6/3/10

"El camí reprès", de Maria Teresa Vernet

De petit arribava a casa dels avis i pujava cridant les escales d’arenisca gastada. Vora la llum de la finestra i amb el braser als peus els trobava jugant a la brisca. A l’alçada del braç tenien un armariet encastat rera els vidres del qual hi havia la col·lecció més desitjada, el Patufet. Agafava aquelles tapes roges, obria aquelles pàgines viscudes, llegia amb delit Josep Maria Folch i Torres i admirava el dibuix de Junceda . Si aquest país hagués tingut una altra història, m’hauria anat fent gran i, creixent com a lector, hauria descobert amb tota naturalitat la Maria Teresa Vernet. La història i la memòria dels anys 30 d’aquest país, esclafats i perduts, han provocat que la descoberta s’hagi ajornat decennis.
Aquesta feliç troballa encara té mes valor, perquè la Maria Teresa Vernet i la seva filla literària Cecília precisament ens transmeten en que mai és tard per a retrobar-se i reprendre el camí.
Pors, contradiccions, adolescència, descoberta, maduresa, república i llibertat, relacions, trencaments i consells errats, sentiment, renúncies, sensualitat, sexualitat i revolució de costums destil.len escrits amb lletra sensible i delicada i acaben portant-nos a París la felicitat barrejada del món, la Cecília amb el seu Manuel!

Ressenya de Jordi Grau i Pi, participant en la promoció del llibre El camí reprès, de Maria Teresa Vernet.

Cap comentari: