"El camí reprès", de Maria Teresa Vernet

El que més m'ha impactat del llibre El camí reprès és el fet de conèixer els perfils d'unes dones que no van poder continuar en la seva evolució com a dones i com a persones aquell camí inciat en la República, i que per això aquella dona no ha tingut continuïtat, sinó que va desaparèixer amb la finalització de la República i amb la guerra civil i posterior dictadura. Unes dones que, si aquest trencament no s'hagués produit, avui en haguessin portat a una generació de dones que ja mai sabrem com seria.
Aquella dona moderna de llavors, a qui s'esperonava en l'interès per la cultura al mateix nivell que els homes, que podia estudiar en escoles mixtes, que viatjava, entenia de música, es relacionava amb igualtat va desaparèixer del tot. L'evolució d'aquelles dones fins a la dona del nostre país d'avui ha estat desigual, vull dir que la dona que va marxar a l'exili va seguir evolucionant segons les oportunitats que es va trobar en el país d'acollida, però la que va restar aquí va haver de reprimir, per imposició del model polític de la dictadura, la seva educació i la seva manera de ser i de viure i, el més greu, educar als seus fills segons els models de l'època.
Per tant la cadena evolutiva en la condició de les dones es va trencar, i llegint el llibre m'he adonat que les nostres generacions actuals han hagut de tornar a reprendre el camí en un punt de partida inicial, quan les dones de la República ja havien arribat bastant més lluny.

Ressenya de Maite Canela, participant en la promoció del llibre El camí reprès, de Maria Teresa Vernet.