La sala de plens de l'Ajuntament de Torredembarra acollirà el divendres dia 12 de desembre, a les 8 del vespre, la presentació del llibre Ranxets. La cuina a Torredembarra, obra del Centre d’Estudis Sinibald de Mas, editat per Cossetània Edicions.
El llibre
“La dificultat, i grossa, ha sorgit quan tot sovint no hi ha hagut unanimitat a l’hora de precisar la recepta. Cadascú ha defensat la seva com si fos l’única veritable i genuïna. Però això, un cop ben mirat, no ho considerem un entrebanc, sinó tot el contrari. Millor. Donarem les variants, i qui s’hi senti intrigat que les provi i que les tasti totes.” “Els plats recollits aquí són de cuina modesta, compostos amb ingredients de poc preu, si és que n’hi ha. No són comparables a l’alt ofici d’un gran coc que fa meravelles amb la llagosta, sinó que tracten de l’art de disfressar les sardines i altres disponibilitats de butxaca minsa per fer-ne cada dia un plat atractiu.”
(Del pròleg de Josep Gual)
Tant les persones que han escrit Ranxets, com les que hi han aportat les seves receptes, no són cuiners professionals ni gastrònoms: són gent curiosa de Torredembarra, agrupada en la secció d’Etnologia i Folklore del Centre d’Estudis Sinibald de Mas, que va voler investigar sobre la cuina del seu poble, entesa com a part del patrimoni cultural que, des de segles, s’ha transmès de generació en generació i que ara corria el perill de caure en l’oblit.
“La dificultat, i grossa, ha sorgit quan tot sovint no hi ha hagut unanimitat a l’hora de precisar la recepta. Cadascú ha defensat la seva com si fos l’única veritable i genuïna. Però això, un cop ben mirat, no ho considerem un entrebanc, sinó tot el contrari. Millor. Donarem les variants, i qui s’hi senti intrigat que les provi i que les tasti totes.” “Els plats recollits aquí són de cuina modesta, compostos amb ingredients de poc preu, si és que n’hi ha. No són comparables a l’alt ofici d’un gran coc que fa meravelles amb la llagosta, sinó que tracten de l’art de disfressar les sardines i altres disponibilitats de butxaca minsa per fer-ne cada dia un plat atractiu.”
(Del pròleg de Josep Gual)
Tant les persones que han escrit Ranxets, com les que hi han aportat les seves receptes, no són cuiners professionals ni gastrònoms: són gent curiosa de Torredembarra, agrupada en la secció d’Etnologia i Folklore del Centre d’Estudis Sinibald de Mas, que va voler investigar sobre la cuina del seu poble, entesa com a part del patrimoni cultural que, des de segles, s’ha transmès de generació en generació i que ara corria el perill de caure en l’oblit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada