La lectura d’aquesta novel·la de Carme Lafay diria que m’ha estat fàcil i agraïda; es mou en un àmbit que ens familiaritza amb un mon de contrastos i un temps delimitats, i amb un nucli de personatges molt reduït, amb un eix de relacions personals que dóna crèdit al títol de la novel·la.
Aquests secrets es van desvetllant en aquell moment que pot donar un tomb al relat, tot incorporant progressivament nous personatges i nous interrogants que queden vinculats al relat i ajuden a mantenir la trama pretesa per l’autora.
Tinc la impressió que en alguns moments l’autora força les situacions, però podríem dir que queden justificades per arribar al progressiu desenllaç. Hi ha una qüestió que ajuda a mantenir l’interès pel desenllaç, i és que a mesura que anem entrant en la trama ens anem trobant amb els secrets de cada personatge i els lligams que s’estableixen entre ells, fins arribar al desenllaç que, encara que conegut pel lector, queda clos en el secret en cada un dels personatges.
Aquests secrets es van desvetllant en aquell moment que pot donar un tomb al relat, tot incorporant progressivament nous personatges i nous interrogants que queden vinculats al relat i ajuden a mantenir la trama pretesa per l’autora.
Tinc la impressió que en alguns moments l’autora força les situacions, però podríem dir que queden justificades per arribar al progressiu desenllaç. Hi ha una qüestió que ajuda a mantenir l’interès pel desenllaç, i és que a mesura que anem entrant en la trama ens anem trobant amb els secrets de cada personatge i els lligams que s’estableixen entre ells, fins arribar al desenllaç que, encara que conegut pel lector, queda clos en el secret en cada un dels personatges.
Ressenya d'Alfred Pérez de Tudela, participant en la promoció de la novel·la Tots tenim secrets, de Carme Lafay.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada