La vall del Miracle és una novel·la de poc més de 120 pàgines de lectura fàcil i ràpida. L’autor utilitza un llenguatge clar i alhora divertit per descriure el tarannà i les aventures del protagonista.
Des d’un principi trobem una trama que es mou entre la fermesa i la por. Un capellà gens convencional que té més de trapella i vividor que no de capellà, però que també sap mostrar-se assenyat a l’hora de fer front a les pors i als perills. El fil argumental ens porta per un camí de sorpreses amb acció, intriga, misteri i una bona dosi de fets de la vida quotidiana. Això sí, cal fer un exercici d’imaginació per tal de situar l’acció en el segle XVI que és quan es desenvolupa la trama. De tota manera hi ha moments i situacions que semblen força més properes en el temps.
A més a més trobem força referències als productes de la terra, com ara l’oli o el vi. La novel·la esdevé un cant a la natura i als paratges característics de les Terres de l’Ebre amb descripcions ben acurades. L’autor fa ús d’expressions pròpies de la parla d’aquesta zona geogràfica i no defuig d’utilitzar maneres de parlar o d’anomenar les coses de caire popular fent servir el que es pot denominar com a llenguatge de carrer i donant al conjunt de l’obra un punt de senzillesa textual que fa encara més amena la seva lectura.
Ressenya de Jordi Pinyol, participant en la promoció de La vall del Miracle, d'Armando Vericat.
Des d’un principi trobem una trama que es mou entre la fermesa i la por. Un capellà gens convencional que té més de trapella i vividor que no de capellà, però que també sap mostrar-se assenyat a l’hora de fer front a les pors i als perills. El fil argumental ens porta per un camí de sorpreses amb acció, intriga, misteri i una bona dosi de fets de la vida quotidiana. Això sí, cal fer un exercici d’imaginació per tal de situar l’acció en el segle XVI que és quan es desenvolupa la trama. De tota manera hi ha moments i situacions que semblen força més properes en el temps.
A més a més trobem força referències als productes de la terra, com ara l’oli o el vi. La novel·la esdevé un cant a la natura i als paratges característics de les Terres de l’Ebre amb descripcions ben acurades. L’autor fa ús d’expressions pròpies de la parla d’aquesta zona geogràfica i no defuig d’utilitzar maneres de parlar o d’anomenar les coses de caire popular fent servir el que es pot denominar com a llenguatge de carrer i donant al conjunt de l’obra un punt de senzillesa textual que fa encara més amena la seva lectura.
Ressenya de Jordi Pinyol, participant en la promoció de La vall del Miracle, d'Armando Vericat.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada