Cossetània publica "La papallona", de Narcís Oller, que inaugurà el realisme en la novel·la catalana

Aquesta fou la primera novel·la d’Oller, en la que retratà la ciutat de Barcelona del segle XIX

Cossetània publica La papallona, de Narcís Oller, que inaugurà el realisme en la novel·la catalana. Aquesta fou la primera novel·la d’Oller, en la que retratà la ciutat de Barcelona del segle XIX.
La papallona, que va obtenir un gran èxit, inicia una descripció de la societat contemporània que es completa en obres posteriors, sobretot a Vilaniu, La febre d’or i La bogeria, i constitueix un univers narratiu coherent. Traduïda a unes quantes llengües, la traducció francesa es va publicar amb una carta- pròleg d’Émile Zola, llavors en el moment més àlgid de la seva fama, que qualificà com a esplèndida aquesta obra d’Oller i també es reproduiex en aquesta edició. L’estudi introductori va a càrrec d’un dels millors especialistes en la novel·la, Laureà Bonet, professor de la Universitat de Barcelona.
Magí Sunyer, director de la Biblioteca Narcís Oller, destaca la transcendència d’aquesta obra de l’escriptor vallenc per a la novel·la sorgida a partir del segle XIX: “Tot i que ha anat evolucionant, gran part de la novel·la catalana que s’ha escrit des de Narcís Oller és realista, ha esdevingut el model clàssic. El mateix Oller estava atent a les modes, però es va mantenir fidel al realisme.”
Narcís Oller, autor de novel·les com Vilaniu, ambientades nuclis de població en procés de canvi però més reduïts, també s’entretingué a plasmar la vida a ciutat. A La papallona descriu l’ambient de Barcelona, que ja comença a aparèixer amb el seu tràfec de metròpoli, un retrat a partir del qual, segons Sunyer, l’escriptor participa d’un canvi en la novel·la catalana, que tendia a una visió idealitzada de la vida al camp.
Per Magí Sunyer, La papallona té trets del romanticisme, amb uns personatges molt sentimentals, tot i que altres autors realistes, com Balzac i contemporanis d’Oller com Flaubert i Tolstoi, influenciaren l’obra de l’escriptor vallenc.
Narcís Oller (Valls, 1846 – Barcelona, 1930) és considerat el patriarca de la novel·la catalana contemporània, ja que és amb ell que la narrativa de la Renaixença aconsegueix els requisits intel·lectuals i formals necessaris per fer-se un lloc en el context europeu de l’època. Advocat d’ofici, va iniciar-se en les lletres catalanes de la mà del seu cosí, el crític Josep Yxart, el qual, juntament amb Joan Sardà, l’acompanyaren i esperonaren en les successives publicacions. És autor de novel·les tan destacades com La papallona (1882), L’escanyapobres (1884), Vilaniu (1886), La febre d’or (1890-92), La bogeria (1899) i Pilar Prim (1906), i de reculls de contes com Croquis del natural (1879), Notes de color (1883), De tots colors (1888), Figura i paisatge (1897), Rurals i urbanes (1916) i Al llapis i a la ploma (1918). També cal fer esment de dues facetes força desconegudes: la de dramaturg i la de traductor, que va desenvolupar sobretot en la darrera etapa de la seva vida. Per últim, entre els anys 1913 i 1918 va escriure les seves Memòries literàries, en què evoca la seva trajectòria com a escriptor. Oller va obtenir un gran prestigi literari dins i fora de Catalunya, i les seves obres foren traduïdes de seguida a altres llengües, com el castellà, el francès, l’italià o el rus. El novel·lista va defensar aferrissadament al llarg de la carrera literària la seva opció lingüística a favor del català, en un moment en què aquesta decisió no s’escapava del debat i la polèmica.