"Retorn a Sefarad" narra l'exili de les comunitats jueves que deixaren el seu testimoni en una cova de la Mussara

El llibre Retorn a Sefarad, de Miquel S. Jassans, es presenta dimarts 20 de juliol, a 2/4 de 8 del vespre, a l'Institut d'Estudis Vallencs.

La presentació anirà a càrrec de l’escriptora Margarida Aritzeta.

Al segle XIV, les comunitats jueves de l’Aleixar, Alforja i Vilaplana, a causa de les persecucions i les prohibicions, troben refugi en una cova de la Mussara, on celebren els seus rituals. Per deixar-ne testimoni, graven al sostre de pedra unes estrelles de David, símbol d’Israel. La comunitat, en ser expulsada i enviada a l’exili, promet passar de pares a fills el testimoni i el secret d’aquell lloc sagrat per servar-lo en la memòria del seu Poble. A la fi de la Guerra Civil espanyola, un exiliat que vivia a Alforja i Reus narra l’exili i el seu periple per la inhòspita França, on coneix el jueu búlgar David Avràmof, descendent de sefardites que van viure a l’Aleixar. Passats els anys, els fills d’aquests dos exiliats es retroben i emprenen el retorn a Sefarad en una sorprenent i apassionant aventura, en la qual són presents la fe, la ciència, la controvèrsia i l’amor.

Miquel S. Jassans
Miquel S. Jassans (Alforja, 1937) és diplomat en Arqueologia Hispànica i llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, i membre de la Societat d’Onomàstica. Participà activament en el moviment cultural del redreçament de la llengua i la nova cançó catalana dels anys seixanta. Cofundador del grup de teatre estudi Els Passerells, de l’Ateneu Cultural Josep Taverna d’Alforja i de la revista d’opinió Vent de Serè. Artista pintor i professor d’art, ha exposat a diverses ciutats de Catalunya, França i Alemanya. Conjumina el seu temps pintant, fent arqueologia, fotografia i cercant noms de lloc i de persona per les comarques del Camp de Tarragona. Ha publicat: Ordenacions del 1573 de la vila de Rasquera (1984), Toponímia de Rasquera (1988), Noms de lloc i de persona d’Alforja i Cortiella (1991), Onomàstica de Poboleda (1988), El secret dels pergamins càtars (2003), Onomàstica de Colldejou (2003), Diari d’un artista (2007) i Onomàstica de Duesaigües (2008).