que busca la veritat es barregen en un vers amb tocs surrealistes.
L'art i la reflexió sobre l'art seran motius recurrents al llarg de tot el llibre, i junt amb les referències clàssiques li donen continuïtat. Tanmateix, L'exili de Constança presenta dues parts ben diferenciades per la temàtica, per les imatges i pels recursos poètics; i els tres poemes finals –«Tres poemes irlandesos»– sintetitzen els temes que es desenvolupen al llarg del recull. A la primera part visitem Sitges, Venècia, Bolonya, Girona i Patres. Les descripcions dels paisatges que aquestes ciutats ofereixen a Adrià Targa són utilitzades com un espai que exemplifica l'experiència vital del jo poètic. Barcelona, en canvi, és la ciutat «adulta», la ciutat que és un punt d'anada i de tornada, la ciutat que predomina en el llibre i que li serveix, tant amb els seus paisatges d'interior com d'exterior, per descabdellar un altre dels temes recurrents, que és «el pas de l'adolescència a l'edat adulta». Tarragona és la ciutat del record, de la infantesa, dels orígens. Aquests són poemes de desig, d'expressió dels anhels més profunds, del lament de la nostàlgia per allò que encara no s'ha abastat, i de la fúria per la pèrdua de tot allò que no s'ha pogut tenir, fins al punt d'assolir, poèticament, un to tràgic.
A la segona part del llibre el paisatge exterior és més concret; el recorregut del jo poètic es redueix a l'Empordà i a la ciutat de Girona. És l'espai d'una experiència vital amorosa de la qual s'expliquen les seves fases: la plenitud de l'amor, amb referències a Ovidi, el record de l'amor viscut amb un jo poètic que es nega a la pèrdua, que a pesar de l'abandó cerca en l'art un espai comú on l'amor romangui en el transcurs del temps, amb reminiscències de Lamartaine; la desfeta amorosa, temàtica que predomina per sobre de les altres i que és, en realitat, el nucli poètic d'aquesta segona part, que inclou la ràbia i el plany; i finalment els poemes de comiat.
La poesia d'Adrià Targa combina poemes escrits en decasíl·labs, alexandrins i la polimetria, amb quatre sonets a la segona part: tres amb l'esquema mètric italià i un amb l'esquema anglès. La facilitat i l'agilitat versificadora van unides a un gust per les referències clàssiques, repetides al llarg del llibre. Així, a la primera part trobem «La caiguda dels ídols», en què Sitges passa a pertànyer al món d'Ulisses i Penèlope, per expressar l'absència de l'estimat. En «El cant de les sirenes», les sirenes són un símbol del mal averany del temps futur. A «Logos i Sophia» es posen en dubte els pressupòsits de la moral convencional, i «Pentesilea» recrea el mite clàssic.
A la segona part, el poema «Militat omnis amans» (títol que reprodueix un vers d'Ovidi), beu de les imatges i els símils de l'autor clàssic; a «Plany per algú que se'n va», la imatge d'Eurídice serveix per posar en dubte l'estimat. També a «Palinòdia», i a «Vista de l'Onyar», en què el riu esdevé el riu d'Heràclit, i «L'exili de Constança», títol i motiu literari del llibre.
Amb un estil intimista, de reflexió, de descoberta, Adrià Targa ens fa a mans el seu exili, bona part del qual és escrit des de Barcelona, tot i que alguns poemes s'han anat confegint al llarg dels seus viatges i a partir dels paisatges que han estat el motiu, o l'excusa, per descobrir-nos tot un món poètic i, sobretot, un vers àgil, fresc i emotiu.

Article de Lurdes Malgrat al diari El Punt sobre el llibre L'exili de Constança, d'Adrià Targa.

Romaní (2009): Diccionari del vi i del beure

És un diccionari d'uns 2.500 termes en català, amb els equivalents, no sistemàtics, en castellà, anglès i francès. A més de les definicions, inclou un apartat de refranys ordenats temàticament, un vocabulari temàtic, els índexs de termes en castellà, francès i anglès, i adreces d’entitats relacionades amb el món del vi.
L’arbre de camp d’aquest diccionari abasta el cicle de les begudes des del seu origen fins al seu consum.
És una segona edició revisada i ampliada del diccionari que va publicar el 1998 a Edicions de la Magrana. Ampliat quant a contingut i quant a materials i annexos oferts: l'obra de 1998 constava només del cos del diccionari i una succinta bibliografia, sense índexs, apartat de refranys ni adreces d'entitats vitivinícoles.
El to de l'obra és divulgatiu, sense que això vagi en detriment del rigor del diccionari.
Pel que fa a l'apartat de refranys, és un recull temàtic de poc més de 600 refranys, classificats en 19 apartats prou dispersos, com per constituir un arbre temàtic una mica desigual. Els sis primers temes són els més directament relacionats amb el cicle de l'elaboració del vi (el medi, les tasques al camp, el curs de l'any, elaboració i conservació, comercialització i característiques del vi) i té un gruix i una importància cabdal l'apartat sobre el curs de l'any.
L'autor també acompanya l'inici de cada lletra del diccionari amb un refrany que comença per aquella lletra: 24 refranys coincidents amb els que ja incorporava l'edició de 1998.
Recordo que cap a l'any 1997 vam anar il·lusionats al Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, dependent de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb un projecte de refranyer sobre el vi, amb un vocabulari sobre tots els procediments artesanals i el vocabulari històric relacionat amb la viticultura sota el braç... i ens el vam haver de tornar a endur, com qui diu, perquè el funcionari que ens va atendre en aquells moments ens va dir que no hi havia diners per res que no fos música i dansa en aquells moments.
Desànim i desil·lusió envers les institucions que ens governen va ser el que en Joan Vilaseca i jo mateix ens vam endur en aquell moment. I el projecte resta tancat en un calaix esperant temps millors... o disposar d'un poquet de temps per desenvolupar-ho i donar-li forma. Sembla que Joan Maria Romaní va tenir una mica més de sort i el llibre va disposar d'uns fons de subvenció que sempre ajuden a desenvolupar una obra de recerca.

Mira també
Fitxa de Cossetània Edicions i tast en pdf de 17 pàgines.
2009-02-20 - Sala de premsa de Cossetània
2009-02-20 - Article a Tot Tarragona.cat
2009-02-25 - Recensió a l'Illa dels llibres
2009-02-26 - Apunt al blog Vols llegir?
2009-02-27 - Article a El Punt.cat
2009-02-27 - Reportatge a Vadevi.cat
2009-02-28 - Sala de premsa de Cossetània
2009-03-18 - Ressenya al Gazophylacium.

Article al blog Biblioteca paremiològica sobre el Diccionari del vi i del beure, de Joan Maria Romaní.

28/4/09

"Mamífers peluts [del llop a la musaranya]", de Celdoni Fonoll, es presenta a Girona

El llibre Mamífers peluts [del llop a la musaranya], de Celdoni Fonoll, es presentarà dimarts 28 d’abril, a les 8 del vespre, al local de l’Òmnium Gironès.
La presentació anirà a càrrec de Gemma Clarissó (Òmnium Gironès) i Albert Ruhí (Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona). L’acte inclourà un recital de Lloll Bertran i Celdoni Fonoll.

27/4/09

Judit Juncosa: "Notes d'un viatge a l'infern mostra una actitud crítica entorn de la societat glamurosa, una trama d'actualitat, i un ritme ràpid"

Presentació del XVII Premi de Narrativa Vila de l'Ametlla de Mar

El XVII Premi de Narrativa Vila de l’Ametlla de Mar, que s'atorgà a Damià del Clot per l’obra Notes d’un viatge a l’infern, es presentà dissabte 25 d’abril a la Sala d’Actes de l’ajuntament de l’Ametlla.
Durant l’acte, Judit Juncosa, membre del jurat del premi convocat per l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar i cap del departament de premsa i comunicació de Cossetània Edicions, parlà d'allò que es va valorar per a la deliberació:
Després de la lectura i una llarga deliberació vam decidir que la guanyadora havia de ser Notes d’un viatge a l’infern per l’actitud crítica que fa servir entorn de la societat glamurosa que presenta, per la trama de la novel·la, d’actualitat i a l’ordre del dia i pel ritme ràpid de lectura que permet.
Juncosa féu també un repàs de la trajectòria del Premi de Narrativa Vila de l’Ametlla de Mar i a la seva vinculació amb Cossetània:
Quan l’any 2006 Manel Alarcón va proposar a Jordi Ferré, gerent de Cossetània Edicions, de ser els editors d’aquest premi, l’editorial no va dubtar ni un moment a col·laborar amb la Regidoria de Cultura de l’Ametlla de Mar i publicar l’obra guanyadora. Des de llavors Cossetània ha editat Des de la mort amb amor, de Vicenç Ambrós i Besa, el 2006; Un rostre que no és meu d’Oscar Palazón, el 2007; i Notes d’un viatge a l’infern, de Damià del Clot, guanyador d’aquesta darrera edició.
Judit Juncosa també féu una anàlisi en clau literària de l’obra:
Durant tot el relat, l’advocat narra en tercera persona el cas del seu client, ell intenta entendre els motius que van dur Morgan Estilo a matar la seva dona però quan sent per primer cop el relat dels fets ocorreguts aquella nit no pot evitar pensar en el cas de Jean-Claude Romand, ciutadà francès que es va fer cèlebre per haver matat a la seva dona amb un corró i a la resta de la seva família després. L’advocat recorda la lectura de la novel·la L’Adversari, d’Emmanuel Carrère, que es va inspirar en aquests fets i les imatges de la pel·lícula del mateix títol basada en la novel·la i comença a copsar coincidències entre la literatura i la filmografia francesa i el cas seu client, que al igual que en el de Romand, la mort esdevé un acte alliberador.

"Testimoniatges i memòries (1936-1945)", de Marcial Mayans, aporta el testimoni d'un dels darrers supervivents del Camp de Mauthausen

El llibre Testimoniatges i memòries (1936-1945). Una nit tan llarga, de Marcial Mayans, es presentarà dilluns 27 d’abril, a les 6 de la tarda, a la Facultat de Ciències de la Comunicació de Blanquerna. La presentació anirà a càrrec de David Serrano, curador de l’obra i professor de comunicació de la URL.
L’obra també es presentarà dimarts 28 d’abril, a les 7 del vespre, al Museu d’Història de Catalunya. La presentació anirà a càrrec d’Agustí Alcoberro, director del Museu d’Història de Catalunya, David Serrano, curador del llibre, i Josep Maria Figueres, director de la col·lecció. Hi assistirà l’autor.

«Avui, doncs, estic delitós de saber que l’edició del llibre de les meves memòries està enllestida. Ara sí que estic segur que els meus records passaran a la Història de la Humanitat, per portar el testimoniatge vivent d’un íntegre defensor de la llibertat que ha patit aquell seguit de situacions impensables des del 1936 fins al 1945 i un xic més enllà. La deportació, amb tot el que significa d’horror i d’inhumanitat, m’ha marcat per sempre, per a tota la vida; la meva joventut fou esmicolada des del moment en què vaig conèixer la presó a l’edat de 21 anys i quan poc temps després vaig estar internat al camp de Mauthausen. D’aleshores ençà, l’horror no s’està de rondar les meves nits, amb el son pertorbat per uns fets viscuts, ancorats atroçment als meus records d’aquesta, una llarga nit…».

Marcial Mayans
:
Marcial Mayans va néixer a Barcelona, al barri del Raval, al carrer de l’Aurora, el 14 d’agost de 1920. Els seus pares, Francesc Mayans i Nogués i Júlia Costa i Batlle, eren catalans i barcelonins de soca-rel. Estudià amb els maristes. Treballà a la Llibreria Sobirana, fent-hi l’aprenentatge de venedor. En una acadèmia estudià anglès comercial. Des de jove tingué passió per la lectura. Li agradava el bàsquet i el futbol. S’allistà al sindicat de la CNT i s’adherí a les Joventuts Llibertàries. Voluntari al front abans dels 17 anys… La malaurada odissea objecte d’aquest llibre durarà des del 1937 fi ns al 1947. Estigué obligat a acomiadar-se de la guerrilla per seguir els seus ideals. Fou condemnat a 20 anys de presó pels franquistes. Impedit de tornar a viure al seu país, es casà amb la seva promesa Olga i s’instal·là a França, on tingueren un fill, Llibert Aleix. Exercí testimoni. És militant de la Fédération Nationale des Déportés et Internés Résistants et Patriotes (FNDIRP) i de l’Amical de Mauthausen.

26/4/09

"Preludi de l'última batalla" té històries d'amor, de mort, exòtiques, de solideritat internacional..."

La Biblioteca de Falset serví de marc per presentar el darrer llibre d'Angela Jackson Preludi de l'última batalla. Les Brigades Internacionals al Priorat 1938. La presentació va anar a càrrec del periodista Torni Orensanz. En el llibre es mostra fotogràficament la relació de les Brigades Internacional establertes al Priorat abans de la Batalla de l'Ebre amb les persones prioratines. Per això, segons Orensanz, "el llibre té històries d'amor, de mort, exòtiques, de solidaritat internacional..."
Orensanz destaca també que "aquest és un llibre d'història que pot llegir la gent que no sap història i és que a més la història i la memòria històrica són patrimoni de tots." El presentador explica que les fotografies que s'han trobat de la convivència de les Brigades Internacional amb la gent de Priorat "estan en arxius de tot el món. Per tant són un document de cultura universal on es pot veure gent de tot el món que van venir per lluitar contra el feixisme. El llibre és a més la constatació que fins i tot durant la guerra hi ha moments de felicitat i alegria". Toni Orensanz va explicar també que el pròxim que farà l'associació No Jubilem la Memòria, entitat que ha impulsat l'obra, serà un documental sobre l'estada de les Brigades Internacional al Priorat.
Per la seva part, Joaquim Besora representant del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, institució que ha subvencionat l'obra, va indicar que "el llibre toca l'aspecte humà que tota guerra té."

25/4/09

Hivernacle inundat

Hivernacle inundat (Cossetània Edicions, 2008) és el títol del recull que aplega les obres finalistes i la guanyadora dels XXIX Premis Literaris Baix Camp en la categoria de poesia, el premi Gabriel Ferrater de poesia 2007. El recull pren el nom de l'obra guanyadora, Hivernacle inundat, de Marta Pascual Llorens. Les altres dues obres, les finalistes, són: De franc, de Dolors Juárez Garcia, i Els dies, la nit, de Raquel Estrada Roig, que tanquen el llibre.

Hivernacle inundat no és només un recull de poemes; és més que això, perquè podem dir que és un poemari cohesionat en tot moment per la temàtica i la veu poètica de tota l'obra. Per dir-ho clarament: es fonamenta en una veu clara i directa del jo poètic que interpel·la el lector en diverses ocasions i se centra, principalment, en les relacions humanes.

En general tot el poemari és força sensual i té tendència a buscar els sentits. Però sobretot l'ànima poètica recau en el món dels sentiments, o del sentiment per antonomàsia: l'amor. Però no parla d'amor en termes plaents i embafadors; en parla en termes de culpa i de dolor, però també de desig i alegria. És amor i sentiment en estat pur, que defuig, doncs, la visió més ensucrada.

Hivernacle inundat és un poemari homogeni a grans trets. Acurat. També conté, en dosis controlades, enyorança. Tot el sentiment que hi aboca és un sentiment controlat, un sentiment des de la distància, racional, però no per això fred i impersonal; ans al contrari. Podem dir, per tant, que la concepció que té aquí aquest amor és més ampli perquè defuig el pensament més clàssic al qual ens hem referit anteriorment, i alhora té el sentiment que li és característic però amb amb seny.

De franc, de Dolors Juárez Garcia, és el primer dels altres dos reculls reunits en aquest llibre com a finalistes del premi. A diferència de l'anterior recull, que té una cohesió força clara, en aquest s'opta per fer, justament, tot al contrari. El to d'alguns poemes és fins i tot sarcàstic en aparença, tot i que té elements que no ho són i se serveixen d'aquest recurs per presentar-se més subjacentment. El text poètic per si mateix també és característic: ús d'un llenguatge planer i algun cop narratiu, més que poètic. Els dies, la nit, de Raquel Estrada Roig, és l'altre recull finalista. Es divideix particularment en dos: Els dies, poemes que configuren la primera part del poemari, i Rastre de nit, la segona part i que el conclou. La primera part, molt més extensa que la segona, té un to molt crític; algunes vegades, de fons; d'altres, clar i evident, però guardant les aparences. Crítica que enfoca de diverses maneres però sobretot cap a la societat, la nostra societat de perills inexistents que no veu més enllà de la finestra de casa nostra. Amb Rastre de nit es conclou el poemari amb quatre poemes de caire totalment diferent. En aquest cas els poemes són de caire sentimental i fan un joc realment efectiu d'emoció pausada i intensa.

En definitiva, doncs, aquesta obra és el clar reflex de la funció que se suposa als premis literaris d'avui dia: aportar noves fornades d'autors a la literatura catalana i fer-ne una difusió eficient, tal com pertoca fer. Ara només cal veure com seguirà cada autora amb la seva poètica i la seva obra. Esperem, també, que continuïn pel camí que ara tot just apunten.

Article d'Albert Ventura al diari El Punt del Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre sobre el llibre Hivernacle inundat.

24/4/09

El llibre "Al vostre gust" es presenta a Breda

El llibre Al vostre gust, de Tana Collados i Àgata Olivella, es presentarà dissabte 25 d’abril, a les 12 del migdia, al Centre Cultural Els Forns, de Breda.
La presentació anirà a càrrec de Teresa Martorell, regidora de cultura de l’Ajuntament de Breda.

Autors de Cossetània signaren exemplars dels seus llibres durant la diada de Sant Jordi

Moisés Peñalver, autor de 100 maneres de descobrir un crimRemei Ribas, autora del llibre Els millors plats de l'Àvia Remei

Àgata Olivella i Tana Collados, autores del llibre Al vostre gust
Mir Roy i Manel Riu, autors de Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos)

Diversos autors de Cossetània varen signar exemplars dels seus llibres durant la diada de Sant Jordi a Tarragona, a Barcelona, a Tortosa, a Amposta i a Lleida, entre altres llocs.
Moisés Peñalver (100 maneres de descobrir un crim), Remei Ribas (Els millors plats de l'Àvia Remei), Tana Collados i Àgata Olivella (Al vostre gust), i Manel Riu i Mir Roy (Em dic Mireia), signaren llibres a la parada que edi.cat tenia a la Rambla de Catalunya.

Tarragona. 50 indrets amb encant i Aigües fondes són entre els més venuts a les comarques de Tarragona

Els llibres Tarragona. 50 indrets amb encant, amb text d’Antoni Jordà i fotografies de José Carlos León, i Aigües fondes, de Francesca Aliern, són entre els més venuts a les comarques de Tarragona.

A continuació reproduïm un fragment de l'article del diari El Punt del Camp de Tarragona:

Les comarques de Tarragona repeteixen els mateixos rànquings de vendes, però cal afegir-hi els autors que tenen una relació directa amb el territori. Ricard Espinosa, de la llibreria La Capona de Tarragona, destacava com els més venuts 50 indrets amb encant, amb textos d'Antoni Jordà i fotografies de José Carlos León, que donen la seva visió personal sobre la ciutat de Tarragona...

... El pintor d'ombres, d'Esteban Martín, també va ser un dels més venuts, juntament amb Aigües fondes, de Francesca Aliern, i la col·lecció de Contes del riu, de Zoraida Burgos...

Notícia elaborada per Natàlia Borbonès, Roser Royo, Carina Filella i Valèria Gaillard al diari El Punt del Camp de Tarragona.

Més informació:

"Preludi de l'última batalla" descriu el pas de les Brigades Internacionals pel Priorat el 1938

El llibre Preludi de l’última batalla. Les Brigades Internacionals al Priorat, 1938, d’Àngela Jackson, es presentarà divendres 24 d’abril, a 2/4 de 8 del vespre, a la Biblioteca Municipal i Comarcal de Falset.
La presentació anirà a càrrec de Toni Orensanz, escriptor i periodista.

Durant la primavera de 1938 l’exèrcit republicà es va assentar en diferents indrets de la comarca del Priorat per tal de refer-se del greu estat físic i psicològic després de l’ensulsiada del front d’Aragó. Des d’aquest moment van començar els preparatius militars de l’Exèrcit de l’Ebre, que van culminar en l’última ofensiva ambiciosa de la República - la batalla de l’Ebre. És en aquest període de respir que se centren aquest llibre i l’exposició, Preludi de l’última batalla: les Brigades Internacionals al Priorat, que reflecteixen els moments d’esbarjo i tranquil·litat quan els soldats s’aproximaven a la gent dels pobles i aprofitaven fins a l’últim glop de vida. Aquest llibre ha estat preparat pel comitè editorial de No Jubilem la Memòria. Angela Jackson és presidenta d’aquesta associació cultural des de 2003, l’any de la seva fundació. És autora de diversos llibres, inclosa la seva tesi doctoral British Women and the Spanish Civil War, que el proper any publicarà la Universitat de València amb el títol Británicas y la Guerra Civil Española. El seu darrer llibre, Els brigadistes entre nosaltres: Pròleg i epíleg a l’última gran batalla de la Guerra Civil Espanyola (Cossetània, Valls, 2008), és el resultat d’una recerca contínua que també s’ha publicat en anglès com At the Margins of Mayhem (Warren & Pell Publishing, 2008).

Àngela Jackson:
La tesi doctoral d’Angela Jackson, British Women and the Spanish Civil War (Dones britàniques i la Guerra Civil espanyola) va ser publicada el 2002 per l’editorial Routledge de Londres. Després ha escrit Més enllà del camp de batalla: testimoni, memòria i record d’una cova hospital en la Guerra Civil espanyola, en català i en anglès. Basada en aquestes investigacions, l’any 2007 va aparèixer la seva novel·la, Warm Earth (Terra càlida). Viu al Priorat, on continua involucrada en la conservació de la memòria històrica de la guerra mitjançant la seva feina a l’associació No Jubilem la Memòria (www. nojubilemlamemoria.tk).

22/4/09

Ferran Adrià: "Els llibres per capítols com "Secrets de Catalunya" semblen menús de degustació"

Presentació del llibre Secrets de Catalunya a la llibreria Bertrand de Barcelona

El llibre Secrets de Catalunya, de Xavier Sust, es va presentar dijous 16 d’abril a la llibreria Bertrand de Barcelona. La presentació del llibre va anar a càrrec del cuiner Ferran Adrià, del periodista Adam Martín, i de l’editora i escriptora Agnès Rotger.

Ferran Adrià se centrà en els continguts del llibre vinculats a la restauració i la gastronomia:
Secrets de Catalunya és un llibre molt ben fet a nivell d'informació. Això segur. Perquè les poques coses que jo sé, i jo sé de cuina, estan molt ben fetes.

A mi aquests llibres per capítols, tots diferents entre sí, m'agraden molt, al final és com un menú de degustació.

El llibre també és comparable a una pel·lícula, ja que et parla de moltes coses diferents però al final t'ha explicat una història. I també és molt amè. Moltes vegades sembla que la seriositat no pugui lligar amb ser amè. Si una cosa és amena sembla que llavors no pugui ser important [...] Ningú discutiria que el cubisme, el surrealisme, el pop-art, tenen humor. Ningú. Però tampoc no discutiria que són arts importants. I és que no s'ha de confondre el sentit de l'humor amb el cachondeo. Són coses diferentes. Encara que el cachondeo també està bé, eh? El cachondeo també està bé.
Adam Martín parlà dels atractius que troba en l’obra:
És un bon senyal que un llibre sigui inclassificable. Perquè vol dir que és un llibre que és lliure, vol dir que és un llibre que no s'adapta a les estructures convencionals.
El llibre és un llibre Matutano. Què vol dir que és un llibre Matutano? Recordeu aquell eslògan de les patates, que deia: “A que no puedes comer sólo una?”. Doncs amb el llibre passa una mica el mateix.
(Xavier Sust) és una persona i (Secrets de Catalunya) és una lectura que connecten moltíssim amb mi, perquè el sentit de l'humor ha de ser motor de les coses que fem o com a mínim d'un 90 per cent de les coses que fem.
Agnès Rotger destacà les múltiples lectures que ofereix el llibre:
Els llibres del Xavier m'agraden també perquè tenen primeres, segones i terceres lectures. Tothom pot entendre a la primera la gran majoria de coses que ens expliquen. Però hi ha molta ironia, aquí, també. I a més a més hi ha referències que només entendran alguns, i m'atreviria a dir que sospito que fins i tot n'hi deu una quarta lectura amb coses que només les veu ell o algú més, però en qualsevol cas ja he dit que es pot llegir i si et quedes en el primer nivell de lectura ja és fantàstic però si vas més enllà doncs encara val més la pena.
Una recomanació: no obriu aquest llibre si teniu alguna cosa a fer, si teniu alguna cosa al forn, o heu d'anar a buscar els nens a l'escola.

Lluís Gendrau: "Un país que no canta és un país que pot arribar a morir en l'oblit"

Presentació de 50 anys de la cançó, de Joaquim Vilarnau, a la llibreria Ona

El llibre 50 anys de la cançó, de Joaquim Vilarnau, es va presentar el 21 d’abril a la llibreria Ona.
La presentació va anar a càrrec de Lluís Gendrau, director editorial del Grup Enderrock.

Gendrau parlà de la importància de la nova cançó per la història cultural i política del país:
"Les cançons són històries urgents. Avui en dia les cançons són més importants que mai ja que expliquen emocions i expliquen com és un país. A més són eines útils, necessàries i imprescindibles, les cançons són emoció."
"Un país que no canta és un país que pot arribar a morir en l'oblit."
"La Nova Cançó ha estat el fenomen més important de la història cultural i política del món que s'ha transmès cantant"
"En el moment en què va sorgir la Nova Cançó hi havia una gran connexió entre els intel·lectuals i els músics".
Vilarnau explicà la seva voluntat d'oferir més informació sobre la música en català:
"El llibre serveix per homenatjar Els setze jutges i també per altres coses com per trencar el tòpic que el rock català va començar amb Sopa de Cabra o Els Pets"
"En escriure el llibre he intentat ser didàctic, no deixar rés per sabut, i ser també rigorós."

El programa El Medi Ambient, de TV3, parla sobre el llibre "Les cabanes de volta de les Borges Blanques"

El programa El Medi Ambient, de TV3, de divendres 17 d’abril, va parlar sobre el llibre Les cabanes de volta a les Borges Blanques, de Ramon Queralt Boldú i fotografies d'Oriol Cornudella Solé. El breu reportatge exposa la intenció de l'autor de mostrar a través de les cabanes la transformació del territori i les formes de vida, en els dos últims segles, a la capital de les Garrigues.

21/4/09

Es presenten els volums guanyadors dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2008

Els volums guanyadors dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2008 es presentaran dimarts 21 d’abril, a les 8 del vespre, a la sala d’actes de l’Ajuntament de Tarragona.
L’acte, a càrrec de l’escriptor Màrius Serra, inclourà la presentació del 19è Premi de Poesia Comas i Maduell, corresponent a Atàviques Feres, d’Eva Baltasar, i el 12è Premi de Narrativa Curta per Internet Tinet, corresponent a Atracament i altres contes, que publica Cossetània Edicions.


Atàviques feres


Atàviques feres és un poemari reflexiu i festiu alhora que aprofundeix en el pensament filosòfic sobre la vida com allò que pot ésser creat i experimentat a través del cos i del llenguatge. En aquest recorregut, la poeta reivindica el pensament de figures filosòfiques com Simone Weil i Hannah Arendt i les combina amb la imatge arquetípica recuperada de la dona salvatge, la dona llop, que comprèn tot un llinatge històric de dones que entenen la vida com allò que ha d’ésser viscut apassionadament i amb la ferma voluntat de comprendre.

Eva Baltasar:
Eva Baltasar (Barcelona, 1978) ha estudiat Pedagogia a la Universitat de Barcelona (UB) i a la Freie Universität de Berlín. A la UB, ha editat la revista Temps d’Educació i ha col·laborat en un grup de recerca amb l’ajut de l’Instituto de la Mujer. Ha publicat el poemari Laia (Premi Miquel de Palol 2008).

Atracament i altres contes

Aquest llibre recull el conte premiat en el 12è Premi de narrativa curta per Internet Tinet (Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2008) i una selecció dels millors relats que s’hi van presentar, els autors dels quals són: Ramon Vernet Moya, Ferran Burgaya i Márquez, Xavier V. Inglada, Maurici Capdet Mateu, Alexis Fresnillo Saló, Joan Bustos, Núria Martí Constans, Gemma Pellisa Prades, Teresa Ibars Chimeno, Perfecte Soler Bernadich, Jordi Dausà i Mascort, Júlia Gaset i Mollà, Nadina Palafoix Casademont, Marta Pérez Sierra, Jordi Català Llufriu i Lluïsa Serra Oliver.



Autors de Cossetània signaran exemplars dels seus llibres per Sant Jordi

Diversos autors de Cossetània Edicions signaran exemplars dels seus llibres durant la diada de Sant Jordi a les hores i als llocs detallats a continuació:

Els millors plats de l’Àvia Remei, de Remei Ribas:
11-12h: El Corte Inglés de Plaça Catalunya

12-13h: llibreria Catalònia (Ronda de Sant Pere, 3. Barcelona)
13-14h: llibreria Ona (Gran Via de les Corts Catalanes, 654. Barcelona)
17-18h: parada d'Edi.cat (Rambla Catalunya, 102)
18-19h: llibreria Bertrand (Rambla de Catalunya, 37. Barcelona)
19-20h: parada d'Edi.cat

Al vostre gust, de Tana Collados i Àgata Olivella:
11-12h: llibreria Ona (Gran Via de les Corts Catalanes, 654
12-13h: parada d'Edi.cat
17-18h: Corte Inglés Meridiana
18-19h: llibreria Proa-Espais (C/ Rosselló, 212)
19-20h: llibreria Catalònia (Ronda de Sant Pere, 3)
20-21h: llibreria Bertrand (forum) (Rambla de Catalunya, 37)

13-14h: llibreria Caselles (C/ Major, 46. Lleida)
18 -19h:parada d'Edi.cat

100 maneres de descobrir un crim, de Moisés Peñalver:
11-12h a la parada d'Edi.cat

Tarragona. 50 indrets amb encant, d'Antoni Jordà (textos) i José Carlos León (fotogragfies):
18-19h: parada llibreria La Capona, a la Rambla de Tarragona

ERC. Temps de transició, de Jaume Renyer Alimbau:
18h: parada llibreria de la Rambla (Rambla Nova, davant d'Hisenda)

Terra fonda, de Lurdes Malgrat:
18h: parada llibreria de la Rambla

Quaderns deltaics, de Josep Igual:
10.30-13h: llibreria la 2 de Viladrich (C/De Cristofol Despuig 22, Tortosa)
18.00-20.30: llibreia Gavina (C/ Major, 21. Amposta)

Aigües fondes, de Francesca Aliern:
9.30-11: llibreria El Cid (Av. Cristòfol Colom, s/n)
11-13h: llibreria Cal Sisco (Avda. Generalitat, 161. Amposta)
16-18h: llibreria Voltes (plaça de l'Àngel, 8. Tortosa) i llibreria d'en Carbó (C/ d'en Carbó, 15. Tortosa)
18-fins tancar portes: llibreria La 2 de Viladrich

Port endins, de Vicent Pellicer:
17h: llibreria Cal Sisco
18h: llibreria La 2 de Viladrich

20/4/09

Mir Roy i Manel Riu: "L'esborrany d'aquest dietari novel·lesc el vam publicar com a blog a internet"

Expliqueu-nos breument l'argument del vostre llibre i la vostra relació amb el món de la tecnologia.
La nostra novel·la és el dietari que, en forma de blog internàutic, escriu al llarg de tot un any una professora de Secundària que es diu Mireia. Mentre va explicant les seves desballestades vivències sexuals, polítiques, educatives i turístiques, es veu embolicada en una trama, també prou desballestada, de desaparicions i enganys. Quant al món de la tecnologia, val a dir que l'esborrany d'aquest dietari novel·lesc el vam publicar com a blog a internet, entre 2006 i 2007. Abans, però, hi va haver un pla inicial, i després del blog, un procés de reescriptura d'on va sortir la novel·la en paper.

Quin futur creieu que pot tenir el llibre digital?
Precisament acaba d'aparèixer a Edi.cat l'edició digital del nostre llibre. O sigui que Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos) va néixer digital, va passar després al paper i ara també es pot aconseguir en format de llibre digital. El llibre digital té futur? Sembla que sí, els nous e-readers són força manosets; però caldrà veure si el lector s'hi fa o no.

Estan canviant les TIC la manera de consumir llibres?
Per ara, el que ha canviat amb les TIC és, sobretot, la manera d'escriure els llibres. Escriure sempre ha estat reescriure i, amb les TIC, es fa molt més fàcil aquesta reescriptura. En el nostre cas, ens van resultar molt útils perquè així cadascun de nosaltres dos podia alterar, ampliar o escurçar el que escrivia l'altre. Per una altra banda, publicar l'esborrany a internet ens va permetre saber què agradava i què no agradava, què s'entenia i què no s'entenia. No sempre vam fer cas de les reaccions dels internautes (al cap i a la fi teníem clar què preteníem), però en unes quantes ocasions sí que vam adaptar el projecte a les reaccions dels lectors.

Creieu que hi ha diferències entre els lectors que fan servir la xarxa i els que no?
Els lectors són els mateixos, però la manera de llegir canvia força. La lectura en llibre sol ser més curosa, amb tendència a llegir íntegrament el text; mentre que la lectura a internet tendeix a ser fragmentària i diagonal, amb més atenció envers la part superior del text i envers les parts acompanyades d'imatges o elements cridaners. Per exemple, un text d'internet té més garanties de ser llegit si comença amb un parell de frases que sobtin el lector; el mateix text, dins d'un llibre, no necessita aquesta contundència inicial.

Ens proposeu algun llibre per aquest Sant Jordi?
I tant! Dos llibres que parlen respectivament sobre el català (a la Franja, és clar) i sobre literatura (francesa, és clar): "Planeta Franja. El trencaclosques del català a l'Aragó", de Josep Espluga (Pagès Editors, Lleida, 2005) i "Dictionnaire égoïste de la littérature française", de Charles Dantzig (Editions Grasset, París, 2005).

Entrevista del 3cat24.cat a Manel Riu i Mir Roy, autors del llibre Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos)

"50 anys de la cançó" recull dels protagonistes de la Nova Cançó als anys 60

El llibre 50 anys de la cançó. Els Setze jutges, Raimon i els seus contemporanis, de Joaquim Vilarnau, es presentarà dimarts 21 d’abril, a 2/4 de 8 del vespre, a la llibreria Ona, de Barcelona.
La presentació anirà a càrrec de Lluís Gendrau, director editorial del Grup Enderrock.

El gener de 1959, Lluís Serrahima va publicar “Ens calen cançons d’ara” a la revista Germinabit. Amb el temps s’ha considerat aquest article com el manifest fundacional de la Nova Cançó. Al llarg dels anys seixanta es va produir una autèntica eclosió de grups i cantants en català: Els Setze Jutges (amb Pi de la Serra, Serrat, Bonet, Llach…), el Grup de Folk (amb Arnella, Falsterbo 3, Sisa, Pau Riba, Xesco Boix…), Raimon, Núria Feliu, Guillem d’Efak, Els Tres Tambors, Els Dracs, Els 4Z… Un univers musical impensable pocs anys abans que ha tingut continuïtat al llarg de 50 anys.

Joaquim Vilarnau:
Joaquim Vilarnau (Manresa, 1966), és periodista. Ha estat director de redacció de la revista Enderrock entre el 1997 i el 2002. Ha treballat, sobretot, en mitjans escrits (Folc, Sons de la Mediterrània, Rockcol·lecció, Avui, Cavall Fort, El Punt, El Temps...), encara que també ha col·laborat en ràdio (Catalunya Ràdio, Catalunya Cultura, Ràdio Gràcia...) i televisió (TV3). És autor dels llibres Carles Sabater. Boig per tu (Mina/ Enderrock, 2005) i Trencant el silenci. Els recitals de la Transició (Mina, 2006) i va coordinar el disc Si véns amb mi. Homenatge a Lluís Llach (Picap, 2007).


19/4/09

Miquel Esteve, "El Baphomet i la Taula Esmaragda", de Cossetània Edicions, per Albert Guiu Bagés

Com un estrèpit d’imatgeries, de canvis temporals i espaials, de recerques i somnis immemorials, arriba la segona novel.la de Miquel Esteve a les llibreries. Des de la caiguda dels templaris al castell de Miravet fins als nostres dies, els dies del protagonista, Ton Domènech, vivim una aventura dirigida pel Baphomet, una mena de caixa guarnida per la faç d’un home barbut que ve a representar moltes coses i que no representa res, o totes dues coses a l’hora, l’excelsa ambigüitat dels més atàvics interrogants.
Tota mena de personatges eixelebrats, lírics, visionaris, esotèrics, bèl.lics… creuen per les planes d’aquest ventall que s’enxampla arreu i es divideix amb l’unitat, que seria la recerca impossible i ultraromàntica de l’immortalitat, per flairar els indrets adequats per contextualitzar aquesta recerca, Miquel Esteve, crea la sentor de comunitats d’homes que volen anar més enllà del pla prosaic de l’existència més elemental, de la religió més elemental, ad infinitum per se, però a l’hora condemnats tots plegats a xocar contra l’eterna impossibilitat de véncer la vareta de la mare natura. La mort d’un amic endegarà una recerca que transcorrerà pels plànols temporals i espaials mòbils i allunyats uns dels altres, la mort d’un ser proper i estimat serà el primer pas per endinsar el personatge principal al batibull de fets, secrets, batalles, confidències, moments orgiàstics, traicions despietades i tota la resta del calaix de sastre que ofereix amb mestratge d’eclecticisme argumental i de posada en escena l’autor de Heydrich.
El lector descregut es creurà els visionaris o els personatges dotats de màgia i de coneixements esotèrics, al mateix temps el lector més inclinat a les sectes o grupuscles cercadors de més enllàs i d’impossibles de tota mena es sentirà còmode i distés al veure com es mouen els diferents membres de les diferents i variopintes agrupacions humanes que són citades i descrites, totes conjuminades, en el fet de voler aribar on ningú ha arribat i on és molt més que probable, qui ho sap? ningú arribi. La grandesa de l’home és la seva lluita contra allò que perennement el derrota.
D’entre tots els personatges un Premi Nóbel, Yeats, d’altres escriptors, polítics i militars, tots perfectament dissenyats en les seves ambicions, els seus delers i objectius, destaca el General
Cabrera, el Tigre del Maestrat, mostra una munió d’elements psicològics tan variats i profunds, que plorem amb ell, lluitem amb ell, matem amb ell, ens penedim amb ell i morim amb ell, l’heroi de la I Guerra Carlina, té un paper indirecte en l’història del Baphomet, i al mateix temps és una de les peces sensitives del llibre que donen carta de respir a la novel.la de Miquel Esteve. Preparem-nos per pujar a una muntanya russa literària i viure canvis de ritme a voltes lleus,a voltes plens de sotracs, llegir reflexions d’una saviesa clàssica profunda i alliçonadora, olorar les tarongines i la resta de vegetació de la vora de l’Ebre, investigar assassinats o suicidis en el nom d’una troballa que enlluerna i, sobretot embolcallar-nos de la deliciosa metafísica pagana i religiosa que envolta el llibre amb petjades detectivesques i molts i dferents models humans tan ben trobats com descrits.
Mai serem al mateix lloc, ni al mateix temps, ni amb els mateixos personatges, però ens n’adonarem que hi ha un lloc on conflueixen tots els homes i dones que han estat, que són i seran, el de l’etern somni de no morir mai.
Tota la resta com tot el que he provocat de descriure és literatura, literatura de la bona.

Article d'Albert Guiu extret del Serret blog sobre el llibre El Baphomet i la taula esmaragda, de Miquel Esteve.

Francesca Aliern retrata les agressions masclistes al seu darrer llibre

La violència de gènere és el tema al voltant del qual gira la darrera novel·la de Francesca Aliern, una autora que ja té certa experiència a fer denúncia social des dels seus llibres. Amb Aigües fondes (Cossetània) l'escriptora de Xerta vol exposar el problema dels maltractaments a partir de casos reals que ha conegut d'aprop, i que la van motivar a aixecar-se contra la violència.




Notícia i vídeo a Sies Tv sobre el nou llibre de Francesca Aliern Aigües fondes.

18/4/09

"Cister. Monestirs reials a la Catalunya Nova"

L’origen d’aquest llibre cal associar-lo a l’exposició que, amb el mateix títol, es podia visitar fa uns mesos al monestir de Santa Maria de Poblet i, anteriorment, als monestirs de Vallbona de les Monges i Santes Creus, així com a les poblacions de Valls, la Seu d’Urgell, Santa Coloma de Queralt i Balaguer, amb un nombre de visitants que sobrepassa els 38.000.
La finalitat del llibre és oferir al lector una introducció a tot el que ha representat el Cister en el repoblament de la Catalunya Nova, d’una banda, i al conjunt de la història de Catalunya en el sentit més ampli. El paper que van jugar els monjos d’aquesta orde en la cohesió del país i dels nous territoris incorporats al comtat de Barcelona va ser bàsic i fonamental.
Per tant, no només es parla al llibre dels tres monestirs que actualment formen l’anomenada “Ruta del Cister”, Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges i les característiques particulars de cada monestir, sinó que també es fa una introducció al marc històric del moment de la fundació, al segle XII.
Així mateix, hi ha un breu però molt ben realitzada introducció als elements característics de l’arquitectura romànica i gòtica, des de la distribució de l’espai i la funció dels diversos elements que no poden faltar a cap monestir cistercenc (la sala capitular, el refetor, el claustre, la biblioteca… i, naturalment, l’església).
Però la influència del Cister no acaba en el monestir: la seva importància en la cohesió territorial i ens les transformacions econòmiques del país. Com a prova d’això trobem l’existència de nombroses granges, a partir de les quals s’anava articulant l’economia de la zona i el repoblament d’uns territoris que, d’ençà la incorporació als dominis ja de la Corona d’Aragó. Un bon exemple d’això és la imponent granja de Milmanda, prop de Poblet.
En parlar de l’arquitectura dels tres monestirs i els diversos elements de construcció descobrim com el Cister va introduir un estil artístic propi, auster i elegant, que tendia a elevar l’esperit i alliberar-lo de qualsevol pensament mundà; d’una extrema simplicitat, gens carregada, de línies senzilles i harmonioses, amb un elegant ús de la llum natural dins dels espais de culte. En definitiva, un cant a l’obra perfecta de la creació.
Feta les introduccions generals a tot el relacionat amb el Cister, es realitza una descripció de cada un dels tres monestirs, considerant en cada cas l’entorn geogràfic, social, espiritual, així com la seva situació actual.
Per a cada monestir ens presenten les principals obres artístiques o d’una importància històrica i els seus elements singulars: els claustres, les imponents tombes reials. I també la influència sobre el territori, amb les diverses pedanies i municipis on es trobaven les possessions dels diversos monestirs i que abasten pràcticament tota la Catalunya Nova i altres territoris de la Catalunya Vella.
En conjunt, per tant, és una excel·lent visió general sobre el Cister i la història de Catalunya. Un llibre que, gràcies a l’excel·lent tasca dels seus nou autors, es converteix en una perfecta eina per començar a conèixer la importància que han tingut en la construcció de Catalunya i tot allò que representa per a la nostra història. Finalment, una menció especial per a l’excel·lent i abundant fotografia que acompanya al text.
En definitiva, un llibre excepcional.

Article al blog Diari d'un llibre vell, sobre el llibre Cister. Monestirs reials a la Catalunya Nova.

Aigües fondes de Francesca Aliern

Francesca Aliern, ja Senyora amb majúscules de les lletres catalanes, puja un esglaó més de la piràmide de la seva extensa i valuosa bibliografia, puja amb un títol que evoca el fons, però això és una paradoxa involuntària, el que no és involuntari, sino un fet constatable és que la capacitat per explicar interiors humans que té la xertolina és d’un mestratge i una profunditat dignes d’un estudi minuciós, Francesca Aliern explica les persones, els personatges en el seu cas, tal com ragen, aleshores per què ens arriben tan complerts, és normal que arribi el que ella descriu, però com és que seguint les seves paraules naltres aprenem a viure amb tota la complexitat dels sers que ella crea, quan imaginem els silencis d’alguns dels sers de tinta que tan bé personifica, els dolors, les notàlgies, les rialles… sembla que els tinguem al costat, escriptora excel.lent a l’hora de dotar d’ànima els seus personatges de tinta.
La protagonista d’Aigües fondes no és una heroïna social, no, no ho és, ni tampoc un model a seguir per cap dona que s’hagi trobat en la mateixa situació, el calvari que viu és una xacra social individualitzada amb nota per la mà de l’autora, mà escrivent i cor pensant en Francesca Aliern vol dir humanitat a raig i bona literatura, explicant un problema social d’una forma aparentment senzilla, per què no surt un documental, i sí un llibre ple de batecs sensitius? La resposta la té la signant de la novel.la, jo no la trobo, se m’acut que ha assolit un estil tan personal i ple de vigor interior que ningú pot narrar com narra Francesca, cap personatge, cap, queda orfe de matisos, i els principals surten del llibre per conviure amb naltros, com si fossim habitants d’un mateix barri, un barri que podríem situar entre el paper on respira l’Elsa, i els ulls on reflexiona el lector, a mig camí entre allò que té de fictici, i allò que té de totalment real la sensibilitat quan s’aboca a ficcionar de Francesca, a aquesta màgia no s’hi arriba de bones a primeres, no, hi ha un procés de recolliment de mística literària, però això ens ho hauria d’explicar la bonhomiosa i àgil autora. Francesca quan toca el problema que fila el llibre, sap com es tractava en els moments històrics en què succeïa, i com es tracta avui, i la seva manera de denunciar és per això doblement intel.ligent.
La processó interior d’Elsa està tan ben pintada que seguint el fil dels seus dies, els seus passos al llarg de la novel.la, tots la coneixem i l’estimem, independentment d’entendre o no entendre perquè no denuncia abans l’opressor, com un riu de trajecte difícil, nedem amb ella perquè ens l’apropen fins als ulls de l’esperit, patim amb ella, ens eixuguem les llàgrimes mentre ella s’eixuga les seves, callem quan calla per no fer un soroll desagradable als que estima, no volem, com ella no vol, que ens escoltin plorar els seus pares, en fi, els dits d’Aliern li han trenat un cor a Elsa, i llegint escoltem els seus acceleraments, els seus frens, segons situacions i, és clar, companyies.
Com sempre les aportacions històriques indispensables i recolzadores per guiar-nos pels indrets de l’història que toca, parla amb el mateix coneixement de causa dels seixanta que dels noranta, en quant a èpoques contemporànies Francesca és una mestra de situra i situar-se, per després fer el que millor sap fer, contar històries, l’espai sense ser dit, sempre té sentor ebrenca, sentor a Francesca en estat pur, qui ha llegit les novel.les de la Senyora de la Literatura Ebrenca de segur que ha aprés a valorar la història com un calaix immens de sentiments, perquè a aigües fondes també, tot hi que hi ha una història argumental que escup amb vomit i menyspreu sobre el maltractament, no s’oblida, deia, d’anar situant-nos en els distints processos d’evolució històrica que van desfilant a mesura que passem planes.
Existeixen les aigües fondes als mapes de moltes vides humanes, moltíssimes per desgràcia, això ho sabem tots plegats, no tot és la superfície, blava, verda o del color que sigui, que s’observa dels rius o de les mars, quan sol es contempla la pell visible de les persones, els caràcters, els fets… però saber fer que els lectors arribin a les profunditats de la vexació, l’humiliació o el dolor humà, això estava en mans de Francesca Aliern i se n’ha sortit amb nota.
No és una novel.la denúncia, és una novel.la realista i per això denuncia, i deixa més a l’alçada del betum tots els maltractadors que han estat, són i seran, la lluita de la societat és que el futur redueixi i molt el nombre, les planes d’aigües fondes segur que ens ajuden a conscienciar-nos que és una lluita que no pot aturar-se.
Deixem la protagonista i els protagonistes positius del llibre, que n’hi ha uns quants a la claror de la superfície i adentrem-nos al llibre per gaudir literàriament, i solidaritzar-nos socialment amb l’escrivent de Xerta, i tots els personatges que conviuen i lluiten amb l’Elsa, un personatge que tot i els dolors soferts acaba el llibre, el seu llibre, el llibre de totes les dones maltractades, de totes les persones que es solidaritzen amb elles, amb una porta oberta a la superfície del riu de l’esperança, dels somriures del mar.

Article d'Albert Guiu extret del Serret blog, sobre el llibre Aigües fondes, de Francesca Aliern.

17/4/09

Competencia para Cantizano

"Desde hace algún tiempo los programas de gastronomía han proliferado en las televisiones, y también los libros que se dedican a este tema del buen comer y el buen beber. El martes pasado en el Aula Gastronómica del Mercado de la Boquería en Barcelona la chef Carme Ruscalleda presentó el libro: Al vostre gust editado por Cossètania, prologado por Toni Massanés, director de la Fundació Alicia, y escrito por las periodistas Tana Collados y Ágata Olivella que han llevado adelante en TV3 un programa gastronómico con el mismo título que este libro en el que encontramos algunos de los nombres más importantes de las cocina actual pero también voces anónimas que nos hablan de la cara oculta del placer gastronómico. Es un libro que se puede leer todo de un tirón o bien picoteando de aquí o de allá como si nos encontráramos frente a una barra llena de tapas."


Fragment de l'article de Teresa Berengueras "Competencia para Cantizano", al diari digital Siglo XXI, en el que fa referència al llibre Al vostre gust, de Tana Collados i Àgata Olivella.

Cossetània tria autors del Camp que escriuen assaig i poesia

Autors i responsables de les editorials Cossetània, Arola i Publicacions de la URV

L'editorial vallenca Cossetània Edicions ha triat autors de poesia i assaig al Camp de Tarragona i ha reservat la narrativa per a les Terres de l'Ebre [vegeu informació de la plana 4]. De les novetats, doncs, escrites per autors de les comarques del Camp, i que són novetats aquest Sant Jordi, destaquen el llibre il·lustrat Tarragona, 50 indrets amb encant; l'assaig policial 100 maneres de descobrir un crim, de Moisés Peñalver; i els poemaris d'Eva Baltasar, Isabel M. Ortega i Lurdes Malgrat.
Tarragona, 50 indrets amb encant, escrit per l'historiador Antoni Jordà (Tarragona, 1957) i il·lustrat amb les fotografies de José Carlos León (Tenerife, 1965), «no és ni un recull exhaustiu d'indrets de la ciutat, ni una guia turística, ni un llibre descriptiu», segons León. I què és, doncs? «Un llibre per mirar i descobrir espais i llocs que tenen una singularitat especial.» D'un registre ben diferent és la proposta del periodista Moisés Peñalver (Jerez de la Frontera, 1961), 100 maneres de descobrir un crim, que farà les delícies dels aficionats als serials televisius del tipus CSI. «Hi explico les tècniques de la policia científica d'una manera amena. Crec que avui dia el lector vol saber més com es descobreix un crim que no pas qui l'ha comès.» Peñalver ha realitzat moltíssimes entrevistes a membres de la Policía Nacional, la Guardia Civil i els Mossos d'Esquadra («a més d'una visita ràpida als Estats Units») per escriure el llibre: «Els Mossos, malgrat la mala fama que tenen, són considerats internacionalment una molt bona policia científica.»
En assaig històric, l'editorial vallenca publica dues obres: Preludi de l'última batalla. Les Brigades Internacionals al Priorat, 1938, que és un acurat catàleg de l'exposició que duu el mateix nom i produïda per l'associació No Jubilem la Memòria; i Micaela Chalmeta, la biografia que ha escrit Montserrat Duch (Tarragona, 1959) sobre l'activista del cooperativisme del primer terç del segle XX i que va fundar l'Agrupació Femenina Socialista de Barcelona. També en assaig, Cossetània ha publicat les ponències presentades en les jornades de prevenció de lesions en el món casteller, que s'organitzen cada any des del 1994.
La collita de poesia de Sant Jordi de l'editorial presenta títols d'interès. D'una banda, Atàviques feres, el poemari amb què Eva Baltasar (Barcelona, 1978) va guanyar el Premi Comas i Maduell de Poesia 2008. A Atàviques feres, la poeta reivindica el pensament de filòsofes com ara Simone Weil i Hannah Arendt «i les combina amb la imatge arquetípica recuperada de la dona salvatge, la dona llop». Un altre títol és Terra fonda, de Lurdes Malgrat (Lleida, 1969), directora de l'Escola de Lletres de Tarragona i que descriu com «un recorregut per la història personal i col·lectiva en què el paisatge i el jo poètic es fusionen fins a esdevenir indestriables». Finalment hi ha Nòmada, d'Isabel M. Ortega (Tarragona, 1955), en què l'autora dóna veu poètica als «trànsits de nòmades que mostren la fragilitat essencial de l'ésser humà».
L'única incursió en la narrativa d'un autor del Camp que fa Cossetània és Una mica d'amor i altres relats, la segona i última entrega de la narrativa curta de Joan Puig i Ferrater (la Selva del Camp, 1882-París, 1956).

Notícia de Natàlia Borbonès al diari El Punt sobre les novetats de Sant Jordi de Cossetània.

Més informació:
El Punt
Tinet

L'àvia Remei presenta a Cambrils el seu darrer llibre "Els millors plats de l'àvia Remei. Trucs i recomanacions"

Presentació del llibre Els millors plats de l'Àvia Remei a Cambrils (Berta Ruiz)

La mataronina Remei Ribas, més coneguda com l'àvia Remei, va ser present ahir al Centre Cultural i Ocupacional per presentar el seu darrer llibre sota el títol de Els millors plats de l'àvia Remei. Trucs i recomanacions, editat per Cossetània Edicions. L'acte, emmarcat en la programació del "Dies de llibres", va ser presentat pel professor de l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Cambrils i col·laborador de Revista Cambrils amb la secció A cop de morter, Gabriel Bartra.

Trucs i recomanacions sobre fruites i verdures

La darrera proposta gastronòmica de l'àvia Remei recull algunes de les seves noves receptes, en una edició amb grans fotografies a tot color, tot i que aquest hi dedica un especial apartat de trucs i recomanacions culinàries. Moments abans d'iniciar-se la presentació, Remei Ribas atenia molt amablement a Revista Cambrils Diari Digital i confessava que "és un llibre que jo no volia fer, perquè ja hi ha fets els meus altres llibres de cuina. Em van insistir tant i em van dir que fes cassoles i que vindria el fotògraf a casa meva a fotografiar-les. De fet, són unes fotografies molt boniques, fetes al meu gust. Però jo deia, en aquest llibre hi hem de posar algun ganxo, alguna cosa que no hi hagi en els altres llibres de cuina, i per això hi hem posat els trucs i advertiments". Sobre aquest interessant afegitó, Remei Ribas comentava que "no són trucs de les meves receptes, són trucs i advertiments sobre fruites i verdures, però no a nivell de dietètica, sinó a nivell de mestressa de casa. Són trucs per cuinar, aquells trucs de cuina catalana que no ens han explicat mai com per exemple com conservar les coses, com rentar-les, com fer-ho per fer-ho bé. I aquest és l'èxit d'aquest llibre, els trucs".

D'entre aquests trucs i recomanacions, l'àvia Remei en va explicar alguns com per exemple: "ara que estem en temps de maduixes, mai les hem d'esbandir sense les fulles, perquè sinó la maduixa surt aigualida i no té gust de res. Si les traiem després de rentar agafa el gust natural de maduixa". O per exemple, a l'hora de coure les albergínies al foc o al forn, "si les fem al forn s'han de deixar una mica al dente, perquè si les deixem massa estona al forn, el vapor que es fa dins queda com bullit i perd el gust. Abans d'escalivar-la, l'albergínia s'ha de punxar amb una punxa o amb una agulla de fer mitja, de dalt a baix. Fent aquesta punxada surt el vapor i l'albergínia no esclata, queda sencera i es pela com un plàtan".

Una cuina senzilla, ràpida i econòmica

Pel que fa a les noves receptes del llibre, Remei Ribas va dir que, "són receptes de cuina catalana, senzilla i ràpida. Sempre hi ha algun plat que potser és més complicat, que es feia per la festa major, però la nostra cuina és ràpida i econòmica. Aquí tenim la gran sort de tenir de tot, tenim fruites i verdures i de tot. No hi donem importància perquè tenim de tot, si ens faltés algun producte, ho valoraríem més", afegia l'àvia Remei.

Notícia de Berta Ruiz
a Revista Cambrils sobre la presentació del llibre Els millors plats de l'Àvia Remei. Trucs i recomanacions.

16/4/09

Rosa Ricomà: "Tarragona ha estat àmpliament fotografiada, però el llibre Tarragona. 50 indrets amb encant té noves aportacions que el fan singular"

Presentació del llibre Tarragona. 50 indrets amb encant

El llibre Tarragona. 50 indrets amb encant, d’Antoni Jordà (textos) i José Carlos León (fotografies), es presentà dimecres a l’ajuntament de Tarragona.
La presentació va anar a càrrec de Rosa Rossell, tinent d’alcalde coordinadora de l’Àrea de Cultura, Patrimoni i Ensenyament de l’Ajuntament de Tarragona, i de Rosa Ricomà, directora del Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona.

Rosa Rossell parlà dels passos previs a la publicació de l'obra:
En el moment en què em van proposar de col·laborar amb aquest llibre, mentre el Jordi Ferré m’ensenyava unes maquetes molt ben elaborades, jo ja anava pensant que en aquesta iniciativa hi havíem d’invertir.
Rosa Ricomà destacà les particularitats de l’obra que la diferencien d’altres que s’han publicat sobre la ciutat:
Tarragona, gràcies al seu patrimoni, ha estat àmpliament fotografiada al llarg del segle XX i del que portem del segle XXI, però aquest llibre té noves aportacions que el fan singular.
La selecció d’indrets ens permet fer un recorregut per la ciutat que va des de l’antiga Tàrraco fins al segle XXI, i també inclou altres indrets pròxims que han estat recorreneguts com a patrimoni de la humanitat.
Sense posar-hi gaire esforç girarem les pàgines i hi trobarem indrets que ens són molt coneguts, però també d’altres que ens sorprendran.
Els autors (José Carlos León i Antoni Jordà), van contextualitzar l'obra i van explicar la selecció dels seus continguts:
Com clou el pòrtic del llibre: “I, tanmateix, tot és cada dia nou. A cada moment, a cada època de l'any, a cada època de la història, Tarragona, els seus espais i els seus llocs tenen una vida pròpia, una essència diferent segons qui els contempla, segons qui els observa, segons qui els viu...”
Josep Pla, un gran escriptor que, vés a saber per què, no tenia gaire simptia. En canvi, en un lloc de la seva obra, afirma: “ Tarragona em rejoveneix”. Espero que la feina que hem fet amb aquest llibre ens permeti reviure la ciutat i rejovenir-nos.
La selecció dels indrets és discutible. Potser hi falten llocs i potser n’hi ha d’altres que ens sorprendrà que hi siguin.

"El calabrès d'Erill i altres narracions", VII Premi de narrativa curta Mn. Romà Comamala, es presenta el 17 d'abril a Vilabella

El llibre El calabrès d'Erill i altres narracions, VII Premi de narrativa curta Mn. Romà Comamala, es presentarà divendres 17 d’abril, a les 8 del vespre, a la Sala d’Entitats de l’ajuntament de Vilabella.
Durant la presentació intervindran Jordi Boladeras Sancho, Míriam Tirado Torras i Sílvia Baraldés Val.

El calabrès d'Erill i altres narracions es trobarà a les llibreries properament.

Aquest llibre recull la narració premiada en el VII Premi de narrativa curta Mn. Romà Comamala, convocat per l’Ajuntament de Vilabella,l’autor de la qual és Jordi Boladeras Sancho, i dues mencions del jurat per les obres de Míriam Tirado Torras i Sílvia Baraldés Val.
Un periodista de Barcelona sense feina decideix investigar d’on prové una expressió italiana que ha conegut per la mare d’una amiga calabresa: “ser com un calabrès d’erill”. La recerca el porta fins a Erill la Vall, a la Vall de Boí, on descobreix que probablement l’expressió procedeix de la història d’amor que van viure l’estiu del 1920 una noia d’Erill i un jove italià que era a la Vall amb un grup de restauradors per arrencar les pintures romàniques de les esglésies del Pallars.

Guanyador:
Jordi Boladeras Sancho

Mencions del jurat:
Míriam Tirado Torras
Sílvia Baraldés Val