14/3/10

El camí reprès

He de confessar que no havia llegit res de Maria Teresa Vernet, però si que les referències em presentaven a una intel·lectual que durant la II República parlava d’una dones que s’estaven treient el xou del masclisme galopant dels temps passats.
De fet, el canvi no s‘acaba d’apreciar en aquesta novel·la, molt tòpica dels anys trenta, durant els quals la idea romàntica i una mica cursi prevalia sobre d’altres conceptes.
Aquí els personatges estan dibuixats amb precisió i, fins i tot, en alguns aspectes resulten paradigmàtics. La burgesa que vol un amor pur, romàntic i inexistent, el noi de baixa extracció social que triomfa, però no és contamina, el barrut que és vol aprofitar de la noia, i el germà, potser el més indefinit, que igual és apassionat com “passota”.
Potser, des del punt de vista actual, a la novel·la li falten elements per resultar imprevisible i fer-la més interessant. Cal repetir que és un producte típic dels anys trenta, on, malgrat els aires de modernitat que començaven a bufar, encara trigarien bastant a fer-se realitat.

Ressenya d'Enric Tricaz, participant en la promoció del llibre El camí reprès, de Maria Teresa Vernet.

Cap comentari: