Redondo fa un repàs exhaustiu i profund del conflicte i els seus lluitadors. Comença repassant les tensions entre Espanya i Marroc, i les preparacions per la guerra. Tal és el nivell de detall, que fins i tot s’especifica l’armament, la procedència dels soldats i el seu repartiment previ a la batalla, afegint-hi intercanvis dialèctics oficials entre els governs i documentació de l’època, perfectament ressenyada. Amb la mateixa exhaustivitat s’explica la guerra i les seves conseqüències, sense recalcar la participació catalana. El paper dels voluntaris queda perfectament reflectit després: s’hi explica com van ser captats, el seu paper a les batalles i la seva rebuda, una de les parts més lluïdes del llibre donada la descripció acurada que en fa Redondo. L’àmplia documentació, fotografies –impagables els uniformes dels soldats catalans, barretina i espardenyes incloses- i textos, queda reflectida en un annex d’interessant lectura.
El resultat és un treball, breu però feixuc, que permet traslladar-se a 1860 i conèixer en profunditat quin va ser el paper dels catalans a la guerra del Marroc. Totes les preguntes queden respostes, i fins i tot es poden conèixer els monuments que honren als soldats que van deixar la pell a la batalla, les recompenses que van rebre, els actes d’homenatge que es van fer anys més tard i tot allò que es vulgui saber sobre aquest grup. Una bona eina, de lectura difícil: la quantitat de detalls, la voluntat d’abraçar-ho tot, fan que seguir el fil sigui feixuc; la reproducció de textos i declaracions íntegres en castellà, creant una barreja constant dels dos idiomes, en dificulta la comprensió. No obstant, no és una novel·la, ni tan sols un article, ni una narració: és un assaig a l’ús, una eina molt útil per conèixer qui eren els catalans que van lluitar per Espanya al Marroc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada