Excepte els dogmàtics que es creuen posseïdors de la Veritat, la majoria dels mortals acceptem que les coses són relatives. No obstant això, hi ha algunes coses que qualificaríem quasi unànimement com a bones o dolents. Una d’aquestes maldats universals seria el nazisme. I els jerarques nazis serien els éssers malvats que l’executaren. Tota aquesta xerrameca pseudofilosòfica ve a tomb d’una sensació que m’ha deixat el darrer llibre que he llegit: Heydrich i les agents del saló Kitty. L’autor n’és en Miquel Esteve un riberenc que s’ha avesat a guanyar premis literaris i que va debutar amb aquesta novel·la sobre l’espionatge del Tercer Reich.
Heydrich fou un dels jerarques nazis més importants i temuts. Llicenciat amb deshonor de l’exèrcit, s’uní a les minúscules SS –tot i els rumors de què tenia ascendència jueva- i tingué un paper rellevant en la decapitació de les SA. Lloctinent de Himmler, fou nomenat governador militar de Bohèmia i Moravia i allí es guanyà el malnom de Carnisser de Praga fins que hi fou assassinat.
La novel·la d’Esteve ens situa en dos moments importants de la vida de Heydrich: la seva mort, el 1942, i la creació, uns anys abans, d’un prostíbul per obtenir informació dels dirigents nazis i els diplomàtics estrangers. A més, l’autor es pren la llicència de transportar part de l’acció als temps actuals d’una residència geriàtrica catalana per a gent rica. L’estructura del llibre es basa en curts fragments d’aquestes tres situacions, que es van intercalant, a més d’una sèrie de records en la forma de flashbacks.
De les tres potes que aguanten el llibre, les corresponents al nazisme són les que semblen més ben travades. D’allà on coixeja una mica –segons l’opinió d’aquest humil ressenyador- és de la trama catalana. Suposo que, tant per part de l’autor com del lector, és més senzill entrar en una història amb ampli suport bibliogràfic que imaginar-se les passions –altes o baixes- d’un grapat de vells acabalats.
Tanmateix, el que m’ha cridat més l’atenció de Heydrich i les agents del saló Kitty no és la història en si, sinó la humanització de tots els personatges que hi apareixen. I l’intent de justificació d’actuacions futures –participació en complots contra Hitler o en la seva repressió- en base a un compromís ètic intern. Aquells malvats poden convertir-se en herois un dia, si més no, per a algú concret. Tothom té un codi moral. No sempre és el majoritari, però com diu el llibre, resignar-se és morir a poc a poc.
Article de David T. Baró al blog llibròfags sobre el llibre Heydrich i les agents del saló Kitty.
Heydrich fou un dels jerarques nazis més importants i temuts. Llicenciat amb deshonor de l’exèrcit, s’uní a les minúscules SS –tot i els rumors de què tenia ascendència jueva- i tingué un paper rellevant en la decapitació de les SA. Lloctinent de Himmler, fou nomenat governador militar de Bohèmia i Moravia i allí es guanyà el malnom de Carnisser de Praga fins que hi fou assassinat.
La novel·la d’Esteve ens situa en dos moments importants de la vida de Heydrich: la seva mort, el 1942, i la creació, uns anys abans, d’un prostíbul per obtenir informació dels dirigents nazis i els diplomàtics estrangers. A més, l’autor es pren la llicència de transportar part de l’acció als temps actuals d’una residència geriàtrica catalana per a gent rica. L’estructura del llibre es basa en curts fragments d’aquestes tres situacions, que es van intercalant, a més d’una sèrie de records en la forma de flashbacks.
De les tres potes que aguanten el llibre, les corresponents al nazisme són les que semblen més ben travades. D’allà on coixeja una mica –segons l’opinió d’aquest humil ressenyador- és de la trama catalana. Suposo que, tant per part de l’autor com del lector, és més senzill entrar en una història amb ampli suport bibliogràfic que imaginar-se les passions –altes o baixes- d’un grapat de vells acabalats.
Tanmateix, el que m’ha cridat més l’atenció de Heydrich i les agents del saló Kitty no és la història en si, sinó la humanització de tots els personatges que hi apareixen. I l’intent de justificació d’actuacions futures –participació en complots contra Hitler o en la seva repressió- en base a un compromís ètic intern. Aquells malvats poden convertir-se en herois un dia, si més no, per a algú concret. Tothom té un codi moral. No sempre és el majoritari, però com diu el llibre, resignar-se és morir a poc a poc.
Article de David T. Baró al blog llibròfags sobre el llibre Heydrich i les agents del saló Kitty.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada