El camí reprès, de Maria Teresa Vernet (Barcelona, 1907 – 1974), és una novel·la encisadora. Des de la primera pàgina fins a la darrera, les paraules, travades amb un llenguatge punyent, desprenen la il·lusió, el silenci, l’orgull, l’EMOCIÓ d’uns personatges que es comuniquen amb diàlegs farcits de realisme i que tremolen, que senten sempre amb una humanitat versemblant que ens els aproxima i ens els fa palpables. En tercera persona, un narrador ens explica les històries d’uns joves que riuen per l’amor i que ploren pel desengany. Són uns nois i unes noies amb qui la Cecília, la protagonista del llibre, intenta, malgrat tot un seguit de dubtes i prejudicis que la torturen i li enterboleixen l’horitzó, fer realitat un desig que mai l’abandona: reprendre el seu camí, o sigui retrobar una felicitat perduda, retrobar l’amor, retrobar «la joia de viure».
La Cecília i els joves que la rodegen són barcelonins que avancen cap a la modernitat inevitable d’una època en què les mirades començaven a obrir-se cap a Europa. El llibre es divideix en tres parts i divideix, a la vegada, tres instants de vida, tres estats d’ànim de la Cecília. A la primera part, ens fem còmplices de la Cecília feliç: la Cecília adolescent i despreocupada, que estudia música i viu la dolçor del primer amor, somrient i escoltant els nocturns de Chopin. A la segona, procurem comprendre la Cecília trista: la Cecília que reprimeix els sentiments egoísticament, a causa d’una lluita constant i encegadora entre «l’amor espiritual» i «l’amor carnal». I, finalment, a la tercera part, tinguem l’edat que tinguem, ens fem grans, creixem i ens alegrem amb la Cecília decidida i segura, la Cecília que viatja a l’estranger, a París: potser a creure de nou en l’art i en els somnis.
Amb el rostre pàl·lid i els cabells rinxolats, la Cecília té por i avança, fracassa i triomfa, es resigna i lluita per vèncer les contradiccions. De fons, no deixen mai d’acompanyar-la un respecte cap al pare i l’oncle, un record cap a la mare, un amor fraternal cap al germà petit, un odi–amistat cap a l’Helena, un amor superficial cap al Màrius, un amor profund cap al Manuel, i un paisatge amb unes descripcions que són poesia pura, que són un plaer sensorial, una clara mostra de la poeta que també va ser Vernet. Amics i amigues: descobriu El camí reprès, una unió perfecta de paraula i sentiment, i feu-ho a través de l’edició acurada que ha fet Cossetània. Llegiu primer el pròleg impecable de Neus Real i endinseu-vos després en la literatura catalana de la República de la mà de Maria Teresa Vernet perquè us asseguro que us colpirà, que no us deixarà indiferents. Us asseguro que jo feia temps que no gaudia tant amb una novel·la.
Ressenya de Bruna Generoso, participant en la promoció del llibre El camí reprès, de Maria Teresa Vernet.
La Cecília i els joves que la rodegen són barcelonins que avancen cap a la modernitat inevitable d’una època en què les mirades començaven a obrir-se cap a Europa. El llibre es divideix en tres parts i divideix, a la vegada, tres instants de vida, tres estats d’ànim de la Cecília. A la primera part, ens fem còmplices de la Cecília feliç: la Cecília adolescent i despreocupada, que estudia música i viu la dolçor del primer amor, somrient i escoltant els nocturns de Chopin. A la segona, procurem comprendre la Cecília trista: la Cecília que reprimeix els sentiments egoísticament, a causa d’una lluita constant i encegadora entre «l’amor espiritual» i «l’amor carnal». I, finalment, a la tercera part, tinguem l’edat que tinguem, ens fem grans, creixem i ens alegrem amb la Cecília decidida i segura, la Cecília que viatja a l’estranger, a París: potser a creure de nou en l’art i en els somnis.
Amb el rostre pàl·lid i els cabells rinxolats, la Cecília té por i avança, fracassa i triomfa, es resigna i lluita per vèncer les contradiccions. De fons, no deixen mai d’acompanyar-la un respecte cap al pare i l’oncle, un record cap a la mare, un amor fraternal cap al germà petit, un odi–amistat cap a l’Helena, un amor superficial cap al Màrius, un amor profund cap al Manuel, i un paisatge amb unes descripcions que són poesia pura, que són un plaer sensorial, una clara mostra de la poeta que també va ser Vernet. Amics i amigues: descobriu El camí reprès, una unió perfecta de paraula i sentiment, i feu-ho a través de l’edició acurada que ha fet Cossetània. Llegiu primer el pròleg impecable de Neus Real i endinseu-vos després en la literatura catalana de la República de la mà de Maria Teresa Vernet perquè us asseguro que us colpirà, que no us deixarà indiferents. Us asseguro que jo feia temps que no gaudia tant amb una novel·la.
Ressenya de Bruna Generoso, participant en la promoció del llibre El camí reprès, de Maria Teresa Vernet.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada