"Tots tenim secrets", de Carme Lafay

Tots tenim secrets, de Carme Lafay, és la primera obra en català d'aquesta autora. Jo no n'havia llegit res i m'ha semblat una novel·la molt fàcil de llegir, però a la vegada el misteri que crea fa que no la vulguis deixar: els diners ,el poder, la passió, el divorci, la frustració, la soledat... són els ingredients que fan que la narració sigui molt actual.

Tots tenim secrets és una història misteriosa. Al començament de la novel·la he de dir que m'indignava per la manera en què tracta a la dona, però has de seguir llegint per adonar-te'n que el tractament és reversible. M'ha agradat perquè està ambientada al Baix Empordà, comença precisament a Platja d'Aro, on tenen el vaixell el Joncols, i és a l'Estartit on succeeixen altres episodis. Descriu tota la costa marítima, és digna de llegir, comença per San Joan i acaba en un altre San Joan que determina el final d'una relació.
Narrada en primera persona, es l'Helena que ens va explicant tot com succeeix, i la seva mare, la Rosa, té un paper important juntament amb altres protagonistes, com són els amics Alèxis, Guillem i Bàrbara, i , com no, el seu fill Àlex.
L'Helena és una dona que deixa la dansa per dedicar-se al marit, en Norbert. Carme Lafay, l'autora, va iniciar estudis de dansa a l'institut del teatre, més tard fa medicina, que és al que es dedica...serà l´alterego? La novel·la també fa homenatge als músics clàssics. El començament de la novel·la és molt engrescador, però va massa ràpid en el desenllaç, tant, que trobo que és massa casual que l'Àlex trobi el brillant i la manera en com el troba. Dient això no crec que desvetlli res, tot al contrari, llegiu la novel·la i digueu-me si tinc raó o no.
La Carme Lafay escriu molt bé, aquets relats que succeeixen a les nostres terres donen molt de si. Pot ser que una no s'hi identifiqui amb cap del protagonistes, però si en el seu ambient i en el paisatge.

Ressenya de Marta Farreras, participant en la promoció de Tots tenim secrets, de Carle Lafay.