"Aigua pudenta"

El primer que m'ha sorprès és que es tracti d'una primera novel.la, ja que tant per l'estil com sobretot per l'acurat llenguatge, sembla obra d'un novel.lista expert. Sóc alumna de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, i és per això que sé el pa que s'hi dona, i la dificultat que comporta aquest nivell en un primer llibre. S'hi respira molta feina al darrere. La història, terrible, com totes les de postguerra, té lloc en un ambient curiós, un balneari, tot i que només com a escenari gairebé accidental, ja que l'autèntic escenari és la vida interior de les persones, tan malmesa pels fets passats. El personatge d'en Quel és entranyable, i també ho és sobretot el del gairebè Mossèn Pigrau. I què dir d'en Maquis, tan dur i curtit, i al mateix temps, tan necessitat d'afecte. I trobo molt encertat el protagonisme que acaba tenint la Toia, un personatge molt tendre però amb un sentit de la justícia molt primari.
En resum, molt recomanable.

Ressenya de Sílvia Jané Argenté, participant en la promoció del llibre Aigua pudenta, de Marc Capdevila.