El llibre "Joana Vidal" contribueix a cobrir un buit en la història dels folkloristes catalans

Joana Vidal, folklorista, de Joan Soler i Amigó, es presentarà dimarts 15 de juny, a les 8 del vespre, a la llibreria de La Rambla, a Tarragona.

La presentació anirà a càrrec de Carme Oriol Carazo, directora del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili i professora d’etnopoètica.

Records, blocs, manuscrits, fotografies, transmesos pels fills de Joana Vidal a llurs fills atapeïen carpetes. Fa més de cent anys, “l’àvia Juanita” anava per aquests mons de déu amb bloc i llapis, recollint refranys, cançons, oracions, llegendes i rondalles, que lliurava obedient al seu mestre, Rossend Serra i Pagès (1863-1929). Els néts sabien que l’àvia era una dona cultivada i que una de les seves dèries era el folklore, sobretot la rondallística aràbiga, però la seva valoració no anava gaire enllà del cercle familiar. Fins que l’autor, un dels néts, també del ram del folklore i l’etnologia, es va adonar que, potser per haver-ho viscut tot massa d’aprop, no acabaven de reconèixer la importància que tot plegat tenia. Fins que especialistes com Carme Oriol o Josefina Roma van remarcarne l’interès. Llavors, redactar aquest llibre va ser una tasca fàcil, agradable i, fins i tot, agraïda.

Joan Soler
Joan Soler i Amigó (Badalona, 1941), escriptor, pedagog i Premi Nacional de Cultura Popular 2006. Ha publicat, entre d’altres, Festes tradicionals de Catalunya (Premi Crítica Serra d’Or, 1979), Maig major. Història de les Festes de Maig a Badalona. (Premi Josep Ametller de la revista Recull de Blanes, 1985), Mitologia catalana (1990), Enciclopèdia de la fantasia popular catalana (1998), D’on vénen els nens i com es fan, segons la tradició popular (Premi Joan Amades de Cultura Popular, 2003). Tradicionari del Nadal català (2008). Ha dirigit Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya (2005-2008). Amb Joana Vidal, folklorista, ha volgut aportar el testimoni de la seva àvia, deixeble i col·laboradora, en la seva joventut, de Rossend Serra i Pagès, i un recull de la seva tasca, treball de camp, publicacions, conferències, i part de la seva correspondència amb el mestre. Contribuint a cobrir un buit en la història dels folkloristes catalans, el de les dones folkloristes.