Les partícules de pols que travessen els raigs de llum que la cortina deixa traslluir s’entretenen suspeses en l’aire abans de desaparèixer en la foscor, com si es prenguessin el seu temps, un temps circular i infinit i no com el que a nosaltres ens ha estat concedit.”
Així és com ens descriu Marc Capdevila, en boca d’en Quel, la necessitat que té el narrador de relatar uns fets ocorreguts l’estiu del 45 als voltants d’un balneari a Tona quan se li acaben els dies de la memòria. En Quel, doncs, pateix Alzheimer i té pressa per deixar-nos el llegat d’una història que el va marcar i que, de fet, li va canviar la manera de veure la vida. Després d’una joventut temorenca per la càrrega moral que li imposava la figura divina i que, gràcies a en mossèn Pigrau, va entendre que “Déu té altra feina que resoldre les misèries de l’espècie humana”, una vegada superades aquelles situacions, la malaltia l’empeny a donar a conèixer la història per les generacions que venen darrera.
Els records del temps en que en Quel era un vailet esquifit i malaltís el converteixen en un personatge entranyable ara que es troba en l’última etapa de la seva vida. Es tracta d’un relat planer i molt proper que ens fa viure uns fets que, tot i la seva duresa, es tornen tendres, sobretot ara, quan són records.
Així és com ens descriu Marc Capdevila, en boca d’en Quel, la necessitat que té el narrador de relatar uns fets ocorreguts l’estiu del 45 als voltants d’un balneari a Tona quan se li acaben els dies de la memòria. En Quel, doncs, pateix Alzheimer i té pressa per deixar-nos el llegat d’una història que el va marcar i que, de fet, li va canviar la manera de veure la vida. Després d’una joventut temorenca per la càrrega moral que li imposava la figura divina i que, gràcies a en mossèn Pigrau, va entendre que “Déu té altra feina que resoldre les misèries de l’espècie humana”, una vegada superades aquelles situacions, la malaltia l’empeny a donar a conèixer la història per les generacions que venen darrera.
Els records del temps en que en Quel era un vailet esquifit i malaltís el converteixen en un personatge entranyable ara que es troba en l’última etapa de la seva vida. Es tracta d’un relat planer i molt proper que ens fa viure uns fets que, tot i la seva duresa, es tornen tendres, sobretot ara, quan són records.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada