26/3/10

Cossetània publica el llibre de les Primeres Jornades Narcís Oller, a l’entorn de Vilaniu

Narcís Oller i Vilaniu aprofundeix en l’obra que l’escriptor vallenc ubicà en la seva vila natal

Cossetània publica el llibre de les Primeres Jornades Narcís Oller, a l’entorn de la novel·la Vilaniu. Narcís Oller i Vilaniu sorgeix de la voluntat d’aprofundir en l’obra i la personalitat de l’escriptor vallenc, en aquest cas, pel que fa a l’obra que Oller ubicà en la seva vila natal. La Societat Narcís Oller organitzà aquestes primeres jornades, que comptaren amb una sèrie de sessions dedicades a estudiar l’escriptor vallenc, alhora que tingueren un cert aspecte de reparació històrica, els dies 21, 22 i 23 de novembre de 2008. En el llibre s’hi pot trovar el contingut de les conferències amb la voluntat de perdurar i d’incrementar la bibliografia sobre Narcís Oller.
Narcís Oller i Vilaniu
dóna mostra de la participació de diversos experts en literatura i especialment en l’obra d’Oller en aquestes jornades, amb els textos de les intervencions de Jordi Ginebra, de la Universitat Rovira i Virgili, sobre la llengua d’Oller; de l’escriptora Margarida Aritzeta sobre la novel·la Vilaniu i la ciutat de Valls; de Ricard Torrents, Càtedra Verdaguer sobre Estudis literaris, sobre Narcís Oller i Jacint Verdaguer; de Jordi Tiñena sobre els models narratius de Vilaniu; d’una taula rodona sobre la llengua del narrador, i de la presentació dels dossiers per a batxillerat del Centre de Recursos Pedagògics de l’Alt Camp. Molts vallencs varen col·laborar en les jornades, també en el Club de lectura, la ruta literària i la presentació de la novel·la.

Avui Cossetània publica l’obra de l’escriptor vallenc a la col·lecció Biblioteca Narcís Oller, un fet que el seu director, Magí Sunyer, veu com a punt de partida, també, per a poder dur a terme un estudi global de tota la seva producció literària. Sunyer assenyala que les properes Jornades, que s’han de celebrar cada dos anys, tractaran sobre la novel·la La papallona, la darrera que s’ha publicat.
Magí Sunyer assenyala la manca d’estudi, en general, sobre la literatura del segle XIX. Tot i que, segons Sunyer, ja s’ha avançat en el coneixement de l’obra d’Oller, encara hi ha molts aspectes per tracar i aprofundir: “caldrien estudis més variats sobre cadascun dels seus llibres, i també sobre el punt de vista amb què estan escrits.”
Narcís Oller (Valls, 1846 – Barcelona, 1930) és considerat el patriarca de la novel·la catalana contemporània, ja que és amb ell que la narrativa de la Renaixença aconsegueix els requisits intel·lectuals i formals necessaris per fer-se un lloc en el context europeu de l’època. Advocat d’ofici, va iniciar-se en les lletres catalanes de la mà del seu cosí, el crític Josep Yxart, el qual, juntament amb Joan Sardà, l’acompanyaren i esperonaren en les successives publicacions. És autor de novel·les tan destacades com La papallona (1882), L’escanyapobres (1884), Vilaniu (1886), La febre d’or (1890-92), La bogeria (1899) i Pilar Prim (1906), i de reculls de contes com Croquis del natural (1879), Notes de color (1883), De tots colors (1888), Figura i paisatge (1897), Rurals i urbanes (1916) i Al llapis i a la ploma (1918). També cal fer esment de dues facetes força desconegudes: la de dramaturg i la de traductor, que va desenvolupar sobretot en la darrera etapa de la seva vida. Per últim, entre els anys 1913 i 1918 va escriure les seves Memòries literàries, en què evoca la seva trajectòria com a escriptor. Oller va obtenir un gran prestigi literari dins i fora de Catalunya, i les seves obres foren traduïdes de seguida a altres llengües, com el castellà, el francès, l’italià o el rus. El novel·lista va defensar aferrissadament al llarg de la carrera literària la seva opció lingüística a favor del català, en un moment en què aquesta decisió no s’escapava del debat i la polèmica.


Cap comentari: