Si llegim la informació sobre l’autora a la solapa ens esperem una posició ideològica determinada. Tot i així no és fins el capítol IV de la segona part no trobem una expressió ideològica clara. Les pàgines precedents han estat una crònica sentimental, el desvetllament a l’afecte d’una noia i el seu desengany de la relació que mantenia amb Manuel, un estudiant de violoncel, a causa del malentès provocat per una noia malintencionada. És, això sí, un estil sòlid, amb unes descripcions força encertades, retrat d’una família barcelonina de l’alta burgesia, de Liceu i viatges a París, que viu de les rendes i que, en tot cas, pot tindre vel·leïtats artístiques. En una Barcelona molt concreta i que es redueix a l’ambient familiar, el del conservatori i les excursions alliberadores a l’entorn natural de les rodalies.
Quan ens explica la tumultuosa vida sentimental de Màrius ens parla de Sofia: “una donassa esplèndida, ja madura, que vivia d’expedients, es feia passar per periodista i exhibia unes sumptuositats de botiguera enriquida. Feia del feminisme el seu motiu de viure, i tothom li coneixia la flaca per l’altre sexe. A Màrius li era repugnant com a llàntia de sèu: i sempre se la trobava”. pàg. 95. Es pot observar la riquesa estilística d’aquest fragment descriptiu i la utilització de la paraula “feminisme” aplicada a una valoració no massa positiva, però està referida a la contradicció que manifesta el personatge.
El personatge de Màrius, protagonista d’aquest passatge de la novel·la, és precisament el clar exponent d’una conducta masclista, abandona una estudiant embarassada, se’n va de viatge, eludeix les seves responsabilitats i quan torna es comporta com un autèntic Casanova, tot i que es fill d’una família d’un catolicisme extrem. I que, ensarrona a la protagonista, Cecília, en les seues dependències amb una finalitat clara, que l’espanta i la fa fugir per a no tornar més, per a caure en una depressió de la que només es pot guarir fent una llarga excursió per Europa, amb el seu germà, Jordi.
Al final es produeix el retrobament amb el primer amor, Manuel, que significa un redreçament de la seva vida i del seu sentit.
He deixat per al final el pròleg de Neus Real, per a contrastar el que em transmetia la novel·la amb la profunda lectura, amb abundants referències textuals i contextuals.
Aquesta Biblioteca de tots colors, dirigida pel doctor Magí Sunyer, ens dóna l’oportunitat d’entrar en contacte amb un període ric de la literatura catalana, la fase prèvia a la República i el propi període republicà, que va implicar una major atenció, des de diferents perspectives de la llengua catalana.
Quan ens explica la tumultuosa vida sentimental de Màrius ens parla de Sofia: “una donassa esplèndida, ja madura, que vivia d’expedients, es feia passar per periodista i exhibia unes sumptuositats de botiguera enriquida. Feia del feminisme el seu motiu de viure, i tothom li coneixia la flaca per l’altre sexe. A Màrius li era repugnant com a llàntia de sèu: i sempre se la trobava”. pàg. 95. Es pot observar la riquesa estilística d’aquest fragment descriptiu i la utilització de la paraula “feminisme” aplicada a una valoració no massa positiva, però està referida a la contradicció que manifesta el personatge.
El personatge de Màrius, protagonista d’aquest passatge de la novel·la, és precisament el clar exponent d’una conducta masclista, abandona una estudiant embarassada, se’n va de viatge, eludeix les seves responsabilitats i quan torna es comporta com un autèntic Casanova, tot i que es fill d’una família d’un catolicisme extrem. I que, ensarrona a la protagonista, Cecília, en les seues dependències amb una finalitat clara, que l’espanta i la fa fugir per a no tornar més, per a caure en una depressió de la que només es pot guarir fent una llarga excursió per Europa, amb el seu germà, Jordi.
Al final es produeix el retrobament amb el primer amor, Manuel, que significa un redreçament de la seva vida i del seu sentit.
He deixat per al final el pròleg de Neus Real, per a contrastar el que em transmetia la novel·la amb la profunda lectura, amb abundants referències textuals i contextuals.
Aquesta Biblioteca de tots colors, dirigida pel doctor Magí Sunyer, ens dóna l’oportunitat d’entrar en contacte amb un període ric de la literatura catalana, la fase prèvia a la República i el propi període republicà, que va implicar una major atenció, des de diferents perspectives de la llengua catalana.
Ressenya de Tomàs Camacho, participant en la promoció del llibre El camí reprès, de Maria Teresa Vernet.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada