De vegades, una bona porta per a arribar fins un llibre és una recomanació, i jo faig fer cap a Llinatge, de Miquel Esteve, d'una forma immillorable, gràcies a l'entusiasta crítica d'un escriptor i lector amb fiabilitat: Josep Igual.
Jo, que ja conec personalment a Miquel Esteve i n'he llegit altres llibres, me'l puc imaginant xalant com un boig desencaixant, movent i tornant a encaixar les peces que formen Llinatge.
El primer cop que el vaig conèixer, em va fer de conductor durant una Fira del llibre ebrenc, i les últimes setmanes, de nou, m'ha conduït amb mestria a través d'aquesta història, fent-me anar a dormir massa tard més d'una nit (no li tindré en compte).
El protagonista de la història és el llinatge dels Dip, uns éssers mig gossos i gosses, mig humans, que tot i estar immersos en un alè de misteri, se'ns mostren en certa manera propers, com les llegendes que hem sentit mil cops al bar del nostre poble, plens de sentiments que els atansen molt més al món dels bípedes. De fet, l'acció salta a cavall de Pratdip, Tivissa, Barcelona i Roma, i faig servir el verb saltar amb la clara intenció de visualitzar l'estructura del llibre. Els capítols no són llargs, d'una mida que m'agrada, que convida a encetar-ne un altre, i Esteve ens desbotona la història metòdicament, llaminerament, des de tots els punts de vista, fins al final.
Article de Jesús Maria Tibau al blog Tens un racó dalt del món sobre la novel·la Llinatge, de Miquel Esteve.
Jo, que ja conec personalment a Miquel Esteve i n'he llegit altres llibres, me'l puc imaginant xalant com un boig desencaixant, movent i tornant a encaixar les peces que formen Llinatge.
El primer cop que el vaig conèixer, em va fer de conductor durant una Fira del llibre ebrenc, i les últimes setmanes, de nou, m'ha conduït amb mestria a través d'aquesta història, fent-me anar a dormir massa tard més d'una nit (no li tindré en compte).
El protagonista de la història és el llinatge dels Dip, uns éssers mig gossos i gosses, mig humans, que tot i estar immersos en un alè de misteri, se'ns mostren en certa manera propers, com les llegendes que hem sentit mil cops al bar del nostre poble, plens de sentiments que els atansen molt més al món dels bípedes. De fet, l'acció salta a cavall de Pratdip, Tivissa, Barcelona i Roma, i faig servir el verb saltar amb la clara intenció de visualitzar l'estructura del llibre. Els capítols no són llargs, d'una mida que m'agrada, que convida a encetar-ne un altre, i Esteve ens desbotona la història metòdicament, llaminerament, des de tots els punts de vista, fins al final.
Article de Jesús Maria Tibau al blog Tens un racó dalt del món sobre la novel·la Llinatge, de Miquel Esteve.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada