El llibre Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat (l'exemple de la Conca de Barberà), de Manel Martínez i Garcia es presentarà dissabte 23 d’octubre, a les 8 del vespre, al Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca.La presentació anirà a càrrec de Salomó Torres, pagès i membre de la permanent d’Unió de Pagesos.
L’arquitectura rural es basa en construccions senzilles, pensades només com a suport a la feina del camp i en què la pedra és el material bàsic empleat. Són edificacions realitzades dins d’un món agrari amb una economia de subsistència, un món rural avui ja desaparegut. La Conca de Barberà és molt rica en aquest tipus d’arquitectura. Hi trobarem construccions variades i disperses, amb diferents tipologies que depenen de l’ús i aprofitament a què estaven destinades. Tot aquest ampli ventall proporciona una rica mostra de construccions etnològiques dignes de ser destacades i catalogades com a patrimoni cultural. És un patrimoni fins ara poc conegut i, per tant, poc valorat que fa ja moltes dècades que està en desús i que pateix agressions constants. Tot aquest ric patrimoni arquitectònic és en procés de desaparició, ja que no té ni la utilitat ni l’ús pel qual fou construït. Si actualment afirmem que el treball al camp o el treball de pagès es troba en fase d’abandonament, les construccions rurals ja fa molts anys que passaren per aquesta fase. De marges de pedra seca, ja fa molts anys que ningú no en fa, i hem de retrocedir molt més temps per recordar la construcció de les últimes barraques de pedra seca.
Manel Martínez i Garcia
Manel Martínez i Garcia (Vimbodí 1962) és empleat del servei de costes del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Medi Marí. Els camps d’estudi són el bosc de Poblet i la seva història, i l’arquitectura rural de la Conca de Barberà. Ha participat en l’equip de recerca de l’IPEC del 2003 al 2005, sobre l’estudi de les construccions de pedra seca al terme de Montblanc. És membre de l’equip de recerca de la beca de l’IPEC Els safareigs públics de la Conca de Barberà. Un testimoni de la feina de les dones en el passat. Ha publicat diferents treballs sobre arquitectura rural en revistes locals com L’Espitllera, Reboll, El Foradot, El Francolí i Aplec de Treballs. A més, ha col·laborat en publicacions de la Diputació de Tarragona i del Consell Comarcal de la Conca de Barberà. És autor del llibre El bosc de Poblet, al llarg del temps, de la biografia de l’enginyer Josep Reig i Palau. També és coautor de la Guia del Paratge Natural de Poblet.
L’arquitectura rural es basa en construccions senzilles, pensades només com a suport a la feina del camp i en què la pedra és el material bàsic empleat. Són edificacions realitzades dins d’un món agrari amb una economia de subsistència, un món rural avui ja desaparegut. La Conca de Barberà és molt rica en aquest tipus d’arquitectura. Hi trobarem construccions variades i disperses, amb diferents tipologies que depenen de l’ús i aprofitament a què estaven destinades. Tot aquest ampli ventall proporciona una rica mostra de construccions etnològiques dignes de ser destacades i catalogades com a patrimoni cultural. És un patrimoni fins ara poc conegut i, per tant, poc valorat que fa ja moltes dècades que està en desús i que pateix agressions constants. Tot aquest ric patrimoni arquitectònic és en procés de desaparició, ja que no té ni la utilitat ni l’ús pel qual fou construït. Si actualment afirmem que el treball al camp o el treball de pagès es troba en fase d’abandonament, les construccions rurals ja fa molts anys que passaren per aquesta fase. De marges de pedra seca, ja fa molts anys que ningú no en fa, i hem de retrocedir molt més temps per recordar la construcció de les últimes barraques de pedra seca.
Manel Martínez i Garcia
Manel Martínez i Garcia (Vimbodí 1962) és empleat del servei de costes del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Medi Marí. Els camps d’estudi són el bosc de Poblet i la seva història, i l’arquitectura rural de la Conca de Barberà. Ha participat en l’equip de recerca de l’IPEC del 2003 al 2005, sobre l’estudi de les construccions de pedra seca al terme de Montblanc. És membre de l’equip de recerca de la beca de l’IPEC Els safareigs públics de la Conca de Barberà. Un testimoni de la feina de les dones en el passat. Ha publicat diferents treballs sobre arquitectura rural en revistes locals com L’Espitllera, Reboll, El Foradot, El Francolí i Aplec de Treballs. A més, ha col·laborat en publicacions de la Diputació de Tarragona i del Consell Comarcal de la Conca de Barberà. És autor del llibre El bosc de Poblet, al llarg del temps, de la biografia de l’enginyer Josep Reig i Palau. També és coautor de la Guia del Paratge Natural de Poblet.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada