Cossetània recupera "Lo rondallaire", un dels primers aplecs de rondallística catalana

Francesc de S. Maspons i Labrós es basà exclusivament en les fonts orals per deixar constància del folklore del segle XIX

Cossetània recupera Lo rondallaire, un dels primers aplecs de rondallística catalana. En aquesta obra, Francesc de S. Maspons i Labrós es basà exclusivament en les fonts orals per deixar constància del folklore del segle XIX.
Els tres volums de Lo rondallaire (1871-1874) i el de Contes populars catalans (1885) constitueixen el més complet recull de narrativa oral catalana reunit en la seva època. Amb una concepció moderna del folklore, que li permetia defensar la unitat universal de la literatura popular, Francesc Maspons i Labrós va recollir una gran quantitat de contes explicats per persones que els conservaven per tradició oral transmesa durant generacions. En aquest volum es publiquen els dos primers volums de Lo rondallaire, amb un estudi de Josep Maria Pujol, professor de la Universitat Rovira i Virgili, un dels especialistes en literatura popular i rondalles més important de Catalunya. De l’edició n’ha tingut cura Albert Mestres, escriptor i especialista en l’actualització de textos prenormatius.
Magí Sunyer, director de la Biblioteca de Tots Colors, contextualitza la tasca de Francesc S. Maspons en un moment en que es despertava l’interès pel folklore i, sobretot, en el romanticisme: “llavors ja es recollien contes i cançons, encara que el que volia fer ell era més modern. Pretenia reproduir fidelment el que deia el poble per donar mostra de com era el poble. El romanticisme, precisament, considera que l’esperit d’un poble el dóna la literatura pupular.” Sunyer assenyala, també, que la base de les històries que s’hi narren és la mateixa que la d’altres contes que s’expliquen arreu del món.
Cossetània completarà pròximament el compendi de literatura oral que es desprèn de Lo rondallaire amb la publicació de Contes populars catalans, fruit també del treball de catalogació i classificació del departament de filologia catalana de la URV.
Francesc Maspons i Labrós (Granollers, 1840 – Bigues, 1901) fou notari de professió i un dels més destacats folkloristes catalans del segle XIX. Va ser president del consistori dels Jocs Florals de Barcelona, l’any 1897, de l’Associació d’Excursions Catalana i del Centre Excursionista de Catalunya. Va publicar llibres sobre temàtica popular, com Jocs d’infància (1874), Tradicions del Vallès (1876), Les bodes catalanes (1877), i, sobretot, la seva obra màxima, Lo rondallaire (1871-75), completada amb els Contes populars catalans (1885).