De vegades en desitgem coses que poden arribar a convertir-se en realitat. De vegades coneixem detalls de la vida dels qui ens envolten què ens marquen profundament, i ens porten a desitjar canviar radicalment les nostres vides. De vegades aquests canvis, una vegada es converteixen en realitat, tenen conseqüències inesperades, totalment allunyades dels nostres objectius inicials. I es que, en major o menor grau, tots en tenim, de secrets. Alguns, tan impensables que, si arriben a sortir a la llum, ens poden fer semblar una persona totalment diferent.
Una sospita es converteix en realitat, es confirma per casualitat, i inicia aquesta història explicada de manera fantàstica per Carme Lafay. Una dona ferida, l'Helena, que decideix realitzar el canvi més agosarat que es pot imaginar: assassinar el seu marit, el Norbert, per la seva infidelitat. Ella, com tots els que l'envolten, en té, de secrets. I justament aquests secrets podrien permetre-li assolir el seu objectiu. O no.
Un llibre per gaudir, amb misteri, emocions, secrets inconfessables i vides amagades als ulls dels altres. Una bona lectura per a aquest estiu.
Una sospita es converteix en realitat, es confirma per casualitat, i inicia aquesta història explicada de manera fantàstica per Carme Lafay. Una dona ferida, l'Helena, que decideix realitzar el canvi més agosarat que es pot imaginar: assassinar el seu marit, el Norbert, per la seva infidelitat. Ella, com tots els que l'envolten, en té, de secrets. I justament aquests secrets podrien permetre-li assolir el seu objectiu. O no.
Un llibre per gaudir, amb misteri, emocions, secrets inconfessables i vides amagades als ulls dels altres. Una bona lectura per a aquest estiu.
Ressenya de Maribel Gutiérrez, participant en la promoció de la novel·la Tots tenim secrets, de Carme Lafay.
Entrades
1 comentari:
Avui m'he acabat "Tots tenim secrets". És una novel.la planera, sense pretensions, per... Mostra'n més...ò plena d'intriga. Els personatges m'han resultat perfectament reconeixibles (qui no ha topat mai amb "pijos" dels de "tota la vida"?). Molts cops envejats pel seu nivell de vida, aqui en descobrim les misèries de les seves existències buides a la Costa Brava. I potser el pitjor de tot és que no ens fan cap pena (vaja, al menys a mi no). I també veiem com en pot ser de retorçada l'ànima humana.
Potser alguns comportaments (el fill) tenen un punt massa naïf, o ho semblen en comparació amb d'altres, tant podrits. O potser l'autora ens vol deixar una porta oberta a l'esperança.
Publica un comentari a l'entrada