"Tots tenim secrets", de Carme Lafay

L’Helena i el Norbert són un matrimoni sòlid en aparença, però durant anys s’han amagat més d’una veritat massa important per no afrontar-la. Aviat coneixem la insatisfacció que sent l’Helena per com la vida al costat del seu marit s’ha anat estrenyent. El menyspreu que alimenta envers ell es va fent fort, de tal manera que la història tomba per un caire de perversió. El pes de la novel·la, per tant, recau en una intriga al voltant del propòsit –obscur– de ser feliç de la protagonista.
L’Helena sent passió per la dansa; el seu desig és dedica-s’hi plenament. Per a ella també és molt important l’Àlex, el seu fill. La relació entre mare i fill, tocada pels secrets, vehicula en part la intriga més enllà d’un possible entramat policial. Aquesta tria seria un encert si no fos que l’Àlex, personatge clau al final, està poc perfilat. El traçat de les relacions entre els personatges és feble; presenta una lliçó colpidora tot i que no prou transcendent. Alguns detalls ben aconseguits que assenyalen la hipocresia i la buidor, i l’esforç per agilitzar la trama de la novel·la amb un llenguatge planer, no salven el lector d’un ritme amb certa rigidesa, que deixa caure a plom ruixats d’informació amb una veu narrativa que explica més que no suggereix.
A Tots tenim secrets s’intueix una bona història, però poc aprofundida. S’hi troba a faltar una delicadesa capaç d’obrar més enllà dels tòpics a l’hora d’estirar i entreteixir el passat dels personatges. Així doncs, el retrat d’aquestes vides superficials de parelles i amics que es traeixen mentre els seus negocis prosperen, en un entorn marítim de comoditat –la presència del mar té gairebé tan poc relleu com la dels altres llocs de la novel·la–, pren un caràcter anecdòtic que no impedirà que alguns lectors passin una estona entretinguda però en el fons anodina.

Ressenya d'Albert Tarrés Canimas, participant en la promoció del llibre Tots tenim secrets, de Carme Lafay.