26/1/10

"Rurals i urbanes", que ara publica Cossetània, representa l’evolució de Narcís Oller cap al Modernisme

Amb aquest recull de narracions, Oller torna a descriure la societat burgesa de l’època, utilitzant noves formes expressives

Rurals i urbanes, que ara publica Cossetània, representa l’evolució de Narcís Oller cap al Modernisme. Amb aquest recull de narracions, aparegut el 1914, Oller torna a descriure la societat burgesa de l’època, utilitzant noves formes expressives.
A Rurals i urbanes, Narcís Oller va recollir narracions curtes que havia donat a conèixer en publicacions periòdiques i que anteriorment no havia reunit en llibre. Publicat a l’editorial La Ilustració Catalana quan Oller més apartat estava dels cercles decisius de la cultura catalana, només s’havia reeditat en les obres completes del novel·lista. Aquesta edició a la Biblioteca Narcís Oller constitueix l’ocasió de descobrir unes narracions molt variades que mantenen una vigència plena per al lector actual. S’hi troben peces com “Un divendres de la Solís”, fonamental per comprendre el procés d’escriptura de la novel·la Pilar Prim.»
Segons Montserrat Corretger, prologuista de l’obra, malgrat el “gir Modernista”, Oller continuà mostrant la voluntat de parlar sobre el comportament i de descriure la societat burgesa de l’època: “Les obres d’Oller tenien un pes moral enorme. Ell sempre descriu i critica la societat burgesa; fa un retrat literari per trobar l’arrel del comportament, independentment de les tendències literàries. Però ara ho fa a través de formules modernistes, més decadentistes, i expressivament més subtils, preciosistes.”
Oller publicà Rurals i urbanes quan la narrativa realista ja havia decaigut. Com assenyala Montserrat Corretger, l’escriptor va voler provar nous camins, influenciat també per altres escriptors del moment, com Víctor Català, tot i que la crítica noucentista no es va fer ressò de la seva obra.
Rurals i urbanes, segons Corretger, es valorà tan sols com el retorn de Narcís Oller a la narrativa, quan ja tenia una edat avançada, obviant la seva importància literària: “l’obra s’ha citat només com el darrer aplec de narracions d’Oller, com un retorn nostàlgic a la narrativa, un epígon, però aquesta obra té molt de valor perquè representa l’evolució que va fer Oller, que no va continuar perquè ell ja era molt gran. Es trobava fora de temps i fora de lloc.”
Narcís Oller (Valls, 1846 – Barcelona, 1930) és considerat el patriarca de la novel·la catalana contemporània, ja que és amb ell que la narrativa de la Renaixença aconsegueix els requisits intel·lectuals i formals necessaris per fer-se un lloc en el context europeu de l’època. És autor de novel·les tan destacades com La papallona (1882), L’escanyapobres (1884), Vilaniu (1886), La febre d’or (1890- 92), La bogeria (1899) i Pilar Prim (1906), i de reculls de contes com Croquis del natural (1879), Notes de color (1883), De tots colors (1888), Figura i paisatge (1897), Rurals i urbanes (1916) i Al llapis i a la ploma (1918). També cal fer esment de dues facetes força desconegudes: la de dramaturg i la de traductor, que va desenvolupar sobretot en la darrera etapa de la seva vida. Per últim, entre els anys 1913 i 1918 va escriure les seves Memòries literàries, en què evoca la seva trajectòria com a escriptor. Oller va obtenir un gran prestigi literari dins i fora de Catalunya, i les seves obres foren traduïdes de seguida a altres llengües, com el castellà, el francès, l’italià o el rus. El novel·lista va defensar aferrissadament al llarg de la carrera literària la seva opció lingüística a favor del català, en un moment en què aquesta decisió no s’escapava del debat i la polèmica.

Cap comentari: