Judit Juncosa: "Notes d'un viatge a l'infern mostra una actitud crítica entorn de la societat glamurosa, una trama d'actualitat, i un ritme ràpid"

Presentació del XVII Premi de Narrativa Vila de l'Ametlla de Mar

El XVII Premi de Narrativa Vila de l’Ametlla de Mar, que s'atorgà a Damià del Clot per l’obra Notes d’un viatge a l’infern, es presentà dissabte 25 d’abril a la Sala d’Actes de l’ajuntament de l’Ametlla.
Durant l’acte, Judit Juncosa, membre del jurat del premi convocat per l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar i cap del departament de premsa i comunicació de Cossetània Edicions, parlà d'allò que es va valorar per a la deliberació:

Després de la lectura i una llarga deliberació vam decidir que la guanyadora havia de ser Notes d’un viatge a l’infern per l’actitud crítica que fa servir entorn de la societat glamurosa que presenta, per la trama de la novel·la, d’actualitat i a l’ordre del dia i pel ritme ràpid de lectura que permet.

Juncosa féu també un repàs de la trajectòria del Premi de Narrativa Vila de l’Ametlla de Mar i a la seva vinculació amb Cossetània:

Quan l’any 2006 Manel Alarcón va proposar a Jordi Ferré, gerent de Cossetània Edicions, de ser els editors d’aquest premi, l’editorial no va dubtar ni un moment a col·laborar amb la Regidoria de Cultura de l’Ametlla de Mar i publicar l’obra guanyadora. Des de llavors Cossetània ha editat Des de la mort amb amor, de Vicenç Ambrós i Besa, el 2006; Un rostre que no és meu d’Oscar Palazón, el 2007; i Notes d’un viatge a l’infern, de Damià del Clot, guanyador d’aquesta darrera edició.

Judit Juncosa també féu una anàlisi en clau literària de l’obra:

Durant tot el relat, l’advocat narra en tercera persona el cas del seu client, ell intenta entendre els motius que van dur Morgan Estilo a matar la seva dona però quan sent per primer cop el relat dels fets ocorreguts aquella nit no pot evitar pensar en el cas de Jean-Claude Romand, ciutadà francès que es va fer cèlebre per haver matat a la seva dona amb un corró i a la resta de la seva família després. L’advocat recorda la lectura de la novel·la L’Adversari, d’Emmanuel Carrère, que es va inspirar en aquests fets i les imatges de la pel·lícula del mateix títol basada en la novel·la i comença a copsar coincidències entre la literatura i la filmografia francesa i el cas seu client, que al igual que en el de Romand, la mort esdevé un acte alliberador.