Després de l’èxit de L’òmnibus de la mort, per al nou llibre Orensanz parteix de la vida local a Falset i El Priorat

El Falsari, al que l’autor ha dedicat un blog (elfalsari.wordpress.com), recull un grapat de relats curts, històries dels quals costa discernir què hi ha de cert i què hi ha de fals en el seu origen. No obstant això, i com succeeix arreu, s’han explicat en el seu entorn, ben amanides, fins a consagrar-se com a veritats majúscules que, a poc a poc, acaben formant part de la realitat personal i col·lectiva més sòlida.
Per Orensanz allò que narra El Falsari forma part de la història local, i, alhora, podria tenir lloc a qualsevol indret de la Mediterrània: “És veritat que la majoria de fets que explico succeeixen en un lloc molt concret, però que en el fons passen a tot arreu, a Itàlia o a pobles de Grècia.” Falset i el Priorat són els escenaris en què es desenvolupa l’acció dels protagonistes, que, en algunes ocasions, hi apareixen amb els seus noms reals. El Falsari es basa en la rumorologia que a la comarca es manté, segons l’autor, gràcies a un cert estancament i fins i tot davallada de la població durant el segle XX, en un àmbit rural.
Segons l’autor, a El Falsari narra allò que extreu d’escoltar els veïns i observar el seu entorn, però, al contrari del que havia fet fins ara, no busca ser rigorós amb la realitat que descriu: “El punt de partida és el d’un periodista que escolta els seus veïns, però el títol del llibre ja és una declaració d’intencions. Jugo a fer la bola més grossa a partir del que m’han explicat. A mi el que m’agrada és anar pel mon i trobar bones històries, després els dono la forma que em ve de gust, potser un document per a la televisió, una obra de teatre, una novel·la...”
Toni Orensanz és periodista i guionista freelance. Articulista habitual del diari La Vanguardia, col·labora amb nombrosos mitjans de premsa, ràdio i televisió locals i nacionals. Té diversos llibres publicats, el més conegut dels quals és l’èxit editorial L’òmnibus de la mort: parada Falset, editat l’any 2008.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada