He de confessar que la primera atracció d’aquest llibre sobre mi l’ha exercit el títol. Els àngels m’atrauen potser perquè n’he vist pocs i aspiro algun dia a trobar-me’n un de cara. L’autora, també, ja que té una trajectòria que comença el 1990, i l’aval d’un premi com el Vila d’Ascó, amb un jurat solvent, em feien sentir curiositat per aquest llibre.
Què és el que he anat trobant? En principi, res del que m’esperava. No es bo acudir a una obra literària amb prejudicis.
Què és el que he trobat? Una història sòlida, ambientada en una realitat que m’és propera per geografia i per somnis.
Una obra feta amb un llenguatge ric i precís, amb la capacitat especial que tenen les dones per a captar els ambients i transcriure’ls en personals descripcions. L’autora,sense dubtes, ha hagut de fer una indagació en el passat, per dos vies: els records de les persones més grans de la seua família i coneguts i pels llibres del període històric que retrata, de la rica historiografia reusenca sobre els darrers segles.
Ressenya de Tomàs Camacho, participant en la promoció d'Àngels de pedra.
Què és el que he anat trobant? En principi, res del que m’esperava. No es bo acudir a una obra literària amb prejudicis.
Què és el que he trobat? Una història sòlida, ambientada en una realitat que m’és propera per geografia i per somnis.
Una obra feta amb un llenguatge ric i precís, amb la capacitat especial que tenen les dones per a captar els ambients i transcriure’ls en personals descripcions. L’autora,sense dubtes, ha hagut de fer una indagació en el passat, per dos vies: els records de les persones més grans de la seua família i coneguts i pels llibres del període històric que retrata, de la rica historiografia reusenca sobre els darrers segles.
Ressenya de Tomàs Camacho, participant en la promoció d'Àngels de pedra.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada