El llibre "50 anys de la cançó" recull els protagonistes de l’eclosió de la música en català als anys 60

L’obra inclou l’únic disc col·lectiu dels Setge Jutges “Audiència Pública”

El llibre 50 anys de la cançó, de Joaquim Vilarnau, recull els protagonistes de l’eclosió de la música en català als anys 60, protagonitzada pels Setze Jutges i el Grup de Folk. L’obra també inclou l’únic disc col·lectiu dels Setze Juges “Audiència Pública”.
Joaquim Vilarnau (Manresa, 1966), és periodista i ha estat director de redacció de la revista Enderrock entre el 1997 i el 2002. Ha treballat, sobretot, en mitjans escrits (Folc, Sons de la Mediterrània, Rockcol·lecció, Avui, Cavall Fort, El Punt, El Temps...), encara que també ha col·laborat en ràdio (Catalunya Ràdio, Catalunya Cultura, Ràdio Gràcia...) i televisió (TV3). És autor dels llibres Carles Sabater. Boig per tu (Mina/ Enderrock, 2005) i Trencant el silenci. Els recitals de la Transició (Mina, 2006) i va coordinar el disc Si véns amb mi. Homenatge a Lluís Llach (Picap, 2007).
Per Vilarnau, el fenòmen de la Nova Cançó va donar llum a una creació musical contemporànica silenciada per la repressió franquista: “fins als anys 60 no hi havia una cançó en català del moment. Només s’escoltaven sardanes o bé cançons de l’estil de “Per tu ploro”, una situació gens equiparable a la d’altres països d’Europa, on es feia molta música.
50 anys de la cançó recull l’article de Lluís Serrahima “Ens calen cançons d’ara”, el que s’ha considerat un manifest fundacional de la Nova Cançó. Joaquim Vilarnau, però, atribueix la proliferació de la música en català a una relaxació de la situació sociopolítica que va permetre noves iniciatives culturals: "la situació politica es va tranquilitzar i va permetre l’eclosió d’aquests grups. Es van donar una sèrie de circumstàncies que van obrir una escletxa perquè treguéssin el cap aquells nous compositors i agrupacions."
Sobre l’estat actual de la música en català, Vilarnau destaca les dificultats que existeixen per a fer arribar tota la producció musical al gran públic: “gravar un disc ara és el més fàcil que hi ha, però la informació és a tot arreu, hi ha una competència global. Cada anys s’editen molts discs en català, però abans era més fàcil que es donessin a conèixer."

Més informació:
El Punt